El Dietari del Procés
1 de novembre de 2013 22:45 h
Un altre record per en Nil
El minut de silenci en el Brç - Espnyol d'quest nit en memòri del porter del Giron mort dissbte psst, el ctlà Nil Mrín, h estt un ltre record un compny de professió, un ltr mostr de suport l fmíli que veu perdre de mner injust el fill que tnts nys h cuidt. És, simplement, un detll més per demostrr que el futbol és un joc, i que per sobre de tot estn les persones. I les persones, totes, són iguls. I en l desgràci s'juden les unes mb les ltres. L històri d'en Nil Mrín, i les seves experiències vitls, de ben segur que tenen molts prl·lelismes mb ltres joves futbolistes de Ctluny, de Mdrid, d'Andlusi, d'Euskdi, de les Cstelles, o de Xàtiv.
Llegir-ne més
5 comentaris
Joan Lladonet
1 de novembre de 2013 19:12 h
Nació, espoliació, autodeterminació
Un nció espolid per l’Estt que l’huri d’encobeir no té ltr sortid que l’utodeterminció. Per ixò, els poders de l nció interessts evitr l’espolició, prepren el terreny i les condicions necessàries perquè els ciutdns puguin utodeterminr-se, després de conèixer per on es perden els diners de les seves contribucions i l mner com l’Estt intent desposseir de l identitt i de l personlitt el poble, que l pràctic es trob ocupt. L’Estt, en cnvi, neg l’existènci de l nció, i es propos mostrr que és un regió privilegid; es prepr per demostrr que no existeix cp tipus d’espolició, sinó un trctment privilegit i prohibeix que es puguin utodeterminr.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
1 de novembre de 2013 10:22 h
El Memorial de Greuges del segle XXI
El govern ctlà es trob sfixit, cos que fect l 100 % dels ctlns, sobretot els més febles. Això és un evidènci com un cs de pgès. En quest líni, l’executiu ctlà h redctt un document de 50 plnes que, en mitjns periodístics s’h btejt com Memoril de Greuges, encr que el Govern Ms prefereix prlr de : “ Dossier de deslleiltts milionàries”, vlordes en 9.375’7 milions d’euros, que el govern centrl deu Ctluny i no pg. Què és, què er el Memoril de Greuges ? Doncs bé, en ixò ens huríem de situr en el 1885, i es defini com l Memòri en defens dels interessos morls i mterils de Ctluny, redctt, l’èpoc, per Vlentí Almirll - en què es formà un comissió integrd per representnts d'ideologies diverses.
Llegir-ne més
Help Catalonia
1 de novembre de 2013 00:00 h
En cas de dubte, deixin votar
Afirmv Mrino Rjoy, en un recent entrevist The Wll Street Journl, que l independènci de Ctluny v “en contr de l'evolució nturl del món". El president espnyol v néixer l'ny 1955. En quell moment, l'Orgnitzció de les Ncions Unides (ONU) comptv mb 76 estts membres. A dt d' vui l'ONU lberg 193 Estts. L'evolució nturl h fet que el nombre d'estts sobirns s'hgi més que duplict. A Ctluny el debt sobre si cl tenir un Estt propi -o no- està girebé tnct. Els prtidris i detrctors de l independènci hn debtut fins l sciett les dues opcions, en cmpnyes electorls, debts televisius o rdiofònics, l crrer o en mitjns escrits.
Llegir-ne més
Jaume Meneses
31 d'octubre de 2013 23:43 h
El comte, en Cuní i la moderació
En quest pís, tot sovint, es posen de mod certes prules que vn de boc en boc durnt cert temps com: "pcte", "pedgogi", "diàleg", "terceres vies", "xoc de trens", que moltes vegdes són per confondre l personl i serveixen per dissimulr llò que lgú, no vol que es fci relitt. Ar, per impedir que es fci l consult, es reconegui l sobirni o que l nostr independènci rribi bon port, s'hn inventt o més ben dit hn post l di l prul "moderció". El diri del Comte, nunciv l'ltre di "contctes moderts"; l tertúli del desconegut Cuní (qui t'h vist i qui et veu!) vm escoltr com es dei que els "estts els construeixen els moderts" i que els mitjns tenen l obligció de "ser moderts".
