30 de març de 2016 21:52 h
Avui, després d’unes setmnes d’incomunicció, Pedro Sánchez s’h tornt reunir mb Pblo Iglesis fi d’ssolir un cord que, probblement, permetrà l sev investidur com president del govern espnyol. Al mtí, Iglesis fei pint d’dolescent bns d’un cit moros llrgment esperd després d’un brll i s’h inflt d’utocomplenç ensenynt ls seus seguidors del Twitter el reglet que teni previst oferir l seu promès: un llibre sobre el bàsquet per poder presumir públicment de l dedictòri oportunment estudid pel seu equip de comunicció, presumiblement el mteix equip que –per entendre’ns– f temps v renyr-lo per l sev supèrbi i rrogànci, i v estudir per ell un ltr "versió", més idòni per entbnr l’electort.
Llegir-ne més
30 de març de 2016 21:32 h
Els ctlns, que s’espvilin que nosltres j ens encrregrem de reprimir-los qun es pssin de l rtll. Espny sempre ens h trctt mb supremci, com si fóssim quelcom que es poden espolsr de sobre mb fcilitt. Mlurdment per ells, nosltres som EL problem. Això és el que es torn desprendre de l reunió d’vui entre Podemos i el PSOE. Sembl ser que en proximdment dues hores de convers entre els dos líders, Podemos j h ofert l renúnci l referèndum ctlà cnvi d’un solució pctd entre En Comú Podem i el PSC.
Llegir-ne més
30 de març de 2016 20:15 h
En un moment de replntejment de l polític, un etp de trànsit, entre quell polític d’bns, que es fei de dlt bix i sense prioritzr l’opinió ciutdn, i l nov polític que es f de mner trnsprent i mb els ciutdns, Convergènci Democràtic de Ctluny, el prtit que de mner més clr h esdevingut l referènci de molts ctlns des de l trnsició, té un grn oportunitt de posr-se l di. El frrgós di di de l polític, les tsques de govern diferents àmbits que ininterrompudment h desenvolupt i l’intens clendri de cites electorls diverses dels drrers nys, hn impedit Convergènci mirr-se ell mteix, nlitzr-se, repensr-se i posr-se l di.
Llegir-ne més
30 de març de 2016 14:21 h
Alguns es vn equivocr i molt qun vn firmr que el ps l costt del President Ms er un victòri de l CUP. De fet, v ser un humilicició per l CUP. Almenys pel seu potent sector intern que no té l independènci com prioritt quell gest de Ms l v convertir en víctim de les seves mentides i v hver de continur donnt suport l nou Govern i l procés d’independènci contr l sev voluntt. Ms v slvr l legisltur en contr de l opinió d’Ann Gbriel. Que no és que no sigui independentist, simplement que el seu odi l centrlitt d’quest pís, l’ADN de Ctluny, s’impos ls seus desitjos de llibertt.
Llegir-ne més
30 de març de 2016 09:09 h
Un VOLTA sense esteldes (30/03/2016) L’edició 2016 de l Volt Ciclist Ctluny, competició esportiv del clendri UCI (Unió Ciclist Interncionl, http://www.uci.ch/) s’h desenvolupt des del 21 l 27 de mrç, en diferents etpes, rreu de l geogrfi ctln. Les televisions hn retrnsmès en directe quest esdeveniment esportiu, sigui per TV3 (E3), sigui, de form diferid, per RTVE (TDP), més de les seves rèpliques per cnls temàtics com EUROSPORT, i en tots els csos, no s’h destct ni evidencit l prticipció del públic ni l’existènci d’un reivindicció ncionl (en form d’esteldes o d’ltres lemes, visibles per milers d’espectdors).
Llegir-ne més
30 de març de 2016 00:00 h
Hi h els qui engnyen. Els qui juguen embolicr l troc. A diferir, posr-hi tnts pls les rodes com sigui possible, mb l'espernç que soni l flut. Que el temps fci escmpr l boir. Que bixi el suflé. A quests no cldri fer-los gire cs: són rdiclment contrris l independènci de Ctluny, però els dol l fetge (és comprensible) hver de comprtir i rgumentr l sev oposició frontl de l mà de l dret frnquist. J se sp que l dret ctln i l’espnyol són el mteix, però result que un demn collir immeditment refugits sirins i l'ltr plnt gnivetes Melill.
Llegir-ne més
29 de març de 2016 20:25 h
Artur Ms v voler scrificr-se i fer un ps l costt cnvi de clm i estbilitt totl les files independentistes per desenvolupr el full de rut de Junts pel Sí sense convulsions pròpies del triprtit -i, de rebot, cnvi de donr un mjori bsolut 'de fcto' un govern presidit per un convergent. Les dues clàusules Ms hvien de ser suficients: comprometre's grntir l'estbilitt l cmbr ctln i que dos diputts cupires s'integressin l dinàmic prlmentàri de Junts pel Sí. Bé, després de girebé tres mesos d''invent', i tot i que no hn psst encr els 100 dies de gràci, j es pot ssegurr que l legisltur no està sent un bss d'oli en el si independentist.
Llegir-ne més
29 de març de 2016 19:39 h
Sundy, Jn. 11, 2015. (AP Photo/Mrkus Schreiber) Tots som conscients que el terrorisme h psst ser un relitt globl ben plpble ls nostres crrers. Allò que v començr mb les Torres Bessones el 2001 com conseqüènci, entre d’ltres, de l mgnífic polític exterior dut terme pels Estts Units els drrers 30 nys, h sigut com un got d’igu enmig d’un trnquil estny, i l’on expnsiv és cd vegd més grn. On sentir-se segurs? Edificis, eroports, vions, trens, metros, resturnts, sles de concerts.
Llegir-ne més
29 de març de 2016 14:14 h
Avui tothom prl del brri de Molenbeek Bèlgic. Tothom el coneix i tothom n’opin. És un d’quells brris que f nys huríem hgut de conèixer i sempre s’h intentt mgr de l opinió públic. És incòmode. Millor fer com si no hi fós. Fins que surt l llum. Com un oll pressió que encr que l tpis si no l’obres cb rebentnt. I si surt l forç és pitjor. Ens hem de preguntr si prlr-ne un vegd perquè h estt el punt on s’h idet un temptt és pitjor o millor que prlr-ne bns qun bàsicment requeri prlr de propostes per millorr l mnc de polítiques d’integrció.
Llegir-ne més
29 de març de 2016 12:52 h
Durnt dècdes, el ctlnisme polític h insistit en un mpli ventll de reivindiccions, tnt de cire lingüístic i culturl com socil i econòmic. L negtiv espnyol cceptr-ne cp, ni tn sols de cire simbòlic, h cbt empenyent cp l'independentisme tots quells que per prgmtisme o convicció hvien defenst romndre dins d'Espny sot lgun fórmul que grntís el respecte per l personlitt ncionl de Ctluny, el futur de l sev llengu i cultur, i el benestr socil i econòmic dels ctlns. Tnt l'etp utonòmic com l'ctul sobirnist, però, l polític de defens h estt un grn tbú per l ctlnisme polític, que no h qüestiont mi, per exemple, que els Ministeris de Defens i d'Indústri espnyols prctiquessin obertment l'“prtheid” en recerc i desenvolupment, i fbricció, de mteril militr i de doble ús, mrginnt l indústri ctln i contribuint l'enorme tx de desocupció del jovent ctlà.
Llegir-ne més
