8 de març de 2015 00:44 h
Hi h herències que són ben grdbles i profitoses, com per exemple l’herènci culturl dels nostres vntpssts, en cnvi, n’hi d’ltres, que són certment feixugues i gens grdbles, si més no, per mi, com per exemple, les herències socil i polític del frnquisme, de fet és questes drreres que em vull referir. EL flgell, l cnçó enfdos, de l polític és dolent, l polític només port desgràcies... mlurdment, encr és molt present l nostr societt, com un virus perniciós, cret expressment per emmlltir-l, per impedir que l ciutdni pensi i hi hgi perill d’un revolt.
Llegir-ne més
7 de març de 2015 22:40 h
Aquest mtí el Directe!ct es fei ressò d’unes declrcions d’quest setmn de l líder de Podemos Ctluny, Gemm Ubsrt, que hvien psst despercebudes. L notíci h cridt l’tenció del dirigent convergent Josep Rull, i finlment de l rest de diris digitls i mitjns d’informció. I què dei d’interessnt l cr visible de Podemos Ctluny? "Després del 9-N Ms v tenir un mes de glòri, però l míting de l Vll d'Hebron vm veure l'odi que despert l sev person, i quest odi contr Ms és el que frem servir contr ell en l cmpny".
Llegir-ne més
7 de març de 2015 10:32 h
Les religions l’escol ens frn ml com pís! Les societts globlitzdes, en què desgrcidment més vit coexisteixen que no ps conviuen orígens culturls tn diversos i tntes religions, esdevindrn un crme per l recció. Un grn oportunitt per l poder d'nr crent escenris en què sigui possible utilitzr les religions empeltdes les noves genercions per externlitzr l gestió del conflicte socil. De fet, j està pssnt en societts europees que crèiem més vnçdes! Per ixò sorprèn que, cs nostr, ens distreguin i limentem l polèmic rrn de l incorporció curriculr que els nens resin clsse de religió.
Llegir-ne més
7 de març de 2015 00:00 h
“El miedo siempre está dispuesto ver ls coss peor de lo que son”. Tito Livio (59 AC-64 AC) Historidor romno. El Gobierno espñol sigue sumido en el miedo. Ahor h decidido presentr, después de unos dís de menzr con ello, un recurso de inconstitucionlidd contr l ley ctln de ‘Acció Exterior’, trs opinr que l Generlitt está hciendo uso de ell pr doptr medids que fectn l polític exterior de Espñ, y cuy dirección sólo corresponde l Ejecutivo centrl. L utorizción pr presentr el recurso nte el Tribunl Constitucionl h sido doptd en el Consejo de Ministros de este psdo viernes, trs hber nlizdo los informes de l Abogcí del Estdo.
Llegir-ne més
6 de març de 2015 20:12 h
L reunió del Pcte Ncionl pel Dret Decidir d'quest divendres potser h estt l menys rellevnt de totes. Amb l trencdiss j evident entre els qui defensen l independènci i els qui no, es buscv un revulsiu que ixequés els ànims i fomentés l unitt, però ningú podi esperr cp resultt destcble. Així, l reunió h cbt mb un text intrnscendent: es mnté l voluntt per decidir i es crid l gent les urnes el 27-S perquè quell di podrn decidir. Sí, és clr, decidir com l rest d'eleccions. El Pcte Ncionl h evitt mullr-se i descriure els comicis de l trdor de plebiscitris.
Llegir-ne més
6 de març de 2015 19:54 h
Amb quntes deu hver estt? 5 Cinquen prt Cd nit concloc que tinc clr l'déu definitiu fins que, de mic en mic, l por creixent tenu el ps finl. Ho deixo per demà o per l setmn que ve. Mi no sé qun és demà o l setmn que ve. M'empip qun em retrcto. No puc o no vull. Sento que l culp se'n v i torn; n’estic fins ls nssos de tot plegt. Pànic ser un ànim en pen dvnt el televisor. Odio l cuin i les dietes, no obstnt ell no està embogit mb estr prim ni tenir bon tipus, ni tn sols v l gimnàs.
Llegir-ne més
6 de març de 2015 18:38 h
Avui és divendres i s’prop l primver. Amb ell els dies s’llrguen, començ el bon temps i podem començr nr l pltj. Diri que tothom li grd l primver, ens legr i ens dón energi per fer llò que quests mesos freds hem deixt més oblidt. És divendres i els divendres m’grd prlr en positiu. Molt enfdt huri d’estr per no fer-ho. I vui no estic molt enfdt, tot i que sí que vull comprtir un reflexió sobre l primver que h d’rribr l’independentisme.
Llegir-ne més
6 de març de 2015 13:29 h
Avui l portd lgunes portdes de diris destcven l mort de dues persones de l’àmbit culturl: Mx Chner i Toni Ctny. L’un, editor-polític-historidor, i l’ltre, fotògrf. Lmento dir que, fins vui, no coneixi cp dels dos. És per mi un fet recorrent ssbentr-me de l’existènci de persones notbles qun són mortes i ixò em f concloure en que, d’entrd, el meu nivell de cultur generl és minso. En ixò no hi h més solució que llegir, observr, escoltr, estudir i retenir més. Per ltr bnd, es té tendènci, sobretot ls mitjns d’informció, prlr de gent que h tingut un destcble trjectòri professionl només qun pssen millor vid.
Llegir-ne més
6 de març de 2015 00:06 h
Un dels problemes que ptim les petites ciutts i entre elles Snt Feliu de Guíxols, és l mnc d’hrmoni entre el trnsit rodt i l circulció de vinnts. Els motius són diversos, entre ells hi destc, de mner escndlos, l mnc de civisme, però quest, encr que greu, no és el més importnt. Crec que en ixò, si no tots, si un grn prt, hi estrem d’cord, és que el centre històric de l nostr ciutt, és frncment bonic i que si féssim les coses bé i em refereixo plicr normtives mb cr i ulls, seri més més, frncment collidor.
Llegir-ne més
5 de març de 2015 23:05 h
Les dones no hn tingut dret viure l seu vid, sempre hn sigut propiett d'lgú, no hn gudit de l seu sexulitt, no hn tingut dret l vot, ni l prticipció polític, h costt molt que ccediren ls estudis, no tenien dret l propi cos... L històri que s'estudi s'oblid d'elles. Les dones hn sigut trctdes com màquines de reproducció, relegdes les cures, l trebll domèstic. El sistem ptrircl h fet el seu trebll bé: h convertit l societt i l'espi públic en un espi d'homes sense qüestionr l'opressió de gènere que l'ltr meitt del món, les dones, pteixen.
Llegir-ne més
