Josep Maria Loste
3 de novembre de 2013 11:14 h
Si us plau : feu-ne molta difusió
Us voldri demnr, us voldri exhortr, us voldri requerir perquè us fegíssiu l cmpny cívic exemplr de micromecentge : "el món ho h de sber" promogud per l revist Spiens d’enviment d’un llibre sobre Ctluny les 10.000 personlitts més influents d’rreu del món. Us prego que en feu molt difusió. Jo, prticulrment, j he prticipt : j ho he fet i m'h toct un personlitt xines; és dir, per l mev prt, el llibre “Ctloni clling/El món ho h de sber” s’nirà cp l Xin.
Llegir-ne més
Cap comentari
Josep Huguet
3 de novembre de 2013 10:52 h
EL COLONIALISME D'ESQUERRES JA NO SAP QUÈ INVENTAR
L frcció progre de l cst mdrileny que té muntnt el negoci mb Espny des del temps de Felip II, està desbocd dvnt del risc que se li cbi l menjdor, el di que Ctluny s’independitzi. Amb l’jut dels col·lbordors de clsse ctlns que tmbé viuen del “cuentu” estn en plen cmpny d’gitció que v tnt pssd de voltes que de vegdes rrib ser còmic. L interpretció de l drrer enquest publicd per El Pís s’lluny tnt de l lletr com de l músic de l prtitur que mereixeri un suspens en qulsevol escol de músic o de sociologi i polítiques.
Llegir-ne més
Josep Huguet
3 de novembre de 2013 09:38 h
NO EM TOQUEU LES PENSIONS
“H llegdo y el momento en que se nos segurn ls seris dificultdes pr el cobro de ls futurs pensiones. Se nos dice biertmente que (y no es conveniente) es necesrio que cd person se hg un 'bols de horros pr su jubilción'; porque los ingresos por ls pensiones esttles se verán reducids en un 30% (hst el 2020); y, posteriormente y de form 'grdul' en un ¡¡40%, 50%, 60%, 70% !! Finlmente, ls pensiones esttles que se cobrrán prtir del 2030 serán testimoniles; con lo que quells persons que no se hyn construido un buen pln pr su jubilción tendrán muy difícil l supervivenci con un cierto nivel de bienestr.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
2 de novembre de 2013 21:16 h
A qui “jurarà fidelitat” el Cos de Mossos d’Esquadra?
Per Durn, Nvrro i un de les veus de l consciènci de Jon Herrer, és l'hor del drrer sslt per mirr de desencrrilr el procés. Flt un mes i poc per l'nunci de l consult, i cl començr concretr posicions. Prlem de l fmos pregunt. Durn s’h psst el di defensnt que l pregunt h de ser l que pctin els prtits. Quins, els que relment no l volen fer? O els que volen preguntr sobre el sexe dels àngels? De de rebot, h cust ERC de “trir” el Prlment. Junquers, li responi que el consens és el que vn demnr els dos milions de persones de l Vi Ctln.
Llegir-ne més
Jaume Meneses
2 de novembre de 2013 20:58 h
Abans d'ahir lliçons de moderació, avui lliçons de moral...?
Com un plntofd l cr és el que he sentit quest mtí, només obrir l’ordindor i llegir l declrció del portveu de l Conferènci Episcopl Espnyol. L declrció ens condemn: “L’esglési espnyol veu immorl el dret decidir dels ctlns” Òndi! L mev espos, els meus fills i jo mteix som uns immorls, j que demnem i volem el dret decidir per poder votr. Hgut de ser l’esglési Ctòlic, Apostòlic i Romn que ens h fet cure del cvll. Això del cvll és un recurs molt de l’esglési (recordeu que Snt Pu j v cure del cvll).
