Josep Huguet
2 de juny de 2013 10:51 h
Quina setmana!
Dimrts. Les Terres de l'Ebre hn estt elegides Reserv de l Biosfer pel Progrm L'Home i l Biosfer (MAB) de l UNESCO. L inicitiv per presentr-se l v impulsr des del 2009 el llvors delegt del Govern les Terres de l’Ebre, el republicà Lluís Slvdor. Aquest reconeixement és un oportunitt per desenvolupr de form integrl i mb lt vlor fegit el territori, posnt en vlor les seves produccions gropecuàries, pesqueres i mriscires, els seus liments trnsformts, lhor que promou l’únic turisme que permetrà un desenvolupment sostingut, perquè serà sostenible i responsble.
Llegir-ne més
Cap comentari
Vicenç Marquès i Sanmiquel
2 de juny de 2013 09:25 h
JOVENT SENSE FEINA... ESMOLA L'EINA!!!
Evidentment, no sóc periodist ni polític. Tot i ixí, entre el meu cercle d'mistts i fmilirs, f molts dies que ho vinc dient: "se n'està coent un ...." No sbri dir si serà un revolució socil o un ixecment de tot l poblció juvenil i no tn juvenil. Però que s'està nnt cp un profund i obscur precipici mb escsses possibilitts de retorn i slvment, és obvi. Tnt l joventut en edt de trebllr, com els dults que s'hn quedt sense fein, són un potencil humà dispost tot. I quest "tot" pot cbr molt mlment si ningú hi pos remei.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
1 de juny de 2013 21:00 h
31 de maig de 2014
364 dies per rribr l dt que mrc l'Assemble Ncionl Ctln. Per l dt que l'entitt insígni del procés sobirnist exigeix celebrr el referèndum d'utodeterminció. Per l dt prtir de l qul tots els pssos -declrció de sobirni, esgotment de l negocició mb Espny, llei de consultes- j hn d'hver estt superts. A hores d'r, però, l sensció generl és que quest dt és mss mbicios. D'entrd, CiU i ERC vn pctr l'inici de l legisltur que bns del 30 de juny frien l petició d'orgnitzr un consult Mdrid en el mrc de l llei de consultes del 2010, que requereix quest utoritzció.
Llegir-ne més
Iniciativa Animalista
1 de juny de 2013 18:35 h
Iniciativa Animalista participarà en el IV cicle "tastant-tastant" d'Ontinyent
Des de l nostr orgnitzció prticiprem el proper divendres, 7 de juny, l tst vegetrià, es relitzrà les 20 h. l Csl Jume I d'Ontinyent (Vll d'Albid), l crrer Jume I el conqueridor, 13. Us esperem totes i tots. Us deixem el cicle complet del "tstnt-tstnt" d'enguny. En el tst del di 7 no s'utilitzrà cp producte niml, vegà. TAST DE MENJAR VEGETARIÀ Divendres 7 de juny Un menú vegetrià és un form grdble i eficient d’ssolir un bon slut. En quest ocsió tindrem l’oportunitt de tstr un àmpli vriett d’liments bons i sns.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
1 de juny de 2013 11:56 h
Construir un país millor
El problem de l independènci de Ctluny són tres: 1/Europ, 2./L crisi 3./L immigrció . Aquestes són les tres màximes febleses que ctulment ptim els ctlns per poder ser lliures i que ens impedeix l construcció d'un pís millor del que tenim ctulment . Ctluny h de fer un esforç titànic per explicr-se Europ, en totes les llengües possibles; sobretot, en el que jo nomeno les tres llengües de l Cost Brv en els nys 70 i 80 del segle psst; nglès, frncès i Alemny.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
31 de maig de 2013 23:37 h
75 anys de bombes, 300 de repressió i l’entelèquia kosovar
Prop de 224 persones vren perdre l vid Grnollers el drrer de mig de 1938; en un minut de bombrdeig intens per prt de l’vició itlin, lid del bàndol que representv l’Espny pur i que es v utonomenr “Ncionl” durnt l Guerr Civil. Enguny l’efemèride f tres qurts de segle mb el record molt present. Aquell tc es v interncionlitzr ràpidment fins l punt de comprr-se mb el que v rebre l poblció bsc de Guernik, per l mgnitud de l desgràci. El gener de 1939 Grnollers i d’ltres poblcions del Vllès rebien més tcs.
Llegir-ne més
Jaume Meneses
31 de maig de 2013 20:25 h
Epidèmia de legalitat i constitucionalitat
Em cost entendre com molts dels nostres polítics no són conscients, que l solució ls nostres problemes és l nostr independènci i seprció d'Espny. Tmpoc entenc, mlgrt els diners que reben de Ctluny, que el govern de Mdrid, l'oposició, polítics d'ltres prtits i molt gent de for i dins de Ctluny, que demostren contínument l sev versió vers nosltres, no vulguin perdre'ns de vist. Un nció (Espny) per molts diners que rebi d'un ltre nció (Ctluny), si no l pot veure ni en pintur i l'odi, el norml seri renuncir ls diners i engegr-l did.
Llegir-ne més
Estanis Alcover
31 de maig de 2013 19:51 h
Premsa o Comunicació?
Llegeixo que els membres de l’Associció d’Editors de Prems, mb seu Mdrid, hn fet el seu congrés nul, on h intentt oferir múltiples perspectives de tots els àmbits ls quls s’enfronten els editors de publiccions. Com no pot ser d’ltre mner, diuen que el pper dels editors v ser gitt; els protgonistes vn ser José Mnuel Velsco, president de l’Associció de Directors de Comunicció (DirCom) mb l ponènci «O influeixes o entretens» i Víctor Sánchez, director generl de Elocuente mb «Coching: Mrc Personl de l’Editor», en unes ponències que, sobre el pper, semblen oferir originlitt i frescor, i si sobre vn tenir “criteri” m’hgués grdt ser-hi.
Llegir-ne més
Manuel Pérez Nespereira
31 de maig de 2013 18:44 h
Els nens assassinats de Sant Felip Neri
L desmemòri és un fet tnt perillós i miserble que f de nosltres nimlons presentistes, éssers que rrconen o menystenen el que ens f diferents dins el món dels nimls. Molts prlen com fctor diferencidor de l nostr espècie de l intel·ligènci, que segons com podem posr en qüestió, o de l vid de l’esperit, que fins r ningú no h vist, o del sexe dels àngels. Tnt és. El que relment ens diferenci és l memòri conscient i de vegdes grtuït, no relciond mb l simple supervivènci. En el cs de les ncions, és quest memòri conscient, en quest cs sí, l que grnteix l sev supervivènci, en un metmorfosi en trslldr l fcultt de l'individul l col·lectiu.
Llegir-ne més
Bernat Valls
31 de maig de 2013 12:57 h
UNA REFLEXIÓ NECESSÀRIA A L'ENTORN DELS EQUIPAMENTS COMERCIALS
En el període 2004 – 2010 es v construir un nou discurs en l loclitzció dels estbliments comercils bst en el concepte de “trm urbn consolidd” (TUC). Els requeriments derivts de l trnsposició de l Directiv de Serveis del Merct Interior (DSMI) vn fer que l legislció comercil ctln hgués d’dptr-se les limitcions que quest prevei i que, fonmentlment, feien referènci que els elements econòmics hvien d’eliminr-se en l’torgment de les llicències comercils. Per tl de preservr el model comercil crcterístic de Ctluny, l’orientció de l nov regulció de les implntcions comercils es v fomentr en bse criteris urbnístics i medimbientls, resultnt un legislció prou sòlid dvnt del corrent liberlitzdor provinent d’Europ.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs