29 d'octubre de 2013 18:00 h
Es vn cremnt etpes. En el súmmum de l indecènci ntidemocràtic primer v ser l´menç descrnd, desprès l por. Vist que l tàctic dissusiv no els h funciont r toc l culpbilitzció del pre benvolent que reny el nen per trevir-se voler votr tot i fegint-t´hi el reforç d´un dvertiment mençdor i constnt sobre que quest referèndum no es frà, recriminnt-li ser immodert, i insenst entre línies, tl com f l´editoril de diumenge de L Vngurdi. Immoderts per ferrr-nos tnt quest irrenuncible principi democràtic que represent el sufrgi com l compromís contret entre CiU i ERC Pretenen fer-nos sentir culpbles per voler votr per l independènci en lloc d’esmerçr els nostres esforços en slvr Espny en quests moments difícils tot i pel·lnt l seny ctlà, quest seny que mss sovint h estt un prul buid de contingut rel i un vergonyos cortd per no hver d´enfrontr-nos determindes situcions crítiques mb Espny.
Llegir-ne més
29 d'octubre de 2013 12:59 h
Poques vegdes recordem quells temps en els que l'independentisme er minoritri. L velocitt vertiginos en l qul h vnçt l polític ctln durnt els drrers nys ens oblig fer un prd i girr el cp enrere. Sembl que fci j dècdes del referèndum de l'esttut, qun només f 7 nys. El gràfic de l cpçler és l històri sobre com hem rribt fins quí, l punt en que l'independentisme es converteix en un opció mjoritàri. Tot sembl indicr que l reform de l'esttut d'utonomi, mrc un punt d'inflexió en tnt que supos l consttció del difícil encix de Ctluny mb Espny, en ltres prules, que Ctluny no es pot uto-relitzr com pís dins el mrc de l'estt Espnyol.
Llegir-ne més
29 d'octubre de 2013 12:38 h
Artur Colomer (17è) i Cristin Snz (22) hn estt els representnts ctlns Els jugdors de bowling ctlns Artur Colomer i Cristin Snz hn prticipt l Cop d’Europ de Cmpions que s’h disputt des de dimecres psst Brtislv (Eslovàqui). Colomer h estt el millor dels nostres representnts, j que h cbt en 17 posició mb 4.835 punts, 200 dels llocs que donven ccés ls qurts de finl. Pel que f Cristin Snz, h ocupt l 22 posició mb 4.392 punts, 300 menys que l vuiten clssificd. Finlàndi h estt l vencedor d’quest edició, j que els seus dos jugdors hn gunyt les finls.
Llegir-ne més
29 d'octubre de 2013 08:33 h
Si mes no, lguns j poden sber be on fn cp, o quin és el seu futur. Els que estn convençuts i disposts quedr-se en l Ctluny espnyol, que els diferents governs centrls només dmeten, i l mjori bsolut ctul està deixnt, j poden tenir clr quin és el que els esper. Però, es que per qui pens en un ltre opció, tn és. Ctluny, com prt d'Espny o individulment, està quednt escnyd fins el límit, desprès de ser espremud fins l últim got de suc... El més greu es que és l mteix Espñ, segrestd Mdrid, qui h feblit, conscient, deliberd i impunement un prt d'ell pel sol fet de no respectr el fet diferencil que, per ltr bnd, és evident i històric.
Llegir-ne més
29 d'octubre de 2013 00:00 h
Miguel de Unmuno v escriure que " los levntinos (referint-se ls ctlns) os pierde l estétic". Segurment don Miguel es referi que eren poc pràctics, que comprenien poc el prgmtisme del poder i que s'hvien refugit en l'rt (el Modernisme d'quell temps) i en l'estètic del gust burgès. Miguel, que er bsc però poc o gens bsquist, no creiem que estigués dient que ls mesetris els mncv sentit estètic, tot i que veient l cbr desfilnt dvnt l Legió, no sbem si ho trobri bufonesc o metfísic.
Llegir-ne més
29 d'octubre de 2013 00:00 h
Cada dilluns, un ninot... Ja em perdonareu, no en sé, de dibuixar... però amb el disseny gràfic no sóc del tot nefast. Així, m'he proposat fer un "ninot" cada setmana amb "personatges" cavernaris, d'aquests que ens fan tant la guitza darrerament i que, de vegades, de les bestieses que diuen no saps si enfotre-te'n o plorar, emprenyar-te o compadir-los... Avui, capítol I: El perdonavides.
Llegir-ne més
28 d'octubre de 2013 22:20 h
L segon entreg de l'enquest de trdor d'El Periódico coron 'l tercer vi' com opció mjoritàri dels ctlns, per bé que emptd virtulment mb l independènci. L vlides que es v donr l'entreg d'hir -que donv estbilitt l suport d'ERC i fei un ltre empent cp l'bisme CiU- s'huri de pressuposr l que el rottiu public quest dimrts. Algunes veus titllrn de mnipulció prtidàri l'enquest, tenint en compte que segons l'últim CEO, els prtidris de l independènci superen mb escreix els federlistes.
Llegir-ne més
28 d'octubre de 2013 18:06 h
Qui no h tingut lgun cció o recció durnt l sev vid que es podri ctlogr com d’enceflogrm pl? Tothom h contestt lgun pregunt com si fos un vertder imbècil o un idiot remtt. Això h estt en un moment determint, o un fet puntul de l vid, però després hem demostrt mb escreix que el nostre cervell funcionv l perfecció. El que començ preocupr són moltes reccions d’enceflogrm pl que fn contínument persontges que no tenen cp tr físic ni mentl per ctur de l mner que ho fn, com si fossin retrdts mentls, qun tots sbem que no tenen per què ser-ho, o bé pels estudis que tenen, o bé pel càrrec que ocupen, i, fins i tot, pel que hn demostrt durnt l sev vid fins leshores o fins que es vren convertir en mnts del poder.
Llegir-ne més
28 d'octubre de 2013 16:42 h
Vídeo de les Jerc Figueres exigint que es demni perdó i s'nul·li el fls i curt judici que sentencià l'fusellment del President Compnys. Demneu perdó pels crims del frnquisme: https://www.youtube.com/wtch?v=8DMSZm9-Rbc Lluís Compnys i Jover. Primer president del Prlment de Ctluny (1932-1933), president de l Generlitt de Ctluny republicn (1934 i 1936-1940) durnt l Segon Repúblic Espnyol i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern del món escollit democràticment que h mort executt.
Llegir-ne més
28 d'octubre de 2013 15:07 h
El curs escolr v començr mb tres setmnes de VAGA dels docents, un vg que v rebre molts suports, però tmbé detrctors, sobretot qun s'nv llrgnt. S'hn rribt sentir grns brbritts sobre els docents, mentides i firmcions mnipuldes. Es pot rribr entendre que els pres i mres ptissin per l situció, en veure que els seus fills no rebien clsse i tmbé els nervis, però no es pot entendre, que quests pres i mres que tnt ptien per ixò, r estiguin tn trnquils, perquè relment, el que els esper ls seus fills no és un educció dign, precisment, perquè no és en mns dels docents, sinó dels polítics.
Llegir-ne més
