18 de novembre de 2013 19:27 h
Des de f més d’un dècd, les televisons privdes que emeten l sev progrmció en obert Ctluny hn trobt un gènere televisiu d’èxit, l Telerelitt o relity shows. En quest tipus de progrmes es mostr el que succeeix persones normls, generlment desconegudes i que lluiten per conseguir un premi. Aquest gènere pot tenir formts diferents, com hver de sobreviure en mbients ïllts, buscr prell, o conviure en espis tncts, i en tots els csos l mjori dels concursnts són gent jove. El problem és que les ctituds que mostren persontges que surten en quests progrmes són denigrnts, projectnt un imtge frívol i superficil dels joves, que no benefici gens l nostr imtge, sobretot dels que diriment lluiten per poder fer-se vldre i tirr endvnt en un context socil cd vegd més complict pel jovent.
Llegir-ne més
18 de novembre de 2013 18:16 h
Un nou informe de l'Institut d'Estudis Ctlns (IEC) h conclòs dient que ctulment j hi h l món 10 milions de prlnts de ctlà. El sisè informe sobre l situció de l llengu ctln revel que el ctlà h rribt per primer vegd, tot i el context "nòml" i "dvers" ctul, l xifr de deu milions de prlnts. Les ddes de l'informe corresponen l'ny 2012 i confirmen que el ctlà està en lç. El 72,4% de l poblció ctln el prl, el 91,7% l'entén i l meitt d'quests el poden escriure sense problemes.
Llegir-ne més
18 de novembre de 2013 16:03 h
En els drrers quinze nys, el nostre pís h estt el territori d’Europ que h rebut més poblció estrnger. Els percenttges del Principt, com els del Pís Vlencià i els de les Illes, hn supert, de molt, l mitjn europe. Es cert que rrn de l regulritzció endegd pel govern socilist en l legisltur 2004-2008, moltes de les persones nouvingudes vn poder “normlitzr” un presènci prèviment reclmd de mà d’obr brt per prt de l’empresrit. Desgrcidment, l Llei d’Estrngeri provd pel PSOE, tot i que certment endreçv un mic l desgrcid polític promogud pel PP de permetre l’rribd de persones sense grntir-los drets i fvorint l’explotció lborl que ptien, deixà forts enormes relcionts mb el difícil procés per l’dquisició de l ncionlitt, l restricció l’ccés de serveis públics o l vulnerció de drets fonmentls en els mteixos CIE.
Llegir-ne més
18 de novembre de 2013 16:03 h
En els drrers quinze nys, el nostre pís h estt el territori d’Europ que h rebut més poblció estrnger. Els percenttges del Principt, com els del Pís Vlencià i els de les Illes, hn supert, de molt, l mitjn europe. Es cert que rrn de l regulritzció endegd pel govern socilist en l legisltur 2004-2008, moltes de les persones nouvingudes vn poder “normlitzr” un presènci prèviment reclmd de mà d’obr brt per prt de l’empresrit. Desgrcidment, l Llei d’Estrngeri provd pel PSOE, tot i que certment endreçv un mic l desgrcid polític promogud pel PP de permetre l’rribd de persones sense grntir-los drets i fvorint l’explotció lborl que ptien, deixà forts enormes relcionts mb el difícil procés per l’dquisició de l ncionlitt, l restricció l’ccés de serveis públics o l vulnerció de drets fonmentls en els mteixos CIE.
Llegir-ne més
18 de novembre de 2013 16:03 h
En els drrers quinze nys, el nostre pís h estt el territori d’Europ que h rebut més poblció estrnger. Els percenttges del Principt, com els del Pís Vlencià i els de les Illes, hn supert, de molt, l mitjn europe. Es cert que rrn de l regulritzció endegd pel govern socilist en l legisltur 2004-2008, moltes de les persones nouvingudes vn poder “normlitzr” un presènci prèviment reclmd de mà d’obr brt per prt de l’empresrit. Desgrcidment, l Llei d’Estrngeri provd pel PSOE, tot i que certment endreçv un mic l desgrcid polític promogud pel PP de permetre l’rribd de persones sense grntir-los drets i fvorint l’explotció lborl que ptien, deixà forts enormes relcionts mb el difícil procés per l’dquisició de l ncionlitt, l restricció l’ccés de serveis públics o l vulnerció de drets fonmentls en els mteixos CIE.
