26 d'abril de 2013 17:12 h
Un person pot presidir un orgnitzció qulsevol i defensr el que li vingui de gust: que l mre de Déu nom Jon, que l terr és qudrd, que el Sol dón voltes l terr, que els ucells neden, que els peixos viuen dins l grrig, que el ctlà no és l llengu dels mllorquins, que qun s’enseny un llengu s’h d’ensenyr en modlitt, etc. Que ho defensi, que exposi els seus rguments (si en té), que ssisteixi ls simposis lingüístics, ls congressos, les reunions científiques de lingüistes mundils, i llà demostri les seves firmcions és correcte, però el que no pot ser és insultr col·lectius, professionls i persones que defensen sempre les seves conviccions prtir d’rgumentris científics vlts per totes les universitts del món.
Llegir-ne més
26 d'abril de 2013 15:24 h
De que serveix omplir-nos l boc dels nostres drets i de demnr permís pel dret decidir, o plntejr-ho d'un mner que no pugui dir el que en relitt només pot dir, si desprès, tot i rribr posr-se d'cord, tot qued en no més que pper mullt ?. Tot i recordnt el vergonyós numeret de l'Esttut del 2010 em ve l memòri, un vegd més, que el Prlment provà l propost del Nou Esttut el setembre-2005, fou cceptd tràmit pel Congrés de Diputts el novembre-2005, que quest l'provà el mrç-2006.
Llegir-ne més
26 d'abril de 2013 10:44 h
El procés sobirnist de cs nostr començ relcionr-se mb l geoestrtègi en el conjunt de l’àmbit europeu . F uns setmnes, el diri nglès The Times v publicr un rticle, demolidor contr les legítimes ànsies sobirnistes del poble de Ctluny, del periodist Mtthew Prris ( es veu que quest senyor té cs Ctluny però no ens estim mss) en què el fil rgumenttiu er que Ctluny és un bomb de rellotgeri més grn que Xipre, perquè en l mesur que pugui ssolir l sev independènci podri deixr de sostenir econòmicment l’Estt espnyol.
Llegir-ne més
26 d'abril de 2013 10:44 h
Qun de petit llegi les boges historietes dels gents secrets espnyols "Mortdelo y Filemón", del bo del Frncesc Ibñez, no podi imginr-me que nys després s’cbrien fent relitt. I mir que qun ets petit d’imginció te’n sobr! Però bé, l qüestió és que l relitt de les ventures i desventures dels serveis d’intel•ligènci espnyols (conceptes, quests, que no sé si són mss comptibles) cben supernt les de l ficció. L’únic diferènci significtiv entre uns i ltres és el nom d l’gènci: l còmic l’orgnitzció s’nomenv TIA i l relitt es diu "Cuerpo Ncionl de Inteligenci".
Llegir-ne més
25 d'abril de 2013 22:15 h
Si no el deure, tenim el dret desertr. Com mínim el dret. Desertr, no tnt de l relitt com de l imposició d'un relitt determind. El soldt, conscient de l brbàrie, h de desertr. En té l'obligció, un cop creut el mr del dubte: l'empr un dret inlienble. En cert mner, tots som soldts prov en un cmp de btll hostil. Acluco els ulls i es f l llum.
Llegir-ne més
25 d'abril de 2013 11:17 h
He de confessr que soc un mllt de les ddes estdístiques. Crec que és un molt bon ein per sber en tot moment on som, d'on venim i cp on nem. En quest sentit, f uns dies vig llegir-ne unes que em vn enfurismr, i és que, els diferents mitjns s'hn fet resó de les drreres ddes publicdes pel Ministerio de Hciend y Administrciones Públics referents l compliment/incompliment del dèficit imposst pel 2012, que er del 1,5%, en les que encpçlen l llist com cumplidores Extremdur (0,69%), Asturis i L Rioj (1,04%), Mdrid (1,07%), Cntbri (1,13%), Glici (1,19%) o Cnris (1,23%).
