31 d'octubre de 2013 17:23 h
(Publict "El Punt Avui" el 23-Oct-13) Ar mteix hi h un debt de mod l nostre pís que, de form genèric, es plntej ixí: “Vull que m’expliquin mb detll com seri un Ctluny independent perquè, segons i com, no m’interessrà”. I, en primer lloc, sobt no sentir mi un debt simètric, que diri “Vull que m’expliquin mb detll com seri un Espny l qul jo renunciés ser independent perquè, segons i com, no m’interessrà quedr-m’hi”. I quest debt és en relitt un prny molt efectiu i llminer perquè, primer cop d’ull, qui no voldri que, posts somnir, un pís nou de trinc no fos idèntic, o molt proper, l seu pís idel? Però és un debt estèril: fins i tot si definíssim mb suficient detll certes lleis, en l’ctul context, no tindríem competències per provr-les i, si les provéssim, no les podríem implementr.
Llegir-ne més
31 d'octubre de 2013 14:40 h
Un de les pitjors conseqüències del despit per ser rebutjt és que no sempre s’ctu contr qui rebutj, sinó contr tercers, mb ró o sense. Si hom tir els trstos lgú i quest/quest et rebutj, sovint llncem l nostr ir envers l prell del susdit, en contr de pensr que h estt quest qui no ens h considert dignes o desitjbles. Com comprendrn, no fré quí un dissertció sobre els estrnys cmins de les relcions humnes, més enllà de mirr d’explicr un concret ctució polític. Vostès recordrn com, no f gire, Alíci Sánchez Cmcho es v presentr dvnt els seus compnys de prtit per proposr d’oferir Ctluny d’un nou trcte fiscl per desctivr el procés sobirnist.
Llegir-ne més
30 d'octubre de 2013 23:44 h
No es pot ser més mbiciós. Potser és proper l utopi. Potser és inimginble, inverosímil, molt poc relist, però l'objectiu que prt de l societt civil i de l clsse polític ctln s'h post de fer-se un fort en el mpmundi té el mteix gru d'utòpic. L'ANC, CiU, ERC i l bse socil drrere d'questes inicils tenen un repte gegntí i hn de picr lt. L revist 'Forbes' h fet públic quest dimecres el nom de les 72 persones més influents del món. Els 72 objectius de Ms i, sobretot, de l mquinàri exterior del govern de l Generlitt.
Llegir-ne més
30 d'octubre de 2013 16:21 h
Les jugdores començrn competir el di 7 Colòmbi L Selecció Ctln femenin es trob l rect finl de l preprció pel Mundil de Colòmbi, que començrà el di 7 de novembre l ciutt de Brrncbermej. El grup, conscient del moment històric que supos hver de defensr el títol mundil conseguit r f 4 nys Reus, trebll en els últims entrenments bns de vitjr cp terres colombines. El diumenge di 3 de novembre l'expedició mrxrà cp Brrncbermej, on seleccions de renom com Brsil, Colòmbi, Argentin o Rússi esperen les ctlnes per intentr destronr-les del títol de reines mundils del futbol sl.
Llegir-ne més
30 d'octubre de 2013 09:15 h
Son frecuentes ls flts de respeto hci todos quellos ctlnes que se mnifiestn biertmente en contr de l independenci. Tmbién, el menosprecio hci quellos indecisos que no tienen clr su posición. Es l mism intolernci que los independentists llevmos denuncindo lo lrgo de estos últimos ños. Los que ntño mostrbn su indiferenci exhiben hor su desprecio. Y vicevers. Cuestión de myorís. Cmbios de tendenci. Sin embrgo, l intolernci no es un tributo que encontrmos únicmente en refugios independentists o en brbcos unionists.
Llegir-ne més
29 d'octubre de 2013 21:50 h
“Algo, lgo, lgo, lgo”, “un poco, muy poquito se empiez mover” però suficient per creure en l’espernç de què Espny ens ofereixi lgun cos; és el peix que Durn i Lleid ens h intentt vendre vui. Un peix que port tretze dies slt, justment des de que v tenir l’oportunitt de prlr mb Rjoy després d’dvertir-lo de què si no movi peç, es trobri mb un Declrció Unilterl d’Independènci. L’”lgo” que es començ moure, és l moció contr el dret decidir ctlà que h presentt UPyD, mb el suport de PP i PSOE.
Llegir-ne més
29 d'octubre de 2013 19:58 h
Considero que seri molt positiu que juntment mb l’esteld i l senyer, tmbé es posés, en finestres i blcons, l bnder de l Unió Europe . Cl tenir molt present que l finl el procés sobirnist, el procés vers l nostr llibertt ncionl de Ctluny sortirà bé si l Unió Europe ens don el seu vist-i-plu. I ixò només serà possible mb grns dosis de pedgogi i reivindicció cívic. De fet, l utèntic unió, possible i necessàri, de tots els pobles lliures d’Europ és l Unió Europe.
Llegir-ne més
29 d'octubre de 2013 18:00 h
Es vn cremnt etpes. En el súmmum de l indecènci ntidemocràtic primer v ser l´menç descrnd, desprès l por. Vist que l tàctic dissusiv no els h funciont r toc l culpbilitzció del pre benvolent que reny el nen per trevir-se voler votr tot i fegint-t´hi el reforç d´un dvertiment mençdor i constnt sobre que quest referèndum no es frà, recriminnt-li ser immodert, i insenst entre línies, tl com f l´editoril de diumenge de L Vngurdi. Immoderts per ferrr-nos tnt quest irrenuncible principi democràtic que represent el sufrgi com l compromís contret entre CiU i ERC Pretenen fer-nos sentir culpbles per voler votr per l independènci en lloc d’esmerçr els nostres esforços en slvr Espny en quests moments difícils tot i pel·lnt l seny ctlà, quest seny que mss sovint h estt un prul buid de contingut rel i un vergonyos cortd per no hver d´enfrontr-nos determindes situcions crítiques mb Espny.
Llegir-ne més
29 d'octubre de 2013 12:59 h
Poques vegdes recordem quells temps en els que l'independentisme er minoritri. L velocitt vertiginos en l qul h vnçt l polític ctln durnt els drrers nys ens oblig fer un prd i girr el cp enrere. Sembl que fci j dècdes del referèndum de l'esttut, qun només f 7 nys. El gràfic de l cpçler és l històri sobre com hem rribt fins quí, l punt en que l'independentisme es converteix en un opció mjoritàri. Tot sembl indicr que l reform de l'esttut d'utonomi, mrc un punt d'inflexió en tnt que supos l consttció del difícil encix de Ctluny mb Espny, en ltres prules, que Ctluny no es pot uto-relitzr com pís dins el mrc de l'estt Espnyol.
Llegir-ne més
29 d'octubre de 2013 12:38 h
Artur Colomer (17è) i Cristin Snz (22) hn estt els representnts ctlns Els jugdors de bowling ctlns Artur Colomer i Cristin Snz hn prticipt l Cop d’Europ de Cmpions que s’h disputt des de dimecres psst Brtislv (Eslovàqui). Colomer h estt el millor dels nostres representnts, j que h cbt en 17 posició mb 4.835 punts, 200 dels llocs que donven ccés ls qurts de finl. Pel que f Cristin Snz, h ocupt l 22 posició mb 4.392 punts, 300 menys que l vuiten clssificd. Finlàndi h estt l vencedor d’quest edició, j que els seus dos jugdors hn gunyt les finls.
Llegir-ne més
