Help Catalonia
12 de novembre de 2013 00:00 h
L' horrible i costosa actitud de supremacia castellana de l'Institut Cervantes
L'Institut Cervntes front l'exercici 2014 mb un còmode pressupost de 110.450.000 €, un xifr gens menyspreble tenint en compte l conjuntur econòmic del Regne d'Espny. Entre les mesures preses per l'Institut espnyolist hi h l de no tncr cp dels seus 84 centres 44 estts ni reduir gens ni mic l sev voluminos plntill de personl . L'Institut proporcion els DELE (Diplomes d'Espnyol com Llengu Estrnger) i h nuncit que mplirà les convoctòries i vriett de títols (comercil, escolr, econòmic i online).
Llegir-ne més
22 comentaris
El Dietari del Procés
11 de novembre de 2013 23:59 h
La porta de l'autodeterminació, oberta des de fa 95 anys
Si dissbte recordàvem l'niversri d'un de les fites més trscendents de l històri del segle XX, l cigud del mur de Berlín, l'11 de novembre és sinònim d'Armistici. L convers entre Ferdinnd Foch i Pul von Hindemburg un mític vgó l Bosc de Compiègne v ser el punt i finl de l Primer Guerr Mundil. Alemny bndonv l guerr seguint les ctorze directrius, els Ctorze Punts, del president dels Estts Units Woodrow Wilson. Un de les idees forç del dirigent nord-mericà v ser el de grntir el dret l'utodeterminció de les ncions europees oprimides pels vells imperis que estven punt d'escltr.
Llegir-ne més
Joan Tardà
11 de novembre de 2013 19:09 h
Un nou codi penal poer a una societat dualitzada
D’quí pocs dies presentrem un esmen l totlitt l projecte de llei de modificció del Codi Penl que pretén tirr endvnt el govern espnyol. Rs i curt, es volen introduir penes fins r desterrdes del sistem jurídic que responen l’equció populist que ssoci hrmoni socil i protecció dels drets de ciutdni mximitzció de les normes punitives. El PSOE j v fer cmí l’ny 1995 mb l’provció d’un Codi Penl que comportà un greu enduriment de les penes rrn de l’eliminció de llur redempció per trebll i sense ctur lhor en fvor d’un disminució equivlent de les penes.
Llegir-ne més
Joan Tardà
11 de novembre de 2013 19:09 h
Un nou codi penal poer a una societat dualitzada
D’quí pocs dies presentrem un esmen l totlitt l projecte de llei de modificció del Codi Penl que pretén tirr endvnt el govern espnyol. Rs i curt, es volen introduir penes fins r desterrdes del sistem jurídic que responen l’equció populist que ssoci hrmoni socil i protecció dels drets de ciutdni mximitzció de les normes punitives. El PSOE j v fer cmí l’ny 1995 mb l’provció d’un Codi Penl que comportà un greu enduriment de les penes rrn de l’eliminció de llur redempció per trebll i sense ctur lhor en fvor d’un disminució equivlent de les penes.
Llegir-ne més
Joan Tardà
11 de novembre de 2013 19:09 h
Un nou codi penal poer a una societat dualitzada
D’quí pocs dies presentrem un esmen l totlitt l projecte de llei de modificció del Codi Penl que pretén tirr endvnt el govern espnyol. Rs i curt, es volen introduir penes fins r desterrdes del sistem jurídic que responen l’equció populist que ssoci hrmoni socil i protecció dels drets de ciutdni mximitzció de les normes punitives. El PSOE j v fer cmí l’ny 1995 mb l’provció d’un Codi Penl que comportà un greu enduriment de les penes rrn de l’eliminció de llur redempció per trebll i sense ctur lhor en fvor d’un disminució equivlent de les penes.
Llegir-ne més
Josep Huguet
11 de novembre de 2013 15:25 h
SUITE ITALIANA
Mirv l’ltre di el plu Lbi, l’embocdur del cnl de Cnnregio de Venèci. Er d’un fmíli procedent de Giron, que vn nr prr Venèci l segle XVII després d’hver estt estblerts Avinyó i Florènci. Al 1646, gràcies l contribció mb un grn sum l guerr de Cndi (Cret) vn ser cceptts entre els ptricis que governven l Repúblic Sereníssim. Avui l Plu Lbi hi h l seu regionl de l RAI; i conté un sló de bll, decort mb les Storie di Antonio e Cleoptr (1746-1747), un dels cims de l’rt de Gimbttist Tiepolo.
Llegir-ne més
Josep Maria Vall
11 de novembre de 2013 12:57 h
La Sofía ha relliscat
De tots els membres de l fmíli reil espnyol el que sens dubte despert més commiserció és l rein Sofí. Trïd mil-i-un vegdes pel seu dissolut mrit, suportnt mb estoicisme l cornucòpi immens com si fos un creu íntim, fins i tot l sev imtge v servir com reclm d’un nunci de l’gènci de contctes extrmtrimonils Ashley Mdison. L’últim escrni que l’h sotmès Jun Crlos h estt el de d’obsequir un luxos mnsió propiett de Ptrimonio Ncionl–reformd i pgd mb fons públics- en un discret zon de El Prdo, molt prop del plu de L Zrzuel, l sev nov mnt: l princes Corinn zu Syn-Wittgenstein.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
11 de novembre de 2013 12:21 h
Les coses són com són
Mdrid és qui recpt els impostos de tots els espnyols i els dministr. Però, quest dministrció no es pot entendre que, desprès de quedr-se mb l millor prt per les “despeses d'Estt”, que millor no entrr-hi, i per nodrir els pressupostos generls, els ctlns -que som dels que més portem l cix- ens veiem obligts demnr-li vnçments o crèdits... retllr, més i més, els nostres propis pressupostos i endeutr-nos, més i més, per poder sobreviure per sot de les possibilitts rels que l generció dels nostres impostos permetrien.
Llegir-ne més
Eric Herrera
11 de novembre de 2013 11:15 h
Tot està per fer i tot és possible. (Homenatge al poeta)
Avui que f 10 nys que v morir Miquel Mrtí i Pol, no puc deixr escpr l'oportunitt de plsmr-vos quests versos del poem Ar Mteix. Reconec que questes diàfnes prules, tn ben encdendes entre elles, sempre m'hn impressiont i fectt sobretot pensnt en el nostre dissortt pís i el seu desoldor sistem polític. Molts que es consideren seguidors del poet insígni n'hurien d'pendre d'quests senzills i profunds mots. Molts que s'utoproclmen portdors de l veritt hurien d'empeltr-se d'quest text, ser més humils i no intentr imposr el seu model socil sense tenir primer el pís llibert.
Llegir-ne més
Josep M. Torres
11 de novembre de 2013 00:57 h
Annexió d´Espanya a la República de Catalunya
Voldrà Espny nnexionr-se l Repúblic de Ctluny? Pot semblr un pregunt de ficció, però dond l necessitt vitl i fixció qusi mlltiss que Espny sent envers Ctluny no sembl descrtble en un futur no gire llunyà. Abns, però, Ctluny s´h de constituir en Estt. L històri ens enseny que rés és impossible en l relció entre els pobles. Absolutment rés. Avui Ctluny està escrivint l sev històri en lletres d´or encr que potser no en siguem mss conscients. Girem l vist enrrere per uns instnts: Espny, tot un imperi centrlist, es v trnsformr en estt utonòmic delegnt prt importnt del seu poder centrl ls seus territoris.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs