4 de maig de 2013 18:18 h
El procés ccelert, desequilibrt i irrcionl, de thtcheritzció de tot el plnet (o l pomposment nomend globlitzció) sembl no tenir turdor. Cd di es f més necessri, pel bé d’un grn mjori bsolut d’éssers humns, contrctr un bon domdor/ensinistrdor, per tl de domesticr l fer, perquè l destrucció, sense pus, de tot men d’estructures col•lectives, i l’propició, per prt del merct oligopòlic, de tots els àmbits d’ctució públic i socil, ens boc, d’un form indefugible, cp un incommensurble desesperció col•lectiv; és dir, que els destins del gènere humà poden ser dirigits per un poder l’ombr, que, podri molt bé ser definit, com el menys democràtic i el més totlitri que hàgim conegut fins r en l llrg històri de l humnitt.
Llegir-ne més
4 de maig de 2013 18:12 h
Hom record l’eufòri per prt de un sector de l societt ctln i espnyol, durnt els primers temps d’hver-nos permès ccedir “ mb condicions”, formr prt de l CEE, o de l UE; s’hvi cret un espernç de prosperitt per prt dels sectors mes febles socil i econòmicment, perquè tothom esperv un polític europe d’interessos comuns; però l cos no nt per quets cmins ; de ben segur ,que podem trobr gricultors i rmders, que dirn , que quest esdeveniment es teni d’hver produït vint nys mes vit, que podri ser el cs d’quell pgès mb no mss terr de conreu, qutre vques, dos cvlls dues truges i un fill que no voli ser pgès; quest csos , foren subvencionts i lliberts de problemes , i molts s’integrren l mon industril , i tmbé l construcció, i hn reconegut hver tret fves d’oll, fins quest moment.
Llegir-ne més
4 de maig de 2013 13:38 h
M’explic l mev fill que un noi s’h costt l tnc de l’escol i els h reprtit flors. Com que m'ho h post en sft li deixo nr l típic frse “no t’propis l gent grn que no coneguis, encr que et reglin coses”. Ràpidment em pregunt per què i li responc que hi h persones dolentes (j sé que res no és tn simple però té cinc nys). “Però si no fei cr de dolent”. Miro d’explicr-li que ni tots els dolents són lletjos ni tots els bons, gupos. “No! Perquè l Bèsti er un príncep encntt!” Està indignd.
Llegir-ne més
4 de maig de 2013 09:26 h
Està tenint forç èxit el llibre Mdrid és un ill. L'Estt contr l ciutdni, d'Óscr Pzos (Ed. Los libros del Lince). Rtific que Espny és un ml negoci per ls espnyols de les clsses populrs i per l conjunt de l perifèri, especilment els de l'eix mediterrni. Ar, l gent es pregunt per què si Europ dón un respir Espny per incrementr el sostre de dèficit en 1,8% del PIB, l'hor de reprtir per dministrcions, trslld només el 0,5% les comunitts utònomes. O sigui, perquè l'Estt, prt d'propir-se el 3,7 per ls seus fers que mjoritàriment no són socils, de tot l'oxigen que li pertoc, pren les comunitts utònomes un 0,9% més de tot el PIB espnyol del que els pertocri.
Llegir-ne més
3 de maig de 2013 22:50 h
El llibre Life In Photogrphs de Lind McCrtney, que pleg 170 de les prop de 200.000 fotogrfies de l’rxiu de l primer don de Pul McCrtney s’cb de publicr en formt digitl com llibre digitl per i-Pd. L’edició originl del llibre es v publicr en formt tp dur (49,99 €) i en diverses edicions limitdes mb uns preus que nven dels 2.000 ls més de 6.000 euros. Totes questes edicions limitdes estn j exhurides. L versió digitl de Life In Photogrhps té 193 pàgines. Inclou 170 fotos tnt de cire professionl com personls i fmilirs preses per l Lind McCrtney.
Llegir-ne més
3 de maig de 2013 21:44 h
BARÇA – BAYERN 0-3 Més Que Un Club és esmicolt i ejectt de l UCL 2012/13 per l triturdor bvres, que s’plic mb rbios solvènci lemny en l tsc que periòdicment l Històri encomn lgun equip: immolr mb soroll, ràbi i grndes els grns equips enginyts pel cruyffisme-leninisme qun quests completen el seu cicle vitl, en un ritus encett Atenes l 1994. Tot i que quest equip h evitt un epíleg tn innoble i indecorós com Getfe 2007, el blnç de l’elimintòri es pot situr, en l forquill més bix del ridícul, entre l humilició i l vexció.
Llegir-ne més
3 de maig de 2013 21:23 h
L'ny 1982 l Tul Democràtic del Pís Vlencià v conseguir consensur l'noment Esttut de Benicàssim. Aquest, mlurdment, v ser trmés per “l vi lent”, mlgrt que l mjori d'juntments vlencins vn mnifestr-se fvor d'provr-lo per l'rticle 153, és dir considernt el Pís Vlencià com comunitt històric, com ho hvien fet Ctluny i el Pís Bsc. Qun l'esmentt text rribà Mdrid, el PSOE i UCD vn decidir retllr-lo, de tl mner que res v tindre veure mb el què consensuren l ciutt cstellonenc, pssnt ser conegut com l'Esttut de Mdrid.
Llegir-ne més
3 de maig de 2013 17:08 h
El periodisme viu en un prdox cd vegd més pronuncid. Mi com fins r l informció hvi estt un bé tn bundnt ni s'hvi consumit en tnt quntitt i per tnt gent. Però tmpoc mi com fins r, els mitjns de comunicció s'hvien trobt en un situció econòmic tn crític i definitiv tàri que h portt l professió un drmàtic situció: Més de 6.000 llocs de trebll de periodistes perduts només Espny, que l "mre de totes les crisis" s'h portt per dvnt en els tres últims nys. El setè Quderno de Comunicción, que edit Evoc, pos l'ccent en nlitzr els elements propis de l professió i com fect l’enfonsment del sistem ctul de mitjns l periodisme com ofici ofici, com professió, en un moment en què ltres individus i grups disputen ls periodistes l sev cpcitt de contr i interpretr l relitt.
Llegir-ne més
3 de maig de 2013 17:01 h
En un rticle d’opinió elpresident del Cercle Ctlà de Negocis, Rmón Crner diu que “Si el grup Godó pos pls les rodes l procés, doncs no és ni just ni coherent que l Generlitt continuï subvencionnt els seus mitjns (diris, ràdio, televisió)”. Després de sentir en Josep Cuní diri posnt fre l procés sobirnist, veure com L Vngurdi pos semàfors vermells l president Ms, l conseller Ms-Colell o Oriol Pujol, mentre obvi Rjoy, Sánchez Cmcho o Durn, i s’lluny de l centrlitt polític del pís, r sobirnist, és que molts votnts es demnin per què seguim subvencionnt un mitjà hostil mb diners públics mentre retllem TV3 o l’ACN? Podeu llegir l’rticle sencer en quest link: http://www.
Llegir-ne més
2 de maig de 2013 21:35 h
El Lennon Eductionl Bus és un utobús preprt com estudi de grvció de so i imtge que des del 1998 vitj pels Estts Units per tl de fomentr l’educció en els àmbits musicls i d’imtge que giren l voltnt de l músic. Els joves de les escoles i institut i diferents festivls on el bus f prd poden prendre prcticnt tot el procés d’elborció musicl. Els tècnics professionls de l’utobús ensenyen escriure, tocr, enregistrr i produir les pròpies cnçons i enregistrr els vídeos corresponents.
Llegir-ne més
