22 de novembre de 2013 00:00 h
Help Ctloni és un mitjà digitl dedict l interncionlitzció de l’independentisme ctlà des de f més de tres nys i constituït exclusivment per voluntris. Qui som? Voluntris, voluntris i únicment voluntris de diverses ncionlitts que sense pertànyer cp prtit polític determint pretenem denuncir l guerr silencios que l’estt espnyol duu terme contr el poble ctlà. Quines són les evidències d’quest guerr silencios? Insults, mltrctments, mences, menyspreus, deslleiltts, privció de l nostr identitt, ocultció de l nostr històri i innumerbles incompliments.
Llegir-ne més
21 de novembre de 2013 23:28 h
En quests moments ens trobem mb unes lleis uniformitzdores, en discussió. Unes lleis, impulsdes pel PP, que representen un utèntic picondor ntictln i ntisocil, que no s’hn de poder plicr, de cp de les mneres, cs nostr. Aquest pquet legisltiu tn negtiu, que s’està debtent l Congrés dels Diputts Mdrid, englob des de l’àmbit de l’educció - l Llei Wert - ; l’àmbit de l justíci – L Llei de demrcció i plnt, mb l voluntt de pretendre crregr-se l justíci de proximitt i els jutjts comrcls (prtits judicils) – ; l’àmbit de l’dministrció locl i l’àmbit del comerç i l’economi - l Llei d’unitt de merct - .
Llegir-ne més
21 de novembre de 2013 23:26 h
Fins l primver no tindrem un cp d'estt que cmini per si sol -ixò, ssumint que no tingui cp més problem de slut-. Després de l ctorzen operció Jon Crles I, són molt tímides les veus Espny que en demnen l'bdicció, encr que bon prt de l'opinió públic j f temps que se li h girt en contr. Mss tímides. L fein del cp d'estt espnyol, segons l scrosnt Constitució espnyol, és l de representció: "[...] sume l más lt representción del Estdo Espñol en ls relciones interncionles".
Llegir-ne més
21 de novembre de 2013 22:07 h
Jun Andrés Benítez, un home de cincunt nys, reduït i pllisst per vuit mossos d’esqudr, sense poder-se defensr, ni tn sols moure’s, cb mort conseqüènci dels cops que v rebre l zon del cp segons el metge forense. Aquest esgrrifós fet succeït l nit del cinc d’octubre l crrer Auror de Brcelon dón peu quest rticle. L polici és un cos encrregt de vetllr pel mnteniment de l'ordre públic i l segurett dels ciutdns. El linxment d'un ciutdà és tot el contrri de vetllr per l sev segurett.
Llegir-ne més
21 de novembre de 2013 19:13 h
En l presentció d’quest Fundció, el vicepresident Jon Font h dit dois blquen i sobre quests dois vull escriure i demostrr que només persones que pteixen lgun emptx físic o psíquic sern cpces d’mollr-los. Els dois els h dit qun h explict que “volem substituir el ctlà estàndrd pel mllorquí o el bler, ixò està per decidir”. Això és un ximpleri, només un person que desconeix els mecnismes lingüístics, els dilectes, els idiolectes i els registres lingüístics de tot l’àmbit mundil pot pronuncir-l.
Llegir-ne més
21 de novembre de 2013 19:12 h
Qun el món sobirnist encr segueix només pendent de sber l dt i pregunt de l consult, un fet molt significtiu h psst en l drrer conferènci polític del PSOE celebrd Mdrid. El PSC h tornt l cled del socilisme espnyol, desdient-se dels seus nteriors flirtejos mb el dret decidir. Amb l’excus de recolzr només un consult “cordd i legl” mb el govern centrl –fet impossible per l’ctul conjuntur polític- Pere Nvrro i l pln mjor del PSC hn decidit fer mrx enrere per tornr ser l sucursl del PSOE Ctluny.
Llegir-ne més
21 de novembre de 2013 19:04 h
Prlr d'un cos que j no existeix pot semblr bsurd però segur que els historidors o, simplement, els mnts de l'històri ho desmentirn. Prlr del servei militr, "l mili", i enllçr-ho mb Ctluny no és tn bsurd com es podri pensr priori. L mili er un cos evitr. Absurd i situd just qun es començven estudis superiors només fei quedestorbr en l nostr vid. Però er obligtòri sot pen de presó, militr es clr, per qui es negv fer-l. Mlgrt tot s'hi prenien coses. Importnts o no ès un qüestió secundri.
Llegir-ne més
21 de novembre de 2013 13:14 h
El ncionlisme espnyol, el que està empdront quí i el que trebll l’ltiplà, Cinc enllà. Estem d’cord que no té, no necessit o no vol rticulr cp men de discurs on els rguments, les ddes, els ronments i el sentit comú hi tinguin cp men de pes qun d’frontr el “problem ctln” es trct. Potser perquè no li cl o perquè si els drrers 400 nys ho h fet ixí , perquè huri de cnvir. L por, l’menç, el menyspreu, l’insult i en el millor dels csos l’pel.lció l petrificció constitucionl, són els elements més recurrents d’quest ncionlisme trnsversl dominnt en l’imginri espnyol.
Llegir-ne més
21 de novembre de 2013 12:29 h
Per si lgú encr no li h quedt clr que l tendènci ctul de les dministrcions públiques de reducció del dèficit és un element purment ideològic, cd di tenim noves consttcions que ixí ho certifiquen. No es trct d’primr el sector públic per dotr-lo d’un mjor eficiènci i ixí poder grntir l prestció d’uns serveis públics de qulitt orientts fer perviure l’noment estt del benestr. Ni tn sols de reforçr el pper de redistribuidor de l riques i de protecció de les desigultts. Es trct, pur i simplement, d’ugmentr el pes de l’economi privd i, més concretment, d’lguns dels seus operdors més influents.
Llegir-ne més
20 de novembre de 2013 22:49 h
El debt pressupostri h centrt l’ctulitt sobre el procés sobirnist, mentre entre bstidors se segueix negocint l pregunt. El debt econòmic de l trd i l sessió de control mtinl l president Ms, hn genert més trctiu del que esperàvem. Destinr qulsevol recurs, per simbòlic que sigui, en l’prtt pressupostri “d’ltres” l 1714, és un greu ofens per l ciutdni segons Murici Lucen, diputt del... PSC. Pels homes de Cl ftx doncs, el 1714 no v existir mi. A l’hor de crer titulrs però, els seus referents polítics encr vn un ps per dvnt: “los presupuestos de l esteld” er el titulr que intentv col·locr Albert River de Ciutdns l prems.
Llegir-ne més