23 de novembre de 2013 12:29 h
Qun tot depèn, de qui te el poder sobre el cpitlisme Segueixo de ben prop l’ctulitt, mitjnçnt els mitjns de comunicció , en els quls de tnt en tnt tmbé prticipo; i m’grdri que es fes lçprem , que h rribt l’hor , tot i que mss trd, de que l’dministrció i l’empresrit , es dediquin l cerc de crer llocs de trebll; j n’hi h prou que tnt l Prlment com l Congres dels Diputts, nomes s’intenti cercr solucions per l bnc, i culpbles de l situció en que es trob tot l’estt , qun tothom sp qui es el culpble; r toc treure l gent de l’tur , per poder fvorir el consum i l producció , i ixò nomes s’conseguirà si hi h voluntt per prt del poder que domin el cpitl.
Llegir-ne més
22 de novembre de 2013 22:04 h
Cec és quell qui no vegi prtir de les ddes que h publict vui el Centre d’Estudis d’Opinió, que l independènci és l’opció bsolutment mjoritàri en el sí de l societt ctln. Que dt d’vui el 54,7% de ctlns diguin que votrien SÍ l independènci, mentre que solment un 22% ho frien pel NO (15,7% bstenció), és un misstge molt i molt clr de cr ls nostres prlmentris. El suport ls prtits sobirnistes tmbé ugment en detriment del triprtit negcionist. No només volem votr (el fmós dret decidir), sinó que més ho volem fer per l independènci.
Llegir-ne més
22 de novembre de 2013 13:23 h
Cristin Snz (25) i Artur Colomer (50è) n’hn estt els representnts Els jugdors ctlns j hn cbt l prticipció l Cop del Món Qubic-AMF de bowling. Enguny l grn protgonist h estt l representnt femenin, Cristin Snz, que h estt 25 i s’h quedt un sol ps de pssr l rond següent, on hi ccedeixen les 24 millors clssificdes. De fet, Snz h quedt només 35 pls de pssr l Top24. Mlgrt tot, quest resultt és el millor conseguit mi per un jugdor ctln en quest competició, l qul cos demostr que el nivell esportiu l nostre pís continu progressnt.
Llegir-ne més
22 de novembre de 2013 00:00 h
Help Ctloni és un mitjà digitl dedict l interncionlitzció de l’independentisme ctlà des de f més de tres nys i constituït exclusivment per voluntris. Qui som? Voluntris, voluntris i únicment voluntris de diverses ncionlitts que sense pertànyer cp prtit polític determint pretenem denuncir l guerr silencios que l’estt espnyol duu terme contr el poble ctlà. Quines són les evidències d’quest guerr silencios? Insults, mltrctments, mences, menyspreus, deslleiltts, privció de l nostr identitt, ocultció de l nostr històri i innumerbles incompliments.
Llegir-ne més
21 de novembre de 2013 23:28 h
En quests moments ens trobem mb unes lleis uniformitzdores, en discussió. Unes lleis, impulsdes pel PP, que representen un utèntic picondor ntictln i ntisocil, que no s’hn de poder plicr, de cp de les mneres, cs nostr. Aquest pquet legisltiu tn negtiu, que s’està debtent l Congrés dels Diputts Mdrid, englob des de l’àmbit de l’educció - l Llei Wert - ; l’àmbit de l justíci – L Llei de demrcció i plnt, mb l voluntt de pretendre crregr-se l justíci de proximitt i els jutjts comrcls (prtits judicils) – ; l’àmbit de l’dministrció locl i l’àmbit del comerç i l’economi - l Llei d’unitt de merct - .
Llegir-ne més
21 de novembre de 2013 23:26 h
Fins l primver no tindrem un cp d'estt que cmini per si sol -ixò, ssumint que no tingui cp més problem de slut-. Després de l ctorzen operció Jon Crles I, són molt tímides les veus Espny que en demnen l'bdicció, encr que bon prt de l'opinió públic j f temps que se li h girt en contr. Mss tímides. L fein del cp d'estt espnyol, segons l scrosnt Constitució espnyol, és l de representció: "[...] sume l más lt representción del Estdo Espñol en ls relciones interncionles".
Llegir-ne més
21 de novembre de 2013 22:07 h
Jun Andrés Benítez, un home de cincunt nys, reduït i pllisst per vuit mossos d’esqudr, sense poder-se defensr, ni tn sols moure’s, cb mort conseqüènci dels cops que v rebre l zon del cp segons el metge forense. Aquest esgrrifós fet succeït l nit del cinc d’octubre l crrer Auror de Brcelon dón peu quest rticle. L polici és un cos encrregt de vetllr pel mnteniment de l'ordre públic i l segurett dels ciutdns. El linxment d'un ciutdà és tot el contrri de vetllr per l sev segurett.
Llegir-ne més
21 de novembre de 2013 19:13 h
En l presentció d’quest Fundció, el vicepresident Jon Font h dit dois blquen i sobre quests dois vull escriure i demostrr que només persones que pteixen lgun emptx físic o psíquic sern cpces d’mollr-los. Els dois els h dit qun h explict que “volem substituir el ctlà estàndrd pel mllorquí o el bler, ixò està per decidir”. Això és un ximpleri, només un person que desconeix els mecnismes lingüístics, els dilectes, els idiolectes i els registres lingüístics de tot l’àmbit mundil pot pronuncir-l.
Llegir-ne més
21 de novembre de 2013 19:12 h
Qun el món sobirnist encr segueix només pendent de sber l dt i pregunt de l consult, un fet molt significtiu h psst en l drrer conferènci polític del PSOE celebrd Mdrid. El PSC h tornt l cled del socilisme espnyol, desdient-se dels seus nteriors flirtejos mb el dret decidir. Amb l’excus de recolzr només un consult “cordd i legl” mb el govern centrl –fet impossible per l’ctul conjuntur polític- Pere Nvrro i l pln mjor del PSC hn decidit fer mrx enrere per tornr ser l sucursl del PSOE Ctluny.
Llegir-ne més
21 de novembre de 2013 19:04 h
Prlr d'un cos que j no existeix pot semblr bsurd però segur que els historidors o, simplement, els mnts de l'històri ho desmentirn. Prlr del servei militr, "l mili", i enllçr-ho mb Ctluny no és tn bsurd com es podri pensr priori. L mili er un cos evitr. Absurd i situd just qun es començven estudis superiors només fei quedestorbr en l nostr vid. Però er obligtòri sot pen de presó, militr es clr, per qui es negv fer-l. Mlgrt tot s'hi prenien coses. Importnts o no ès un qüestió secundri.
Llegir-ne més