Llegir-ne més
Antoni Marzal i Morata
31 d'octubre de 2013 22:58 h
Envers la veritable unió...
Potser és mss demnr, digueu-me il·lús... De tots és sbut que l dret monolític Espny deix de bnd ses diferències per rribr l poder i mnegr-ho tot l seu gust. (de fet, és prdigmàtic que l'únic pís d'Europ sense un prtit d'ultrdret mb possibilitts d'entrr l joc prlmentri és Espny...). Lmentblement, tmbé ho és, de sbut, que els ctlnistes, i sobre tot d'esquerres, són ben coneguts per tot el contrri... Avui, estem l llindr d'un nov relitt, d'un futur ple d'espernç pel poble ctlà.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
31 d'octubre de 2013 20:21 h
“Truco o truco”?
Mentre Ctluny prepr l cstnyd, Mdrid segueixen fent xup-xup contr el procés. L portd d’vui de l’ABC, en què mostr un retrt de Miquel Roc, un dels ponents de l Constitució, els serveix com excus per dirigir-li un torpede mb molt de ressentiment. El rottiu f un recull crític de les declrcions de l’ex-polític en les diverses intervencions com expert l ponènci que estudi l llei de consultes i en l Comissió d’Estudi pel Dret decidir. L’ABC intent presentr l ciutdà l imtge d’un vil trïdor, que s’h deixt corrompre per l deriv sobirnist mentre, sobre, f d’dvoct l Infnt Cristin.
Llegir-ne més
Cesc Batlle
31 d'octubre de 2013 17:23 h
Un parany efectiu
(Publict "El Punt Avui" el 23-Oct-13) Ar mteix hi h un debt de mod l nostre pís que, de form genèric, es plntej ixí: “Vull que m’expliquin mb detll com seri un Ctluny independent perquè, segons i com, no m’interessrà”. I, en primer lloc, sobt no sentir mi un debt simètric, que diri “Vull que m’expliquin mb detll com seri un Espny l qul jo renunciés ser independent perquè, segons i com, no m’interessrà quedr-m’hi”. I quest debt és en relitt un prny molt efectiu i llminer perquè, primer cop d’ull, qui no voldri que, posts somnir, un pís nou de trinc no fos idèntic, o molt proper, l seu pís idel? Però és un debt estèril: fins i tot si definíssim mb suficient detll certes lleis, en l’ctul context, no tindríem competències per provr-les i, si les provéssim, no les podríem implementr.
Llegir-ne més
Manuel Pérez Nespereira
31 d'octubre de 2013 14:40 h
Consultori sentimental. Estimada Alícia.
Un de les pitjors conseqüències del despit per ser rebutjt és que no sempre s’ctu contr qui rebutj, sinó contr tercers, mb ró o sense. Si hom tir els trstos lgú i quest/quest et rebutj, sovint llncem l nostr ir envers l prell del susdit, en contr de pensr que h estt quest qui no ens h considert dignes o desitjbles. Com comprendrn, no fré quí un dissertció sobre els estrnys cmins de les relcions humnes, més enllà de mirr d’explicr un concret ctució polític. Vostès recordrn com, no f gire, Alíci Sánchez Cmcho es v presentr dvnt els seus compnys de prtit per proposr d’oferir Ctluny d’un nou trcte fiscl per desctivr el procés sobirnist.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
30 d'octubre de 2013 23:44 h
Putin, Obama i Xi Jinping, els objectius de Mas
No es pot ser més mbiciós. Potser és proper l utopi. Potser és inimginble, inverosímil, molt poc relist, però l'objectiu que prt de l societt civil i de l clsse polític ctln s'h post de fer-se un fort en el mpmundi té el mteix gru d'utòpic. L'ANC, CiU, ERC i l bse socil drrere d'questes inicils tenen un repte gegntí i hn de picr lt. L revist 'Forbes' h fet públic quest dimecres el nom de les 72 persones més influents del món. Els 72 objectius de Ms i, sobretot, de l mquinàri exterior del govern de l Generlitt.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs