18 de novembre de 2013 10:51 h
L desorientció en què viu instl·ld l polític ctln és un fenomen digne d'estudi. Sobre ixò, molts nlistes i científics de l històri j hn esmerçt l sev energi fer relts i dignosis que sortosment tots podem gudir di d'vui. El que vull dir és que 300 nys d'usurpció polític i suplntció culturl només pot tenir un conseqüènci molt diàfn: l desorientció generl en tots els cmps i l'utoodi desmesurt mb l conegud síndrome d'Estocolm. Dit ixò, no em centrré en l qüestió polític com girebé sempre fig, sinó en el trnnà socioeconòmic que Ctluny poseeix i que h desenvolupt l llrg dels segles.
Llegir-ne més
17 de novembre de 2013 23:19 h
No és estrny l decisió del consell ncionl del PSC d'quest diumenge. Deixnt de bnd que l direcció del PSC j s'hurà preocupt de gudir de consellers ncionls fins l llrg dels nys, l resolució v en plen consonànci mb l ideologi de l mjori dels votnts dt d'vui. Els 1,2 milions de votnts que vn torgr 52 diputts Psqul Mrgll f 14 nys tenien un perfil ctlnist que girebé s'h esborrt en el mig milió que resten. L bixd sense turdor socilist és conseqüènci, en prt, de l fug de ctlnistes ltres formcions.
Llegir-ne més
17 de novembre de 2013 20:56 h
Acbem d’ ssbentr-nos de l proper conversió de l’ edifici AGBAR en un hotel de luxe, en el que serà un ps més en l’evolució del nostre pís cp l model Florid; és dir, predomini dels serveis encrts l turisme, poc formció professionl, nul·l investigció i l’existènci d’un grn mss de mà d’obr sense qulificr originàri del tercer món per servir els turistes i retirts provinents dels estts del nord. Al respecte, és del tot prdigmàtic l conversió d’quest grn edifici seu d’un importnt multincionl de trctment i distribució d’ igües, en hotel.
Llegir-ne més
17 de novembre de 2013 19:31 h
Yo y hce unos meses que me lo tomo con deportividd, con un sonris en l boc, l principio, desde Julio de 2010, crei que debi tomrme ¨El Proceso¨ de Ctluny de un form muy seri y portr mi grnito de ren con un prticipcion ctiv -muy ctiv- en ls redes sociles, escribiendo rticulos, hblndo con l gente e incluso, por que no, implicndome en lgun formcion independentist. He llegdo un conclusion, no tienen remedio. Si lgo tengo clro es que Ctluny ser independiente, es y independiente, y lo es porque l grn myori de ctlnes lo somos y nos sentimos, punto.
Llegir-ne més
17 de novembre de 2013 13:51 h
L’exemple que es reflex en l’enllç djunt, de col•lborció ferroviàri trnsfronterer entre l Regió frnces de Rhône Alpes i els cntons suissos de Ginebr i Vud és el que s'huri de fer entre Giron, l'Alt Empordà i l Ctluny Nord; és dir : l'eurodistricte ferroviri i potencir les interconnexions entre Portbou i Cerver de l Mrend. Seri necessri, ens cldrien trens regulrs, convencionls, entre Perpinyà i Figueres per l cost, per Portbou/Cerver de l Mrend i, en un segon fse entre Giron i Nrbon.
Llegir-ne més
17 de novembre de 2013 10:23 h
M’rrib les mns l “Instrucción de l subsecretri de hciend y dministrciones públics en mteri de centrlizción de contrtos” . L Comissió de Reform de l’Administrció públic consider prioritri impulsr i estendre el sistem de contrctció centrlitzd mb l’excus de l’estlvi. I ixò ho f profitnt el Decret contr l morositt de les dministrcions públiques i suport(?) les entitts locls. De cop, totes les delegcions i orgnismes de l’Estt hn de reduir màxim d’un ny els nous contrctes, en el període trnsitori que qued fins que l’orgnisme centrl les mns de Monitoro els prengui qulsevol cpcitt contrctdor escl locl en serveis i subministres.
Llegir-ne més
16 de novembre de 2013 23:20 h
Aquest setmn dos fets m'hn fet ssocir els noms de Jon Puig i Dvid Fernàndez. El diputt de l CUP en un cte que l'honor v dir rs i curt el que molts ciutdns pensem de persones com Rodrigo Rto. Representnt de l'oligrqui finncer que sense cp mirment és cpç de dissenyr estrtègies d'engny clients per cumulr beneficis, Rto -i ltres com ell- se n'h sortit s i estlvi. De fet, res sorprenent, bo i tenent l control dels poders econòmics sobre institucions polítiques i judicils. Altrment, el Tribunl Suprem h sentencit que l piscin de Pedro J.
Llegir-ne més
16 de novembre de 2013 20:58 h
Tenim tnt por i l vegd ho volem fer tnt bé, que correm el perill de fer-ho mlment. Està clr que mb un polític excessivment direct, i proclmnt l DUI ls qutre vents tot just cbr l Did del 2012, no hguéssim nt enlloc. Tnt és ixí que el poble v fer for del Prlment els prtits que hvien quedt ncorts en quest únic punt. Mlgrt ixò, qun el president i CiU es v involucrr en el procés, després del cop de port l “pcte fiscl”, tots j teníem l cp que el ps finl probblement serà quest. D’leshores ençà hem inicit l trvess de l jungl, un cmí llrg i ple d’esbrzers, un vi que estem trvessnt de form impecble i mb vocció trnsversl.
Llegir-ne més
16 de novembre de 2013 14:04 h
Qui hi h l drrere de l globlitzció? A qui interess que tot l humnitt sigui cd di més igul? Sense pretendre ser millor que ningú, és un pect sentir-se diferent? És un pect o un defecte sentir-se minori per no ésser titllt de sectri? Recordem que l bon confitur sempre està l pot petit (sàvi reflexió populr). Pel fet que els que mnen ho diguin, cl sempre obeir unes determindes consignes o hàbits consumistes tots nivells? A qui interess quest descrd imposició de l mentid? Qui h trenct l’equilibri del plnet? Qui h fomentt l ignorànci i l superpoblció en el trnscurs de l històri? -Llegiu l’ssig de Thoms Robert Mlthus o l’ssig de Snti Vilnov, president de l’ssocició “Un sol terr” i membre d’”Ecorop” (Europen Network on Ecologicl Reflection), tilult “L’estt ecològic”-.
Llegir-ne més
15 de novembre de 2013 23:30 h
Benvolgut Sr. Junquers, em semblen molt dients i coherents les reiterdes firmcions, no tnt sols vostres sinó principlment d´ltres polítics que formen prt del Govern, en relció que "l voluntt Independentist recu en l societt ctln" o en relció que "és el poble el motor del procés d´emncipció i que hem de ser conscients que l societt és l veritble protgonist i l que h d’empènyer els polítics l Prlment" i similrs. Tot i que em semblen molt dients i coherents tls firmcions no n´estic del tot segur que per si soles siguin productives o estrtègicment suficients sense que prlel·lment quest estrict vessnt socil que invoquen no hi trnscorri tmbé un equivlent i declrt compromís estrictment polític que li fci els honors.
Llegir-ne més