Llegir-ne més
18 de novembre de 2013 16:03 h
En els drrers quinze nys, el nostre pís h estt el territori d’Europ que h rebut més poblció estrnger. Els percenttges del Principt, com els del Pís Vlencià i els de les Illes, hn supert, de molt, l mitjn europe. Es cert que rrn de l regulritzció endegd pel govern socilist en l legisltur 2004-2008, moltes de les persones nouvingudes vn poder “normlitzr” un presènci prèviment reclmd de mà d’obr brt per prt de l’empresrit. Desgrcidment, l Llei d’Estrngeri provd pel PSOE, tot i que certment endreçv un mic l desgrcid polític promogud pel PP de permetre l’rribd de persones sense grntir-los drets i fvorint l’explotció lborl que ptien, deixà forts enormes relcionts mb el difícil procés per l’dquisició de l ncionlitt, l restricció l’ccés de serveis públics o l vulnerció de drets fonmentls en els mteixos CIE.
Llegir-ne més
18 de novembre de 2013 13:15 h
Aquest diumenge s’h celebrt l Ctluny Tennis Resort de Snt Colom de Frners un jornd de tennis fmilir fvor de l independènci que h supost el tret de sortid del col·lectiu El Tennis Ctlà per l Independènci. L’cte h comptt mb l presènci del director del Consell Ctlà de l’Esport, Gerrd Figuers, de membres de l junt directiv de l Federció Ctln de Tennis i del vicepresident de l Pltform ProSeleccions Esportives Ctlnes, Sergi Blázquez. El col·lectiu El Tennis Ctlà per l Independènci el formem un grup de persones del món del tennis, mb el suport de l’Assemble Ncionl Ctln i de l Pltform ProSeleccions.
Llegir-ne més
18 de novembre de 2013 10:51 h
L desorientció en què viu instl·ld l polític ctln és un fenomen digne d'estudi. Sobre ixò, molts nlistes i científics de l històri j hn esmerçt l sev energi fer relts i dignosis que sortosment tots podem gudir di d'vui. El que vull dir és que 300 nys d'usurpció polític i suplntció culturl només pot tenir un conseqüènci molt diàfn: l desorientció generl en tots els cmps i l'utoodi desmesurt mb l conegud síndrome d'Estocolm. Dit ixò, no em centrré en l qüestió polític com girebé sempre fig, sinó en el trnnà socioeconòmic que Ctluny poseeix i que h desenvolupt l llrg dels segles.
Llegir-ne més
17 de novembre de 2013 23:19 h
No és estrny l decisió del consell ncionl del PSC d'quest diumenge. Deixnt de bnd que l direcció del PSC j s'hurà preocupt de gudir de consellers ncionls fins l llrg dels nys, l resolució v en plen consonànci mb l ideologi de l mjori dels votnts dt d'vui. Els 1,2 milions de votnts que vn torgr 52 diputts Psqul Mrgll f 14 nys tenien un perfil ctlnist que girebé s'h esborrt en el mig milió que resten. L bixd sense turdor socilist és conseqüènci, en prt, de l fug de ctlnistes ltres formcions.
Llegir-ne més
17 de novembre de 2013 20:56 h
Acbem d’ ssbentr-nos de l proper conversió de l’ edifici AGBAR en un hotel de luxe, en el que serà un ps més en l’evolució del nostre pís cp l model Florid; és dir, predomini dels serveis encrts l turisme, poc formció professionl, nul·l investigció i l’existènci d’un grn mss de mà d’obr sense qulificr originàri del tercer món per servir els turistes i retirts provinents dels estts del nord. Al respecte, és del tot prdigmàtic l conversió d’quest grn edifici seu d’un importnt multincionl de trctment i distribució d’ igües, en hotel.
Llegir-ne més