24 d'octubre de 2013 20:41 h
...que siempre me dice que Ctluñ vive del dinero que le dej el Gobierno de Espñ A ver como te lo explico pr que me entiends bien... Fíjte, cd ño en Ctluñ se recudn 32.000 millones de €. Hst quí me sigues, ¿no?... vle. De esos, vuelven menos de l mitd... fácil. Y result que, con lo que qued, Ctluñ no puede pgr los servicios sociles que querrí. Y no estmos hblndo de colegios de los de ir de uniforme, ni hospitles lo Berverly Hills... simplemente equipmientos equiprbles (perdón por l ccofoní) los que se ofrecen en Mdrid, Nvrr o el Pís Vsco, ls que llmmos "comuniddes rics" (como Ctluny, ciertmente); pero tmbién como, por ejemplo, en Extremdur que, portndo mucho menos l Estdo (y hblo per cápit), recibe mucho más (tmbién por person).
Llegir-ne més
24 d'octubre de 2013 19:10 h
Activitts reivindictives l Cost Durd Des de demà divendres 25 d’octubre fins el diumenge 27 es disput el Rl·li Ctluny-Cost Durd, un de les competicions més clàssiques del nostre pís que sempre rrosseg els mnts del motor. Aquest ny l’Assemble Ncionl Ctln profitrà l prov per reclmr l independènci de Ctluny. L’ANC hi serà present mb un prd l service prk, que s’instl·lrà l prc d’trccions Port Aventur. Allà es reprtirà mteril reivindictiu i informtiu, com fulletons en diversos idiomes per explicr l públic i ls periodistes estrngers que s’hi propin el procés que viu Ctluny i el desig de llibertt de l mjori del poble ctlà.
Llegir-ne més
23 d'octubre de 2013 21:07 h
L supèrbi de l’Estt espnyol és difícilment suportble si no v compnyd d’un compensció econòmic. Aquest h estt l pstng que ens hem nt empssnt durnt dècdes l principt. Tnmteix, hi h qui encr bes l mà mb l que el brç executor de les retlldes ens esquinç les llibertts i, vui, l dignitt. El president de l Generlitt no h pogut fer un breu presentció l Fòrum Econòmic Mediterrni en tnt que mfitrió del pís i propietri del Plu de Pedrlbes. José Rmón Buzá sí que ho v fer qun l trobd v tenir lloc les Illes.
Llegir-ne més
23 d'octubre de 2013 20:30 h
Tot el que quest vid mereix l pen requereix esforç i scrifici... Al ser del sud, el boig somni em v començr semblr rel prtir del 11 de Setembre de 2012. Abns no er més que un grdble btll perdud, refugi de frcssts que no ens grd donr-nos per vençuts. Però el somni està tornnt morir... ens estem desinflnt! Víctimes de l estrtègi del bombrdeig. O comencem cceptr els scrificis que requereix el Vlhll o oblidem-nos-en. Avui cbo prompte, lo bo si breu dos voltes bo. Deixeu-me que us importune mb l'incomod conclusió de l mev entrd de vui: Si fs l cs de pll el llop se't menjrà.
Llegir-ne més
23 d'octubre de 2013 16:24 h
Atorgt per l’Ajuntment de Vildru “pels vlors de lluit i emoció que trnsmet” L tsc de l Pltform ProSeleccions Esportives Ctlnes fvor de l interncionlitzció de l’esport ctlà h estt distingid per l’Ajuntment de Vildru, que quest divendres li torgrà el premi ‘Cstny de plt’. Aquest gurdó el concedeix el consistori d’quest municipi osonenc institucions i persones que hn destct en els àmbits respectius per l divulgció o promoció de l nostr cultur o de vlors de l nostr societt.
Llegir-ne més
23 d'octubre de 2013 12:09 h
Drrerment he sentit dir "Els profes no es volen reciclr en nglès, són uns vgos" i j que l gent que diu ixò no vol escoltr, fré l mev reflexió per quí: Els professors ens pssm l vid reciclnt-mos, però l qüestió del recicltge és voluntàri i els temes que tries tmbé. A mi m'interessen especilment els cursets que xerren d'educció, de com dur les clsses, de com innovr-les, noves metodologies, etc. L'nglès em podri interessr com llengu estrnger nivell personl, però no em serviri de res per les meves clsses, j que som professor de llengu i litertur ctlnes.
Llegir-ne més
23 d'octubre de 2013 10:18 h
Suposo que questes lçdes de l pel·lícul, els ctlns j sbem que no podrem fer l consult. Tot i que en Ms i, sobretot, en Junquers hi insisteixin (és un pper molt ben estudit), el referèndum per l independènci no es podrà dur terme. Estem bocts, doncs, preprr unes eleccions plebiscitàries. Dvnt d’quest escenri i l més que probble victòri del ‘Sí’ l independènci, es comencen plntejr molts possibles escenris. Un cop fet l DUI, Artur Ms podri ser detingut i empresont. Tl vegd, l’Estt boliri l’utonomi ctln.
Llegir-ne més
22 d'octubre de 2013 23:54 h
L'llu de declrcions d'un i ltre bàndol sobre el conflicte Ctluny - Espny no f cp bé les relcions entre uns i ltres. El govern de Rjoy, Zptero, Ms i els seus consellers, l clsse polític ctln, personlitts relciondes mb l Unió Europe... Tothom hi diu l sev, com comentv en l'últim rticle el Dietri 2014, i pocs ho fn sense cp intenció. És clr que l'estrtègi de Mdrid és l'sfíxi econòmic, l mrginció institucionl i el desmentiment de tot singulritt ctln. Això, combint mb el bombrdeig de crides l unitt de l nción i l imbecil·litt de desitjr l independènci ctln que pliquen els peixos grossos de l'estblishment.
Llegir-ne més
22 d'octubre de 2013 22:49 h
A questes lçdes de l pel·lícul, i vist el moment ctul que viu l'independentisme ctlà, entendríem com independentisme modern quell que després de molts nys existint mlendreçt i oblidt les golfes de l polític ctln, com bguls de records sobrevivint gràcies ls referents del psst i reflex identitri de les essències pàtries, h sbut fer el slt de l cov endogàmic on vivi per presentr-se dvnt de l societt com un moviment vitl i trnsversl. Gunydor. L'independentisme sorgit del trdofrnquisme escenifict primer pel Front Ncionl de Ctluny i continut després per tot un reguitzell d'orgnitzcions i grupuscles rdiclitzts mb l sev pilstr centrl, l'orgnitzció rmd Terr Lliure, mlvivi en l'extrem ignorànci socil fruit d'un ideologitzció grnític i d'un plntejment rdicl en les formes.
Llegir-ne més
22 d'octubre de 2013 22:34 h
Les JERC Figueres secundem l vg del 24 d’octubre, volem mostrr el nostre suport tots els lumnes i mestres d’quest pís, l generció ctul i les que vindrn, tothom implict mb l educció. No cceptem les imposicions d’quest llei, un llei en contr de l didàctic, que tc l qulitt eductiv per tots costts; un llei injustificd, prtidist, conservdor i neoliberl, mb els fegits de ser clssist i sexist (l llei elimin l prohibició de subvencionr col·legis privts que discriminen per sexe ls lumnes).
Llegir-ne més
