3 de novembre de 2013 21:27 h
A finls de setembre, el nostre mic i compny Pu Vll explicv l seu blog els problemes d’un pregunt multi-respost en un referèndum d’independènci en bse l teorem d’impossibilitt d’Arrow. L ide és que en el cs d’un votció mb més de dues opcions no es poden trnsformr les opcions en un “preferènci comun”. Ell j ho explic mb detll, però posem un exemple per veure-ho mb més clredt. Suposem un referèndum mb l pregunt “Quin huri de ser l’esttus de Ctluny envers Espny?” mb tres respostes: un estt independent (I), un estt confedert (C) o un comunitt utònom (CA).
Llegir-ne més
3 de novembre de 2013 19:10 h
Des de les JERC Figueres volem donr ple suport l moció que presentrà ERC Figueres quest dimrts l ple, per tl que l'Ajuntment ssumeixi el compromís que v ssolir el novembre psst per dur terme un projecte de msoveri urbn l ciutt. Volem reclmr que quest projecte es dugui terme i que es destinin més recursos i pressupost. Tmbé volem que es fci especil incidènci mb l'emncipció de l poblció juvenil, mb l'objectiu de fcilitr l'ccés del jovent de Figueres un hbittge digne. L msoveri urbn es trct d'un fórmul d'ccés l'hbittge segons l qul l'Ajuntment f de medidor entre els interessts i el propietri, comprometent-se relitzr-ne el mnteniment i certes rehbilitcions.
Llegir-ne més
3 de novembre de 2013 16:26 h
D'ençà de l'provció l ple del Prlment del 27 de setembre d'un resolució que estbli que es decidiri l dt i l pregunt del referèndum bns que finlitzi l'ny [1], sembl que el debt per concretr l pregunt s'h ccelert tnt nivell socil com nivell prlmentri. Els diversos prtits que formen prt de l comissió del Dret Decidir, que serà l que decidirà quin dt i pregunt són les escollides per relitzr el referèndum, tenen de moment posicions diverses. Per un bnd tenim ERC i CUP que reclmen un pregunt explícit sobre l independènci.
Llegir-ne més
3 de novembre de 2013 13:30 h
Benvolgut senyor Jon Herrer i benvolgud senyor Dolors Cmts Us escric quest crt per vries rons que us esmentré continució. Sou dues persones intel·ligents que representen un prtit prlmentri en uns dels moments més importnts de l nostr històri com poble i pís. Ctluny, l'ny que ve, frà 300 nys que v perdre l sev llibertt i v deixr de ser un subjecte polític mb ple dret de decisió. Nosltres, els independentistes, sempre hem somit en tornr ser, en tornr esdevenir un pís norml, un pís independent i estem prop d'quest moment.
Llegir-ne més
3 de novembre de 2013 11:14 h
Us voldri demnr, us voldri exhortr, us voldri requerir perquè us fegíssiu l cmpny cívic exemplr de micromecentge : "el món ho h de sber" promogud per l revist Spiens d’enviment d’un llibre sobre Ctluny les 10.000 personlitts més influents d’rreu del món. Us prego que en feu molt difusió. Jo, prticulrment, j he prticipt : j ho he fet i m'h toct un personlitt xines; és dir, per l mev prt, el llibre “Ctloni clling/El món ho h de sber” s’nirà cp l Xin.
Llegir-ne més
3 de novembre de 2013 10:52 h
L frcció progre de l cst mdrileny que té muntnt el negoci mb Espny des del temps de Felip II, està desbocd dvnt del risc que se li cbi l menjdor, el di que Ctluny s’independitzi. Amb l’jut dels col·lbordors de clsse ctlns que tmbé viuen del “cuentu” estn en plen cmpny d’gitció que v tnt pssd de voltes que de vegdes rrib ser còmic. L interpretció de l drrer enquest publicd per El Pís s’lluny tnt de l lletr com de l músic de l prtitur que mereixeri un suspens en qulsevol escol de músic o de sociologi i polítiques.
Llegir-ne més
3 de novembre de 2013 09:38 h
“H llegdo y el momento en que se nos segurn ls seris dificultdes pr el cobro de ls futurs pensiones. Se nos dice biertmente que (y no es conveniente) es necesrio que cd person se hg un 'bols de horros pr su jubilción'; porque los ingresos por ls pensiones esttles se verán reducids en un 30% (hst el 2020); y, posteriormente y de form 'grdul' en un ¡¡40%, 50%, 60%, 70% !! Finlmente, ls pensiones esttles que se cobrrán prtir del 2030 serán testimoniles; con lo que quells persons que no se hyn construido un buen pln pr su jubilción tendrán muy difícil l supervivenci con un cierto nivel de bienestr.
Llegir-ne més
2 de novembre de 2013 21:16 h
Per Durn, Nvrro i un de les veus de l consciènci de Jon Herrer, és l'hor del drrer sslt per mirr de desencrrilr el procés. Flt un mes i poc per l'nunci de l consult, i cl començr concretr posicions. Prlem de l fmos pregunt. Durn s’h psst el di defensnt que l pregunt h de ser l que pctin els prtits. Quins, els que relment no l volen fer? O els que volen preguntr sobre el sexe dels àngels? De de rebot, h cust ERC de “trir” el Prlment. Junquers, li responi que el consens és el que vn demnr els dos milions de persones de l Vi Ctln.
Llegir-ne més
2 de novembre de 2013 20:58 h
Com un plntofd l cr és el que he sentit quest mtí, només obrir l’ordindor i llegir l declrció del portveu de l Conferènci Episcopl Espnyol. L declrció ens condemn: “L’esglési espnyol veu immorl el dret decidir dels ctlns” Òndi! L mev espos, els meus fills i jo mteix som uns immorls, j que demnem i volem el dret decidir per poder votr. Hgut de ser l’esglési Ctòlic, Apostòlic i Romn que ens h fet cure del cvll. Això del cvll és un recurs molt de l’esglési (recordeu que Snt Pu j v cure del cvll).
Llegir-ne més
2 de novembre de 2013 14:43 h
Tenen dificultts els joves vui di? Les Jerc Figueres hem sortit l crrer preguntr directment ls joves què en pensen i quin opinió tenen sobre l situció ctul que estn vivint i sobre les dificultts que pteixen. En quests vídeo, els joves prlen obertment sobre les dificultts per ccedir l universitt, l qulitt eductiv, els impediments per trobr fein i emncipr-se, el fet de no sentir-se vlorts com joves o sobre hver de mrxr del pís per trobr oportunitts i un qulitt de vid millor. Tmbé es prl sobre l’ccés l cultur, les dificultts dels grups de músic juvenils o l formció en educció sexul.
Llegir-ne més