6 de març de 2015 13:29 h
Avui l portd lgunes portdes de diris destcven l mort de dues persones de l’àmbit culturl: Mx Chner i Toni Ctny. L’un, editor-polític-historidor, i l’ltre, fotògrf. Lmento dir que, fins vui, no coneixi cp dels dos. És per mi un fet recorrent ssbentr-me de l’existènci de persones notbles qun són mortes i ixò em f concloure en que, d’entrd, el meu nivell de cultur generl és minso. En ixò no hi h més solució que llegir, observr, escoltr, estudir i retenir més. Per ltr bnd, es té tendènci, sobretot ls mitjns d’informció, prlr de gent que h tingut un destcble trjectòri professionl només qun pssen millor vid.
Llegir-ne més
6 de març de 2015 00:06 h
Un dels problemes que ptim les petites ciutts i entre elles Snt Feliu de Guíxols, és l mnc d’hrmoni entre el trnsit rodt i l circulció de vinnts. Els motius són diversos, entre ells hi destc, de mner escndlos, l mnc de civisme, però quest, encr que greu, no és el més importnt. Crec que en ixò, si no tots, si un grn prt, hi estrem d’cord, és que el centre històric de l nostr ciutt, és frncment bonic i que si féssim les coses bé i em refereixo plicr normtives mb cr i ulls, seri més més, frncment collidor.
Llegir-ne més
5 de març de 2015 23:05 h
Les dones no hn tingut dret viure l seu vid, sempre hn sigut propiett d'lgú, no hn gudit de l seu sexulitt, no hn tingut dret l vot, ni l prticipció polític, h costt molt que ccediren ls estudis, no tenien dret l propi cos... L històri que s'estudi s'oblid d'elles. Les dones hn sigut trctdes com màquines de reproducció, relegdes les cures, l trebll domèstic. El sistem ptrircl h fet el seu trebll bé: h convertit l societt i l'espi públic en un espi d'homes sense qüestionr l'opressió de gènere que l'ltr meitt del món, les dones, pteixen.
Llegir-ne més
5 de març de 2015 21:40 h
Quntes persones vàlides per desenvolupr determindes tsques encr l vid, dopten l postur, potser un tnt d’utojustificció, per no implicr-se i no fer res, per mndr, o pel que sigui, i es refugien mb un excus que vol ser l vegd per un mteix i pel seu interlocutor, qun diu llò de que “ mi, j se m’h psst l’rròs”? Tot i que se sempre m’hvi interesst i hvi seguit l polític trvés dels mitjns i hvi fet polítiques l universitt, ssocicions, en l’esport, en l professió, en les AMPES, i d’ltres, ben bé mb el que nomenríem polític de prtit, o polític de pís, no m’hi hvi dedict mi fins l’edt de 61 nys.
Llegir-ne més
5 de març de 2015 20:12 h
Ciutdns està vuit escons de ser primer forç l Prlment, segons l'últim enquest del CIS de què prlàvem hir. Seri un situció inversemblnt, j que ni el millor PSC h conseguit mi desbncr CiU d'quest situció de privilegi, però mb l'embrnzid ctul del prtit d'Albert River l'Estt, tot és possible. L promoció de què h gudit tots quests nys per prt dels mitjns de comunicció espnyols més dretns per posr pressió l PP -mitjnçnt l'prició tertúlies, debts i entrevistes- h conseguit l'efecte dominó que buscv i el jove prtit h pogut fer el slt l polític esttl.
Llegir-ne més
5 de març de 2015 18:37 h
Ahir vig prticipr com sotsdirector de l Fundció Nous Ctlns un debt sobre immigrció l progrm “L’ill de Robinson" d’elpuntvuiTV. Hi vn sortir reflexions interessnts sobretot enfocdes en per què hi h persones immigrdes que retornen ls seus pïsos d’origen. L pregunt que podri tenir un fàcil respost donnt l culp l crisi econòmic té més complexitt i ixò és el que vig intentr explicr i el que vui vull explicr quí en form d’ide generl.
Llegir-ne més
5 de març de 2015 15:41 h
F pocs dies hem conegut un enquest electorl El Periódico de cr l 27S.No cl ponderr l trdicionl prcilitt d’quest mitjà, però fins i tot prtint d’quest bse se n’extreuen lgunes conclusions útils: -Els vots sobirnistes estn en disposició de gunyr les eleccions del 27S. Per tnt, les eleccions del 27S hn de ser el referèndum legl, democràtic i pcífic que el poble de Ctluny necessit per mnifestr de cr l món que volem ser un nció lliure. -Els prtits que no són ni crn ni peix tendeixen esdevenir residuls.
Llegir-ne més
5 de març de 2015 11:33 h
(Publict "El Punt Avui" el 03-Mr-15) Els contrris l independènci de Ctluny hn intentt empetitir el 9-N de totes les mneres possibles. Podem treure conclusions numèriques sòlides sobre l representtivitt del 9-N, en referènci un eventul referèndum d’independènci? Aquests dies s’especul mb què les properes eleccions plebiscitàries puguin, lhor, servir de fit definitiv per l reconeixement interncionl de l nostr independènci. Qun tots els estts i institucions interncionls no pren de repetir que quest és un ssumpte intern de l’estt espnyol, i on l’últim cos que volen és un nou focus d’inestbilitt, no puc concebre que, per l reconeixement d’un cnvi de tl mgnitud, les institucions interncionls no vulguin, com mínim, un decisió col·lectiv clr i irrefutble.
Llegir-ne més
5 de març de 2015 00:00 h
Si lgun cos h crcteritzt les enquestes Ctluny des de f nys és l’existènci de (lmenys) dos grns àmbits de vot clrment diferencits. D’un bnd, el bloc trdicionlment ncionlist. L’enquest el situ en l forquill 67-70, mb un desgst respecte enquestes nteriors per ls prtits que vn protgonitzr l’espectcle negocidor posterior l 9-N i premi per l responsbilitt de l CUP. Per primer vegd, però, no es produeix només un redistribució de pesos dins quest espi (mb l’eclosió dels nticpitlistes), sinó un pèrdu de pes net respecte l situció ctul que podri rribr, segons l’enquest, fins l set escons.
Llegir-ne més
4 de març de 2015 20:12 h
És l frse del di. Alíci Sánchez-Cmcho h deixt nr en seu Prlmentàri que Ctluny no serà independent ni en 100.000 nys, el que utomàticment pos quest dt de cducitt l’Estt espnyol. Per leshores, segurment hi hurà estblert l polèmic colòni Mrt, i els ctlns que vgrn per l’espi pels segles dels segles com dei el ministre Mrgllo trobrn veïns l’òrbit. Artur Ms li h suplict en el torn de respost i entre rilles que “no ens ofereixi quest càstig, per fvor”. Avui es produeix el debt sobre els pressupostos que s’hn provt gràcies ls vots de CiU i ERC, que hn provt un sèrie de prtides per impulsr les fmoses estructures d’Estt, de form molt més encobert i sot denomincions lterntives, per evitr les impugcions judicils.
Llegir-ne més
