14 de maig de 2013 10:07 h
Sot quest títol, el psst 10 de mig el Consell Econòmic i Socil de Brcelon v portr terme unes jorndes de debt i reflexió. Les diferents entitts l’entorn de l Tul del Tercer Sector Socil ixí com les entitts d’economi socil vn reflexionr sobre el pper diferent però coincident que tenien mbdós sectors. L’economi socil és un moviment rrelt i, lhor, jove i cretiu, el tercer sector beu de les mteixes fonts mb un orgnitzció i respost diferents. J f temps que es plntej l necessitt de fer un cmí conjunt en molts spectes i enriquir-se mútument, tenint en compte que cl un grn professionlitzció, encr, en molts àmbits i que l’venç en l professionlitzció gener demndes econòmiques.
Llegir-ne més
14 de maig de 2013 09:37 h
El reltivisme ho h esptllt tot, el bonisme és un virus que h contret l polític i és urgent trobr l'ntídot perquè quest torni significr-se en els vlors del deure i de l justíci. L'embfd que l societt occidentl, i més concretment l mediterràni, port sobre des de f dècdes h conseguit tergiversr conceptes bàsics que l humnitt hvi fbrict bse de vitls revolucions per l'ésser humà. No pot ser que en nom de l'ssmblerisme populr es dnyi tnt l democràci, no és suportble que les idees suposdment trnsgressores signifiquin intervenir més en l societt, i és escndlós i un insult l intel·ligènci el continut suport lguns pïsos i certes cuses on els drets civils i humns són vulnerts di rere di.
Llegir-ne més
13 de maig de 2013 23:58 h
No estic gens d’cord mb l’firmció que Espny, mb les seves flgrnts nimldes, cd cop posi les coses més fàcils l’independentisme ctlà. Crec que pss just tot el contrri: com més fàcils pos Espny les coses l’independentisme ctlà, més dificultt tenen els ctlns, inclosos l grn mjori d’independentistes, per continur mrejnt l perdiu de mner creïble, i, doncs, més evident es f l sev mnc de voluntt rel d’nr cp l independènci. És el que té l’estt mlltís d’quest poble que no sp viure sense queixr-se com un infnt d’Espny, perquè si no ho fes hi huri un buit l sev vid que, més, deltri sense sordin l sev etern incpcitt per lliberr-se del veí.
Llegir-ne més
13 de maig de 2013 22:25 h
El di 21 d’octubre de 1969 es rebi un telegrm les oficines d’Apple que dei el següent (mb fltes d’ortogrfi incloses): “WE ARE RECORDING AND LP TOGETHER THIS WEEKEND. HOW ABOUT COMING IN TO PLAY BASS STOP CALL ALAN DOUGLAS 212-5812212 PEACE FROM JIMI HENDRIX MILES DAVIS TONY WILLIAMS”. L ide fei temps que l teni Jimi Hendrix que hvi visitt en diverses ocsions Miles Dvis l seu prtment de Nov York i hvien toct lgunes sessions plegts. Per l bteri es v contctr mb el bteri de jzz Tony Willims.
Llegir-ne més
13 de maig de 2013 20:47 h
En quests moments vivim un estt de tensió ccelerd; és un situció molt complicd . Es f més necessri que mi guntr i resistir. Té ró l President d’Òmnium qun diu que l crisi pot refredr el sobirnisme . Però, no hvíem quedt que l crisi judri l cus independentist? Potser cldri sber que el que ptim no és crisi, sinó estf i mnipulció. L'nomend "crisi" és més estructurl que mi, però tmbé té un component molt importnt de regressió socil; de lluit de clsses, de pretendre - per prt de l plutocràci interncionl - recuperr terreny i descvlcr definitivment l'estt del benestr, és dir, tornr uns pràmetres socils del segle XIX .
Llegir-ne més
13 de maig de 2013 16:17 h
Juliol de 2007, Schsenhusen. Les fotogrfies que compnyen quest colpidor entrd del dietri, no son ni del Prlment ctlà, ni de l Generlitt, ni de l'Institut d'Estudis Ctlns, el Rmon Llull o qulsevol ltr cos que soni Ctluny. Son del cmp de concentrció que cbo de citr, que hi h prop de Berlín (Alemny), on vm nr mb uns mics f sis nys intentr-nos fer un ide de com vn ptir horriblement fins l mort milers de persones durnt el nzisme. (1) Els dormitoris (1) Allà on l'espècie humn v bnyr-se mb misèri, jo i els meus mics vm trobr-hi el plor.
Llegir-ne més
13 de maig de 2013 13:31 h
El Gremi de Llibreters es v veure forçt rectificr, l voltnt de Snt Jordi, i emetre un nov llist dels llibres més venuts que no inclogués l distinció entre utors mediàtics o no. Aquest és un líni fin i no sé si molt clr. Avui en di, qusi tot es gest ls mitjns. Els utors literris, tmbé. Si bé relcionem quest djectiu mb un pobre qulitt literàri, recordnt l’oposició entre TV i litertur de Postmn, no té perquè ser ixí, forçosment, i podríem plntejr l disjuntiv en bse les intencions i l’ofici de l’utor: quells que escriuen com ofici principl i quells que, sent hbituls dels mitjns de comunicció, més més, escriuen.
Llegir-ne més
13 de maig de 2013 10:39 h
Mentre el debt sobre l’lternnç entre Montmeló i Vlènci pln per sobre del pís, quest ny el Grn Premi d’Espny de Fòrmul 1 v conseguir trencr un dinàmic negtiv, en qunt públic visitnt, que j fei cinc nys que durv. Enguny, entre els qutre dies que v durr l prov, vn pssr pel circuit vllesà 218.331 persones, mentre que el 2012 vn ser 185.500. Les vlorcions que en fei el director del circuit, Slvdor Servià, no podien ser millors tenint en compte el futur incert de l prov, sobretot més enllà del 2016 qun cb el conveni que llig Ctluny mb el mgnt de l competició, el totpoderós Bernie Ecclestone qui li surten di sí di tmbé ofertes per portr proves del cmpiont rreu del món.
Llegir-ne més
13 de maig de 2013 00:47 h
PATETI-BARÇA Prtit de costelld l Clderón mb victòri del Brç de Tito, que punt l rècord de 100 punts l llig. Trd trnquil·l Isengrd mb pssdís de cmpió, en un prtit mb Alexis i Vill com golejdors (quest últim tot judt per un Piqué de Gbi l sev porteri), i un Tello excels que pint molt bé de cr l tempord vinent, on el Pteti v ensopegr cs en el que hvi de ser l’sprring de cr l finl contr el Mligne de divendres. Amb el Sndrusku l grderi i no buscnt brsilers titiriteros, mentre jugdors que rriben cs nostr des de les ntípodes ploren després de perdre unes semifinls europees contr l'enemic, el prtit v començr de debò prtir del gol de Flco ls pocs minuts de l repres.
Llegir-ne més
12 de maig de 2013 23:11 h
Un ltr de les llegendes urbnes que corren per les profunditts d'Espny és l que firm que el debt sobirnist és un creció dels governnts ctlns per desvir l'tenció. Encr que els dolgui lguns, però, el procés utodeterminist no és liè l poble, sinó que v ser forçt per un riud de persones d'rreu del pís durnt l Did. I el debt continu viu. A més, que esport i polític tenen incomptbles interrelcions és, ls nostres ulls, un obviett. Tot plegt h quedt plès quest cp de setmn. O2 Aren, Londres, divendres 10 de mig.
Llegir-ne més