6 de maig de 2013 11:48 h
El circuit de curses populrs Corre per l independènci h dont el tret de sortid quest diumenge mb l curs de l Fir de Snt Isidre de Crdedeu. Pràcticment 1.500 corredors dels 1.600 que s’hi hvi inscrit hn prticipt en quest prov que enguny rribv l 19 edició, i que és l primer de les que donen punts pel circuit. El gunydor de l curs h estt Mohmed Benhmbrk, per dvnt d’Otmne Btimi i Ncho Cáceres. Pel que f ls tletes inscrits l circuit Corre per l independènci, els més ràpids en ctegori msculin hn estt (per quest ordre): Dvid Mrgineds, Xvi Arens i Mrtí Boix, mentre en ctegori femenin les primeres clssificdes hn estt Mri Mrcé, Ann Fonoyet i Irin Ms.
Llegir-ne més
6 de maig de 2013 02:15 h
BARÇA 4-2 BETIS Victòri decisiv del Brç de Tito que prop l llig dvnt un Betis que v plntr cr l’Estdi, com ve sent costum des de f uns nys. Tres punts que juden pir l desfet europe tot recordnt que el Brç és líder 11 punts del segon. Qun ni encr el sossi hvi trobt l butc per seure, i les pncrtes encr no impedien identificr els nuncints de les tnques, Pbón fei el primer del prtit després de l’enèsim emptolld defensiv culer. Tot i ixí, el Brç v sber remuntr mitjnçnt un cop de cp d’Alexis, tot vnçnt-se l defens per buscr l’excels centrd que don Andrés fei des de l’esquerr.
Llegir-ne més
5 de maig de 2013 10:24 h
EL SETGE. Crònic d’un col·lpse (cpítol2) L quotidinitt és tn dur les nostres contrdes que el que diu Drghi son extrterrestre. Algú creu, hores d’r, que bixr unes dècimes els interessos implicrà més liquiditt dels bncs cp les empreses i un rellnçment econòmic? De cp mner, perquè els bncs no es fien ni entre ells; i Europ continu tolernt un plicció del relxment dels objectius que v en detriment de l justíci socil i de l’economi productiv i fvor de les cstes burocràtiques que controlen els estts del sud, especilment els jcobins com l’espnyol.
Llegir-ne més
4 de maig de 2013 18:18 h
El procés ccelert, desequilibrt i irrcionl, de thtcheritzció de tot el plnet (o l pomposment nomend globlitzció) sembl no tenir turdor. Cd di es f més necessri, pel bé d’un grn mjori bsolut d’éssers humns, contrctr un bon domdor/ensinistrdor, per tl de domesticr l fer, perquè l destrucció, sense pus, de tot men d’estructures col•lectives, i l’propició, per prt del merct oligopòlic, de tots els àmbits d’ctució públic i socil, ens boc, d’un form indefugible, cp un incommensurble desesperció col•lectiv; és dir, que els destins del gènere humà poden ser dirigits per un poder l’ombr, que, podri molt bé ser definit, com el menys democràtic i el més totlitri que hàgim conegut fins r en l llrg històri de l humnitt.
Llegir-ne més
4 de maig de 2013 18:12 h
Hom record l’eufòri per prt de un sector de l societt ctln i espnyol, durnt els primers temps d’hver-nos permès ccedir “ mb condicions”, formr prt de l CEE, o de l UE; s’hvi cret un espernç de prosperitt per prt dels sectors mes febles socil i econòmicment, perquè tothom esperv un polític europe d’interessos comuns; però l cos no nt per quets cmins ; de ben segur ,que podem trobr gricultors i rmders, que dirn , que quest esdeveniment es teni d’hver produït vint nys mes vit, que podri ser el cs d’quell pgès mb no mss terr de conreu, qutre vques, dos cvlls dues truges i un fill que no voli ser pgès; quest csos , foren subvencionts i lliberts de problemes , i molts s’integrren l mon industril , i tmbé l construcció, i hn reconegut hver tret fves d’oll, fins quest moment.
Llegir-ne més
4 de maig de 2013 13:38 h
M’explic l mev fill que un noi s’h costt l tnc de l’escol i els h reprtit flors. Com que m'ho h post en sft li deixo nr l típic frse “no t’propis l gent grn que no coneguis, encr que et reglin coses”. Ràpidment em pregunt per què i li responc que hi h persones dolentes (j sé que res no és tn simple però té cinc nys). “Però si no fei cr de dolent”. Miro d’explicr-li que ni tots els dolents són lletjos ni tots els bons, gupos. “No! Perquè l Bèsti er un príncep encntt!” Està indignd.
Llegir-ne més
4 de maig de 2013 09:26 h
Està tenint forç èxit el llibre Mdrid és un ill. L'Estt contr l ciutdni, d'Óscr Pzos (Ed. Los libros del Lince). Rtific que Espny és un ml negoci per ls espnyols de les clsses populrs i per l conjunt de l perifèri, especilment els de l'eix mediterrni. Ar, l gent es pregunt per què si Europ dón un respir Espny per incrementr el sostre de dèficit en 1,8% del PIB, l'hor de reprtir per dministrcions, trslld només el 0,5% les comunitts utònomes. O sigui, perquè l'Estt, prt d'propir-se el 3,7 per ls seus fers que mjoritàriment no són socils, de tot l'oxigen que li pertoc, pren les comunitts utònomes un 0,9% més de tot el PIB espnyol del que els pertocri.
Llegir-ne més
3 de maig de 2013 22:50 h
El llibre Life In Photogrphs de Lind McCrtney, que pleg 170 de les prop de 200.000 fotogrfies de l’rxiu de l primer don de Pul McCrtney s’cb de publicr en formt digitl com llibre digitl per i-Pd. L’edició originl del llibre es v publicr en formt tp dur (49,99 €) i en diverses edicions limitdes mb uns preus que nven dels 2.000 ls més de 6.000 euros. Totes questes edicions limitdes estn j exhurides. L versió digitl de Life In Photogrhps té 193 pàgines. Inclou 170 fotos tnt de cire professionl com personls i fmilirs preses per l Lind McCrtney.
Llegir-ne més
3 de maig de 2013 21:44 h
BARÇA – BAYERN 0-3 Més Que Un Club és esmicolt i ejectt de l UCL 2012/13 per l triturdor bvres, que s’plic mb rbios solvènci lemny en l tsc que periòdicment l Històri encomn lgun equip: immolr mb soroll, ràbi i grndes els grns equips enginyts pel cruyffisme-leninisme qun quests completen el seu cicle vitl, en un ritus encett Atenes l 1994. Tot i que quest equip h evitt un epíleg tn innoble i indecorós com Getfe 2007, el blnç de l’elimintòri es pot situr, en l forquill més bix del ridícul, entre l humilició i l vexció.
Llegir-ne més
3 de maig de 2013 21:23 h
L'ny 1982 l Tul Democràtic del Pís Vlencià v conseguir consensur l'noment Esttut de Benicàssim. Aquest, mlurdment, v ser trmés per “l vi lent”, mlgrt que l mjori d'juntments vlencins vn mnifestr-se fvor d'provr-lo per l'rticle 153, és dir considernt el Pís Vlencià com comunitt històric, com ho hvien fet Ctluny i el Pís Bsc. Qun l'esmentt text rribà Mdrid, el PSOE i UCD vn decidir retllr-lo, de tl mner que res v tindre veure mb el què consensuren l ciutt cstellonenc, pssnt ser conegut com l'Esttut de Mdrid.
Llegir-ne més
