25 de maig de 2013 09:01 h
L reprició d'Aznr mb tons cbdillistes l cp de pocs dies de l'ofensiv identitàri cstellnist les Blers, Argó i Vlènci, i de l llei Wert, ens indic que l cst mdrileny, que control i viu de l'Estt, està ctivnt tots els fronts de btll. Per lguns és un tc coordint mb l intenció de trencr i desmorlitzr l'dversri ctlà. Per d'ltres, és un consttció del gru d'histèri que s'h instl·lt en l'oligrqui de l llotj del Bernbéu. Mntinguem l clm, l'ordre i l unitt.
Llegir-ne més
25 de maig de 2013 00:38 h
LLegeixo l diri digitl "el Singulr" (doncs jo mi escolto quest emissor) que l COPE, en un tertúli prlnt sobre Ctluny es v deixr nr: "Cl solucionr-ho com l 1934", recordnt que "ho v rreglr un generl en 24 hores" i fegint "Tmpoc és tn difícil". Tots sbem com v cbr el trist succés del 1934. Amb el president Compnys i ltres polítics empresonts l vixell Uruguy, i nys més trd mb l'fusellment del president. Això és terrorisme d'estt i és el que voldri Espny que succeís ctulment. Mre mev! Quines ments més mlltisses i plenes de rncor! Aquests disbrts són comentris entre un ctedràtic de universitt, un periodist i un historidor, suposdment cultes, intel·ligents i mb estudis.
Llegir-ne més
24 de maig de 2013 22:43 h
Així pretenen contribuir eliminr el frcàs escolr i millorr l’educció, col·locnt persones en els llocs de comndment que no hi entenen un pebre. Aquestes persones són reconegudes pel seu cp, el president José Rmón Buzá, per l sev fidelitt. Són útils perquè obeirn ordres i per obeir cegues no f flt cp tipus de preprció. Per ixò no frà cs si un grn prt de l comunitt eductiv (pres, professors i lumnes) està en contr del Decret de llengües (TIL); ell, l conseller d’educció del Govern de les Illes Blers declrrà que les urnes l’hn legitimd.
Llegir-ne més
24 de maig de 2013 20:15 h
Altre cop: reform o ruptur A mesur que hn psst els dies, els dubtes que teníem respecte l projecte constituent d’Arcdi Oliveres i Teres Forcdes s’esveixen. Pren cos tot el que hi h drrer del projecte, més enllà de l crid l unitt inicil. Des de l modèsti, però tmbé l forç que ens don hver vingut impulsnt un front d’esquerres des de f nys i hvent-ho demostrt reiterdment mb l nostr prticipció diferents vrints (com Lluit Interncionlist hem prticipt d’Inicitiv Interncionlist, Des de Bix, Anticpitlistes i CUP-Alterntiv d’Esquerres), volem profundir en les diferències que tenim mb l propost que es f.
Llegir-ne més
24 de maig de 2013 19:40 h
Ni Oriol Junquers s’escp dels efectes de les xrxes socils. Avui divendres h pogut descobrir en un intercnvi públic de retrets (vi twitter) mb Jon Herrer, que llò que es vol dir, s'h de mesurr com es diu, perquè sinó pot resultr contrproduent. És clr que l’ltre extrem, d’ltres com Toni Cntó d’ixò n’hn fet un modus vivendi. I no és perquè no es pugui cusr lgú de mentir, un evidènci present diri en quest professió. De fet, l qulitt democràtic de l'Estt seri un ltr si no es mentís.
Llegir-ne més
24 de maig de 2013 18:33 h
Ar f proximdment vuit mesos que Ctluny v inicir, mb l mnifestció de l’11 de Setembre, el cmí cp l’Estt propi. Un cmí que j sbíem d’ntuvi que no seri senzill; i que efectivment no ho està sent. Però no tot són mles notícies, ni entrebncs; l contrri, el procés vnç de mner ferm gràcies un estrtègi ben trvd i ben executd. Aquest estrtègi es mterilitz de mneres molt diferents, en molts àmbits. N’hi h dos, però, que són cbdls: economi i interncionl. Avui voldri centrr-me en l segon, l prt interncionl.
Llegir-ne més
24 de maig de 2013 18:03 h
Kixo et egun on Primer entrd que escric. Aquest bloc neix per representr un comunitt que lguns membres del principt creuen extingid: els mulets. Em llenço l mr de l'ventur sobre un bls fet dels escssos troncs que he pogut rreplegr, enfrontnt-me un tempestt com mi ne vist. Així ens sentim els compnys del sud que ens trevim ficr un IN dvnt de l prul DEPENDÈNCIA, ssjts de form constnt pels que no pensen com nosltres, sense poder fer públic l nostr pssió i tenint que tolerr mb un flç somriure insults cp ell, dons són socilment ben vist.
Llegir-ne més
24 de maig de 2013 15:54 h
El Govern h nimt les ssocicions de prems comrcl, grtuït i periòdic nr l un per ser "més fortes". Com j v fer en l’sssemble de l’ACPG de f pocs dies, el secretri de Comunicció, Josep Mrtí, ssegur que, en el moment ctul, cl que les tres ssocicions fcin "un ps endvnt" i tinguin un sol interlocutor. "Com més forts sigueu, més forç tindreu l'hor de negocir mb qui sigui", v firmr Mrtí dissbte psst en l convenció de l’ACPC. El secretri de Comunicció v recordr que les portcions del Govern es frn, prtir d'r, ls projectes comuns que emprenguin l'Associció Ctln de l Prems Grtuït i Mitjns Digitls (ACPG), l'Associció de Publiccions Periòdiques en Ctlà (APPEC) i l'Associció Ctln de l Prems Comrcl (ACPC).
Llegir-ne més
24 de maig de 2013 15:30 h
Sembl que el pcte de l llibertt signt entre CiU i ERC ptirà un incompliment flgrnt. Concretment el punt 3 del pcte de l prt en què s'expos el full de rut de l convoctòri d'un consult: Obrir un procés de negocició i diàleg mb l'Estt espnyol per l'exercici del dret de decidir que inclogui l'opció de convocr un referèndum, previst en l Llei 4/2010 del Prlment de Ctluny, de consultes populrs per vi de referèndum. En quest sentit, s'estbleix el compromís de formlitzr l petició dins del primer semestre del 2013.
Llegir-ne més
24 de maig de 2013 00:17 h
Si l primer pot d’un bon Llei de Trnsprènci h de contemplr mesures de rdiclitt democràtic pel que f l mteix trnsprènci, tl com he explict en el post nterior, l segon imprescindible és l de l’usteritt i el bon govern. I, pel que f quest àmbit, el projecte de llei de Rjoy és molt, molt deficitri. Si no es prteix de l ide que els representnts polítics són servidors públics i que en conseqüènci no hn de tenir privilegis (trgetes de crèdit, cotxes oficils, vitges en primer clsse, regls) i les cerimònies institucionls, vitges, àpts, etc.
Llegir-ne més