Llegir-ne més
25 d'abril de 2013 05:44 h
Està clr, l llibertt és plen de sng, qutre brres de foc violet, blu i blnc, mb tringles verds som jrdins de Mri, entre els rbres dels boscos que volten el poble, serem lliures un cop més i més encr, r, r, r, que no hi h demà si no ens donem l mà per vnçr, el poble té totes les clus i els polítics les porres i les rmes, corren com si els hi nés l vid l defensr ls mos del Cpitl, l polici drog les detingudes i les viol, les tortur, les ssssin, compnyes i compnys que j no poden lçr l sev veu? més voldrien, cd cop en som més i cd cop empenyem mb més i més forç, qun l relitt no s'gunt ni es sustent per enlloc, j sps, les mentides no se les creuen ni els més ingenus, i és per ixò que tenim més motius que mi, tot ens justific, no hi h millor justíci, el poble està llibert i ells oprimeixen, encr, posnt pls les rodes, negnt-nos el dret ser dissidents si l dissidènci vnç mss j s'encrregrn de tllr les, mss costumts l mltrcte no els hi costrà gens mltrctr-nos de nou, com j feien en ple frnquisme doncs l'Estt res no h cnvit i ens donen Cpitlisme-Feixist sense poder segr les cdenes j em diràs cp on nirem? L lluit és més ences que mi, l llum és més tort que de costum, cic pels crrers i somnio les plces l llum dels coloms mb jquetes ntibles em port ls pobles oprimits que ens estimen com nosltres els estimem ells, ben plens, lliures i plens com l nostr ntig terr que de tnt cminr, viure, sentir, somnir r es vertebr en silencis sorollosos qun l revolt és més viv i màgic que mi, qun ho tenim tot l'bst per orgnitzr-nos, revelnt-nos, tot, cd ps, cd lloc, l fein, l crrer, les ules, les plces, nàrquics i combtius per uns Pïsos Ctlns on no clgui ptir pel demà ni pels germns, mss pocs controlen msses msses mentre emmgtzemen tot el poder cduc, brt, fstigós, enquistt en l vnitt en l trgèdi i totes les guerres en els pctes de l'Occident on nem morir si no veiem l flm etern dels pïsos germns que mb l sev lluit completen l forç per dir-nos r i un cop més, independènci, per l nit, pel di, pel migjorn, cp gregl, que el vent ens cnti l més bell comèdi, mb gestos gris si vols, slts, mrgs, tnt és, qun l llibertt rrib cl sber-se lliure sinó mi, mi, mi l podrem gudir plenment i és per ixò que lcem l llun ben prop dels estels per gurir totes les ferides d'un psst sense renúncies on l'escriptur utomàtic no és mi rellevd per l pus, pel mirr enrere, mss posiciont com per deixr les guàrdies mss fidel l'estil com per cnvir-lo r.
Llegir-ne més
24 d'abril de 2013 23:55 h
A qurts de tres de l trd del 25 d’bril de 1707, les tropes borbòniques ssltven les posicions lides Almns. Tres hores més trd, qun j fosquejv, s’hvi decidit l sort d’un de les btlles més trnscendentls de l nostr històri. Pocs dies després, ningú v poder impedir l’entrd de frncesos i espnyols l ciutt de Vlènci. I, ben vit, més de l cpitl, es v perdre tot el Regne. L repressió fou senzillment esgrrifos. Amb l pèrdu de les seves constitucions i de les seves institucions, el Pís Vlencià quedv incorport l nou Reino de Espñ, que nixi justment en quell “Guerr de Successió”, fruit de les bombes i de les bionetes de Felip V i de l’obsessió centrlist i uniformitzdor dels seus ministres i funcionris.
Llegir-ne més
24 d'abril de 2013 22:59 h
Aquest quinzen el professor d’escriptur ens h encrregt un exercici que consisteix mostrr com és un persontge trvés de l descripció del lloc on viu. H resultt ser un fein complex i reconec que no me n’he sortit mss bé perquè, mlgrt he començt complint de mner estricte l’nuncit, he cbt explicnt llò que m'h vingut de gust, sense tenir en compte el que em demnv l’exercici. Finlment, doncs, no he nrrt l personlitt d’un persontge sinó les ficions de l’utor de “Lolit”.
Llegir-ne més
24 d'abril de 2013 20:57 h
L'esquerr Itàli és mort . No ho dic per Bersli, ni per les divisions dintre del Prtit Democràtic Itlià ( Bersli h prlt d'nrqui i feudlisme dintre de l'feblid i mlgunyd esquerr itlin) sinó per un nou persontge - de l colició d’esquerres itlin que h estt cridt pel President de l Repúblic Itlin per intentr encpçlr un govern de “grn colició” l convuls Itàli del 2013 - que es pot convertir en un nou Mrio Monti: l'home de Berlin per "posr pu" l penínsul itàlic .
Llegir-ne més
