3 de maig de 2013 17:08 h
El periodisme viu en un prdox cd vegd més pronuncid. Mi com fins r l informció hvi estt un bé tn bundnt ni s'hvi consumit en tnt quntitt i per tnt gent. Però tmpoc mi com fins r, els mitjns de comunicció s'hvien trobt en un situció econòmic tn crític i definitiv tàri que h portt l professió un drmàtic situció: Més de 6.000 llocs de trebll de periodistes perduts només Espny, que l "mre de totes les crisis" s'h portt per dvnt en els tres últims nys. El setè Quderno de Comunicción, que edit Evoc, pos l'ccent en nlitzr els elements propis de l professió i com fect l’enfonsment del sistem ctul de mitjns l periodisme com ofici ofici, com professió, en un moment en què ltres individus i grups disputen ls periodistes l sev cpcitt de contr i interpretr l relitt.
Llegir-ne més
3 de maig de 2013 17:01 h
En un rticle d’opinió elpresident del Cercle Ctlà de Negocis, Rmón Crner diu que “Si el grup Godó pos pls les rodes l procés, doncs no és ni just ni coherent que l Generlitt continuï subvencionnt els seus mitjns (diris, ràdio, televisió)”. Després de sentir en Josep Cuní diri posnt fre l procés sobirnist, veure com L Vngurdi pos semàfors vermells l president Ms, l conseller Ms-Colell o Oriol Pujol, mentre obvi Rjoy, Sánchez Cmcho o Durn, i s’lluny de l centrlitt polític del pís, r sobirnist, és que molts votnts es demnin per què seguim subvencionnt un mitjà hostil mb diners públics mentre retllem TV3 o l’ACN? Podeu llegir l’rticle sencer en quest link: http://www.
Llegir-ne més
2 de maig de 2013 21:35 h
El Lennon Eductionl Bus és un utobús preprt com estudi de grvció de so i imtge que des del 1998 vitj pels Estts Units per tl de fomentr l’educció en els àmbits musicls i d’imtge que giren l voltnt de l músic. Els joves de les escoles i institut i diferents festivls on el bus f prd poden prendre prcticnt tot el procés d’elborció musicl. Els tècnics professionls de l’utobús ensenyen escriure, tocr, enregistrr i produir les pròpies cnçons i enregistrr els vídeos corresponents.
Llegir-ne més
2 de maig de 2013 13:47 h
L decisió de l'ANC de no respectr l voluntt de l’ANC de Mllorc de pertànyer l mteix orgnitzció h fet ressorgir un grn quntitt de tòpics. M’grdri donr respostes ls motius de fons que fonmenten un decisió tn desencertd. Les Illes Blers, Ctluny Nord i el Pís Vlencià són un llst per l Principt? Des de l perifèri ncionl, l'independentisme veu molt clr que no ens independitzrem tots de cop ni hi hurà un únic referèndum. El Principt com comunitt polític –i en dret interncionl és recollit ixí– té tot el dret d'esser estt.
Llegir-ne més
1 de maig de 2013 09:48 h
L drrer resolució del TSJC, en relció mb l qüestió lingüístic, és molt preocupnt : v deixr molt mlmes l immersió lingüístic. És cert que quest sentènci es pot recórrer, però el fet que un lt tribunl digui per escrit que només que un lumne ( els pres) ho demni tot l clsse h de cnvir de llengu; és dir, pssr-se l cstellà, pos de mnifest l precriett polític i jurídic de les lleis i les institucions ctlnes. De fet, ixò ens huri de consciencir que, ni en l qüestió de l llengu, els ctlns no tenim res blindt; més més, quest decisió judicil, l meu entendre molt injust, podri tenir conseqüències funestes per l cohesió socil de Ctluny .
Llegir-ne més
1 de maig de 2013 02:55 h
Xurripunts bvresos (*) *Aquest post el vig penjr divendres psst com comentri l DirioYoy. Aprofito per donr les gràcies ls compnys del bloc mic pels consells i recomncions que vn donr-me pel meu desplçment Munic l semifinl nd de Chmpions entre el Byern i el Brç. Gràcies tmbé ls dministrdors del Dirioyoy que quest dimrts hn tingut el detll de penjr el comentri en form de post. El post l'hn titult Experiències Munich i l'hn penjt en el Yoy Provisionl que estrà vigent durnt uns dies fins que torni funcionr el definitiu i reformt DirioYoy l que desitgem tot l sort del món en el nou formt previst pels propers dies i que recomnem ls seguidors del Rivl Petit que en prenguin not i no es perdin el seu fòrum on s'hi concentr l flor i l nt del bon brcelonisme.
Llegir-ne més
30 d'abril de 2013 12:23 h
Atribueixen Snt Ambrosi l frse: “el ric o és lldre o fill de lldre”, frse que molts nys més trd v ser clrid per Krl Mrx y l fmos plusvàlu. No cl entrr en gires detlls de com funcion perquè ho estem ptint en l nostr pell, però qui més clr ho té són els qui desloclitzen llurs negocis i, sot l’empr de “globlitzció”, optren per cercr mercts on l protecció del treblldor fos mínim. El tèxtil és, segurment, el cs més escndlós i les informcions sobre l’enfonsment de l’edifici Bngldesh –pís que j sum més de 1.
Llegir-ne més
30 d'abril de 2013 11:44 h
Winston Churchill, mb qui espero que no m’identifiquin ni ideològicment ni físic, forç de prlr molt ( però molt) v dir lgun cos senst. L democràci er el menys dolent dels sistemes polítics. Clr, en quest firmció quedv implícit que l democràci teni determints ressorts que cli corregir, que er perfectible, que, com tot obr humn er mnifestment millorble. El cs espnyol, deixem vui bnd Ctluny, és un demostrció fefent d’quest necessitt d’millorment. Actulment l democràci espnyol h esdevingut un dictdur que es v renovnt cd qutre nys.
Llegir-ne més
30 d'abril de 2013 09:52 h
En l històri de l humnitt mi s'h vist un poble tn refotudment obtús com el cstellà i/o espnyol. És com el bbu de l clsse l qul sempre el deixen nr mb els espvilts del curs per llàstim. És com quell men de gent desprecible plen de supèrbi que es pssegen per l vid com utèntics nou rics. És fscinnt veure, per exemple, com mi s'hn sentit vergonyits ni n'hn tret prenenttge de conservr el rècord mundil de suspensió de pgments de tot l històri de l humnitt, mentre nosltres restem tònits veient com continuen mlgstnt cor que vols i reclmnt solidritt tothom.
Llegir-ne més
30 d'abril de 2013 08:40 h
Els crits, els insults i les prulotes del públic del Trofeu Godó, de molts diris espnyols i d'lguns ministres espnyols l Congrés no són més que que un petit mostr del que pot rribr fer l'odi. L polític de l'enfrontment i de l mnc d'escrúpols és el p de cd di. Està de mod insultr qui no pens igul, qun j f més de 20 nys de l'ssssint de Guillem Agulló i qun, r, tornen ls sorolls de sbres i les crides l invsió de l'exèrcit. Segurment, tot plegt se solucionri si les persones tinguéssim mor en lloc d'odi, començnt per l'mor cp les pròpies trdicions, llengu, històri i símbols, pels propis dilectes i per les persones que ens envolten, pensin com pensin.
Llegir-ne més
