23 d'octubre de 2013 10:18 h
Suposo que questes lçdes de l pel·lícul, els ctlns j sbem que no podrem fer l consult. Tot i que en Ms i, sobretot, en Junquers hi insisteixin (és un pper molt ben estudit), el referèndum per l independènci no es podrà dur terme. Estem bocts, doncs, preprr unes eleccions plebiscitàries. Dvnt d’quest escenri i l més que probble victòri del ‘Sí’ l independènci, es comencen plntejr molts possibles escenris. Un cop fet l DUI, Artur Ms podri ser detingut i empresont. Tl vegd, l’Estt boliri l’utonomi ctln.
Llegir-ne més
22 d'octubre de 2013 23:54 h
L'llu de declrcions d'un i ltre bàndol sobre el conflicte Ctluny - Espny no f cp bé les relcions entre uns i ltres. El govern de Rjoy, Zptero, Ms i els seus consellers, l clsse polític ctln, personlitts relciondes mb l Unió Europe... Tothom hi diu l sev, com comentv en l'últim rticle el Dietri 2014, i pocs ho fn sense cp intenció. És clr que l'estrtègi de Mdrid és l'sfíxi econòmic, l mrginció institucionl i el desmentiment de tot singulritt ctln. Això, combint mb el bombrdeig de crides l unitt de l nción i l imbecil·litt de desitjr l independènci ctln que pliquen els peixos grossos de l'estblishment.
Llegir-ne més
22 d'octubre de 2013 22:49 h
A questes lçdes de l pel·lícul, i vist el moment ctul que viu l'independentisme ctlà, entendríem com independentisme modern quell que després de molts nys existint mlendreçt i oblidt les golfes de l polític ctln, com bguls de records sobrevivint gràcies ls referents del psst i reflex identitri de les essències pàtries, h sbut fer el slt de l cov endogàmic on vivi per presentr-se dvnt de l societt com un moviment vitl i trnsversl. Gunydor. L'independentisme sorgit del trdofrnquisme escenifict primer pel Front Ncionl de Ctluny i continut després per tot un reguitzell d'orgnitzcions i grupuscles rdiclitzts mb l sev pilstr centrl, l'orgnitzció rmd Terr Lliure, mlvivi en l'extrem ignorànci socil fruit d'un ideologitzció grnític i d'un plntejment rdicl en les formes.
Llegir-ne més
22 d'octubre de 2013 22:34 h
Les JERC Figueres secundem l vg del 24 d’octubre, volem mostrr el nostre suport tots els lumnes i mestres d’quest pís, l generció ctul i les que vindrn, tothom implict mb l educció. No cceptem les imposicions d’quest llei, un llei en contr de l didàctic, que tc l qulitt eductiv per tots costts; un llei injustificd, prtidist, conservdor i neoliberl, mb els fegits de ser clssist i sexist (l llei elimin l prohibició de subvencionr col·legis privts que discriminen per sexe ls lumnes).
Llegir-ne més
22 d'octubre de 2013 22:30 h
Amics que us vàreu mnifestr el 12 d’octubre Brcelon, estem mb vosltres. El psst “Dí de l Hispnidd”, sot el lem “Som Ctluny, somos Espñ”, vu omplir Brcelon d’legri, optimisme i visió de futur sot l roj-y-guld. Vàreu conseguir un èxit sense precedents, concentrnt l ingent quntitt de 160.000 mnifestnts (com mínim) l Plç Ctluny. Un proes, sens dubte, j que si tenim en compte que l plç té uns 21.000 m2 ocupbles (segons un estudi de l UPC), vu conseguir encbir pràcticment 8 persones per metre qudrt.
Llegir-ne més
22 d'octubre de 2013 22:28 h
Avui di i des de f uns qunts nys, els joves no ho tenen fàcil, encr que moltes vegdes es difumini i es presenti un imtge negtiv d’quests, nosltres volem mostrr l’ltr cr de l moned, l cr que present l grn quntitt de joves que es troben en un context mb uns índex d’un 53% d’tur juvenil, mb només un 16% d’quests rebent prestcions o subsidis i mb un 25% de tx d’emncipció. Avui di ens trobem mb moltes dificultts per tirr endvnt, per poder continur estudint, per trobr fein o per emncipr-nos, en definitiv, per poder decidir el nostre futur.
Llegir-ne més
22 d'octubre de 2013 22:22 h
Avui, 12 d’octubre, di de l Hispnidd, l fmos mjori silencios h tpt més d’un boc. Si tenim en compte que l plç Ctluny de Brcelon s’hn concentrt proximdment unes qurnt mil persones, i segons ddes de l’IDESCAT (Institut d’Estdístic de Ctluny) l poblció de Ctluny és de set milions cinc-cents mil hbitnts proximdment, vol dir que uns set milions qutre-cents seixnt mil ctlns hn reclmt, de form silencios, que volen un pís lliure dels seus opressors. Però més més hem de sumr que l concentrció de l plç Ctluny h vingut gent de tot l’estt, tmbé podríem considerr que hi h un mjori silencios l’Estt espnyol que és fvorble l independènci de Ctluny, i l qul grïm el seu suport l nostr cus.
Llegir-ne més
22 d'octubre de 2013 11:57 h
Cristin Snz i Artur Colomer hi sern com cmpions ncionls de bowling Cristin Snz I Artur Colomer, millors esportistes de l tempord 2012-2013, representrn l Federció Ctln de Bitlles i Bowling l Cop d’Europ de Cmpions 2013 (Europen Chmpions Cup) que es disputrà prtir de demà dimecres i fins diumenge Brtislv (Eslovàqui). Un totl de 70 esportistes de 35 federcions europees (36 msculins i 34 femenins) prendrn prt l competició que grup els cmpions individuls de cd pís. L’ny psst, l cmpiont celebrt L Hi, Ctluny v estr representd per Mrcil Ovide i Lí Mojrro i v cbr en 17 posició.
Llegir-ne més
22 d'octubre de 2013 10:43 h
Qui més qui mnco es pens que ho sp, especilment els hereus de l unitt de destí en llò que és universl. O quells ltres que es pensen que són el centre de l Terr. I encr hi h quells ltres que volen que tots siguem espnyols, perquè Espny és tot. Ar, dos representnts del Govern espnyol, l vicepresident i el president hn nt Ctluny en representció oficil, l primer h volgut el lloc principl i no h tolert que el president ctlà fos l primer utoritt l sev terr, i el segon no h volgut que el president ctlà prlàs (no fos cs que el sentissin prlr en ctlà o en nglès, idiomes que desconeix), perquè h dit que er un reunió d’estts ncionls.
Llegir-ne més
22 d'octubre de 2013 00:00 h
Qun els ctlns vm decidir inicir quest cmí cp l nostr independènci, que r j no té retorn, sbíem que no seri fàcil. Que els espnyols hi posrien tot men de trves per impedir-ho, per ridiculitzr-ho, per minimitzr-ho. I un d’questes trves és llençr tot men d’cuscions contr els ctlns, l mjor prt flses, per tl de desmorlitzr els convençuts, convèncer els indecisos i embrutr l nostr imtge l món. Aquí n’exposo tres de ben clres: Ens inventem els greuges; no és cert que hi hgi hgut persecució (“el cstellno nunc fue lengu de imposición”, v dir el rei d’Espny), no és cert que hi hgi un desequilibri econòmic (segons el ministre d’Economi, mnipulem les blnces fiscls), no és cert que vulguin esborrr el ctlà de les escoles (“queremos espñolizr los niños ctlnes”, v dir el ministre Wert).
Llegir-ne més