Aleix Clarió i Herranz
29 de març de 2016 19:39 h
Morir en segona classe
Sundy, Jn. 11, 2015. (AP Photo/Mrkus Schreiber) Tots som conscients que el terrorisme h psst ser un relitt globl ben plpble ls nostres crrers. Allò que v començr mb les Torres Bessones el 2001 com conseqüènci, entre d’ltres, de l mgnífic polític exterior dut terme pels Estts Units els drrers 30 nys, h sigut com un got d’igu enmig d’un trnquil estny, i l’on expnsiv és cd vegd més grn. On sentir-se segurs? Edificis, eroports, vions, trens, metros, resturnts, sles de concerts.
Llegir-ne més
Cap comentari
Èric Bertran
29 de març de 2016 14:14 h
O ens avancem a les problemàtiques dels Molenbeek's o creixerà el cicle de violència sense fi
Avui tothom prl del brri de Molenbeek Bèlgic. Tothom el coneix i tothom n’opin. És un d’quells brris que f nys huríem hgut de conèixer i sempre s’h intentt mgr de l opinió públic. És incòmode. Millor fer com si no hi fós. Fins que surt l llum. Com un oll pressió que encr que l tpis si no l’obres cb rebentnt. I si surt l forç és pitjor. Ens hem de preguntr si prlr-ne un vegd perquè h estt el punt on s’h idet un temptt és pitjor o millor que prlr-ne bns qun bàsicment requeri prlr de propostes per millorr l mnc de polítiques d’integrció.
Llegir-ne més
Help Catalonia
29 de març de 2016 12:52 h
Ceuta: el catalanisme polític creua el Rubicó
Durnt dècdes, el ctlnisme polític h insistit en un mpli ventll de reivindiccions, tnt de cire lingüístic i culturl com socil i econòmic. L negtiv espnyol cceptr-ne cp, ni tn sols de cire simbòlic, h cbt empenyent cp l'independentisme tots quells que per prgmtisme o convicció hvien defenst romndre dins d'Espny sot lgun fórmul que grntís el respecte per l personlitt ncionl de Ctluny, el futur de l sev llengu i cultur, i el benestr socil i econòmic dels ctlns. Tnt l'etp utonòmic com l'ctul sobirnist, però, l polític de defens h estt un grn tbú per l ctlnisme polític, que no h qüestiont mi, per exemple, que els Ministeris de Defens i d'Indústri espnyols prctiquessin obertment l'“prtheid” en recerc i desenvolupment, i fbricció, de mteril militr i de doble ús, mrginnt l indústri ctln i contribuint l'enorme tx de desocupció del jovent ctlà.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
28 de març de 2016 23:31 h
Pacte Nacional pel no sé què
Amb l’utomtitzció, j sben l fein que fn les màquines per nosltres, vui en di és difícil que ptim lgun desjust vitl pel cnvi horri. Potser lgú molt despistt rribrà demà un hor trd l fein, però j hurà tingut dos dies per donr-se’n. A els qui sembl que el cnvi d’horri els h fet un ml pssd és ls socilistes i l seu eco, els ecosocilistes. Avui l nov coordindor ncionl d’Inicitiv, Mrt Ribs, h dit que er l’hor de tornr l Pcte Ncionl pel Dret Decidir. O sigui, el que és el mteix: retrocedir l 2012.
