2 de novembre de 2013 21:16 h
Per Durn, Nvrro i un de les veus de l consciènci de Jon Herrer, és l'hor del drrer sslt per mirr de desencrrilr el procés. Flt un mes i poc per l'nunci de l consult, i cl començr concretr posicions. Prlem de l fmos pregunt. Durn s’h psst el di defensnt que l pregunt h de ser l que pctin els prtits. Quins, els que relment no l volen fer? O els que volen preguntr sobre el sexe dels àngels? De de rebot, h cust ERC de “trir” el Prlment. Junquers, li responi que el consens és el que vn demnr els dos milions de persones de l Vi Ctln.
Llegir-ne més
2 de novembre de 2013 20:58 h
Com un plntofd l cr és el que he sentit quest mtí, només obrir l’ordindor i llegir l declrció del portveu de l Conferènci Episcopl Espnyol. L declrció ens condemn: “L’esglési espnyol veu immorl el dret decidir dels ctlns” Òndi! L mev espos, els meus fills i jo mteix som uns immorls, j que demnem i volem el dret decidir per poder votr. Hgut de ser l’esglési Ctòlic, Apostòlic i Romn que ens h fet cure del cvll. Això del cvll és un recurs molt de l’esglési (recordeu que Snt Pu j v cure del cvll).
Llegir-ne més
2 de novembre de 2013 14:43 h
Tenen dificultts els joves vui di? Les Jerc Figueres hem sortit l crrer preguntr directment ls joves què en pensen i quin opinió tenen sobre l situció ctul que estn vivint i sobre les dificultts que pteixen. En quests vídeo, els joves prlen obertment sobre les dificultts per ccedir l universitt, l qulitt eductiv, els impediments per trobr fein i emncipr-se, el fet de no sentir-se vlorts com joves o sobre hver de mrxr del pís per trobr oportunitts i un qulitt de vid millor. Tmbé es prl sobre l’ccés l cultur, les dificultts dels grups de músic juvenils o l formció en educció sexul.
Llegir-ne més
1 de novembre de 2013 22:45 h
El minut de silenci en el Brç - Espnyol d'quest nit en memòri del porter del Giron mort dissbte psst, el ctlà Nil Mrín, h estt un ltre record un compny de professió, un ltr mostr de suport l fmíli que veu perdre de mner injust el fill que tnts nys h cuidt. És, simplement, un detll més per demostrr que el futbol és un joc, i que per sobre de tot estn les persones. I les persones, totes, són iguls. I en l desgràci s'juden les unes mb les ltres. L històri d'en Nil Mrín, i les seves experiències vitls, de ben segur que tenen molts prl·lelismes mb ltres joves futbolistes de Ctluny, de Mdrid, d'Andlusi, d'Euskdi, de les Cstelles, o de Xàtiv.
Llegir-ne més
1 de novembre de 2013 19:12 h
Un nció espolid per l’Estt que l’huri d’encobeir no té ltr sortid que l’utodeterminció. Per ixò, els poders de l nció interessts evitr l’espolició, prepren el terreny i les condicions necessàries perquè els ciutdns puguin utodeterminr-se, després de conèixer per on es perden els diners de les seves contribucions i l mner com l’Estt intent desposseir de l identitt i de l personlitt el poble, que l pràctic es trob ocupt. L’Estt, en cnvi, neg l’existènci de l nció, i es propos mostrr que és un regió privilegid; es prepr per demostrr que no existeix cp tipus d’espolició, sinó un trctment privilegit i prohibeix que es puguin utodeterminr.
Llegir-ne més
1 de novembre de 2013 10:22 h
El govern ctlà es trob sfixit, cos que fect l 100 % dels ctlns, sobretot els més febles. Això és un evidènci com un cs de pgès. En quest líni, l’executiu ctlà h redctt un document de 50 plnes que, en mitjns periodístics s’h btejt com Memoril de Greuges, encr que el Govern Ms prefereix prlr de : “ Dossier de deslleiltts milionàries”, vlordes en 9.375’7 milions d’euros, que el govern centrl deu Ctluny i no pg. Què és, què er el Memoril de Greuges ? Doncs bé, en ixò ens huríem de situr en el 1885, i es defini com l Memòri en defens dels interessos morls i mterils de Ctluny, redctt, l’èpoc, per Vlentí Almirll - en què es formà un comissió integrd per representnts d'ideologies diverses.
Llegir-ne més
1 de novembre de 2013 00:00 h
Afirmv Mrino Rjoy, en un recent entrevist The Wll Street Journl, que l independènci de Ctluny v “en contr de l'evolució nturl del món". El president espnyol v néixer l'ny 1955. En quell moment, l'Orgnitzció de les Ncions Unides (ONU) comptv mb 76 estts membres. A dt d' vui l'ONU lberg 193 Estts. L'evolució nturl h fet que el nombre d'estts sobirns s'hgi més que duplict. A Ctluny el debt sobre si cl tenir un Estt propi -o no- està girebé tnct. Els prtidris i detrctors de l independènci hn debtut fins l sciett les dues opcions, en cmpnyes electorls, debts televisius o rdiofònics, l crrer o en mitjns escrits.
Llegir-ne més
31 d'octubre de 2013 23:43 h
En quest pís, tot sovint, es posen de mod certes prules que vn de boc en boc durnt cert temps com: "pcte", "pedgogi", "diàleg", "terceres vies", "xoc de trens", que moltes vegdes són per confondre l personl i serveixen per dissimulr llò que lgú, no vol que es fci relitt. Ar, per impedir que es fci l consult, es reconegui l sobirni o que l nostr independènci rribi bon port, s'hn inventt o més ben dit hn post l di l prul "moderció". El diri del Comte, nunciv l'ltre di "contctes moderts"; l tertúli del desconegut Cuní (qui t'h vist i qui et veu!) vm escoltr com es dei que els "estts els construeixen els moderts" i que els mitjns tenen l obligció de "ser moderts".
Llegir-ne més
31 d'octubre de 2013 22:58 h
Potser és mss demnr, digueu-me il·lús... De tots és sbut que l dret monolític Espny deix de bnd ses diferències per rribr l poder i mnegr-ho tot l seu gust. (de fet, és prdigmàtic que l'únic pís d'Europ sense un prtit d'ultrdret mb possibilitts d'entrr l joc prlmentri és Espny...). Lmentblement, tmbé ho és, de sbut, que els ctlnistes, i sobre tot d'esquerres, són ben coneguts per tot el contrri... Avui, estem l llindr d'un nov relitt, d'un futur ple d'espernç pel poble ctlà.
Llegir-ne més
31 d'octubre de 2013 20:21 h
Mentre Ctluny prepr l cstnyd, Mdrid segueixen fent xup-xup contr el procés. L portd d’vui de l’ABC, en què mostr un retrt de Miquel Roc, un dels ponents de l Constitució, els serveix com excus per dirigir-li un torpede mb molt de ressentiment. El rottiu f un recull crític de les declrcions de l’ex-polític en les diverses intervencions com expert l ponènci que estudi l llei de consultes i en l Comissió d’Estudi pel Dret decidir. L’ABC intent presentr l ciutdà l imtge d’un vil trïdor, que s’h deixt corrompre per l deriv sobirnist mentre, sobre, f d’dvoct l Infnt Cristin.
Llegir-ne més
