12 de maig de 2013 18:33 h
Prlr de terrorisme, produeix un sensció d’impotènci i rncúni , que el sumís ciutdà que nomes el tenen en compt l’hor de votr, per fins i tot mercdejr-l’hi el vot, en quests moments no sp l ró de l’existènci d’quest fenomen ideològic i criminl , perquè es confon mb el nou terrorisme que prctic el cpitlisme , provocnt milions d’turts, milions de desnodrits , milions de mllts ml tesos , milions de persones l indigènci, l pobres i l’esclvtge; dintre quest cpitlisme terrorist, hi tenim gent de tots els colors i que molts els coneixem de vist , de referènci i perquè son el plt fort de cd di ; però n’hi h molts que no sbrem mi qui son, però que existeixen i mnen fent petr el fuet; mentrestnt que empreses com”endes”, mb el suport de governs i governnts, exprimeixen ls seus bonts fins rtllr el robtori , en l’bús de poder l’hor de fcturr el subministrment del seu producte.
Llegir-ne més
11 de maig de 2013 20:41 h
Ar que les cputxes no condicionen les polítiques, no entenc perquè l'Estt espnyol no h cbt encr, o com mínim no es plntej cbr mb el concert econòmic bsc. Perquè ningú es queix? Perquè hem de suportr di rere di l'sfíxi del debt sobre els objectius de dèficit -vui dissbte hi tornàvem-, i que ens crreguin l culp com Comunitt Autònom -de moment-, de l recessió i el resct espnyol? No n'estn frts, j? Com és que si les Comunitts Autònomes (tmbé segons Europ) hem de reduir despeses -retllr- no s'hn plntejt començr per reduir el concert econòmic bsc, que tnts ingressos donri l'Estt? Perquè hn de tenir quest esttus i estr l cpdvnt de tots els índexs econòmics mentre nosltres estem l dels dèficits? No érem tots iguls -excepte l infnt Cristin? Oi que quest discurs tmbé els son demgògic, egoist, que no treu cp.
Llegir-ne més
11 de maig de 2013 14:05 h
Mentre l'executiu rgonès, del PP, prov l “Ley de uso, protección y promoción de ls lengus y modliddes linguistics própis de Argón” per l que es confirm l'tc contr el ctlà que es prl f segles l Frnj de Ponent deixnt-lo com el “Lpo” (Lengu Argones Própi del Are Orientl), i el del Pís Vlencià, tmbé del PP, que v inventr-se fins i tot un diccionri prt per trduir l mteix llengu, i el de Les Blers, tmbé del PP, el v rrconnt impunement, tot ixò en fvor d'un uniformitzció dels seus territoris l llengu dominnt de l'Estt, Ctluny s'ctu descrd i directment contr el seu moll de l'os, torpedinnt, obstculitznt, minnt el model d'immersió lingüístic les escoles, model que és cpç de mntenir l'equilibri socil i permet respirr l llengu pròpi, i que està vlt per l mteix C.
Llegir-ne més
11 de maig de 2013 04:59 h
L’utisme utoinduït dels prtits constitucionlistes espnyols és l’únic vnttge que tenim els que pretenem i lluitem per l implosió d’quest estt uniformitzdor. Si sbem ser hàbils profitrem l sev obstind estupides i gudirem de com cuen totes les cretes. En poc temps conceptes com monrqui, centredret i seprció de poders són com terrossos de sucre que s’esveixen dvnt l'tent mird de tot l societt del pís, mentrestnt l’utodeterminció esdevé un relitt cd cop més pròxim. Doncs no deixem perdre l’vinentes j que poques vegdes l històri,un poble mb dret i ànsi de llibertt h ptit el jou d’un opressor tn inútil i tn incpç, encr ixí no perdem de vist l cpcitt de mnipulció del poder mediàtic que rest en les seves mns i esdevé gire bé l’únic nrrdor del pensment únic de cr l’exterior.
