4 de novembre de 2013 23:52 h
Cada dilluns, un ninot... Avui no podia passar per alt el 15è aniversari del TBO del "Baldrick" particular de Lord Black Rajoy: Paco Marhuenda. Avui, i per celebrar tan magne aniversari, la foto del neixement de tant insigne pamflet. Avui, capítol II: La veu de l'amo
Llegir-ne més
4 de novembre de 2013 22:26 h
Avui el conseller Vil defensv l’bsolut necessitt de fer l consult per vies legls i corddes mb l’Estt. Descrtv un Declrció Unilterl d’Independènci (DUI), perquè prendríem ml. Aquest insinució j l’hem sentid de l boc de diversos càrrecs de l federció, però ningú no consegueix respondre quin cmí huríem d’emprendre si el diàleg mb Mdrid no fructific i no permet fer l consult o l prohibeix. El PSC fegeix que l consult serà un frcàs si no es pct l pregunt mb l’Estt. Qun h dit l’Estt (PP o PSOE) que permetrà un consult? Per ltr bnd Coromins i Homs (CDC) hn expresst quest mtí que especulr cd di sobre l consult és un greu error.
Llegir-ne més
4 de novembre de 2013 22:00 h
Result demgògic i ptètic brrejr les ideologies polítiques, rcils i econòmiques mb l'essènci de l'Art, però es f i s'bus. El cert és que les escombrries siguin defensdes per un bàndol o pel contrri continuen sent escombrries. Adolf Hitler i el crític d'rt lemny Mx Nordu no vn fer distinció - mlurdment - entre les diferents tendències rtístiques de l'èpoc i ho vn ficr tot en el mteix sc sot l'etiquet d’ "rt degenert". No obstnt ixò, no nven errts, j que l mjor prt de l'rt ctul h degenert nivells demencils.
Llegir-ne més
4 de novembre de 2013 10:28 h
Un interessnt estudi noment “Análisis de l competenci en el mercdo minorist de distribución en Espñ”, relitzt l’bril de 2012, conclou que j hi h diversos operdors que estn gudint d’un posició dominnt en el merct, i demostr com quest fet cb representnt un mjor cost per l consumidor. Tot i que Ctluny el gru de concentrció encr no és preocupnt, l’evolució dels drrers nys demostr que s’hi pot rribr bstnt vit i que, de fcto, j existeix determints nivells locls i comrcls. A més de l’efecte sobre el consumidor (els beneficis de les economies d’escl i l mjor cpcitt dels operdors no reverteix en un bixd de preus de vend sinó en un ugment dels mrges), l’elevd concentrció d’ofert i el creixent protgonisme en el merct de les MDD (mrques de distribució) provoc restriccions l competènci, expulsió de mrques de fbricnts - i pèrdu per tnt d’ctivitt econòmic - i, finlment, un esmorteïment del desenvolupment de l innovció i el dinmisme del sector (cl recordr que l’grolimentri és un dels principls sectors de l’economi ctln).
Llegir-ne més
3 de novembre de 2013 23:23 h
Encr no f un ny, Ctluny estv immers en un cmpny electorl plen d'incerteses i espernces. Un rgument nou, el dret decidir, plnv sobre les cmpnyes de les diverses cndidtures. Els ciutdns no es refiven dels prtits però n'esperven molt d'uns comicis tn vnçts com necessris. Un ny després, l'expectció encr és màxim. Qun hn psst dotze mesos de les eleccions, els integrnts del pcte de governbilitt, CiU i ERC, encr tenen crèdit. Tenint en compte que Rjoy v cure més de 10 punts en les enquestes en menys d'un ny de govern, el fet que convergents i republicns sumin els mteixos diputts les últimes enquestes que els conseguits f un ny -encr que mb 'sorpsso' d'ERC- f pensr que els seguidors de l'estt propi continuen mb l'ctitud del novembre psst: expectció i espernç en el projecte.
Llegir-ne més
3 de novembre de 2013 22:37 h
En l mev entrd nterior he prlt de com els itlins s’proximen l llengu ctln. He explict del problem d’estructur mentl que top mb l ide de indivisibilitt de concepte entre estt-nció i llengu. He tingut comentris, i sobre quests he decidit plntejr quest nov entrd on voldri profunditzr el tem de l llengu i començr enllçr-ho l relitt polític. Ho nticipo: serà llrg. Trencr-ho en trossos no és possible, per tnt, prepreu-vos un cfè (possiblement itlià). Primer de tot cl clrir un cos importnt: l’element lingüístic no és un element de fricció entre els itlins.
Llegir-ne més
3 de novembre de 2013 21:27 h
A finls de setembre, el nostre mic i compny Pu Vll explicv l seu blog els problemes d’un pregunt multi-respost en un referèndum d’independènci en bse l teorem d’impossibilitt d’Arrow. L ide és que en el cs d’un votció mb més de dues opcions no es poden trnsformr les opcions en un “preferènci comun”. Ell j ho explic mb detll, però posem un exemple per veure-ho mb més clredt. Suposem un referèndum mb l pregunt “Quin huri de ser l’esttus de Ctluny envers Espny?” mb tres respostes: un estt independent (I), un estt confedert (C) o un comunitt utònom (CA).
Llegir-ne més
3 de novembre de 2013 19:10 h
Des de les JERC Figueres volem donr ple suport l moció que presentrà ERC Figueres quest dimrts l ple, per tl que l'Ajuntment ssumeixi el compromís que v ssolir el novembre psst per dur terme un projecte de msoveri urbn l ciutt. Volem reclmr que quest projecte es dugui terme i que es destinin més recursos i pressupost. Tmbé volem que es fci especil incidènci mb l'emncipció de l poblció juvenil, mb l'objectiu de fcilitr l'ccés del jovent de Figueres un hbittge digne. L msoveri urbn es trct d'un fórmul d'ccés l'hbittge segons l qul l'Ajuntment f de medidor entre els interessts i el propietri, comprometent-se relitzr-ne el mnteniment i certes rehbilitcions.
Llegir-ne més
3 de novembre de 2013 16:26 h
D'ençà de l'provció l ple del Prlment del 27 de setembre d'un resolució que estbli que es decidiri l dt i l pregunt del referèndum bns que finlitzi l'ny [1], sembl que el debt per concretr l pregunt s'h ccelert tnt nivell socil com nivell prlmentri. Els diversos prtits que formen prt de l comissió del Dret Decidir, que serà l que decidirà quin dt i pregunt són les escollides per relitzr el referèndum, tenen de moment posicions diverses. Per un bnd tenim ERC i CUP que reclmen un pregunt explícit sobre l independènci.
Llegir-ne més
3 de novembre de 2013 13:30 h
Benvolgut senyor Jon Herrer i benvolgud senyor Dolors Cmts Us escric quest crt per vries rons que us esmentré continució. Sou dues persones intel·ligents que representen un prtit prlmentri en uns dels moments més importnts de l nostr històri com poble i pís. Ctluny, l'ny que ve, frà 300 nys que v perdre l sev llibertt i v deixr de ser un subjecte polític mb ple dret de decisió. Nosltres, els independentistes, sempre hem somit en tornr ser, en tornr esdevenir un pís norml, un pís independent i estem prop d'quest moment.
Llegir-ne més