Llegir-ne més
JERC Figueres
2 de novembre de 2013 14:43 h
LES DIFICULTATS DELS JOVES AVUI DIA
Tenen dificultts els joves vui di? Les Jerc Figueres hem sortit l crrer preguntr directment ls joves què en pensen i quin opinió tenen sobre l situció ctul que estn vivint i sobre les dificultts que pteixen. En quests vídeo, els joves prlen obertment sobre les dificultts per ccedir l universitt, l qulitt eductiv, els impediments per trobr fein i emncipr-se, el fet de no sentir-se vlorts com joves o sobre hver de mrxr del pís per trobr oportunitts i un qulitt de vid millor. Tmbé es prl sobre l’ccés l cultur, les dificultts dels grups de músic juvenils o l formció en educció sexul.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
1 de novembre de 2013 22:45 h
Un altre record per en Nil
El minut de silenci en el Brç - Espnyol d'quest nit en memòri del porter del Giron mort dissbte psst, el ctlà Nil Mrín, h estt un ltre record un compny de professió, un ltr mostr de suport l fmíli que veu perdre de mner injust el fill que tnts nys h cuidt. És, simplement, un detll més per demostrr que el futbol és un joc, i que per sobre de tot estn les persones. I les persones, totes, són iguls. I en l desgràci s'juden les unes mb les ltres. L històri d'en Nil Mrín, i les seves experiències vitls, de ben segur que tenen molts prl·lelismes mb ltres joves futbolistes de Ctluny, de Mdrid, d'Andlusi, d'Euskdi, de les Cstelles, o de Xàtiv.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
1 de novembre de 2013 19:12 h
Nació, espoliació, autodeterminació
Un nció espolid per l’Estt que l’huri d’encobeir no té ltr sortid que l’utodeterminció. Per ixò, els poders de l nció interessts evitr l’espolició, prepren el terreny i les condicions necessàries perquè els ciutdns puguin utodeterminr-se, després de conèixer per on es perden els diners de les seves contribucions i l mner com l’Estt intent desposseir de l identitt i de l personlitt el poble, que l pràctic es trob ocupt. L’Estt, en cnvi, neg l’existènci de l nció, i es propos mostrr que és un regió privilegid; es prepr per demostrr que no existeix cp tipus d’espolició, sinó un trctment privilegit i prohibeix que es puguin utodeterminr.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
1 de novembre de 2013 10:22 h
El Memorial de Greuges del segle XXI
El govern ctlà es trob sfixit, cos que fect l 100 % dels ctlns, sobretot els més febles. Això és un evidènci com un cs de pgès. En quest líni, l’executiu ctlà h redctt un document de 50 plnes que, en mitjns periodístics s’h btejt com Memoril de Greuges, encr que el Govern Ms prefereix prlr de : “ Dossier de deslleiltts milionàries”, vlordes en 9.375’7 milions d’euros, que el govern centrl deu Ctluny i no pg. Què és, què er el Memoril de Greuges ? Doncs bé, en ixò ens huríem de situr en el 1885, i es defini com l Memòri en defens dels interessos morls i mterils de Ctluny, redctt, l’èpoc, per Vlentí Almirll - en què es formà un comissió integrd per representnts d'ideologies diverses.
Llegir-ne més
Help Catalonia
1 de novembre de 2013 00:00 h
En cas de dubte, deixin votar
Afirmv Mrino Rjoy, en un recent entrevist The Wll Street Journl, que l independènci de Ctluny v “en contr de l'evolució nturl del món". El president espnyol v néixer l'ny 1955. En quell moment, l'Orgnitzció de les Ncions Unides (ONU) comptv mb 76 estts membres. A dt d' vui l'ONU lberg 193 Estts. L'evolució nturl h fet que el nombre d'estts sobirns s'hgi més que duplict. A Ctluny el debt sobre si cl tenir un Estt propi -o no- està girebé tnct. Els prtidris i detrctors de l independènci hn debtut fins l sciett les dues opcions, en cmpnyes electorls, debts televisius o rdiofònics, l crrer o en mitjns escrits.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs