Joan Lladonet
21 de novembre de 2013 19:13 h
Fundació Jaume III, dois a balquena
En l presentció d’quest Fundció, el vicepresident Jon Font h dit dois blquen i sobre quests dois vull escriure i demostrr que només persones que pteixen lgun emptx físic o psíquic sern cpces d’mollr-los. Els dois els h dit qun h explict que “volem substituir el ctlà estàndrd pel mllorquí o el bler, ixò està per decidir”. Això és un ximpleri, només un person que desconeix els mecnismes lingüístics, els dilectes, els idiolectes i els registres lingüístics de tot l’àmbit mundil pot pronuncir-l.
Llegir-ne més
5 comentaris
Josep Maria Vall
21 de novembre de 2013 19:12 h
Una consulta impossible
Qun el món sobirnist encr segueix només pendent de sber l dt i pregunt de l consult, un fet molt significtiu h psst en l drrer conferènci polític del PSOE celebrd Mdrid. El PSC h tornt l cled del socilisme espnyol, desdient-se dels seus nteriors flirtejos mb el dret decidir. Amb l’excus de recolzr només un consult “cordd i legl” mb el govern centrl –fet impossible per l’ctul conjuntur polític- Pere Nvrro i l pln mjor del PSC hn decidit fer mrx enrere per tornr ser l sucursl del PSOE Ctluny.
Llegir-ne més
Claudi Bachs
21 de novembre de 2013 19:04 h
Polaco?
Prlr d'un cos que j no existeix pot semblr bsurd però segur que els historidors o, simplement, els mnts de l'històri ho desmentirn. Prlr del servei militr, "l mili", i enllçr-ho mb Ctluny no és tn bsurd com es podri pensr priori. L mili er un cos evitr. Absurd i situd just qun es començven estudis superiors només fei quedestorbr en l nostr vid. Però er obligtòri sot pen de presó, militr es clr, per qui es negv fer-l. Mlgrt tot s'hi prenien coses. Importnts o no ès un qüestió secundri.
Llegir-ne més
Jordi Fexas
21 de novembre de 2013 13:14 h
La Catalunya que es trenca
El ncionlisme espnyol, el que està empdront quí i el que trebll l’ltiplà, Cinc enllà. Estem d’cord que no té, no necessit o no vol rticulr cp men de discurs on els rguments, les ddes, els ronments i el sentit comú hi tinguin cp men de pes qun d’frontr el “problem ctln” es trct. Potser perquè no li cl o perquè si els drrers 400 nys ho h fet ixí , perquè huri de cnvir. L por, l’menç, el menyspreu, l’insult i en el millor dels csos l’pel.lció l petrificció constitucionl, són els elements més recurrents d’quest ncionlisme trnsversl dominnt en l’imginri espnyol.
Llegir-ne més
Bernat Valls
21 de novembre de 2013 12:29 h
CONTROL DE LES INVERSIONS VS CONTROL DEL DÈFICIT
Per si lgú encr no li h quedt clr que l tendènci ctul de les dministrcions públiques de reducció del dèficit és un element purment ideològic, cd di tenim noves consttcions que ixí ho certifiquen. No es trct d’primr el sector públic per dotr-lo d’un mjor eficiènci i ixí poder grntir l prestció d’uns serveis públics de qulitt orientts fer perviure l’noment estt del benestr. Ni tn sols de reforçr el pper de redistribuidor de l riques i de protecció de les desigultts. Es trct, pur i simplement, d’ugmentr el pes de l’economi privd i, més concretment, d’lguns dels seus operdors més influents.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
20 de novembre de 2013 22:49 h
El 1714 no va existir mai
El debt pressupostri h centrt l’ctulitt sobre el procés sobirnist, mentre entre bstidors se segueix negocint l pregunt. El debt econòmic de l trd i l sessió de control mtinl l president Ms, hn genert més trctiu del que esperàvem. Destinr qulsevol recurs, per simbòlic que sigui, en l’prtt pressupostri “d’ltres” l 1714, és un greu ofens per l ciutdni segons Murici Lucen, diputt del... PSC. Pels homes de Cl ftx doncs, el 1714 no v existir mi. A l’hor de crer titulrs però, els seus referents polítics encr vn un ps per dvnt: “los presupuestos de l esteld” er el titulr que intentv col·locr Albert River de Ciutdns l prems.
Llegir-ne més
Manuel Pérez Nespereira
20 de novembre de 2013 18:37 h
Una república sense dictadures
“Els responsbles polítics, econòmics. Intel·lectuls i el conjunt de l societt no hn de cludicr ni deixr-se impressionr per l’ctul dictdur interncionl dels mercts finncers, que menç l pu i l democràci” Stéphne Hessel “L “fuerz directriz por si sol” (el poder rel que mneg el món) se h “desloclizdo” más llá de los confines esttles, volviéndose por eso mismo intngible, protegid y totlitri en sus directivs y decisiones; tl “fuerz directriz” se encuentr en el poder bncrio (BCE y FMI en primer lugr), que prefieren colocr l frente de los Estdos ncionles sublternos directmente sus funcionrios, evitndo el engorroso problem de l conquist del consenso y del esfuerzo “electorl”” Lucino Cnfor “És el seu un govern l’ombr, no de ctcumbes, sinó de cixes cuirssdes, bons cinc i deu nys, i interessos pgr per dvnt de pensions, subsidis i medicments.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
20 de novembre de 2013 15:24 h
L’energia i la pobresa
Som l segon quinzen de novembre, començ fer fred i les entitts socils lerten que l pobres energètic j fect l 13% de l poblció ctln. L cos és molt serios, j que, pràcticment, un milió de persones no podrn encendre l clefcció quest hivern Ctluny : simplement no l poden pgr. I el problem v en ugment. De fet, no s’entén que en els drrers 10 nys l’electricitt hgi tingut un ugment de més del 80%, i el gs no es qued curt. Per ltr bnd, no pot ser que es produeixin reduccions slrils de fins el 30%, que les pensions es congelin - mb perspectives d’nr l bix - i que l’tur vgi ugmentnt sense turdor .
Llegir-ne més
Plataforma ProSeleccions
20 de novembre de 2013 12:33 h
Catalunya és 5a al Mundial de físic-culturisme
Els tletes ctlns hn pujt 4 vegdes l podi de Prís L Selecció Ctln de físic-culturisme h cbt en cinquen posició l Cmpiont del Món que s’h celebrt Prís i en el qul Frnç n’h resultt l vencedor. Ctluny, que hvi envit un delegció de vuit tletes i tres tècnics l cpitl frnces, h conseguit situr qutre esportistes en el podi, dos dels quls s’hn proclmt cmpions del món en ctegori individul. Els gunydors ctlns hn estt Josep Mri Grcí en l ctegori de Màster I i Fèlix Brrchin l de Sènior -85kg.
Llegir-ne més
Ramon Aguilar
19 de novembre de 2013 23:10 h
Jo aniré a la presó
Sí senyors, jo tmbé niré l presó si empresonen Artur Ms. I ho fré mb l confinç ceg que nnt l presó per defensr un votció, molts més ctlns l defensrn i voldrn tmbé ser empresonts pel govern espnyol. Perquè j estem frts de suportr tnt de pssotisme, de greuges, i de terceres vies que ens porten l csell de sortid. V home v! Què s'hn penst que els ctlns que vm sortir els 11 de setembre de 2012 i 2013 ens turríem? S'hn penst que el món -sí el món- cllri en veure que un poble se li neg el dret vot? El dret l democràci? El dret l llibertt? V i no fotem.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs