23 d'abril de 2013 00:03 h
El nord de l'estt de Clifòrni és feréstec, indòmit, slvtge. Tot f imginr que en ltres temps quest terr debi hver lbergt guerrers forts i vlents, nimls mitològics, boscos encntts, feres i drcs. El que sí que és cert és que, cp l segle XIX, quest regió encr segui tenint quest fm de lloc remot on pocs s'hi tnsven bàsicment degut les grns extensions de boscos de Sequoi sempervirens i l'orogrfi difícil que hvien de trvessr. Tret de diverses tribus ndiues pocs eren els que gosven estblir-s'hi i els pocs que ho feien, mjoritàriment, subsistien comercint mb fust i pells.
Llegir-ne més
22 d'abril de 2013 23:58 h
El ctlà mitjà és un espècimen progrmt per vortr tot llò que té de digne l vid. El ctlà mitjà és l·lèrgic l grndes i es rebolc en l merd de l sev pròpi insignificnç, en l sev mesquines, misèri, covrdi i imbecil·litt. El ctlà mitjà és mic de l llibertt dels ltres pobles per justificr el fet de ser enemic de l sev pròpi llibertt. El ctlà mitjà vort qulsevol possibilitt de grndes en negr-se l llibertt imprescindible que li cldri per spirr-hi. El ctlà mitjà s’utodestrueix en l sev hipocresi tot destruint l inicitiv del ctlà excepcionl, condemnnt-lo l’ostrcisme i, en csos cd cop més creixents, l’exili.
Llegir-ne més
22 d'abril de 2013 22:13 h
En els drrers temps f l sensció que ens boquem directment cp un veritble poclipsi socil . A hores d’r, no existeix ningú mb responsbilitt de debò - polítics governnts i poder econòmic - que sigui conscient del sofriment excepcionl que estn produint les mleïdes retlldes socils . I questes propostes, rdiclment ntisocils, encr no hn toct fons . De fet, els prtits polítics mjoritris, mb l’excus que Brussel•les ho requereix, encr preveuen portr terme polítiques més extremistes, en el sentit ntisocil del terme.
Llegir-ne més
22 d'abril de 2013 11:18 h
Tinc l frnc sensció que Convergènci i Unió encr no és conscient que estem en guerr, no cpissen que qulsevol relliscd és munició per l'enemic, no hn interioritzt que l'utonomisme h pett pels ires i que el que està en joc és l supervivènci d'un nció. Crec que encr viuen en estt de xoc pel fet que quell Ctluny domesticd i tòtil que ells gestionven com si fos el seu colmdo s'h fet fonediss. Esclr que no podem oblidr que el que és veritblement sorprenent, fins r, és quest celebrt gir sobirnist seu.
Llegir-ne més
22 d'abril de 2013 01:47 h
BARÇA 1-0 LLEVANT Treblld victòri del Brç de Tito l’Estdi dvnt el Llevnt, que sense Bllesteros es v presentr Brcelon mb un defens de ferro. Abidl, vui centrl, complet un prtit sencer mb solvènci i punt com possible solució defensiv Munich. Només el xut justt de Cesc l 85’ consegueix doblegr els vlencins i donr uns ltres tres punts que propen l llig Cn Brç, en un prtit mrct per Freixolo el del Pelombo i les seves punyldes qui v judr portr 14 títols Brcelon en tres nys. Vill no v tenir el seu di cr porteri, mb un penl fllt i vàries ocsions desprofitdes.
Llegir-ne més
22 d'abril de 2013 00:00 h
S'cost l did de Snt Jordi que Ctluny destc, com bé sbeu, perquè és el meu snt. Tmbé perquè lgú molt envejós es v inventr un celebrció que curiosment no és festiv i que consisteix reglr un llibre i/o un ros l person que més estimes i et f costt. Després, si ets generós i vols, tmbé pots tenir quest mteix detll mb l tev prell. És un ml nomend festivitt que sempre m’h cptivt, evidentment no per l’prenç romàntic i legre en què s’h convertit i que embf més no poder, sinó pel cire reivindictiu de l cultur ctln que s’hi respir.
Llegir-ne més
21 d'abril de 2013 17:02 h
No pot ser, de cp de les mneres, que el fet d’nr l dentist, per motius de slut dentl, o de cnvir-se, per necessitts mèdiques, les ulleres grdudes costi un ull de l cr . Aquests col•lectius hurien d'estr més controlts. Per ltr bnd, cldri plicr el model frncès, pel que f dentistes i ulleres grdudes; és dir, que el ciutdà vncés els diners i desprès l'dministrció els pgués un tnt per cent ( el tnt per cent dependri del nivell de rend del ciutdà) . Ar bé, tmbé seri necessri que els serveis odontològics i les ulleres grdudes bixessin de preu .
Llegir-ne més
21 d'abril de 2013 10:02 h
Qun escric quest rticle flt l cinquen votció per elegir president de l Repúblic itlin. Ni Mrini ni Prodi hn supert les qutre primeres. Sense Cp d’Estt i sense Govern. Bersni el gunydor de les eleccions té més problemes dins del seu prtit mb l’l renovdor de Renzi i mb l’l lterntiv de Vendol que no ps mb els ltres prtits. L Leg Nord, un dels puntls d’un possible lterntiv de centredret està l cire del trencment entre l’ctul líder Mroni i el vell Bossi. L’un, retrocedint un plntejment utonomist de mcroregió del nord, r que l Leg control els governs del Piemont, Llombrdi i Véneto; l‘ltre tint de nou l propost secessionist dvnt l fllid itlin.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2013 15:56 h
Aquest psst dijous, l lluit per l sobirni fiscl v fer un grn slt endvnt j que després d'un dur fein per prt de l pltform Ctluny Diu Prou es v conseguir que 11 municipis del pís ingressessin els impostos l'Agènci Tributàri de Ctluny (ATC) [1]. És un ps significtiu perquè normlitz el fet d'exercir l sobirni fiscl dins el món municipl, sobretot, perquè lcldes de colors polítics molt diversos vn dur-l terme. A més, l'AMI [2] i l'ANC [3] j hn doptt com objectiu propi el fet de potencir quest exercici entre els seus membres i entre l societt en generl.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2013 14:13 h
Al finl s’h complert l prul del Conseller Vil i, d’ençà del psst divendres 19 d’bril, no poden circulr cmions de grn tontge en el trm gironí de l N-II . Aquest mesur er necessàri, er de sentit comú. Tmbé cl esmentr que l lluit ,intel•ligent i ferm, de l gent de Bàscr ho h fet possible; però, l meu entendre, l solució definitiv és/pss pel ferrocrril : els contenidors, els trens de mercderies i, sobretot, el ferroutge (cmions sobre dels trens) tnt pel túnel de Pertús com per Portbou/Cerver, en quest cs s’huri d’hbilitr el tercer ril europeu fins Cerver de l Mrend.
Llegir-ne més