19 de novembre de 2013 22:40 h
Si Ms convoqués un referèndum no pctt mb l'estt, huri de pssr cinc nys l presó per usurpción de funciones. Són les declrcions de José Mrí Aznr, que, nostàlgic de règims pretèrits, h pel·lt l legislció que v provr el seu govern el 2003 per turr el pl Ibrretxe. L'expresident espnyol j recomnv f deu dies un cord espnyol equivlent l pcte ntiterrorist per combtre el sobirnisme ctlà. Aznr intent de mner insistent influir, ser el poder fàctic, el president l'ombr del tou Rjoy i, en definitiv, un grn heroi espnyol.
Llegir-ne més
19 de novembre de 2013 21:53 h
El tem de l'igu potble l municipi de Portbou (Alt Empordà) j començ semblr l cnçó de l'enfdós . Els tlls de subministrment comencen ser mss freqüents. L'Ajuntment de Portbou h de prendre mesures contundents . No podem continur d'quest mner. És un qüestió de primer necessitt. No podem tolerr un Portbou tercermundist. Com solució provisionl cldri reforçr i, lhor, protegir les conduccions. És necessri, és vitl, cobrir i reforçr, mb plques metàl•liques, els llocs “sensibles” on pssen els cmions, que és on es produeixen més vries.
Llegir-ne més
19 de novembre de 2013 16:09 h
Obtenir més utogovern serà un de les eines que emprrà el govern espnyol per desinflr les spircions sobirnistes dels ctlns. En quest terreny, en l possibilitt de tenir més utogovern, hi entren l menys dues considercions: l ntur de l’utogovern i l clu de tot l’utogovern. En l ntur cl tendre les idees que recentment presentv l ctedràtic d’economi Núri Bosch. En un rticle, Bosch explicv que, mlgrt que potser sí que disposem d’un dels sistemes polítics més descentrlitzts, ixò no es podi confondre mb el poder, j que gestionàvem molt pressupost –tot i que tmbé firmv que l xifr s’h nt reduint molt els drrers nys– però decidíem molt poc.
Llegir-ne més
19 de novembre de 2013 00:08 h
Amb quest títol, el periodist Rmon Mirvitlls rdiogrfi “l’Espny indecent” on ens h toct viure. L’Espny del Brcens que control l cix B del Prtit Populr, l d’un fmíli rel que s’empstif mb els negocis bruts d’un gendre que es pss de llest, l de l comèdi plutin dels Millet i Montull l Plu de l Músic o el cs dels EROs Andlusi. És l’Espny indecent que h cbt genernt un índex tnt elevt d’instisfcció mb l democràci (el 70%), l’Espny de l gent que surt el crrer cops de cssol o cmp durnt dies l plç clmnt “democràci rel, j!”.
Llegir-ne més
19 de novembre de 2013 00:00 h
Qun ets conscient que l tev economi, l tev cultur i l tev form de vid estn greument mençdes per un poder colonil forni, bsolutist i genocid, decideixes ctur per conjurr el perill. Qun consttes que existeix l oportunitt únic de trencr cdenes seculrs d'espoli, intolerànci i persecució, decideixes que vols profitr-l. F més de tres segles, els ctlns vàrem ser colonitzts per un estt bsolutist que només h estt cpç d'inventr l Inquisició i el genocidi dels indis d'Amèric (el més grn de l històri), durnt tres segles hem ptit espoli, genocidi culturl i econòmic, qun no físic, i terrorisme d'estt.
Llegir-ne més
18 de novembre de 2013 23:06 h
Més enllà de l'eclosió del procés independentist rrn de l sentènci del Tribunl Constitucionl, hi h un fctor que ens donrà l forç suficient dvnt el món per encrr l victòri definitiv i que Espny no pot turr de cp mner. Ni tnt sols mb el propi TC. Prlem de l convoctòri del referèndum per l independènci que es produirà si no pss res i imper el seny, d'quí unes setmnes. Pssd l votció del 4 de desembre en què es demnrà l cessió de poders l'Estt per convocr el referèndum, cusnt un primer tsunmi l'Estt, dies després es produirà l imtge del president Ms convocnt els ctlns consult.
Llegir-ne més
18 de novembre de 2013 19:27 h
Des de f més d’un dècd, les televisons privdes que emeten l sev progrmció en obert Ctluny hn trobt un gènere televisiu d’èxit, l Telerelitt o relity shows. En quest tipus de progrmes es mostr el que succeeix persones normls, generlment desconegudes i que lluiten per conseguir un premi. Aquest gènere pot tenir formts diferents, com hver de sobreviure en mbients ïllts, buscr prell, o conviure en espis tncts, i en tots els csos l mjori dels concursnts són gent jove. El problem és que les ctituds que mostren persontges que surten en quests progrmes són denigrnts, projectnt un imtge frívol i superficil dels joves, que no benefici gens l nostr imtge, sobretot dels que diriment lluiten per poder fer-se vldre i tirr endvnt en un context socil cd vegd més complict pel jovent.
Llegir-ne més
18 de novembre de 2013 18:16 h
Un nou informe de l'Institut d'Estudis Ctlns (IEC) h conclòs dient que ctulment j hi h l món 10 milions de prlnts de ctlà. El sisè informe sobre l situció de l llengu ctln revel que el ctlà h rribt per primer vegd, tot i el context "nòml" i "dvers" ctul, l xifr de deu milions de prlnts. Les ddes de l'informe corresponen l'ny 2012 i confirmen que el ctlà està en lç. El 72,4% de l poblció ctln el prl, el 91,7% l'entén i l meitt d'quests el poden escriure sense problemes.
Llegir-ne més
18 de novembre de 2013 16:03 h
En els drrers quinze nys, el nostre pís h estt el territori d’Europ que h rebut més poblció estrnger. Els percenttges del Principt, com els del Pís Vlencià i els de les Illes, hn supert, de molt, l mitjn europe. Es cert que rrn de l regulritzció endegd pel govern socilist en l legisltur 2004-2008, moltes de les persones nouvingudes vn poder “normlitzr” un presènci prèviment reclmd de mà d’obr brt per prt de l’empresrit. Desgrcidment, l Llei d’Estrngeri provd pel PSOE, tot i que certment endreçv un mic l desgrcid polític promogud pel PP de permetre l’rribd de persones sense grntir-los drets i fvorint l’explotció lborl que ptien, deixà forts enormes relcionts mb el difícil procés per l’dquisició de l ncionlitt, l restricció l’ccés de serveis públics o l vulnerció de drets fonmentls en els mteixos CIE.
Llegir-ne més
18 de novembre de 2013 16:03 h
En els drrers quinze nys, el nostre pís h estt el territori d’Europ que h rebut més poblció estrnger. Els percenttges del Principt, com els del Pís Vlencià i els de les Illes, hn supert, de molt, l mitjn europe. Es cert que rrn de l regulritzció endegd pel govern socilist en l legisltur 2004-2008, moltes de les persones nouvingudes vn poder “normlitzr” un presènci prèviment reclmd de mà d’obr brt per prt de l’empresrit. Desgrcidment, l Llei d’Estrngeri provd pel PSOE, tot i que certment endreçv un mic l desgrcid polític promogud pel PP de permetre l’rribd de persones sense grntir-los drets i fvorint l’explotció lborl que ptien, deixà forts enormes relcionts mb el difícil procés per l’dquisició de l ncionlitt, l restricció l’ccés de serveis públics o l vulnerció de drets fonmentls en els mteixos CIE.
Llegir-ne més
