12 de març de 2015 20:12 h
Avui Jun Crlos Monedero, el polèmic número 3 de Podemos, h vingut Ctluny explicr-nos com desitj que continuem l’Estt espnyol. Ens sembl bé que defensi l nostr continuïtt l seu Estt, és democràtic. No ens sembl tnt bé però que tiri pilotes for qun se li pregunt què frien en cs de DUI si fossin l cpdvnt de l Monclo, i que no sigui clr. El que ens sembl pitjor és que menteixi qun firm que el somni de l independènci és irrel perquè portem cinc segles de convivènci en comú. Per què els rguments de l’elit polític espnyol són tnt pobres i improvists sempre? L sev estimd Veneçuel, de l que r reneguen ell i els seus compnys del prtit per no ser custs d’infiltrts, v formr prt de l’Imperi espnyol fins 1810 (en un procés que v durr nys).
Llegir-ne més
12 de març de 2015 18:50 h
L’ny 1925 el dictdor Miguel Primo de River v prohibir jugr prtits l Brç, representv vlors mss ctlnistes. Tot i ixí quell ny el club blugrn v orgnitzr un prtit l ciutt que v ser prohibit. Tot i ixí s’hi vn trobr molts seguidors del club i ctlnistes en senyl de protest. Finlment es v jugr el prtit i l’himne espnyol v ser fortment xiult. El dictdor v obligr tncr el cmp blugrn durnt sis mesos. El President i funddor del club, Jon Gmper, v dimitir.
Llegir-ne més
12 de març de 2015 08:47 h
Els primers pssos per l desconnexió (12/3/2015) L’prició de Mrcel Coderch (1953) en escen és un grn notíci. Aquest expert, r vincult ERC, té un encàrrec precís per judr l Govern de l Generlitt preprr l desconnexió de l’Estt espnyol, en bse l mjori populr ctul, mb representció prlmentàriment, i tmbé l que es pugui revlidr el proper 27S. En concret ho h de fer en el cmp de les infrestructures crítiques, suposem, segons el mrge estblert l Llibre blnc de l Trnsició Ncionl de Ctluny Síntesi (Brcelon, 2014), on es pos de mnifest que “el sector logístic i de distribució de mercderies funcion mb sistemes de comndes i reprtiment gestiondes mb sistemes d’informció i, per tnt, l flld de les TIC posri en perill les ctivitts econòmiques relciondes, per exemple, mb l’rribd d’liments ls punts de vend”( http://presidenci.
Llegir-ne més
12 de març de 2015 00:00 h
Comprteixo plenment un de les drreres reflexions d’en Slvdor Crdús: si en lgun cos s’està en sortint el cntó fosc de l forç dels de sempre (ell ho diu d’un ltr mner) és en el desànim i l mnc de confinç dels prtidris de l plen llibertt de Ctluny. De mner per mi forç incomprensible, el pessimisme més eixorc enveix de f mesos les pròpies files, per stisfcció dels nostres dversris. Vol dir ixò que no hem de criticr els errors propis? No, i r. Sempre ho hem fet i ho frem. És més o hem de fer.
Llegir-ne més
11 de març de 2015 20:12 h
L’onze de mrç de cd ny sempre és un di especil. L gent del crrer record, ni que sigui un moment, com v viure el trumàtic di, i l’esfer públic sempre surten de l’hbitció dels mls endreços les mòmies, els fntsmes, els elefnts, les conspircions i les històries per no dormir. Enguny h estt el torn de José Bono, que h tret l segon prt de les seves memòries i h destpt lguns presumptes secrets. Què serà cert, què serà fls? Per començr el llibre tribueix Artur Ms l frse: “Tú ve dndo más dinero que yo quitré lo de nción”.