Llegir-ne més
10 de maig de 2013 23:01 h
‘Centrin-se revertir l situció econòmic i reduir l’tur en lloc de perdre el temps mb debts seprtistes’. És l’rgument dels contrris l dret decidir per desvir l’tenció i intentr fer descrrilr el procés per inoportú. Què hn estt fent, però, els governs del PP bler, vlencià, rgonès i espnyol des de les eleccions locls i utonòmiques de 2011, que vn començr donr poder ls de Rjoy? En èpoc de crisi, ctur de mner deliberd per continur el procés de minoritzció del ctlà que Aznr v deixr incomplet.
Llegir-ne més
10 de maig de 2013 18:42 h
Em sembl que els nostres polítics no hn sigut bons estudints de històri, o bé hn oblidt tot llò que de joves vn estudir.El diccionri Alcover defineix l històri com : "Exposició sistemàtic dels esdeveniments que fecten un poble, un institució, un ciènci, un cultur, etc..." . Llegid quest definició, no cldri continur escrivint quest rticle, si els nostres polítics prenent l lliçó hguessin sbut menr-nos cp el cmí de l nostr sobirni. Dit ixò, tots sbem que si hguéssim prlt i lluitt per l nostr independènci, en els primers nys després de l dictdur els entrebncs i pls les rodes que ctulment ens estn posnt hurien estt pitjors, però l cp i l fi els polítics portrien qusi qurnt nys sbent que no hi h mner civilitzd de prlr mb els nostres veïns.
Llegir-ne més
9 de maig de 2013 23:11 h
Som tnt ximples que ens podríem trobr mb un informe contrri del CAC sobre el documentl Hol Europ. No demnem un cos -que seri per ltr bnd de sentit comú- com és que tothom recolzi l vi de l'Estt propi. Ar bé, en un di tnt trist per l llengu, hver de llegir un tuit de l'ex-eurodiputt de CiU, Ignsi Gurdns, com quest "Trs dejr clro q creo q lo del #LAPAO es idiot, pregunto: Ctluny h hecho cunto podí pr hcerse querer por sus vecinos?"; puc entendre perfectment perquè CiU el v substituir per Rmon Tremos.
Llegir-ne més
9 de maig de 2013 12:41 h
No vull ps uto-erigir-me com el primer ctlà en l llist dels que volen l independènci -n'hi hurien d'hver moltíssims més, de més qulificts i influents per dvnt- però si que em considero entre els que més volen un Ctluny sobirn, o sigui que poguem decidir nosltres el que fem mb els nostres recursos, i, si per conseguir-ho, si de qui depenem polític i econòmicment només ens deix el cmí de l independènci, doncs, que voleu que us digui, no seré jo precisment qui s'hi oposi.
Llegir-ne més
9 de maig de 2013 12:16 h
Diumenge es disput l 3 prov del Cmpiont de Ctluny Cstellbell i el Vilr Aquest diumenge 12 de mig se celebr Cstellbell i el Vilr l tercer prov del Cmpiont de Ctluny, que judrà confeccionr l Selecció Ctln que prtir del 25 de mig començrà competir l Cop d’Europ. Per quest motiu, hi prticiprn els millors pilots del pís, com les germnes Gemm i Mirei Abnt, Dni Coms, Rf Tibu, Armnd Mollà, Àngel Btlle, Aln Rovir o Bernt Seub. Hi hurà un recorregut de cinc zones, i en totl els prticipnts frn tres voltes l recorregut.
Llegir-ne més
9 de maig de 2013 11:41 h
L’tur d’bril h bixt discretment (1’06%) , després del prèntesi de vcnces primverls. L’tur no s’tur i j hi h un qurt de l poblció que no té fein, ni perspectives de tenir-ne. L contrctció indefinid h bixt un 16’03% durnt el drrer ny. A Ctluny hi h 656.995 persones registrdes l’tur, segueixen sent les dones qui menys ccés tenen l merct lborl (entre els homes s’h reduït en un 1,47% i només un 0,63% entre les dones). Aquest situció sumd les constnts retlldes, empitjordes per l grn retlld ni tn sols reconegud, dels juts de dependènci situ Ctluny, les fmílies i, especilment, les dones, en un situció d’emergènci socil que cl turr.
Llegir-ne més