9 de març de 2015 08:06 h
Els humns trvés de tot l històri sembl que hurien d’hver près, corregir vicis i defectes que s’hn fet sempiterns, però no veiem que tinguin propòsit d’esmen per fer l nostr convivènci un mic més pssble. L’odi, mlbrtr l pu i les mentides hn sigut sempre presents i seguirn per molts segles que pssin. Però, quedem storts veient persones mb estudis i suposdment educdes, com prlen de l pu i no l prctiquen, com vomiten odis que trspuen dins les seves entrnyes mentre que en ltres ocsions es presenten com persones dòcils com nyells, i com diuen més mentides que un diri.
Llegir-ne més
9 de març de 2015 00:00 h
És un epidèmi en un prt de l’esquerr del pís. Aquell que és incpç de fer un brçd l’dversri mb el qul, tot i confrontt en girebé tot, comprteix lguns vlors essencils. Em v impctr f uns mesos en boc de l Gemm Gldón: ell mi donri suport l independènci, bàsicment, perquè el nou estt podri governr-lo l dret ctlnist; no entro en l incoherènci slvtge que supos, en cnvi, cceptr l dependènci de l’Espny del Prtido Populr, Ciuddnos i Vox. Em refereixo un visió de l polític que defens no ps que el teu projecte és el millor per grntir l prosperitt i el benestr de l mjori, sinó que és l’únic que té dret exercir el poder.
Llegir-ne més
8 de març de 2015 23:48 h
És bo per l procés que l’ANC presenti un llist seprd de l dels prtits polítics? No, menys que s’hi encbeixin tots dins en un llist unitàri. I com simple menç? I tnt, és bo que els prtits polítics sentit el respir del poble l cltell per què no s’dormin i fcin el que hn de fer. Aquest h estt el debt d’quest setmn que vui cb, mb l disput intern d’un Assemble que és punt de renovr l cúpul. L’ltre fet destcble h estt l’utodefinició de CDC, trvés del seu coordindor generl, Josep Rull, com “prtit ncionlist” que desitj l independènci.
Llegir-ne més
8 de març de 2015 20:34 h
L pures de l nostr llengu pss per moments delicts i molt perillosos per l seu mnteniment, i no només l pures, tmbé pss per moments molt delicts, i probblement més i tot, el seu prestigi I sobretot el seu ús quotidià i públic. En un escrit nterior lertàvem del perill i el desprestigi que represent que un ctlnoprlnt s’ drece en un ltr llengu un person pel fet de no conèixer-l i per un fls i equivoct sentit de l’educció. Degut quest erroni “sentit de l’educció” (j que hi h moltes formules per eludir el problem) i l no conferir-li l nostre prlr diguem-li l ctegori de llengu cult i prioritàri , hem perdut moltes prules i expressions (i que hem deixt morir) bé per desídi o per esnob.
Llegir-ne més
8 de març de 2015 10:31 h
Al principi del j clàssic llibre ‘Conversción en l Ctedrl’ (1969) de l’escriptor nobel hispno-peruà’ Mrio Vrgs Llos, el protgonist f un pregunt essencil que continu reiterdment l llrg de l’obr: ¿Cundo se jodió el Perú?. Aquest és un qüestió clu que h esdevingut tot un metfor sobre el perquè de l desintegrció socil i morl, més enllà de l novel·l i tmbé més enllà d’quest pís ndí. Er un pregunt del desconcert, l incomprensió i el pessimisme sobre l deprimid societt perun d’leshores.
Llegir-ne més
8 de març de 2015 10:09 h
Aquest setmn Renzi h propost Putin un linç per fer front l terrorisme islàmic. En ple ïllment rus pel cs d’Ucrïn, els itlins sorprenen un ltr vegd mb l sev fíli proruss heretd dels temps del “Compromesso historico”. Es pot entendre el perquè?/ L’ill de Lmpedus poc més de 300 kilòmetres de les costes de Líbi h esdevingut un port l’entrd mssiv d’immigrció clndestin que recull l’èxode fruit de les guerres i contrrevolucions de l’Orient mitjà i del SubSàhr. El desgovern que viu des de f un temps Líbi fcilit molt més quest flux descontrolt.
Llegir-ne més
8 de març de 2015 00:44 h
Hi h herències que són ben grdbles i profitoses, com per exemple l’herènci culturl dels nostres vntpssts, en cnvi, n’hi d’ltres, que són certment feixugues i gens grdbles, si més no, per mi, com per exemple, les herències socil i polític del frnquisme, de fet és questes drreres que em vull referir. EL flgell, l cnçó enfdos, de l polític és dolent, l polític només port desgràcies... mlurdment, encr és molt present l nostr societt, com un virus perniciós, cret expressment per emmlltir-l, per impedir que l ciutdni pensi i hi hgi perill d’un revolt.
Llegir-ne més
7 de març de 2015 22:40 h
Aquest mtí el Directe!ct es fei ressò d’unes declrcions d’quest setmn de l líder de Podemos Ctluny, Gemm Ubsrt, que hvien psst despercebudes. L notíci h cridt l’tenció del dirigent convergent Josep Rull, i finlment de l rest de diris digitls i mitjns d’informció. I què dei d’interessnt l cr visible de Podemos Ctluny? "Després del 9-N Ms v tenir un mes de glòri, però l míting de l Vll d'Hebron vm veure l'odi que despert l sev person, i quest odi contr Ms és el que frem servir contr ell en l cmpny".
Llegir-ne més
7 de març de 2015 10:32 h
Les religions l’escol ens frn ml com pís! Les societts globlitzdes, en què desgrcidment més vit coexisteixen que no ps conviuen orígens culturls tn diversos i tntes religions, esdevindrn un crme per l recció. Un grn oportunitt per l poder d'nr crent escenris en què sigui possible utilitzr les religions empeltdes les noves genercions per externlitzr l gestió del conflicte socil. De fet, j està pssnt en societts europees que crèiem més vnçdes! Per ixò sorprèn que, cs nostr, ens distreguin i limentem l polèmic rrn de l incorporció curriculr que els nens resin clsse de religió.
Llegir-ne més
7 de març de 2015 00:00 h
“El miedo siempre está dispuesto ver ls coss peor de lo que son”. Tito Livio (59 AC-64 AC) Historidor romno. El Gobierno espñol sigue sumido en el miedo. Ahor h decidido presentr, después de unos dís de menzr con ello, un recurso de inconstitucionlidd contr l ley ctln de ‘Acció Exterior’, trs opinr que l Generlitt está hciendo uso de ell pr doptr medids que fectn l polític exterior de Espñ, y cuy dirección sólo corresponde l Ejecutivo centrl. L utorizción pr presentr el recurso nte el Tribunl Constitucionl h sido doptd en el Consejo de Ministros de este psdo viernes, trs hber nlizdo los informes de l Abogcí del Estdo.
Llegir-ne més