19 de novembre de 2013 00:08 h
Amb quest títol, el periodist Rmon Mirvitlls rdiogrfi “l’Espny indecent” on ens h toct viure. L’Espny del Brcens que control l cix B del Prtit Populr, l d’un fmíli rel que s’empstif mb els negocis bruts d’un gendre que es pss de llest, l de l comèdi plutin dels Millet i Montull l Plu de l Músic o el cs dels EROs Andlusi. És l’Espny indecent que h cbt genernt un índex tnt elevt d’instisfcció mb l democràci (el 70%), l’Espny de l gent que surt el crrer cops de cssol o cmp durnt dies l plç clmnt “democràci rel, j!”.
Llegir-ne més
19 de novembre de 2013 00:00 h
Qun ets conscient que l tev economi, l tev cultur i l tev form de vid estn greument mençdes per un poder colonil forni, bsolutist i genocid, decideixes ctur per conjurr el perill. Qun consttes que existeix l oportunitt únic de trencr cdenes seculrs d'espoli, intolerànci i persecució, decideixes que vols profitr-l. F més de tres segles, els ctlns vàrem ser colonitzts per un estt bsolutist que només h estt cpç d'inventr l Inquisició i el genocidi dels indis d'Amèric (el més grn de l històri), durnt tres segles hem ptit espoli, genocidi culturl i econòmic, qun no físic, i terrorisme d'estt.
Llegir-ne més
18 de novembre de 2013 23:06 h
Més enllà de l'eclosió del procés independentist rrn de l sentènci del Tribunl Constitucionl, hi h un fctor que ens donrà l forç suficient dvnt el món per encrr l victòri definitiv i que Espny no pot turr de cp mner. Ni tnt sols mb el propi TC. Prlem de l convoctòri del referèndum per l independènci que es produirà si no pss res i imper el seny, d'quí unes setmnes. Pssd l votció del 4 de desembre en què es demnrà l cessió de poders l'Estt per convocr el referèndum, cusnt un primer tsunmi l'Estt, dies després es produirà l imtge del president Ms convocnt els ctlns consult.
Llegir-ne més
18 de novembre de 2013 19:27 h
Des de f més d’un dècd, les televisons privdes que emeten l sev progrmció en obert Ctluny hn trobt un gènere televisiu d’èxit, l Telerelitt o relity shows. En quest tipus de progrmes es mostr el que succeeix persones normls, generlment desconegudes i que lluiten per conseguir un premi. Aquest gènere pot tenir formts diferents, com hver de sobreviure en mbients ïllts, buscr prell, o conviure en espis tncts, i en tots els csos l mjori dels concursnts són gent jove. El problem és que les ctituds que mostren persontges que surten en quests progrmes són denigrnts, projectnt un imtge frívol i superficil dels joves, que no benefici gens l nostr imtge, sobretot dels que diriment lluiten per poder fer-se vldre i tirr endvnt en un context socil cd vegd més complict pel jovent.
Llegir-ne més
18 de novembre de 2013 18:16 h
Un nou informe de l'Institut d'Estudis Ctlns (IEC) h conclòs dient que ctulment j hi h l món 10 milions de prlnts de ctlà. El sisè informe sobre l situció de l llengu ctln revel que el ctlà h rribt per primer vegd, tot i el context "nòml" i "dvers" ctul, l xifr de deu milions de prlnts. Les ddes de l'informe corresponen l'ny 2012 i confirmen que el ctlà està en lç. El 72,4% de l poblció ctln el prl, el 91,7% l'entén i l meitt d'quests el poden escriure sense problemes.
Llegir-ne més
18 de novembre de 2013 16:03 h
En els drrers quinze nys, el nostre pís h estt el territori d’Europ que h rebut més poblció estrnger. Els percenttges del Principt, com els del Pís Vlencià i els de les Illes, hn supert, de molt, l mitjn europe. Es cert que rrn de l regulritzció endegd pel govern socilist en l legisltur 2004-2008, moltes de les persones nouvingudes vn poder “normlitzr” un presènci prèviment reclmd de mà d’obr brt per prt de l’empresrit. Desgrcidment, l Llei d’Estrngeri provd pel PSOE, tot i que certment endreçv un mic l desgrcid polític promogud pel PP de permetre l’rribd de persones sense grntir-los drets i fvorint l’explotció lborl que ptien, deixà forts enormes relcionts mb el difícil procés per l’dquisició de l ncionlitt, l restricció l’ccés de serveis públics o l vulnerció de drets fonmentls en els mteixos CIE.
Llegir-ne més
18 de novembre de 2013 16:03 h
En els drrers quinze nys, el nostre pís h estt el territori d’Europ que h rebut més poblció estrnger. Els percenttges del Principt, com els del Pís Vlencià i els de les Illes, hn supert, de molt, l mitjn europe. Es cert que rrn de l regulritzció endegd pel govern socilist en l legisltur 2004-2008, moltes de les persones nouvingudes vn poder “normlitzr” un presènci prèviment reclmd de mà d’obr brt per prt de l’empresrit. Desgrcidment, l Llei d’Estrngeri provd pel PSOE, tot i que certment endreçv un mic l desgrcid polític promogud pel PP de permetre l’rribd de persones sense grntir-los drets i fvorint l’explotció lborl que ptien, deixà forts enormes relcionts mb el difícil procés per l’dquisició de l ncionlitt, l restricció l’ccés de serveis públics o l vulnerció de drets fonmentls en els mteixos CIE.
Llegir-ne més
18 de novembre de 2013 16:03 h
En els drrers quinze nys, el nostre pís h estt el territori d’Europ que h rebut més poblció estrnger. Els percenttges del Principt, com els del Pís Vlencià i els de les Illes, hn supert, de molt, l mitjn europe. Es cert que rrn de l regulritzció endegd pel govern socilist en l legisltur 2004-2008, moltes de les persones nouvingudes vn poder “normlitzr” un presènci prèviment reclmd de mà d’obr brt per prt de l’empresrit. Desgrcidment, l Llei d’Estrngeri provd pel PSOE, tot i que certment endreçv un mic l desgrcid polític promogud pel PP de permetre l’rribd de persones sense grntir-los drets i fvorint l’explotció lborl que ptien, deixà forts enormes relcionts mb el difícil procés per l’dquisició de l ncionlitt, l restricció l’ccés de serveis públics o l vulnerció de drets fonmentls en els mteixos CIE.
Llegir-ne més
18 de novembre de 2013 16:03 h
En els drrers quinze nys, el nostre pís h estt el territori d’Europ que h rebut més poblció estrnger. Els percenttges del Principt, com els del Pís Vlencià i els de les Illes, hn supert, de molt, l mitjn europe. Es cert que rrn de l regulritzció endegd pel govern socilist en l legisltur 2004-2008, moltes de les persones nouvingudes vn poder “normlitzr” un presènci prèviment reclmd de mà d’obr brt per prt de l’empresrit. Desgrcidment, l Llei d’Estrngeri provd pel PSOE, tot i que certment endreçv un mic l desgrcid polític promogud pel PP de permetre l’rribd de persones sense grntir-los drets i fvorint l’explotció lborl que ptien, deixà forts enormes relcionts mb el difícil procés per l’dquisició de l ncionlitt, l restricció l’ccés de serveis públics o l vulnerció de drets fonmentls en els mteixos CIE.
Llegir-ne més
18 de novembre de 2013 13:15 h
Aquest diumenge s’h celebrt l Ctluny Tennis Resort de Snt Colom de Frners un jornd de tennis fmilir fvor de l independènci que h supost el tret de sortid del col·lectiu El Tennis Ctlà per l Independènci. L’cte h comptt mb l presènci del director del Consell Ctlà de l’Esport, Gerrd Figuers, de membres de l junt directiv de l Federció Ctln de Tennis i del vicepresident de l Pltform ProSeleccions Esportives Ctlnes, Sergi Blázquez. El col·lectiu El Tennis Ctlà per l Independènci el formem un grup de persones del món del tennis, mb el suport de l’Assemble Ncionl Ctln i de l Pltform ProSeleccions.
Llegir-ne més
