Xama
24 d'abril de 2013 15:25 h
Els deu manaments del no-ciutadà
- No us indigneu pels busos, l corrupció i les retlldes dels polítics titell. - No us mnifesteu ni concentreu ni seieu l terr per exigir que us retornen els drets civils i socils més bàsics. - No prctiqueu 'escrches' ni protesteu per sensibilitzr l cst polític, lien l ptiment de l clsse treblldor. - No lluiteu ni us orgnitzeu di di per fer relitt l'exercici de l democràci que heu cedit ulls clucs uns senyors desconeguts mb corbt. - No reclmeu el dret decidir ni l sobirni ncionl.
Llegir-ne més
Cap comentari
Lluís Feliu
24 d'abril de 2013 13:41 h
Insubmissió fiscal, esperança i dignitat
El govern d’Espny h nt mss lluny en l’sfíxi polític i econòmic que h prctict de form sistemàtic Ctluny. L cord s’h tenst tnt que j cp pont és vible per buscr un encix de futur. Ctluny h d’emncipr-se i ho h de fer ràpid, de form pcífic, sense rncúnies, sense verí, mb l normlitt que un poble democràtic decideixi des d’un Prlment democràtic. Avui sobre l tul tenim j un escletx més d’espernç, i és que els Ajuntments ctlns poden deixr de pgr Espny. S’h encett un cmpny d’insubmissió fiscl per l qul els Ajuntments pguen els seus impostos l Generlitt i no ps l’Estt espnyol.
Llegir-ne més
Josep Maria Vall
24 d'abril de 2013 10:22 h
Una Zarzuela ben podrida
Qun Krl Mrx nlitzv El 18 Brumri de Lluís Bonprte, v sentencir que si l històri es repeteix, el que primer s’esdevé com trgèdi, posteriorment es reprodueix com frs. Sembl que l monrqui espnyol, en hores bixíssimes pels seus propis errors, està entestd en donr l ró l dilèctic mrxist. Ni l protecció que li donen els dos prtits dinàstics (PP i PSOE) i l mjori de mitjns de comunicció del règim, hn pogut preservr-l de l sev pròpi degenerció intern. Pel descrèdit públic que té l fmíli reil i l convulsió socil i polític, guditzd per l crisi econòmic, l situció record molt ls mesos previs les revolucions de 1868 i 1931, que vn fer cure els borbons.
Llegir-ne més
Josep Maria Miedes
24 d'abril de 2013 02:06 h
No passa res... O sí?
Aquest nit he viscut des de l redcció del diri on trebllo múltiples reccions l històric plliss del Byern Munic l FC Brcelon l'nd de l semifinl de l Chmpions. El 4-0 finl reflex el que h estt el prtit, però hn psst coses que molts culers no deixrn pssr per lt. Diuen que tres dels qutre gols de l'equip muniqués no tindrien que hver pujt l mrcdor; prlen de dos penls clrs l'àre del Brç que tmpoc h snciont l'àrbitre. Son coses del futbol. Excuses. De tot mner, el més curiós h estt les diferents reccions del seguidors blugrnes que jo he pogut percebre.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
23 d'abril de 2013 18:50 h
75 anys després, Espanya no ha aconseguit eliminar-nos
Són molts d’nys i moltes forces dedicdes eliminr les ncions que hn conformt, des de f uns qunts segles (pocs) l’Estt espnyol. Tenen totes les forces del poder dedicdes quest destrucció. És tot un exèrcit, destint quest lbor ingent d’esborrr l memòri del poble. L infnteri ben col·locd l’escol, perquè voluntàriment o per forç nssin gunynt l btll de l’entorpiment dels escolrs. L formció de l’esperit ncionl dels discents s’hvi de esculpir en l més estrict uniformitt: un sol bnder, un sol llengu, un sol històri, un sol geogrfi, unes soles trdicions i uns costums igulitris hvien de conformr un unitt que veni fet per tenir un mteix destí dins l’univers i quest destí er el que hvi ssenylt Déu, QUI hvi conferit prerrogtives úniques i especils l terr que ocupv el centre i el cor de l’univers, l’nomenven equivocdment Espny.
Llegir-ne més
Hèctor Buenaventura
23 d'abril de 2013 00:03 h
La llum del St. George
El nord de l'estt de Clifòrni és feréstec, indòmit, slvtge. Tot f imginr que en ltres temps quest terr debi hver lbergt guerrers forts i vlents, nimls mitològics, boscos encntts, feres i drcs. El que sí que és cert és que, cp l segle XIX, quest regió encr segui tenint quest fm de lloc remot on pocs s'hi tnsven bàsicment degut les grns extensions de boscos de Sequoi sempervirens i l'orogrfi difícil que hvien de trvessr. Tret de diverses tribus ndiues pocs eren els que gosven estblir-s'hi i els pocs que ho feien, mjoritàriment, subsistien comercint mb fust i pells.
Llegir-ne més
Ricard Biel
22 d'abril de 2013 23:58 h
El patètic català mitjà
El ctlà mitjà és un espècimen progrmt per vortr tot llò que té de digne l vid. El ctlà mitjà és l·lèrgic l grndes i es rebolc en l merd de l sev pròpi insignificnç, en l sev mesquines, misèri, covrdi i imbecil·litt. El ctlà mitjà és mic de l llibertt dels ltres pobles per justificr el fet de ser enemic de l sev pròpi llibertt. El ctlà mitjà vort qulsevol possibilitt de grndes en negr-se l llibertt imprescindible que li cldri per spirr-hi. El ctlà mitjà s’utodestrueix en l sev hipocresi tot destruint l inicitiv del ctlà excepcionl, condemnnt-lo l’ostrcisme i, en csos cd cop més creixents, l’exili.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
22 d'abril de 2013 22:13 h
Una mayoría absoluta que no pot seguir
En els drrers temps f l sensció que ens boquem directment cp un veritble poclipsi socil . A hores d’r, no existeix ningú mb responsbilitt de debò - polítics governnts i poder econòmic - que sigui conscient del sofriment excepcionl que estn produint les mleïdes retlldes socils . I questes propostes, rdiclment ntisocils, encr no hn toct fons . De fet, els prtits polítics mjoritris, mb l’excus que Brussel•les ho requereix, encr preveuen portr terme polítiques més extremistes, en el sentit ntisocil del terme.
Llegir-ne més
Eric Herrera
22 d'abril de 2013 11:18 h
El patiment de CiU
Tinc l frnc sensció que Convergènci i Unió encr no és conscient que estem en guerr, no cpissen que qulsevol relliscd és munició per l'enemic, no hn interioritzt que l'utonomisme h pett pels ires i que el que està en joc és l supervivènci d'un nció. Crec que encr viuen en estt de xoc pel fet que quell Ctluny domesticd i tòtil que ells gestionven com si fos el seu colmdo s'h fet fonediss. Esclr que no podem oblidr que el que és veritblement sorprenent, fins r, és quest celebrt gir sobirnist seu.
Llegir-ne més
Rival Petit
22 d'abril de 2013 01:47 h
Jornada 32: #ResPEPcte
BARÇA 1-0 LLEVANT Treblld victòri del Brç de Tito l’Estdi dvnt el Llevnt, que sense Bllesteros es v presentr Brcelon mb un defens de ferro. Abidl, vui centrl, complet un prtit sencer mb solvènci i punt com possible solució defensiv Munich. Només el xut justt de Cesc l 85’ consegueix doblegr els vlencins i donr uns ltres tres punts que propen l llig Cn Brç, en un prtit mrct per Freixolo el del Pelombo i les seves punyldes qui v judr portr 14 títols Brcelon en tres nys. Vill no v tenir el seu di cr porteri, mb un penl fllt i vàries ocsions desprofitdes.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs