29 de maig de 2013 17:06 h
Que quedi clr. Qun l compny Mrt Cid exerci com Conseller d’Educció no torgà, en 2004, lguns concerts d’educció infntil escoles de l’Opus, l qu...l cos v provocr llur protest. L justíci hi ctuà i obligà l concertció en l mesur que no existi suport legl per ctur d’quest mner. Durnt el debt i negocició de l Ley Orgánic de Educción mb el govern Zptero, s’conseguí incloure un disposició ddicionl que explicit que per rebre concert cl l’escolritzció mixt. L negocició de l LOE mb el govern ZP, fet mb un intens prticipció de l Conselleri d’Educció de Mrt Cid i dels diputts d’ERC, v concloure mb l votció fvorble de tots els prtits d’esquerr ctlns i l’bstenció de CiU.
Llegir-ne més
29 de maig de 2013 16:20 h
A prtir de l tempord que ve, l FCE trencrà econòmicment mb l’espnyol L Federció Ctln d’Esccs (FCE) h nuncit que prtir de l tempord vinent trencrà econòmicment mb l sev homòlog espnyol. L federció esttl h decidit pujr un 30% el preu de les llicències, i per quest motiu des de l FCE s’h nuncit que mntindrn les txes d’enguny per tots quells que decideixin seguir lligts l ctln i no l’espnyol. I ixò pot tenir un grn impcte, segons explic el president de l FCE, Toni Ayz, El 9 Esportiu; “l’espnyol perdrà de cop uns 6.
Llegir-ne més
29 de maig de 2013 15:51 h
El 28 de mig és el di interncionl d’cció per l slut de les dones, proclmt el 1987 l V trobd Interncionl sobre l slut de l don. Des de llvors, quest jornd vol evidencir com l diferènci sexul esdevé, tmbé, un clr discriminció i un temptt contr l slut de les dones. Les retlldes socils fecten l cor del sistem snitri: slris, condicions lborls... però tmbé l sistem orgnitztiu i l qulitt dels serveis. De l mteix mner que estn fectnt de form greu les polítiques de dones i, per tnt, l qulitt de vid del 52% de l poblció.
Llegir-ne més
29 de maig de 2013 13:56 h
Sóc un exemple vivent d'èxit del nostre sistem lingüístic d'immersió del ctlà l'escol. A l'ny 1981, vig començr 1r d'E.G.B. Als meus pres, se'ls v proposr que jo formés prt d'un prov pilot, junt ltres qutre nenes de l clsse que eren tmbé ctlnoprlnts. Aquest prov pilot consisti en tenir l llengu ctln com llengu vehiculr en tot el meu prenenttge l'escol. Els meus pres, que no vren tenir l'oportunitt d'estudir el ctlà i no el sben escriure correctment, vren trobr en quest inicitiv un oportunitt que ells no vren tenir.
Llegir-ne més
29 de maig de 2013 03:12 h
Aquest setmn h estt trsblsd per molts temes que ens fecten molt directment. Jo costumo fer un mic de cony, sobre tot per Twitter, mb coses que son potser importnts però que jo considero que no ho son tnt. Exemple: el fitxtge de Neymr pel Brç. Aquest nno només té 21 nyets i j és pre d'un fill. Ell sbrà el que h fet l sev vid privd i jo no em penso ficr mb ixò. El que sí que em sembl vergonyós és l quntitt de milions i milions d'euros que es mouen l futbol, no Espny, tot rreu.
Llegir-ne més
28 de maig de 2013 23:40 h
Sigui com sigui, que l secció locl del PSOE de l’Hospitlet de Llobregt hgi encett un cmpny pel NO l independènci, més més de ser un cte preelectorl encobert, és un posicionment clr cp un possible consult, o unes eleccions plebiscitàries. El fulletó que hn nt escmpnt per l ciutt –esperem que no mb diners públics-, i encpçlt per un foto de l’lcldess del sector espnyolist, Nuri Mrín, posnt mb cr de fàstic; és un àmpli i extens vnçd de l’rgumentri del bloc espnyolist que es conformrà per ntgonitzr mb el bloc del SÍ.
Llegir-ne més
28 de maig de 2013 18:21 h
El problem més greu que tenim els ctlns, incrustt dintre del nostre trnnà col•lectiu, és el nostre individulisme extrem: un individulisme eixorc i, lhor, destructiu que ho corc tot . De fet, en ltres prules, quest vici ctlà tmbé és pot nomenr com el del pís de les cpelletes, tnt des del vessnt econòmic com polític. Al meu entendre, quest crcterístic ctln de voler excerbr l’individulisme, tot tenint en compte que l’individulisme - per si sol - no es negtiu, és un utèntic debilitt que cl tenir molt present, per tl d’encrrilr correctment el procés sobirnist.
Llegir-ne més
28 de maig de 2013 17:10 h
És l relitt soci-lingüístic del nostre petit pís. Mentre l grn mjori de nosltres hem nt pssnt-nos, generció generció, l costum de cnvir de llengu qun l'interlocutor no és, o sospitem que no és, de prl ctln sense que ningú mi no li hgi dont mjor importànci, mb les drreres corrents polítiques, unes poques i comptdes fmílies poden crer un problem l'Escol podent fer prevldre el seu dret per condicionr tot el grup escolr ctlà. Tn mlment fem sentir questes fmílies cs nostr que no poden cceptr les singulritts del lloc on viuen i on conviuen sense, fins r, cp tipus de problem, tmpoc en l mner de comunicr-se i d'prendre els nens l'Escol ?.
Llegir-ne més
28 de maig de 2013 16:33 h
L PLATAFORMA INICIATIVA ANIMALISTA volem fer públic l nostr solidritt i suport l'lclde de Burjssot, Jordi Sebstià, dvnt l'ssetjment que està ptint ell i el poble de Burjssot per prt de grups feixistes.
Rebutgem l mnifestció que hn convoct conjuntment el grup ultrdretà Espñ 2000, el Grup d'Acció Vlencinist (GAV) i el PP dvnt l'Ajuntment de Burjssot, vui, les set del vespre, l'hor que es f el ple municipl. Perquè tempt contr l convivènci democràtic, el progrés, l normlitzció lingüístic i l cultur del nostre pís.
Llegir-ne més
28 de maig de 2013 11:13 h
De vegdes, ls ctlns sembl que ens grdi viure instl·lts en el mirtge. Sovint ens plu presumir que hem vençut l frnquisme, qun moltes de les seves reminiscències condicionen l idiosincràsi de l Ctluny d’vui di. A principis del segle XX, l’espnyolisme rdicl es v posr com objectiu desnturlitzr el nostre pís seguint fil per rnd les instruccions del sinistre generl Severino Mrtínez Anido: “Hy que llenr Ctluñ de lo peor que Espñ teng”. El resultt, mlgrt els trent i escig nys d’utogovern després de l dictdur, és –segons les drreres enquestes- que l llengu ctln només és utilitzd hbitulment pel 43% dels hbitnts de Ctluny, bixnt quest percenttge menys d’un 30% entre els joves.
Llegir-ne més
