11 de maig de 2013 14:05 h
Mentre l'executiu rgonès, del PP, prov l “Ley de uso, protección y promoción de ls lengus y modliddes linguistics própis de Argón” per l que es confirm l'tc contr el ctlà que es prl f segles l Frnj de Ponent deixnt-lo com el “Lpo” (Lengu Argones Própi del Are Orientl), i el del Pís Vlencià, tmbé del PP, que v inventr-se fins i tot un diccionri prt per trduir l mteix llengu, i el de Les Blers, tmbé del PP, el v rrconnt impunement, tot ixò en fvor d'un uniformitzció dels seus territoris l llengu dominnt de l'Estt, Ctluny s'ctu descrd i directment contr el seu moll de l'os, torpedinnt, obstculitznt, minnt el model d'immersió lingüístic les escoles, model que és cpç de mntenir l'equilibri socil i permet respirr l llengu pròpi, i que està vlt per l mteix C.
Llegir-ne més
11 de maig de 2013 04:59 h
L’utisme utoinduït dels prtits constitucionlistes espnyols és l’únic vnttge que tenim els que pretenem i lluitem per l implosió d’quest estt uniformitzdor. Si sbem ser hàbils profitrem l sev obstind estupides i gudirem de com cuen totes les cretes. En poc temps conceptes com monrqui, centredret i seprció de poders són com terrossos de sucre que s’esveixen dvnt l'tent mird de tot l societt del pís, mentrestnt l’utodeterminció esdevé un relitt cd cop més pròxim. Doncs no deixem perdre l’vinentes j que poques vegdes l històri,un poble mb dret i ànsi de llibertt h ptit el jou d’un opressor tn inútil i tn incpç, encr ixí no perdem de vist l cpcitt de mnipulció del poder mediàtic que rest en les seves mns i esdevé gire bé l’únic nrrdor del pensment únic de cr l’exterior.
Llegir-ne més
10 de maig de 2013 23:01 h
‘Centrin-se revertir l situció econòmic i reduir l’tur en lloc de perdre el temps mb debts seprtistes’. És l’rgument dels contrris l dret decidir per desvir l’tenció i intentr fer descrrilr el procés per inoportú. Què hn estt fent, però, els governs del PP bler, vlencià, rgonès i espnyol des de les eleccions locls i utonòmiques de 2011, que vn començr donr poder ls de Rjoy? En èpoc de crisi, ctur de mner deliberd per continur el procés de minoritzció del ctlà que Aznr v deixr incomplet.
Llegir-ne més
10 de maig de 2013 18:42 h
Em sembl que els nostres polítics no hn sigut bons estudints de històri, o bé hn oblidt tot llò que de joves vn estudir.El diccionri Alcover defineix l històri com : "Exposició sistemàtic dels esdeveniments que fecten un poble, un institució, un ciènci, un cultur, etc..." . Llegid quest definició, no cldri continur escrivint quest rticle, si els nostres polítics prenent l lliçó hguessin sbut menr-nos cp el cmí de l nostr sobirni. Dit ixò, tots sbem que si hguéssim prlt i lluitt per l nostr independènci, en els primers nys després de l dictdur els entrebncs i pls les rodes que ctulment ens estn posnt hurien estt pitjors, però l cp i l fi els polítics portrien qusi qurnt nys sbent que no hi h mner civilitzd de prlr mb els nostres veïns.
Llegir-ne més
9 de maig de 2013 23:11 h
Som tnt ximples que ens podríem trobr mb un informe contrri del CAC sobre el documentl Hol Europ. No demnem un cos -que seri per ltr bnd de sentit comú- com és que tothom recolzi l vi de l'Estt propi. Ar bé, en un di tnt trist per l llengu, hver de llegir un tuit de l'ex-eurodiputt de CiU, Ignsi Gurdns, com quest "Trs dejr clro q creo q lo del #LAPAO es idiot, pregunto: Ctluny h hecho cunto podí pr hcerse querer por sus vecinos?"; puc entendre perfectment perquè CiU el v substituir per Rmon Tremos.
Llegir-ne més
9 de maig de 2013 12:41 h
No vull ps uto-erigir-me com el primer ctlà en l llist dels que volen l independènci -n'hi hurien d'hver moltíssims més, de més qulificts i influents per dvnt- però si que em considero entre els que més volen un Ctluny sobirn, o sigui que poguem decidir nosltres el que fem mb els nostres recursos, i, si per conseguir-ho, si de qui depenem polític i econòmicment només ens deix el cmí de l independènci, doncs, que voleu que us digui, no seré jo precisment qui s'hi oposi.
Llegir-ne més
9 de maig de 2013 12:16 h
Diumenge es disput l 3 prov del Cmpiont de Ctluny Cstellbell i el Vilr Aquest diumenge 12 de mig se celebr Cstellbell i el Vilr l tercer prov del Cmpiont de Ctluny, que judrà confeccionr l Selecció Ctln que prtir del 25 de mig començrà competir l Cop d’Europ. Per quest motiu, hi prticiprn els millors pilots del pís, com les germnes Gemm i Mirei Abnt, Dni Coms, Rf Tibu, Armnd Mollà, Àngel Btlle, Aln Rovir o Bernt Seub. Hi hurà un recorregut de cinc zones, i en totl els prticipnts frn tres voltes l recorregut.
Llegir-ne més
9 de maig de 2013 11:41 h
L’tur d’bril h bixt discretment (1’06%) , després del prèntesi de vcnces primverls. L’tur no s’tur i j hi h un qurt de l poblció que no té fein, ni perspectives de tenir-ne. L contrctció indefinid h bixt un 16’03% durnt el drrer ny. A Ctluny hi h 656.995 persones registrdes l’tur, segueixen sent les dones qui menys ccés tenen l merct lborl (entre els homes s’h reduït en un 1,47% i només un 0,63% entre les dones). Aquest situció sumd les constnts retlldes, empitjordes per l grn retlld ni tn sols reconegud, dels juts de dependènci situ Ctluny, les fmílies i, especilment, les dones, en un situció d’emergènci socil que cl turr.
Llegir-ne més
8 de maig de 2013 21:11 h
El director de cinem Dvid Trueb inici dissbte el rodtge de l pel·lícul Vivir es fácil con los ojos cerrdos, en l que hi prticiprn, entre d’ltres, els ctors Aridn Gil, Rmon Fontseré, Frncesc Colomer, Jvier Cámr i Jorge Snz. L pel·lícul nrr l’ventur d’un professor d’nglès l’Espny frnquist de 1966, que utilitz les cnçons dels Betles per ensenyr l’idiom. Qun se n’ssbent que John Lennon és Almerí per rodr un pel·lícul, inici un vitge en cotxe per trobr-lo. Pel cmí recull un prell de joves, mb el que inici un mistd.
Llegir-ne més
8 de maig de 2013 20:12 h
Ni mb el decrets de Nov Plnt, ni mb els successius decrets posteriors, ni mb les contínues lleis i prohibicions, ni mb les dues dictdures, especilment l frnquist, ni mb l’etp de l fls normlitzció lingüístic viscud els drrers 35 nys no s’hvi reprimit ni perseguit tnt l llengu ctln com ho està duent terme el Govern centrl de Rjoy (Aznr i l FAES l’ombr) i el Govern utonòmic de José Rmón Buzá. És un persecució totl que intent fer desprèixer d’un vegd l llengu mleïd, l llengu que crcteritz un poble diferent l’espnyol, un poble que se l’h intentt, i en prt conseguit, espnyolitzr l forç, un poble que form un odid nció, que podri mjoritàriment voler convertir-se en Estt.
Llegir-ne més
