26 de maig de 2013 22:46 h
Mi veurem un Gl·les independent, mb tot probbilitt. Fins r, mi hi h hgut un sentiment seprtist mjoritri. Tot i ixò, els ciutdns de Cymru -el nom en gl·lès- sben que tot seri un cos de voluntt pròpi. Són conscients que compten mb el respecte de les institucions britàniques, que hn stisfet les demndes de més utonomi en els últims nys. Per quin vi? Pel referèndum. L qüestió de constituir un Assemble Ncionl gl·les es v preguntr en un consult el 1997, després d’un primer intent fllit el 1979.
Llegir-ne més
26 de maig de 2013 20:25 h
Un pís que en trent nys h cnvit deu vegdes de mrc eductiu no és vible. Perquè indic l incpcitt d’hver-hi un consens mínim entre dretes i esquerres i entre ncionlitts i cultures diverses. L nov llei Wert rebl el clu i prt d’lgun virtut com l llunyr-se d’lguns buonismes progres que vn resultr frcssts de cr l millor escolr. És sobretot un llei ideològic. Pel seu revisionisme ntilic. I per l’obsessió identitàri cstellnist. L’excus sobre l necessitt de grntir les competències lingüístiques rreu no s’gunt.
Llegir-ne més
26 de maig de 2013 00:45 h
Molts diuen que prtir de l consecució del Projecte Mnhttn, l 2 Guerr Mundil v començr cbr. Aquest projecte científic v ser el detonnt de l'er nucler, l'inici del desenvolupment de l indústri nucler de guerr per un bnd i, més endvnt, l'prició de les centrls nuclers com eix fonmentl de l'plicció de l tecnologi militr en úsos civils. Un dels innombrbles investigdors que hi vn prticipr v ser el físic de prticules Frnk Oppenheimer. Aquest físic de Nov York v estudir en universitts dels Estts Units, Anglterr i Itàli i, l'cbr els estudis v tornr, es v csr i es v filir l Prtit Comunist Americà.
Llegir-ne més
25 de maig de 2013 23:57 h
Dir que "ERC se querellrá contr el Estdo por el fusilmiento de Compnys. De ls pocs ejecuciones de Frnco que hbrí pludido tod democrci" i fegir: "L Repúblic tmbién hubier ejecutdo Compnys si hubiese gndo"; Espny f gràci, cre simpties i dón vots, més de ser motiu d'homentges. Excte, bon deducció: ixò vol dir que Espny és un Estt "pressumptment" feixist. A qulsevol Estt democràtic –no és el cs-, el que hgués pss Hermnn Tertsch (l'utor intel·lectul i mteril de les brillnts firmcions), periodist d’un mitjà poc mic de l II Repúblic i de l democràci en generl, li hgués cigut un càstig penl per pologi del feixisme.
Llegir-ne més
25 de maig de 2013 09:01 h
L reprició d'Aznr mb tons cbdillistes l cp de pocs dies de l'ofensiv identitàri cstellnist les Blers, Argó i Vlènci, i de l llei Wert, ens indic que l cst mdrileny, que control i viu de l'Estt, està ctivnt tots els fronts de btll. Per lguns és un tc coordint mb l intenció de trencr i desmorlitzr l'dversri ctlà. Per d'ltres, és un consttció del gru d'histèri que s'h instl·lt en l'oligrqui de l llotj del Bernbéu. Mntinguem l clm, l'ordre i l unitt.
Llegir-ne més
25 de maig de 2013 09:01 h
L reprició d'Aznr mb tons cbdillistes l cp de pocs dies de l'ofensiv identitàri cstellnist les Blers, Argó i Vlènci, i de l llei Wert, ens indic que l cst mdrileny, que control i viu de l'Estt, està ctivnt tots els fronts de btll. Per lguns és un tc coordint mb l intenció de trencr i desmorlitzr l'dversri ctlà. Per d'ltres, és un consttció del gru d'histèri que s'h instl·lt en l'oligrqui de l llotj del Bernbéu. Mntinguem l clm, l'ordre i l unitt.
Llegir-ne més
25 de maig de 2013 00:38 h
LLegeixo l diri digitl "el Singulr" (doncs jo mi escolto quest emissor) que l COPE, en un tertúli prlnt sobre Ctluny es v deixr nr: "Cl solucionr-ho com l 1934", recordnt que "ho v rreglr un generl en 24 hores" i fegint "Tmpoc és tn difícil". Tots sbem com v cbr el trist succés del 1934. Amb el president Compnys i ltres polítics empresonts l vixell Uruguy, i nys més trd mb l'fusellment del president. Això és terrorisme d'estt i és el que voldri Espny que succeís ctulment. Mre mev! Quines ments més mlltisses i plenes de rncor! Aquests disbrts són comentris entre un ctedràtic de universitt, un periodist i un historidor, suposdment cultes, intel·ligents i mb estudis.
Llegir-ne més
24 de maig de 2013 22:43 h
Així pretenen contribuir eliminr el frcàs escolr i millorr l’educció, col·locnt persones en els llocs de comndment que no hi entenen un pebre. Aquestes persones són reconegudes pel seu cp, el president José Rmón Buzá, per l sev fidelitt. Són útils perquè obeirn ordres i per obeir cegues no f flt cp tipus de preprció. Per ixò no frà cs si un grn prt de l comunitt eductiv (pres, professors i lumnes) està en contr del Decret de llengües (TIL); ell, l conseller d’educció del Govern de les Illes Blers declrrà que les urnes l’hn legitimd.
Llegir-ne més
24 de maig de 2013 20:15 h
Altre cop: reform o ruptur A mesur que hn psst els dies, els dubtes que teníem respecte l projecte constituent d’Arcdi Oliveres i Teres Forcdes s’esveixen. Pren cos tot el que hi h drrer del projecte, més enllà de l crid l unitt inicil. Des de l modèsti, però tmbé l forç que ens don hver vingut impulsnt un front d’esquerres des de f nys i hvent-ho demostrt reiterdment mb l nostr prticipció diferents vrints (com Lluit Interncionlist hem prticipt d’Inicitiv Interncionlist, Des de Bix, Anticpitlistes i CUP-Alterntiv d’Esquerres), volem profundir en les diferències que tenim mb l propost que es f.
Llegir-ne més
24 de maig de 2013 19:40 h
Ni Oriol Junquers s’escp dels efectes de les xrxes socils. Avui divendres h pogut descobrir en un intercnvi públic de retrets (vi twitter) mb Jon Herrer, que llò que es vol dir, s'h de mesurr com es diu, perquè sinó pot resultr contrproduent. És clr que l’ltre extrem, d’ltres com Toni Cntó d’ixò n’hn fet un modus vivendi. I no és perquè no es pugui cusr lgú de mentir, un evidènci present diri en quest professió. De fet, l qulitt democràtic de l'Estt seri un ltr si no es mentís.
Llegir-ne més