Joan Tardà
11 de novembre de 2013 19:09 h
Un nou codi penal poer a una societat dualitzada
D’quí pocs dies presentrem un esmen l totlitt l projecte de llei de modificció del Codi Penl que pretén tirr endvnt el govern espnyol. Rs i curt, es volen introduir penes fins r desterrdes del sistem jurídic que responen l’equció populist que ssoci hrmoni socil i protecció dels drets de ciutdni mximitzció de les normes punitives. El PSOE j v fer cmí l’ny 1995 mb l’provció d’un Codi Penl que comportà un greu enduriment de les penes rrn de l’eliminció de llur redempció per trebll i sense ctur lhor en fvor d’un disminució equivlent de les penes.
Llegir-ne més
Cap comentari
Joan Tardà
11 de novembre de 2013 19:09 h
Un nou codi penal poer a una societat dualitzada
D’quí pocs dies presentrem un esmen l totlitt l projecte de llei de modificció del Codi Penl que pretén tirr endvnt el govern espnyol. Rs i curt, es volen introduir penes fins r desterrdes del sistem jurídic que responen l’equció populist que ssoci hrmoni socil i protecció dels drets de ciutdni mximitzció de les normes punitives. El PSOE j v fer cmí l’ny 1995 mb l’provció d’un Codi Penl que comportà un greu enduriment de les penes rrn de l’eliminció de llur redempció per trebll i sense ctur lhor en fvor d’un disminució equivlent de les penes.
Llegir-ne més
Josep Huguet
11 de novembre de 2013 15:25 h
SUITE ITALIANA
Mirv l’ltre di el plu Lbi, l’embocdur del cnl de Cnnregio de Venèci. Er d’un fmíli procedent de Giron, que vn nr prr Venèci l segle XVII després d’hver estt estblerts Avinyó i Florènci. Al 1646, gràcies l contribció mb un grn sum l guerr de Cndi (Cret) vn ser cceptts entre els ptricis que governven l Repúblic Sereníssim. Avui l Plu Lbi hi h l seu regionl de l RAI; i conté un sló de bll, decort mb les Storie di Antonio e Cleoptr (1746-1747), un dels cims de l’rt de Gimbttist Tiepolo.
Llegir-ne més
Josep Maria Vall
11 de novembre de 2013 12:57 h
La Sofía ha relliscat
De tots els membres de l fmíli reil espnyol el que sens dubte despert més commiserció és l rein Sofí. Trïd mil-i-un vegdes pel seu dissolut mrit, suportnt mb estoicisme l cornucòpi immens com si fos un creu íntim, fins i tot l sev imtge v servir com reclm d’un nunci de l’gènci de contctes extrmtrimonils Ashley Mdison. L’últim escrni que l’h sotmès Jun Crlos h estt el de d’obsequir un luxos mnsió propiett de Ptrimonio Ncionl–reformd i pgd mb fons públics- en un discret zon de El Prdo, molt prop del plu de L Zrzuel, l sev nov mnt: l princes Corinn zu Syn-Wittgenstein.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
11 de novembre de 2013 12:21 h
Les coses són com són
Mdrid és qui recpt els impostos de tots els espnyols i els dministr. Però, quest dministrció no es pot entendre que, desprès de quedr-se mb l millor prt per les “despeses d'Estt”, que millor no entrr-hi, i per nodrir els pressupostos generls, els ctlns -que som dels que més portem l cix- ens veiem obligts demnr-li vnçments o crèdits... retllr, més i més, els nostres propis pressupostos i endeutr-nos, més i més, per poder sobreviure per sot de les possibilitts rels que l generció dels nostres impostos permetrien.
Llegir-ne més
Eric Herrera
11 de novembre de 2013 11:15 h
Tot està per fer i tot és possible. (Homenatge al poeta)
Avui que f 10 nys que v morir Miquel Mrtí i Pol, no puc deixr escpr l'oportunitt de plsmr-vos quests versos del poem Ar Mteix. Reconec que questes diàfnes prules, tn ben encdendes entre elles, sempre m'hn impressiont i fectt sobretot pensnt en el nostre dissortt pís i el seu desoldor sistem polític. Molts que es consideren seguidors del poet insígni n'hurien d'pendre d'quests senzills i profunds mots. Molts que s'utoproclmen portdors de l veritt hurien d'empeltr-se d'quest text, ser més humils i no intentr imposr el seu model socil sense tenir primer el pís llibert.
Llegir-ne més
Josep M. Torres
11 de novembre de 2013 00:57 h
Annexió d´Espanya a la República de Catalunya
Voldrà Espny nnexionr-se l Repúblic de Ctluny? Pot semblr un pregunt de ficció, però dond l necessitt vitl i fixció qusi mlltiss que Espny sent envers Ctluny no sembl descrtble en un futur no gire llunyà. Abns, però, Ctluny s´h de constituir en Estt. L històri ens enseny que rés és impossible en l relció entre els pobles. Absolutment rés. Avui Ctluny està escrivint l sev històri en lletres d´or encr que potser no en siguem mss conscients. Girem l vist enrrere per uns instnts: Espny, tot un imperi centrlist, es v trnsformr en estt utonòmic delegnt prt importnt del seu poder centrl ls seus territoris.
Llegir-ne més
Jaume Meneses
10 de novembre de 2013 21:59 h
Carta a Martin Schulz (President del Parlament Europeu)
Sr. President del Prlment Europeu: Em pregunto si l'menç de què restríem for de l Comunitt Europe després de què Ctluny conseguís l sev independènci, no seri un honor per l nostre poble, i cldri que l vergony fos pels ltres pobles de l Comunitt que miren cp un ltre costt. Això sí, omplint-se l boc de l prul "democràci" sense cp men d'escrúpols. Aquest preàmbul ve tomb, per què el Prlment Europeu que vostè presideix encr té ssegut l sev mes un home ntidemocràtic, ignominiós, rncorós, impresentble i tidor de l'odi cp l seu poble, que mlgrt què en renegui, és el ctlà.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
10 de novembre de 2013 20:24 h
Arremangar-se, per a què? I amb qui?
Deixnt l mrge tot l fein fosc que h fet l llrg dels drrers 300 nys el moviment ctlà de secessió d’Espny, vestit mb diferents jquetes segons el moment històric; l’esclt de populritt que finlment està vivint l’independentisme vui l Principt, no és un flor d’estiu i té l’origen en les desvinences mb el govern esttl pel procés de l’Esttut, en èpoc del govern d’esquerres i precedits per un situció d’esclfment rrn de l mjori bsolut populr d’Aznr i el pper còmplice de CiU. L voluntt d’ERC, i en el seu moment del PSC de Mrgll –l’últim federlist rel del PSC-, i ICV de reformr un Esttut cduc i intocble per Pujol, v donr-los els primers bitllets per l Drgon Khn.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
10 de novembre de 2013 13:22 h
Sumate : un glop de dignitat
Mss vegdes l’unionisme uniformitzdor espnyolist utilitz els cstellnoprlnts de cs nostr per tcr Ctluny, i el que és pitjor, per fer un joc brut neolerrouxist que vol posr en perill l cohesió socil del nostre poble . Però no se’n sortirn, perquè quest pensment ssimilcionist espnyol trob un mur de contenció en el sentit comú de l gent que viu Ctluny, prli l llengu que prli . En quest sentit, considero que és molt positiu : molt encertd l’rticulció de l pltform de ciutdns de cultur i prl cstelln, nomend “Súmte”, que es posicionen fvor de l consult i en pro de l llibertt ncionl de Ctluny.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs