4 d'abril de 2016 19:23 h
Coll vll un Psqu cristin més, i mb ell totes ses processons r folklòriques, si bé dés religioses en un pís de profundes conviccions. Hn sigut per molts uns dies de desconnexió de l vid polític i de l sev tetrlitt inesgotble. Però l relitt s'impos i ens tornem veure embolcllts per quest mgnífic processó ncionl l ctln, que no coneix de vergonyes ni de límits sobre l mentid. A escssos 15 mesos vist j es percep l'incompliment del full de rut que nv morir juliol de 2017, el qul es perllongrà fins l llindr de l pciènci ciutdn.
Llegir-ne més
4 d'abril de 2016 14:59 h
Com pot cceptr un person resident Ctluny, i no cl que sigui independentist, que, mb el que generem, tinguem els greus problemes d’endeutment i de liquiditt, i com es pot tenir l brr de permetre-ho per prt de qui te el poder per dministrr els diners de tots d’un ltr mner i l responsbilitt de que l irrcionlitt que tn perjudic Ctluny s’rribi produir ?. Independentment de l pròpi gestió, el poder disposr de prt del molt que mrx per no tornr l situció no seri ben diferent ?. L’rgument es rtific cd dos per tres refrescnt que Ctluny només recpt directment el 5% dels impostos que pguem els ctlns.
Llegir-ne més
4 d'abril de 2016 14:35 h
L desobediènci s’h de fer. En sóc un ferm defensor. Però cl fer-l qun toqui. Ni bns. Ni després. No pot ser un instrument per mrcr pquet, per jugr veure qui és més independentist en un moment tn crucil. Que un prt de l CUP l independènci els hi h vingut en ml moment és evident. Els ctlns començàvem el procés qun qusi l meitt de l CUP encr dei que no s’hvien de presentr unes eleccions ctlnes. Les estructures d’Estt començven cminr, discretment com toc, qun ells encr pensven en fer un revolució municiplist.
Llegir-ne més
3 d'abril de 2016 20:12 h
Un relxd jornd de diumenge ens h duu seguir escoltnt especulcions sobre l situció polític Espny, que es mnté ncord, i el pnorm ctlà, enterbolit quests dies pel pols independentist que h encett l CUP mb un moció inoportun i, r, un mnifestció convocd pel 7 de mig Brcelon sot el propòsit de defensr l unilterlitt. Serà difícil que quest convoctòri tingui un grn respost ciutdn, més que res perquè l societt, de per si conservdor, r no entendrà que se l cridi des de l’àmbit d’un sol prtit que pretén mrcr perfil propi i exhibir múscul.
Llegir-ne més
3 d'abril de 2016 18:45 h
El mnifest Per un veritble procés de normlitzció lingüístic en un Ctluny independent encert de ple, criteri meu, en les seves consttcions, en les seves denúncies i en les seves mnifestcions. Els centenrs de treblldors de l prul que l’hn signt hn fet un dignòstic precís i concís que retrt l situció de l llengu ctln en tot el seu territori, tnt si és cpç de convertir-se en estt independent com si no. Per molt que diguin els detrctors i contrris l normlitzció del ctlà, l situció de l nostr llengu mil·lenàri no gudeix de bon slut.
Llegir-ne més
3 d'abril de 2016 11:46 h
Mig centenr de quítxues de l Unión de Comuniddes Cmpesins de influenci direct e indirect fectds por el proyecto minero Ls Bmbs (UCCAMBA) vn inicir l protest, encdents, el 29 de mrç. Vn rribr Lim el 8 de mrç procedents de l Vll de l'Apurimq on mntenen un conflicte mb l compnyi MMG Limited. Els vguistes representen 47 comunitts indígenes del grup chnc fectdes que pleguen 40.000 persones. Membres de les comunitts, monolíngües quítxues, vn signr el 2004 un cord mb un empres permetent l'explotció miner l zon però l'cord és invàlid, sostenen els indígenes, doncs ni sbien què signven; de fet no sbien ni escriure.
Llegir-ne més
3 d'abril de 2016 07:00 h
El jove mirv per l finestr i senti un horrible ngoix en comprendre que, si bé observv innegblement l relitt, els seus pensments trnscendien més enllà, cp l'humit crrer bnyt per les ombres que mguen els grns secrets de l vid. Assegut en quell pupitre que tnt er tro com presó del jo, restv impcient què finlitzes l'etern recorregut de les gulles del rellotge. Un sensció d'mrg exsperció l'engoli cd cop que el foc rogent de l sev ment, juvenil i despert, escltv de pssió i reclmv d'liment que scies l sev curiositt i, tristment, no es trobv dvnt de res més que estndrditzt coneixement produït en mss dirigit, l fi, qudrr quell intel·lecte que desbordv l imposd motllur.
Llegir-ne més
2 d'abril de 2016 23:06 h
J ho v dir Rjoy f unes setmnes: el govern espnyol està en funcions, però l’Estt no ho està. Durnt els últims mesos, sobretot d’ençà de l conformció d’un nou executiu Ctluny, l delegción del Gobierno h tornt l càrreg. S’h post trebllr en l que sembl l sev únic tsc: perseguir juntments independentistes. Gràcies l connivènci de tots els estments espnyols, l Fiscli h demnt l’Audiènci Ncionl que investigui l multitud de consistoris que, fruit d’un efecte dòmino, hn fet mocions en suport de l declrció independentist del Prlment del 9 de novembre psst.
Llegir-ne més
2 d'abril de 2016 13:05 h
El trencclosques de Mdrid no resoldrà l plurincionlitt, ni deixrà votr ningú. De mner que Europ v comprenent que “l’fer” deix de ser “intern” i li esclt. De fet, els hi esclten molts, d’fers. Anglterr podri bndonr l unió i li ocsionri greus compliccions polítiques, econòmiques, militrs, etc. Tnmteix ell f com sempre: Hi fic prgmtisme. Els ctlns hn post en mns de les institucions el problem de l sobirni. No pretenen més que el poder democràtic. Com fer-ho, si no? ¿No són els prtits qui recullen l voluntt i l plsmen en un progrm de govern? Les grns mnifestcions hn entrt l Generlitt i esperen l’compliment de les urnes.
Llegir-ne més
2 d'abril de 2016 11:15 h
Rcist sí, no? 6 Sisen prt El director ixec l'uriculr del telèfon i mrc uns números. Puc ssegurr que no sé qui truc. Al cp de poc preix el conserge i ell li diu: —Podri compnyr els senyors fins l port de sortid de l'institut. Mlgrt l dificultt, millor deixr-se portr per ell que s’ixec de l cdir, encreu els brços l’lçd del pit, mir els pres i, suposo que sense sentir-se culpble de rcisme, els diu: —El conserge els compnyrà —mb plom i mb veu clr—. Surten de l'institut, si us plu.
Llegir-ne més
