2 d'abril de 2016 23:06 h
J ho v dir Rjoy f unes setmnes: el govern espnyol està en funcions, però l’Estt no ho està. Durnt els últims mesos, sobretot d’ençà de l conformció d’un nou executiu Ctluny, l delegción del Gobierno h tornt l càrreg. S’h post trebllr en l que sembl l sev únic tsc: perseguir juntments independentistes. Gràcies l connivènci de tots els estments espnyols, l Fiscli h demnt l’Audiènci Ncionl que investigui l multitud de consistoris que, fruit d’un efecte dòmino, hn fet mocions en suport de l declrció independentist del Prlment del 9 de novembre psst.
Llegir-ne més
2 d'abril de 2016 13:05 h
El trencclosques de Mdrid no resoldrà l plurincionlitt, ni deixrà votr ningú. De mner que Europ v comprenent que “l’fer” deix de ser “intern” i li esclt. De fet, els hi esclten molts, d’fers. Anglterr podri bndonr l unió i li ocsionri greus compliccions polítiques, econòmiques, militrs, etc. Tnmteix ell f com sempre: Hi fic prgmtisme. Els ctlns hn post en mns de les institucions el problem de l sobirni. No pretenen més que el poder democràtic. Com fer-ho, si no? ¿No són els prtits qui recullen l voluntt i l plsmen en un progrm de govern? Les grns mnifestcions hn entrt l Generlitt i esperen l’compliment de les urnes.
Llegir-ne més
2 d'abril de 2016 11:15 h
Rcist sí, no? 6 Sisen prt El director ixec l'uriculr del telèfon i mrc uns números. Puc ssegurr que no sé qui truc. Al cp de poc preix el conserge i ell li diu: —Podri compnyr els senyors fins l port de sortid de l'institut. Mlgrt l dificultt, millor deixr-se portr per ell que s’ixec de l cdir, encreu els brços l’lçd del pit, mir els pres i, suposo que sense sentir-se culpble de rcisme, els diu: —El conserge els compnyrà —mb plom i mb veu clr—. Surten de l'institut, si us plu.
Llegir-ne més
2 d'abril de 2016 10:05 h
Un mird l compte de Twitter dels Mossos d'Esqudr (@mossosct) revel un greu nomli: segueix l Polici Forl de Nvrr (@policiforl_n) i no Europol (@Europol), ni tmpoc l Gendrmerie Ntionle (@Gendrmerie). Nturlment, el problem no és que els Mossos segueixin l polici nvrres, el problem és que no ho fn ni mb un de les principls forces de segurett d'un pís veí i clu l'hor d'ssolir el reconeixement interncionl, ni mb un orgnitzció on les forces polítiques ctlnistes reclmen un presènci direct de l polici de l Generlitt.
Llegir-ne més
2 d'abril de 2016 07:55 h
De l mteix mner que el Brç h perdut presènci i pes en els orgnismes europeus, de futbol concretment, políticment el ctlnisme, Ctluny, tmbé h perdut representció polític Mdrid. Un representció que, observnt-l contemporàniment, es remunt ls inicis del segle XX i que s’h mntingut qusi be ininterrompudment, excepte durnt el frnquisme, essent, fins i tot, decisiv per determinr polítiques concretes l’Estt que, de retruc, hn fectt ls interessos i necessitts de Ctluny i dels ctlns. L Llig, ERC, més incisives, i CIU, més negocidor, són les sigles que es poden identificr en quest sentit des de llvors.
Llegir-ne més
2 d'abril de 2016 00:00 h
Un más del gobierno. Pero est tiene solución, diríse que hst fácil y rápid solución, si se tienen ls mirs y el objetivo bien definidos. El ministro de Hciend Cristóbl Montoro h criticdo Ctluny por hber superdo el objetivo de déficit permitido. El president de l Generlitt, Crles Puigdemont ls tild como clrs menzs pr Ctluny. Y reslt dejndo como muestr un botón, que l gestión de los yuntmientos que formn prte de l AMI, Asocición de Municipios por l Independenci, “gener superávit”. Añdiendo que el Estdo conoce hst el último céntimo del gsto intervenido de l Generlitt.
Llegir-ne més
1 d'abril de 2016 22:55 h
El ministre Montoro f pgr les utonomies (sobretot Ctluny i el Pís Vlencià) l’incompliment del dèficit esttl. Cl remrcr l prul esttl, perquè emn d’Estt. O sigui que el responsble er l’Estt i no les utonomies. Mlgrt les dvertències de l Unió Europe, l’Estt espnyol v procedir un rebix d’impostos bns de les eleccions que v comportr no ingressr 7.000 milions. El ministeri d’Hisend, però, no h tingut contemplcions culpr sobretot Ctluny per gstr-se els diners en eleccions plebiscitàries.
Llegir-ne més
1 d'abril de 2016 18:19 h
El 20 de mrç proppsst es v poder llegir l FAZ l'rticle més recent de Leo Wielnd sobre Ctluny (L solvénci de Ctluny bix l nivell del de Rund). L denominció “pmflet” no és mev. Alguns dels ctlns ls que he psst un trducció de l'rticle li hn dont quest qulifictiu. Hom pens sempre que el Sr. Wielnd j no pot prlr pitjor de Ctluny, però si que pot fer-ho com cb de demostrr. Comentr cd líni d'quest text potiner seri quí mss llrg. Per ixò em limitré qutre dels seus punts. Primer: El Sr.
Llegir-ne més
1 d'abril de 2016 13:38 h
Vivim en un dels pïsos més segurs del món. Almenys pel que f segurett ciutdn som dels pïsos on hi h menys homicidis i violènci. Això no és perquè sí. Tenim unes grns forces de segurett com són els Mossos d’Esqudr. Que tot i que el triprtit v intentr desvitulitzr bixnt l qulitt en les proves d’ccés per poder dir que posven Mossos tot Ctluny segueix sent un molt bon polici. Del triprtit sempre rrossegrem quest record, el del trspàs de rodlies Renfe sense pressupost ni cpcitt de gestió i el del nou finnçment.
Llegir-ne més
1 d'abril de 2016 12:53 h
Més víctimes cristines (01/04/2016) L desproporciond potènci de foc entre els prts en conflicte, oblig les minories usr sistemes de guerr indiscrimints, com els temptts suïcides sobre gent innocent. Els temptts de Lhore (Pkistn) són un exemple de com els més febles, l minori cristin d’quest grn pís musulmà, pteixen les represàlies del sistem de combt que s’està imposnt nivell interncionl. El sgnnt escenri d’infnts i dones cristines cstigdes mb l mort, l mutilció o mb greus ferides, precisment en un prc infntil, i en l celebrció de l psqu, h despertt un grn preocupció rreu d’Europ.
Llegir-ne més