14 de maig de 2013 19:45 h
És l mev opinió, l’opinió d’un person que h fet tot el que h pogut en el seu redol per judr normlitzr l llengu ctln, és el pensment d’un person que h estudit i coneix els perills de l doble oficilitt de llengües, és el sentiment d’lgú que està content de conèixer i sber usr l llengu espnyol. Aquest person, l’utor d’quest escrit, vol fer un senzill portció quest ssumpte que huri de poder ser relitt, i ixò voldri dir que en el Principt hn supert tots els obstcles, que no sern pocs, que els posrn els espnyols que comnden i els que dirigeixen quells que ctuen com teresetes, però tenen el poder.
Llegir-ne més
14 de maig de 2013 18:35 h
Les converses entre els governs ctlà i espnyol per cordr un nou sostre de dèficit tenen un rellevànci especil. Més enllà de l xifr i més enllà de les retlldes que suposrà, es trct, si no hi h cp cop de timó, de l’últim negocició. L’últim bns de demnr permís Espny per fer un referèndum d’utodeterminció. I el seril del dèficit h de denotr un cnvi d’ctitud bàsic per frontr el procés sobirnist. El fet de prorrogr el pressupost ctlà de 2012 és j un pressió l govern espnyol.
Llegir-ne més
14 de maig de 2013 15:33 h
Hi h moviments que un només poden entendre des de l consttció que l nostr és encr, en molts csos, un ment colonitzd. Ensinistrts com els gossos de Pvlov respondre determints estímuls sempre de mner semblnt, qun ens cnvi el medi continuem mb les mteixes ctituds prèvies. Només posré dos exemples, un d’epidèrmic i un ltre més de fons. En un compreixenç comun d’Artur Ms i Mrino Rjoy l Sló de l’Automòbil, el nostre president v reclmr, més vit diri demnr, l construcció del corredor mediterrni.
Llegir-ne més
14 de maig de 2013 12:49 h
El club del Ripollès vol millorr l 7 posició de l’ny psst El Comfors EFS Ripoll Dinàmic, que cb de revlidr el títol de cmpió de l Divisió d’Honor de l Federció Ctln de Futbol Sl (FCFS), lluitrà prtir de demà i fins el dissbte 18 de mig pel màxim trofeu europeu del futbol sl, l UEFS Chmpions Legue, l ciutt de Gomel (Bielorússi). I com sempre, ho frà en condició de cmpió de l Llig Ncionl Ctln, j que l FCFS està reconegud interncionlment. Els ripollesos j estn concentrts l ciutt bieloruss on relitzrn diversos entrenments previs l’inici de l competició.
Llegir-ne més
14 de maig de 2013 12:36 h
Ar que és venen relitznt les ssemblees dels editors de l prems comrcl i locl (tmbé dit de proximitt), en totes les quls hi ssisteixen el secretri de Comunicció i el director generl de Difusió de l Generlitt, estimo que serà bo recordr en quests moments l Declrció dels Editors de l Prems Comrcl i Locl, provd per unnimitt, Les Borges Blnques, el mes de mig del 2010: DECLARACIÓ DELS EDITORS DE PREMSA COMARCAL I LOCAL DAVANT LA SITUACIÓ DE CRISI Com estem, què fem? • Fomentem l'ccés dels ciutdns l informció, l cultur, l prticipció socil i ls hàbits democràtics.
Llegir-ne més
14 de maig de 2013 10:07 h
Sot quest títol, el psst 10 de mig el Consell Econòmic i Socil de Brcelon v portr terme unes jorndes de debt i reflexió. Les diferents entitts l’entorn de l Tul del Tercer Sector Socil ixí com les entitts d’economi socil vn reflexionr sobre el pper diferent però coincident que tenien mbdós sectors. L’economi socil és un moviment rrelt i, lhor, jove i cretiu, el tercer sector beu de les mteixes fonts mb un orgnitzció i respost diferents. J f temps que es plntej l necessitt de fer un cmí conjunt en molts spectes i enriquir-se mútument, tenint en compte que cl un grn professionlitzció, encr, en molts àmbits i que l’venç en l professionlitzció gener demndes econòmiques.
Llegir-ne més
14 de maig de 2013 09:37 h
El reltivisme ho h esptllt tot, el bonisme és un virus que h contret l polític i és urgent trobr l'ntídot perquè quest torni significr-se en els vlors del deure i de l justíci. L'embfd que l societt occidentl, i més concretment l mediterràni, port sobre des de f dècdes h conseguit tergiversr conceptes bàsics que l humnitt hvi fbrict bse de vitls revolucions per l'ésser humà. No pot ser que en nom de l'ssmblerisme populr es dnyi tnt l democràci, no és suportble que les idees suposdment trnsgressores signifiquin intervenir més en l societt, i és escndlós i un insult l intel·ligènci el continut suport lguns pïsos i certes cuses on els drets civils i humns són vulnerts di rere di.
Llegir-ne més
13 de maig de 2013 23:58 h
No estic gens d’cord mb l’firmció que Espny, mb les seves flgrnts nimldes, cd cop posi les coses més fàcils l’independentisme ctlà. Crec que pss just tot el contrri: com més fàcils pos Espny les coses l’independentisme ctlà, més dificultt tenen els ctlns, inclosos l grn mjori d’independentistes, per continur mrejnt l perdiu de mner creïble, i, doncs, més evident es f l sev mnc de voluntt rel d’nr cp l independènci. És el que té l’estt mlltís d’quest poble que no sp viure sense queixr-se com un infnt d’Espny, perquè si no ho fes hi huri un buit l sev vid que, més, deltri sense sordin l sev etern incpcitt per lliberr-se del veí.
Llegir-ne més
13 de maig de 2013 22:25 h
El di 21 d’octubre de 1969 es rebi un telegrm les oficines d’Apple que dei el següent (mb fltes d’ortogrfi incloses): “WE ARE RECORDING AND LP TOGETHER THIS WEEKEND. HOW ABOUT COMING IN TO PLAY BASS STOP CALL ALAN DOUGLAS 212-5812212 PEACE FROM JIMI HENDRIX MILES DAVIS TONY WILLIAMS”. L ide fei temps que l teni Jimi Hendrix que hvi visitt en diverses ocsions Miles Dvis l seu prtment de Nov York i hvien toct lgunes sessions plegts. Per l bteri es v contctr mb el bteri de jzz Tony Willims.
Llegir-ne més
13 de maig de 2013 20:47 h
En quests moments vivim un estt de tensió ccelerd; és un situció molt complicd . Es f més necessri que mi guntr i resistir. Té ró l President d’Òmnium qun diu que l crisi pot refredr el sobirnisme . Però, no hvíem quedt que l crisi judri l cus independentist? Potser cldri sber que el que ptim no és crisi, sinó estf i mnipulció. L'nomend "crisi" és més estructurl que mi, però tmbé té un component molt importnt de regressió socil; de lluit de clsses, de pretendre - per prt de l plutocràci interncionl - recuperr terreny i descvlcr definitivment l'estt del benestr, és dir, tornr uns pràmetres socils del segle XIX .
Llegir-ne més
