9 de març de 2015 16:29 h
Demà el Congrés del Diputts en sessió plenàri s’hurà de mullr sobre un seguit d’inicitives d’Esquerr Republicn sobre trnsprènci i control de l despes públic dels càrrecs de l’dministrció i electes. En quest sentit, llò que es posrà votció és l supressió dels cotxes oficils (llevt dels necessris per grntir l segurett de les persones), fer públic l despes detlld de les trgetes de crèdit, l’estbliment d’un plicció estrict de les dietes i ltres retribucions extrslrils que, segons l nostr opinió, hurien de ser individulment justificdes trvés de fctur, tot indicnt-hi l ró o motiu i l despes desglossd per conceptes i vld per l institució que l pg.
Llegir-ne més
9 de març de 2015 15:21 h
Per què seprr-ho? Per què no es pot fer d'un mner coordind?L'utogestió és un sistem que funcion mlgrt les limitcions que imposen les institucions, cldri el suport de l’Ajuntment en quest funcionment. Aquest setmn, pssejnt pel districte de Snts-Montjuïc, l brri de l Bordet, Cn Btlló vig trobr-me el clr exemple d'utogestió que reivindico, veïns portnt hores del seu temps en benefici de l comunitt gestionnt un espi que es v ocupr prcilment f 3 nys i que r és un br, tller i bibliotec que conserv el mteix esperit que nys ençà.
Llegir-ne més
9 de març de 2015 14:04 h
Els nous impostos verds que venen (9/3/2015) Tot i l recent estbilitzció del preu del petroli (http://www.opec.org), l sev bixd h deixt molt preocupts ls responsbles mbientls de les diferents dministrcions. Al govern ctlà, sigui des de l perspectiv de l qulitt de l’ire o sigui per combtre el cnvi climàtic, un escenri d’increment de les emissions derivdes d’un cru brt podri lterr l’gend cp modes més sostenibles de creixement. L Sr. Assumpt Frrn, Director Generl de Qulitt Ambientl, ixí ho h expresst després del drrer episodi crític de contminció tmosfèric (nticicló de 9 de gener de 2015), tot i les distàncies tmbé expressdes pels portveus de l’Ajuntment de Brcelon.
Llegir-ne més
9 de març de 2015 10:54 h
Escolto lguns tertulins, equivocts of course, que diuen que l nov versió convergent es defineix com ncionlist i no com independentist perquè es trct d'un pur definició ideològic. I que l independènci és un mer instrument per rribr conseguir un pís lliure i millor. Amb ixò hi estri d'cord si no fos perquè el ncionlisme tmpoc és un ideologi. És un opció personl girebé místic que t'dscriu en un territori en concret. És un sentiment profund, no un opció ideològic per orgnitzr un societt.
Llegir-ne més
9 de març de 2015 08:06 h
Els humns trvés de tot l històri sembl que hurien d’hver près, corregir vicis i defectes que s’hn fet sempiterns, però no veiem que tinguin propòsit d’esmen per fer l nostr convivènci un mic més pssble. L’odi, mlbrtr l pu i les mentides hn sigut sempre presents i seguirn per molts segles que pssin. Però, quedem storts veient persones mb estudis i suposdment educdes, com prlen de l pu i no l prctiquen, com vomiten odis que trspuen dins les seves entrnyes mentre que en ltres ocsions es presenten com persones dòcils com nyells, i com diuen més mentides que un diri.
Llegir-ne més
9 de març de 2015 00:00 h
És un epidèmi en un prt de l’esquerr del pís. Aquell que és incpç de fer un brçd l’dversri mb el qul, tot i confrontt en girebé tot, comprteix lguns vlors essencils. Em v impctr f uns mesos en boc de l Gemm Gldón: ell mi donri suport l independènci, bàsicment, perquè el nou estt podri governr-lo l dret ctlnist; no entro en l incoherènci slvtge que supos, en cnvi, cceptr l dependènci de l’Espny del Prtido Populr, Ciuddnos i Vox. Em refereixo un visió de l polític que defens no ps que el teu projecte és el millor per grntir l prosperitt i el benestr de l mjori, sinó que és l’únic que té dret exercir el poder.
Llegir-ne més
8 de març de 2015 23:48 h
És bo per l procés que l’ANC presenti un llist seprd de l dels prtits polítics? No, menys que s’hi encbeixin tots dins en un llist unitàri. I com simple menç? I tnt, és bo que els prtits polítics sentit el respir del poble l cltell per què no s’dormin i fcin el que hn de fer. Aquest h estt el debt d’quest setmn que vui cb, mb l disput intern d’un Assemble que és punt de renovr l cúpul. L’ltre fet destcble h estt l’utodefinició de CDC, trvés del seu coordindor generl, Josep Rull, com “prtit ncionlist” que desitj l independènci.
Llegir-ne més
8 de març de 2015 20:34 h
L pures de l nostr llengu pss per moments delicts i molt perillosos per l seu mnteniment, i no només l pures, tmbé pss per moments molt delicts, i probblement més i tot, el seu prestigi I sobretot el seu ús quotidià i públic. En un escrit nterior lertàvem del perill i el desprestigi que represent que un ctlnoprlnt s’ drece en un ltr llengu un person pel fet de no conèixer-l i per un fls i equivoct sentit de l’educció. Degut quest erroni “sentit de l’educció” (j que hi h moltes formules per eludir el problem) i l no conferir-li l nostre prlr diguem-li l ctegori de llengu cult i prioritàri , hem perdut moltes prules i expressions (i que hem deixt morir) bé per desídi o per esnob.
Llegir-ne més
8 de març de 2015 10:31 h
Al principi del j clàssic llibre ‘Conversción en l Ctedrl’ (1969) de l’escriptor nobel hispno-peruà’ Mrio Vrgs Llos, el protgonist f un pregunt essencil que continu reiterdment l llrg de l’obr: ¿Cundo se jodió el Perú?. Aquest és un qüestió clu que h esdevingut tot un metfor sobre el perquè de l desintegrció socil i morl, més enllà de l novel·l i tmbé més enllà d’quest pís ndí. Er un pregunt del desconcert, l incomprensió i el pessimisme sobre l deprimid societt perun d’leshores.
Llegir-ne més
8 de març de 2015 10:09 h
Aquest setmn Renzi h propost Putin un linç per fer front l terrorisme islàmic. En ple ïllment rus pel cs d’Ucrïn, els itlins sorprenen un ltr vegd mb l sev fíli proruss heretd dels temps del “Compromesso historico”. Es pot entendre el perquè?/ L’ill de Lmpedus poc més de 300 kilòmetres de les costes de Líbi h esdevingut un port l’entrd mssiv d’immigrció clndestin que recull l’èxode fruit de les guerres i contrrevolucions de l’Orient mitjà i del SubSàhr. El desgovern que viu des de f un temps Líbi fcilit molt més quest flux descontrolt.
Llegir-ne més