Llegir-ne més
Antoni Infante
28 de març de 2016 23:03 h
A Mònica Oltra
Honorble Vicepresident, he llegit mb molt tenció el seu emotiu rticle “En el fngo de Idomeni” publict l diri Levnte-EMV, i he hgut de fer-ho un prell de voltes perquè em costv cceptr el que hvi entès l primer llegid: un rticle de sentiments on l càrreg polític (llò esperble d’un person mb càrrec polític importnt) quedv molt difumint i més de mner confus o engnyos. Vostè té tot el dret del món expressr els seus sentiments, com qulsevol ltr person, però crec que el seu càrrec li oblig lgun cos més.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
28 de març de 2016 20:11 h
El futur serà català o talibà
L drrer ond slvtge d’temptts criminls del psst 22/03/2016, l cor de l cpitl d’Europ, pos de mnifest que, principlment en el conjunt del vell continent vivim, sociològicment prlnt, un èpoc molt complicd, de temps nihilistes molt ccentuts. Aquest situció té uns ntecedents en el psst que es remunten ls substrts ideològics de les contrrevolucions globls del nys 80 i 90 del segle XX; però -i ixò és el més importnt d’ssenylr- configuren un futur molt lleig i regressiu en tot el segle XXI, en què pot rribr ser possible l’nihilció complert dels vlors de l democràci, l justíci socil i l rcionlitt, herev de les teories humnistes de l Il•lustrció de l Revolució Frnces de 1789.
Llegir-ne més
Jordi Aviñó
28 de març de 2016 18:53 h
¿Com ser feliç?
¿Per què hi h gent que pot ser feliç mb poc cos mentre d’ltres no poden ser-ho tot hi tenir-ho tot? Hi h gent que neix mb predisposició ser feliç. No obstnt, en les nostres vides nem prenen ser feliços i lhor no ser-ho. Segons l universitt de Hrvrd “l legri tmbé s’prèn, com el golf o l’esquí”. Qun som petits no ens donem de tot el que ens envolt i prenem ser feliços o infeliços prtir de les experiències que vivim nosltres mteixos i de l form en què els dults ens ensenyen viure-les.
Llegir-ne més
Gustau Navarro Barba
27 de març de 2016 21:32 h
L'acord UE-Turquia és un suïcidi encara que els turcs truquin a la porta des de fa 57 anys
L petició de Turqui fer prt de l Unió Europe (UE) represent el procés d'dhesió més llrg i tortuós de l històri de l mteix Unió, enguny frà 57 nys de l sol·licitud de Turqui per convertir-se en membre ssocit de l Comunitt Econòmic Europe (CEE), entitt predecessor de l UE. L'ny 1963, Turqui v signr l'Acord d'Ankr, tmbé conegut com "Acord per Crer un Associció entre l Repúblic de Turqui i l Comunitt Econòmic Europe", en el qul es contemplv de form explícit l plen dhesió de Turqui en un futur (Article 28).
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
27 de març de 2016 20:12 h
La manifestació d’aquest 11 de setembre ha de mirar a Europa més que mai
F dos mesos, el coordindor de Mobilitzcions de l’ANC, Josep Sbté, dei que l’entitt s’estv plntejnt no fer un grn mobilitzció per l Did d’enguny, j que l’objectiu de les ccions dels últims qutre nys és provocr l’inici del procés independentist i ixò j és un relitt. No v dir que quest 11 de setembre seri norml, però potser s’evitri un ltr grn fotogrfi de centenrs de milers de ctlns l crrer. És un posició que no s’h concrett més i que potser se sbrà l’ssemble generl de l’ANC d’quí tres diumenges, però perdre l’oportunitt de fer l cinquen mostr de forç consecutiv podri ser un error d’estrtègi que es podri pgr cr.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
27 de març de 2016 18:44 h
Acadèmics espanyols desbarren quan parlen del poble català
Sempre hvi penst que els cdèmics de l llengu espnyol eren persones que, més de dedicr-se l sev fein hbitul, vetlven perquè l llengu, en l sev contínu evolució fes els cnvis necessris, sense que res pertorbàs l sev unitt, j que són molts els estts on és llengu oficil. Sempre hvi cregut que es mntenien fidels l lem de l RAE: “limpi, fij y d esplendor”, és dir, mntenien en bon estt l llengu, l depurven de vulgrismes, fixven les prules necessàries i mntenien l llengu espnyol, com un llengu cpç d’judr comunicr ls seus prlnts tots els pensments.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs