Xavier Guarque
25 d'abril de 2013 11:17 h
Barra... Molta barra
He de confessr que soc un mllt de les ddes estdístiques. Crec que és un molt bon ein per sber en tot moment on som, d'on venim i cp on nem. En quest sentit, f uns dies vig llegir-ne unes que em vn enfurismr, i és que, els diferents mitjns s'hn fet resó de les drreres ddes publicdes pel Ministerio de Hciend y Administrciones Públics referents l compliment/incompliment del dèficit imposst pel 2012, que er del 1,5%, en les que encpçlen l llist com cumplidores Extremdur (0,69%), Asturis i L Rioj (1,04%), Mdrid (1,07%), Cntbri (1,13%), Glici (1,19%) o Cnris (1,23%).
Llegir-ne més
Cap comentari
Daniel Ferrer i Esteban
25 d'abril de 2013 05:44 h
Les estelades dels jardins dansen nues
Està clr, l llibertt és plen de sng, qutre brres de foc violet, blu i blnc, mb tringles verds som jrdins de Mri, entre els rbres dels boscos que volten el poble, serem lliures un cop més i més encr, r, r, r, que no hi h demà si no ens donem l mà per vnçr, el poble té totes les clus i els polítics les porres i les rmes, corren com si els hi nés l vid l defensr ls mos del Cpitl, l polici drog les detingudes i les viol, les tortur, les ssssin, compnyes i compnys que j no poden lçr l sev veu? més voldrien, cd cop en som més i cd cop empenyem mb més i més forç, qun l relitt no s'gunt ni es sustent per enlloc, j sps, les mentides no se les creuen ni els més ingenus, i és per ixò que tenim més motius que mi, tot ens justific, no hi h millor justíci, el poble està llibert i ells oprimeixen, encr, posnt pls les rodes, negnt-nos el dret ser dissidents si l dissidènci vnç mss j s'encrregrn de tllr les, mss costumts l mltrcte no els hi costrà gens mltrctr-nos de nou, com j feien en ple frnquisme doncs l'Estt res no h cnvit i ens donen Cpitlisme-Feixist sense poder segr les cdenes j em diràs cp on nirem? L lluit és més ences que mi, l llum és més tort que de costum, cic pels crrers i somnio les plces l llum dels coloms mb jquetes ntibles em port ls pobles oprimits que ens estimen com nosltres els estimem ells, ben plens, lliures i plens com l nostr ntig terr que de tnt cminr, viure, sentir, somnir r es vertebr en silencis sorollosos qun l revolt és més viv i màgic que mi, qun ho tenim tot l'bst per orgnitzr-nos, revelnt-nos, tot, cd ps, cd lloc, l fein, l crrer, les ules, les plces, nàrquics i combtius per uns Pïsos Ctlns on no clgui ptir pel demà ni pels germns, mss pocs controlen msses msses mentre emmgtzemen tot el poder cduc, brt, fstigós, enquistt en l vnitt en l trgèdi i totes les guerres en els pctes de l'Occident on nem morir si no veiem l flm etern dels pïsos germns que mb l sev lluit completen l forç per dir-nos r i un cop més, independènci, per l nit, pel di, pel migjorn, cp gregl, que el vent ens cnti l més bell comèdi, mb gestos gris si vols, slts, mrgs, tnt és, qun l llibertt rrib cl sber-se lliure sinó mi, mi, mi l podrem gudir plenment i és per ixò que lcem l llun ben prop dels estels per gurir totes les ferides d'un psst sense renúncies on l'escriptur utomàtic no és mi rellevd per l pus, pel mirr enrere, mss posiciont com per deixr les guàrdies mss fidel l'estil com per cnvir-lo r.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
24 d'abril de 2013 23:55 h
Càntics de llibertat per a un 25 d'abril (publicat el 2007)
A qurts de tres de l trd del 25 d’bril de 1707, les tropes borbòniques ssltven les posicions lides Almns. Tres hores més trd, qun j fosquejv, s’hvi decidit l sort d’un de les btlles més trnscendentls de l nostr històri. Pocs dies després, ningú v poder impedir l’entrd de frncesos i espnyols l ciutt de Vlènci. I, ben vit, més de l cpitl, es v perdre tot el Regne. L repressió fou senzillment esgrrifos. Amb l pèrdu de les seves constitucions i de les seves institucions, el Pís Vlencià quedv incorport l nou Reino de Espñ, que nixi justment en quell “Guerr de Successió”, fruit de les bombes i de les bionetes de Felip V i de l’obsessió centrlist i uniformitzdor dels seus ministres i funcionris.
Llegir-ne més
Loreto Giralt Turón
24 d'abril de 2013 22:59 h
Quedar retratada
Aquest quinzen el professor d’escriptur ens h encrregt un exercici que consisteix mostrr com és un persontge trvés de l descripció del lloc on viu. H resultt ser un fein complex i reconec que no me n’he sortit mss bé perquè, mlgrt he començt complint de mner estricte l’nuncit, he cbt explicnt llò que m'h vingut de gust, sense tenir en compte el que em demnv l’exercici. Finlment, doncs, no he nrrt l personlitt d’un persontge sinó les ficions de l’utor de “Lolit”.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
24 d'abril de 2013 20:57 h
Itàlia, Berlin i el Grup Bildemberg
L'esquerr Itàli és mort . No ho dic per Bersli, ni per les divisions dintre del Prtit Democràtic Itlià ( Bersli h prlt d'nrqui i feudlisme dintre de l'feblid i mlgunyd esquerr itlin) sinó per un nou persontge - de l colició d’esquerres itlin que h estt cridt pel President de l Repúblic Itlin per intentr encpçlr un govern de “grn colició” l convuls Itàli del 2013 - que es pot convertir en un nou Mrio Monti: l'home de Berlin per "posr pu" l penínsul itàlic .
Llegir-ne més
Xama
24 d'abril de 2013 15:25 h
Els deu manaments del no-ciutadà
- No us indigneu pels busos, l corrupció i les retlldes dels polítics titell. - No us mnifesteu ni concentreu ni seieu l terr per exigir que us retornen els drets civils i socils més bàsics. - No prctiqueu 'escrches' ni protesteu per sensibilitzr l cst polític, lien l ptiment de l clsse treblldor. - No lluiteu ni us orgnitzeu di di per fer relitt l'exercici de l democràci que heu cedit ulls clucs uns senyors desconeguts mb corbt. - No reclmeu el dret decidir ni l sobirni ncionl.
Llegir-ne més
Lluís Feliu
24 d'abril de 2013 13:41 h
Insubmissió fiscal, esperança i dignitat
El govern d’Espny h nt mss lluny en l’sfíxi polític i econòmic que h prctict de form sistemàtic Ctluny. L cord s’h tenst tnt que j cp pont és vible per buscr un encix de futur. Ctluny h d’emncipr-se i ho h de fer ràpid, de form pcífic, sense rncúnies, sense verí, mb l normlitt que un poble democràtic decideixi des d’un Prlment democràtic. Avui sobre l tul tenim j un escletx més d’espernç, i és que els Ajuntments ctlns poden deixr de pgr Espny. S’h encett un cmpny d’insubmissió fiscl per l qul els Ajuntments pguen els seus impostos l Generlitt i no ps l’Estt espnyol.
Llegir-ne més
Josep Maria Vall
24 d'abril de 2013 10:22 h
Una Zarzuela ben podrida
Qun Krl Mrx nlitzv El 18 Brumri de Lluís Bonprte, v sentencir que si l històri es repeteix, el que primer s’esdevé com trgèdi, posteriorment es reprodueix com frs. Sembl que l monrqui espnyol, en hores bixíssimes pels seus propis errors, està entestd en donr l ró l dilèctic mrxist. Ni l protecció que li donen els dos prtits dinàstics (PP i PSOE) i l mjori de mitjns de comunicció del règim, hn pogut preservr-l de l sev pròpi degenerció intern. Pel descrèdit públic que té l fmíli reil i l convulsió socil i polític, guditzd per l crisi econòmic, l situció record molt ls mesos previs les revolucions de 1868 i 1931, que vn fer cure els borbons.
Llegir-ne més
Josep Maria Miedes
24 d'abril de 2013 02:06 h
No passa res... O sí?
Aquest nit he viscut des de l redcció del diri on trebllo múltiples reccions l històric plliss del Byern Munic l FC Brcelon l'nd de l semifinl de l Chmpions. El 4-0 finl reflex el que h estt el prtit, però hn psst coses que molts culers no deixrn pssr per lt. Diuen que tres dels qutre gols de l'equip muniqués no tindrien que hver pujt l mrcdor; prlen de dos penls clrs l'àre del Brç que tmpoc h snciont l'àrbitre. Son coses del futbol. Excuses. De tot mner, el més curiós h estt les diferents reccions del seguidors blugrnes que jo he pogut percebre.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
23 d'abril de 2013 18:50 h
75 anys després, Espanya no ha aconseguit eliminar-nos
Són molts d’nys i moltes forces dedicdes eliminr les ncions que hn conformt, des de f uns qunts segles (pocs) l’Estt espnyol. Tenen totes les forces del poder dedicdes quest destrucció. És tot un exèrcit, destint quest lbor ingent d’esborrr l memòri del poble. L infnteri ben col·locd l’escol, perquè voluntàriment o per forç nssin gunynt l btll de l’entorpiment dels escolrs. L formció de l’esperit ncionl dels discents s’hvi de esculpir en l més estrict uniformitt: un sol bnder, un sol llengu, un sol històri, un sol geogrfi, unes soles trdicions i uns costums igulitris hvien de conformr un unitt que veni fet per tenir un mteix destí dins l’univers i quest destí er el que hvi ssenylt Déu, QUI hvi conferit prerrogtives úniques i especils l terr que ocupv el centre i el cor de l’univers, l’nomenven equivocdment Espny.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs