Oriol Junqueras
24 d'abril de 2013 23:55 h
Càntics de llibertat per a un 25 d'abril (publicat el 2007)
A qurts de tres de l trd del 25 d’bril de 1707, les tropes borbòniques ssltven les posicions lides Almns. Tres hores més trd, qun j fosquejv, s’hvi decidit l sort d’un de les btlles més trnscendentls de l nostr històri. Pocs dies després, ningú v poder impedir l’entrd de frncesos i espnyols l ciutt de Vlènci. I, ben vit, més de l cpitl, es v perdre tot el Regne. L repressió fou senzillment esgrrifos. Amb l pèrdu de les seves constitucions i de les seves institucions, el Pís Vlencià quedv incorport l nou Reino de Espñ, que nixi justment en quell “Guerr de Successió”, fruit de les bombes i de les bionetes de Felip V i de l’obsessió centrlist i uniformitzdor dels seus ministres i funcionris.
Llegir-ne més
22 comentaris
Loreto Giralt Turón
24 d'abril de 2013 22:59 h
Quedar retratada
Aquest quinzen el professor d’escriptur ens h encrregt un exercici que consisteix mostrr com és un persontge trvés de l descripció del lloc on viu. H resultt ser un fein complex i reconec que no me n’he sortit mss bé perquè, mlgrt he començt complint de mner estricte l’nuncit, he cbt explicnt llò que m'h vingut de gust, sense tenir en compte el que em demnv l’exercici. Finlment, doncs, no he nrrt l personlitt d’un persontge sinó les ficions de l’utor de “Lolit”.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
24 d'abril de 2013 20:57 h
Itàlia, Berlin i el Grup Bildemberg
L'esquerr Itàli és mort . No ho dic per Bersli, ni per les divisions dintre del Prtit Democràtic Itlià ( Bersli h prlt d'nrqui i feudlisme dintre de l'feblid i mlgunyd esquerr itlin) sinó per un nou persontge - de l colició d’esquerres itlin que h estt cridt pel President de l Repúblic Itlin per intentr encpçlr un govern de “grn colició” l convuls Itàli del 2013 - que es pot convertir en un nou Mrio Monti: l'home de Berlin per "posr pu" l penínsul itàlic .
Llegir-ne més
Xama
24 d'abril de 2013 15:25 h
Els deu manaments del no-ciutadà
- No us indigneu pels busos, l corrupció i les retlldes dels polítics titell. - No us mnifesteu ni concentreu ni seieu l terr per exigir que us retornen els drets civils i socils més bàsics. - No prctiqueu 'escrches' ni protesteu per sensibilitzr l cst polític, lien l ptiment de l clsse treblldor. - No lluiteu ni us orgnitzeu di di per fer relitt l'exercici de l democràci que heu cedit ulls clucs uns senyors desconeguts mb corbt. - No reclmeu el dret decidir ni l sobirni ncionl.
Llegir-ne més
Lluís Feliu
24 d'abril de 2013 13:41 h
Insubmissió fiscal, esperança i dignitat
El govern d’Espny h nt mss lluny en l’sfíxi polític i econòmic que h prctict de form sistemàtic Ctluny. L cord s’h tenst tnt que j cp pont és vible per buscr un encix de futur. Ctluny h d’emncipr-se i ho h de fer ràpid, de form pcífic, sense rncúnies, sense verí, mb l normlitt que un poble democràtic decideixi des d’un Prlment democràtic. Avui sobre l tul tenim j un escletx més d’espernç, i és que els Ajuntments ctlns poden deixr de pgr Espny. S’h encett un cmpny d’insubmissió fiscl per l qul els Ajuntments pguen els seus impostos l Generlitt i no ps l’Estt espnyol.
Llegir-ne més
Josep Maria Vall
24 d'abril de 2013 10:22 h
Una Zarzuela ben podrida
Qun Krl Mrx nlitzv El 18 Brumri de Lluís Bonprte, v sentencir que si l històri es repeteix, el que primer s’esdevé com trgèdi, posteriorment es reprodueix com frs. Sembl que l monrqui espnyol, en hores bixíssimes pels seus propis errors, està entestd en donr l ró l dilèctic mrxist. Ni l protecció que li donen els dos prtits dinàstics (PP i PSOE) i l mjori de mitjns de comunicció del règim, hn pogut preservr-l de l sev pròpi degenerció intern. Pel descrèdit públic que té l fmíli reil i l convulsió socil i polític, guditzd per l crisi econòmic, l situció record molt ls mesos previs les revolucions de 1868 i 1931, que vn fer cure els borbons.
Llegir-ne més
Josep Maria Miedes
24 d'abril de 2013 02:06 h
No passa res... O sí?
Aquest nit he viscut des de l redcció del diri on trebllo múltiples reccions l històric plliss del Byern Munic l FC Brcelon l'nd de l semifinl de l Chmpions. El 4-0 finl reflex el que h estt el prtit, però hn psst coses que molts culers no deixrn pssr per lt. Diuen que tres dels qutre gols de l'equip muniqués no tindrien que hver pujt l mrcdor; prlen de dos penls clrs l'àre del Brç que tmpoc h snciont l'àrbitre. Son coses del futbol. Excuses. De tot mner, el més curiós h estt les diferents reccions del seguidors blugrnes que jo he pogut percebre.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
23 d'abril de 2013 18:50 h
75 anys després, Espanya no ha aconseguit eliminar-nos
Són molts d’nys i moltes forces dedicdes eliminr les ncions que hn conformt, des de f uns qunts segles (pocs) l’Estt espnyol. Tenen totes les forces del poder dedicdes quest destrucció. És tot un exèrcit, destint quest lbor ingent d’esborrr l memòri del poble. L infnteri ben col·locd l’escol, perquè voluntàriment o per forç nssin gunynt l btll de l’entorpiment dels escolrs. L formció de l’esperit ncionl dels discents s’hvi de esculpir en l més estrict uniformitt: un sol bnder, un sol llengu, un sol històri, un sol geogrfi, unes soles trdicions i uns costums igulitris hvien de conformr un unitt que veni fet per tenir un mteix destí dins l’univers i quest destí er el que hvi ssenylt Déu, QUI hvi conferit prerrogtives úniques i especils l terr que ocupv el centre i el cor de l’univers, l’nomenven equivocdment Espny.
Llegir-ne més
Hèctor Buenaventura
23 d'abril de 2013 00:03 h
La llum del St. George
El nord de l'estt de Clifòrni és feréstec, indòmit, slvtge. Tot f imginr que en ltres temps quest terr debi hver lbergt guerrers forts i vlents, nimls mitològics, boscos encntts, feres i drcs. El que sí que és cert és que, cp l segle XIX, quest regió encr segui tenint quest fm de lloc remot on pocs s'hi tnsven bàsicment degut les grns extensions de boscos de Sequoi sempervirens i l'orogrfi difícil que hvien de trvessr. Tret de diverses tribus ndiues pocs eren els que gosven estblir-s'hi i els pocs que ho feien, mjoritàriment, subsistien comercint mb fust i pells.
Llegir-ne més
Ricard Biel
22 d'abril de 2013 23:58 h
El patètic català mitjà
El ctlà mitjà és un espècimen progrmt per vortr tot llò que té de digne l vid. El ctlà mitjà és l·lèrgic l grndes i es rebolc en l merd de l sev pròpi insignificnç, en l sev mesquines, misèri, covrdi i imbecil·litt. El ctlà mitjà és mic de l llibertt dels ltres pobles per justificr el fet de ser enemic de l sev pròpi llibertt. El ctlà mitjà vort qulsevol possibilitt de grndes en negr-se l llibertt imprescindible que li cldri per spirr-hi. El ctlà mitjà s’utodestrueix en l sev hipocresi tot destruint l inicitiv del ctlà excepcionl, condemnnt-lo l’ostrcisme i, en csos cd cop més creixents, l’exili.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs