28 de maig de 2013 09:08 h
Avui i demà, tots els cmins ens porten cp l llibertt En l’èpoc de l’imperi Romà els seus hbitnts podien dir que “tots els cmins porten Rom”. I és que en l’èpoc de l’imperi, els romns vren construir sistemes de comunicció terrestre que nven d’Àfric fins els boscos de Germni, des de l Penínsul Ibèric fins el Cucàsic, i des d’Anglterr fins el Golf Pèrsic. Unes 400 vies mb més de 70 mil quilòmetres unien l grn Rom mb les diferents metròpolis de l’imperi. A Ctluny vui molts cmins ens porten Rom, però tmbé Mdrid, Prís o Berlín.
Llegir-ne més
27 de maig de 2013 23:58 h
Interessnt el documentl sobre l’espñol del ño 1984 emès f uns dies TV3. Res millor que un pnegíric publicitt tort i dret prèviment i posteriori per comprovr com es pot convertir mb un fcilitt prodigios un mediocre contrstt en tot un heroi. Ingredient bàsic: un poble idiotitzt fins l proxisme. El terreny, doncs, j estv perfectment bont. Més de dues dècdes repetint els mitjns fins l’extenució que “Jordi Pujol és un grn estdist, un referent, un líder l’ltur interncionl, un bèsti de l polític, un home que està fent històri”, vn ser perfectes perquè el frcàs totl —repeteixo: totl— de l sev gestió rel quedés eclipst per itl rentt de cervell l popultxo ctlà.
Llegir-ne més
27 de maig de 2013 23:53 h
L'Assemble Ncionl Ctln no s'tur. L concentrció de l'Onze de Setembre v ser irrepetible, un èxit sense precedents de mobilitzció ciutdn. L cden humn previst per quest ny, per l sev bnd, demnrà un nivell ltíssim d'orgnitzció, coordinció i logístic. Ar bé, quest dilluns l'ANC inici un cmpny que serà un repte encr més grn que les mobilitzcions de les Dides: es trct de l insubmissió fiscl per prt de l societt civil i el teixit empresril ctlà. Les crides per l'Onze de Setembre requereixen l gruix de l poblció 'només' un trd, que més és l Did i hi h motivció extr per l'expectció que suscit el di.
Llegir-ne més
27 de maig de 2013 22:01 h
Jvier Gurruchg és un conegut fns dels Betles en generl i John Lennon en prticulr. Amb l sev Orquest Mondrgón h incorport l seu repertori hbitul lgunes peces dels Betles. En un concert solidri v conèixer, l’ny 2011, Juli Bird, germntr de John Lennon, que v convidr el grup prticipr el l’edició dels 2012 de l Betles Week que se celebr Liverpool. Er, més, l’edició que recordv els 50 nys de l publicció del primer single del grup. L Mondrgón v tocr l Cvern de Liverpool el di 27 d’gost del 2012 en un ctució les 11 de l nit i durnt 45 minuts.
Llegir-ne més
27 de maig de 2013 16:55 h
Les jugdores ctlnes vn perdre per un sol gol les semifinls L Selecció Ctln d’hndbol h cbt en tercer posició l Torneig 4 Ncions femení, que s’h disputt quest psst cp de setmn l loclitt glleg de Crbllo. Les jugdores ctlnes vn perdre l semifinl per un sol gol contr Itàli, que posteriorment s’h cbt proclmnt cmpion de l competició, i en el prtit pel tercer i qurt lloc vn superr mb comoditt el Pís Bsc. L semifinl entre Itàli i l Selecció Ctln v estr mrcd per l igultt. Al descns el resultt er d’empt 11 gols, i tot i que l segon prt Ctluny es v posr per dvnt l mrcdor, en els minuts finls l bon defens v donr l victòri Itàli (23-22).
Llegir-ne més
27 de maig de 2013 15:42 h
L decisió del tncment i desmntellment de l fctori TK Glmed f reviure l’mbient i el ml tràngol que significà per ls hbitnts del Cmp de Morvedre l reconversió industril dels nys 80. Aleshores, no només els treblldors i treblldores fectts direectment, sinó tot el ciutdns es mobilitzren dvnt el tncment de l industri dels Alts Forns perquè eren conscients del desstre que significv per l’economi de l comrc. El tncment de TK Glmed signific l pèrdu de mil llocs de treblls directes i indirectes més del cop de gràci per moltes empreses proveïdores i de serveis, ixí com per l ocmerç.
Llegir-ne més
27 de maig de 2013 14:12 h
APAÑÓ 0-2 BARÇA El Brç esborr el segon millor equip de Cornellà mb un gol del niño mrvill l minut 14, després d’un bon combinció mb Vill, i un de Pedro les cblles. Amb el cmrd Ròdi investignt per tot l ciutt de Brcelon el destí del feu perico, l pilot començv rodr l Bix mb tot l grd pñolist mirnt l post de sol l’horitzó de cn Condis, cos que més d’un segurment l’h fet pensr si no er més interessnt veure com l’stre rei dei déu un vegd més que no mirr el ml equip de bàsquet que hi sol jugr l gesp de l’estdi.
Llegir-ne més
27 de maig de 2013 13:39 h
Mentre el poder immens de l'Estt, i les seues clvegueres, mouen tots els fils possibles i impossibles per turr, desqulificr i demonitzr el procés cp l dret decidir que h encett el Principt de Ctluny, l immens mjori de vlencins i vlencines s'ho miren des de l distànci, i les seues opinions no vn més enllà de repetir les consignes que els dos prtits espnyols mjoritris, PP i PSOE, di rere di reprodueixen ls mitjns de comunicció. En cnvi, per quells que creiem fermment en l democràci, que ens preocupem per mirr més enllà, que no ens pny l llei de l'embut, per ls qui considerem que consultr el poble és el principi bàsic de tot democràci, estem mtents ls pssos que els nostres germns ctlns estn portnt terme.
Llegir-ne més
26 de maig de 2013 22:46 h
Mi veurem un Gl·les independent, mb tot probbilitt. Fins r, mi hi h hgut un sentiment seprtist mjoritri. Tot i ixò, els ciutdns de Cymru -el nom en gl·lès- sben que tot seri un cos de voluntt pròpi. Són conscients que compten mb el respecte de les institucions britàniques, que hn stisfet les demndes de més utonomi en els últims nys. Per quin vi? Pel referèndum. L qüestió de constituir un Assemble Ncionl gl·les es v preguntr en un consult el 1997, després d’un primer intent fllit el 1979.
Llegir-ne més
26 de maig de 2013 20:25 h
Un pís que en trent nys h cnvit deu vegdes de mrc eductiu no és vible. Perquè indic l incpcitt d’hver-hi un consens mínim entre dretes i esquerres i entre ncionlitts i cultures diverses. L nov llei Wert rebl el clu i prt d’lgun virtut com l llunyr-se d’lguns buonismes progres que vn resultr frcssts de cr l millor escolr. És sobretot un llei ideològic. Pel seu revisionisme ntilic. I per l’obsessió identitàri cstellnist. L’excus sobre l necessitt de grntir les competències lingüístiques rreu no s’gunt.
Llegir-ne més