Llegir-ne més
11 de març de 2015 18:46 h
DIVENDRES 6 15:00h • MOSTRA DE LA CONLLOGA - MUIXERANGA DE CASTELLÓ l’escolet de l Llun de l UJI 15:45h • TALLER DE LA CONLLOGA - MUIXERANGA DE CASTELLÓ l’escol Ripollés 19:00h • INAUGURACIÓ MAGDALENA ALTERNATIVA 2015: Encetà de brrils l COLLA LA MASOVERA, orgnitz CPCS 22:00h • PREN LA NIT! Cerccolles feminist l COLLA LA MASOVERA, per unes festes lliures de sexisme, homofòbi i trnsfòbi, orgnitz DONES EN LLUITA 22:00h • BATALLA DE DJ’s de l Pln (sk, regge, soul, punk) l COLLA LA MASOVERA, orgnitz CPCS 23:00h • Encetà de brrils, exltció de l’mistt i càntics regionls! l COLLA PREMAMA’S DISSABTE 7 10:00h • Encetà de brrils l COLLA GASPAR 11:00h • Encetà de brrils l COLLA EL ROGLE 14:00h • PAELLA MONUMENTAL l PLAÇA L’ERETA.
Llegir-ne més
11 de març de 2015 16:35 h
Són dies de moviments dins i for d'ICV que obliguen prendre postur i ressitur-nos mb serenitt i sense oportunismes, buscnt sortides col·lectives tot evitnt els ssimilcionismes forçts. Sempre he estt prtidàri de les clrificcions, qui em coneix sp que és girebé un form de vid, per ixò he estt defensor de l necessitt de tenir un full de rut propi. I puc dir que l Convenció Ncionl d'ICV m'omple d'orgull, és un cte de prticipció i de vlenti trnsmès en directe i, per tnt, de trnsprènci, de nov polític i de l més trnsgressor (busco i no trobo ltres exemples de convencions ncionls on es decideixi el full de rut d'un prtit que hgi estt trnsmès en streming).
Llegir-ne més
11 de març de 2015 15:44 h
Just després de l'tc contr l seu del setmnri Chrlie Hebdo, l’lclde de Bdlon, Xvier Grci Albiol, piulv des del seu compte de twitter “Quizá es el momento q UE se plntee si puede seguir con polític q culquier tiene todos los derechos. No tods ls opciones son válids”. L’endemà, l pltó de l tertúli Ctluny Opin de Bdlon Televisió li explicv en què consisteix l islmofòbi que ell hvi tit les xrxes “sps què és l lslmofòbi, Xvier? Projectr en tot un comunitt, com és el cs dels musulmns o l religió del Islm, ctituds o ccions individuls que generen rebuig” L islmofòbi pot portr vots, i el PP i d’ltres hn decidit profitr quest filó com més vit millor.
Llegir-ne més
11 de març de 2015 13:41 h
F uns deu dies, en un Convenció Ncionl, ICV v rebutjr l independènci. Més vit v dir que primer preferien trobr l mner d’encixr Ctluny mb Espny com dos Estt sobirns federts. I vn fegir que si ixò no er possible llvors j estudirien ixò de l independènci. L direcció v tombr totes les esmenes independentistes que vn presentr diversos militnts. I ixò h provoct j diverses conseqüències. Primer el conegut exeurodiputt del prtit, Rül Romev, v nuncir que deixv l militànci l prtit.
Llegir-ne més
11 de març de 2015 12:55 h
El ministre Wert ho h deixt clr des del primer di. El seu objectiu ru conseguir que els toros siguin declrts ptrimoni culturl immteril per prt de l per UNESCO. Perquè tl com h deixt dit f pocs dies “los toros son cultur desde l Dehes l plz”. Tnmteix, , per tl de fer possible quest objectiu, li cl superr un grn escull: conseguir superr l’bolició de les “corrids” que comportà l’provció de l llei ctln. Es evident, que quest situció li v suposr un impediment mjúscul en l mesur que pwer primer vegd un prlment (el ctlà) legislv mb criteris nimlistes contr un mnifestció evident de crueltt cp ls nimls.
Llegir-ne més
