11 de novembre de 2013 12:57 h
De tots els membres de l fmíli reil espnyol el que sens dubte despert més commiserció és l rein Sofí. Trïd mil-i-un vegdes pel seu dissolut mrit, suportnt mb estoicisme l cornucòpi immens com si fos un creu íntim, fins i tot l sev imtge v servir com reclm d’un nunci de l’gènci de contctes extrmtrimonils Ashley Mdison. L’últim escrni que l’h sotmès Jun Crlos h estt el de d’obsequir un luxos mnsió propiett de Ptrimonio Ncionl–reformd i pgd mb fons públics- en un discret zon de El Prdo, molt prop del plu de L Zrzuel, l sev nov mnt: l princes Corinn zu Syn-Wittgenstein.
Llegir-ne més
11 de novembre de 2013 12:21 h
Mdrid és qui recpt els impostos de tots els espnyols i els dministr. Però, quest dministrció no es pot entendre que, desprès de quedr-se mb l millor prt per les “despeses d'Estt”, que millor no entrr-hi, i per nodrir els pressupostos generls, els ctlns -que som dels que més portem l cix- ens veiem obligts demnr-li vnçments o crèdits... retllr, més i més, els nostres propis pressupostos i endeutr-nos, més i més, per poder sobreviure per sot de les possibilitts rels que l generció dels nostres impostos permetrien.
Llegir-ne més
11 de novembre de 2013 11:15 h
Avui que f 10 nys que v morir Miquel Mrtí i Pol, no puc deixr escpr l'oportunitt de plsmr-vos quests versos del poem Ar Mteix. Reconec que questes diàfnes prules, tn ben encdendes entre elles, sempre m'hn impressiont i fectt sobretot pensnt en el nostre dissortt pís i el seu desoldor sistem polític. Molts que es consideren seguidors del poet insígni n'hurien d'pendre d'quests senzills i profunds mots. Molts que s'utoproclmen portdors de l veritt hurien d'empeltr-se d'quest text, ser més humils i no intentr imposr el seu model socil sense tenir primer el pís llibert.
Llegir-ne més
11 de novembre de 2013 00:57 h
Voldrà Espny nnexionr-se l Repúblic de Ctluny? Pot semblr un pregunt de ficció, però dond l necessitt vitl i fixció qusi mlltiss que Espny sent envers Ctluny no sembl descrtble en un futur no gire llunyà. Abns, però, Ctluny s´h de constituir en Estt. L històri ens enseny que rés és impossible en l relció entre els pobles. Absolutment rés. Avui Ctluny està escrivint l sev històri en lletres d´or encr que potser no en siguem mss conscients. Girem l vist enrrere per uns instnts: Espny, tot un imperi centrlist, es v trnsformr en estt utonòmic delegnt prt importnt del seu poder centrl ls seus territoris.
Llegir-ne més
10 de novembre de 2013 21:59 h
Sr. President del Prlment Europeu: Em pregunto si l'menç de què restríem for de l Comunitt Europe després de què Ctluny conseguís l sev independènci, no seri un honor per l nostre poble, i cldri que l vergony fos pels ltres pobles de l Comunitt que miren cp un ltre costt. Això sí, omplint-se l boc de l prul "democràci" sense cp men d'escrúpols. Aquest preàmbul ve tomb, per què el Prlment Europeu que vostè presideix encr té ssegut l sev mes un home ntidemocràtic, ignominiós, rncorós, impresentble i tidor de l'odi cp l seu poble, que mlgrt què en renegui, és el ctlà.
Llegir-ne més
10 de novembre de 2013 20:24 h
Deixnt l mrge tot l fein fosc que h fet l llrg dels drrers 300 nys el moviment ctlà de secessió d’Espny, vestit mb diferents jquetes segons el moment històric; l’esclt de populritt que finlment està vivint l’independentisme vui l Principt, no és un flor d’estiu i té l’origen en les desvinences mb el govern esttl pel procés de l’Esttut, en èpoc del govern d’esquerres i precedits per un situció d’esclfment rrn de l mjori bsolut populr d’Aznr i el pper còmplice de CiU. L voluntt d’ERC, i en el seu moment del PSC de Mrgll –l’últim federlist rel del PSC-, i ICV de reformr un Esttut cduc i intocble per Pujol, v donr-los els primers bitllets per l Drgon Khn.
Llegir-ne més
10 de novembre de 2013 13:22 h
Mss vegdes l’unionisme uniformitzdor espnyolist utilitz els cstellnoprlnts de cs nostr per tcr Ctluny, i el que és pitjor, per fer un joc brut neolerrouxist que vol posr en perill l cohesió socil del nostre poble . Però no se’n sortirn, perquè quest pensment ssimilcionist espnyol trob un mur de contenció en el sentit comú de l gent que viu Ctluny, prli l llengu que prli . En quest sentit, considero que és molt positiu : molt encertd l’rticulció de l pltform de ciutdns de cultur i prl cstelln, nomend “Súmte”, que es posicionen fvor de l consult i en pro de l llibertt ncionl de Ctluny.
Llegir-ne més
9 de novembre de 2013 23:32 h
"El mur estrà dempeus d'quí cinqunt i fins i tot 100 nys, si les rons per l sev existènci no despreixen". És Erich Honecker, en declrcions el gener de 1989. El cp d'estt de l'Alemny de l'Est, que no prevei un de les fites més importnts del segle XX quell mteix ny: l cigud del mur de Berlín, que quest dissbte l nit sum un ltre niversri. Un dels exemples més grns de l forç de l ciutdni h complert 24 nys. L mnc de llibertt forçd per Honecker i l mre URSS hvi insturt un mur no només verticl l poblció, sinó tmbé horitzontl.
Llegir-ne més
9 de novembre de 2013 16:12 h
ES DIU FIGUERES, I NO “DALI’S CITY” L Figueres més recent sempre h sigut un bigoti corbt i un rellotge tou sobre el mp culturl ncionl i mundil. Fins i tot, lgunes gències de vitges ens etiqueten com “Dlí’s City”. Els figuerencs i les figuerenques, conformistes de men, hem près fer com les formiguetes dels qudres i recollir les engrunes que deixen els turistes l nostre sòl mentre dur l sev curt estd cs nostr: souvenirs, resturnts, botiguetes... i tot ben concentrt l centre per què els nostres visitnts no es cnsin i puguin mrxr ràpidment cp l Jonquer de compres, Brcelon o l Cost Brv pssr un setmn de sol i pltj.
Llegir-ne més
8 de novembre de 2013 21:45 h
Mentre lguns s’entesten vendre descrdment fum, l comissió del dret decidir sembl que ultim l’cord sobre l pregunt i respost clres l voltnt de l independènci. Si Junquers quest setmn er blsàmic en el debt L1 mb l periodist Cristin Puig i diversos representnts de diris ctlns i espnyols; el di següent Rull reblv el clu en l presentció d’un llibre dient que CDC se sent profundment còmod mb el terme “independènci”. Les negocicions sembl que ens uguren un bon finl, si no el soroll mediàtic segur que seri mjor.
Llegir-ne més