7 d'abril de 2016 13:26 h
Els pocs vlors que demostr Europ mb l’rribd dels refugits continu sent indignnt. L poc mobilitzció socil europe en fvor d’collir-los tmbé. A tothom li f llàstim, però en el fons molt gent té por. Prefereix lmentr-se en silenci qun veu segons quines imtges, però no ctur. Si els pïsos europeus són incpços de fer un reprtiment equilibrt dels refugits, com hn de ser cpços d’collir-los bé, deuen pensr. Ctluny s’ofereix collir 4500 refugits.
Llegir-ne més
7 d'abril de 2016 09:06 h
Aquest setmn m'hn convidt l meu ntic Institut d'Ensenyment mitjà relitzr un sèrie de xerrdes mb tots els grups de btxillert sot l temàtic de l recerc de trebll. Si em permeten els resumeixo el que els vig dir. Podri ser d'interès per ltr gent./ El món està experimentnt cnvis irreversibles. El plnet i l humnitt s'enfronten un repte enorme de sostenibilitt. Europ esdevindrà un geriàtric mentre els continents l'lç sern el subcontinent indi i l'fricà. L'Estt del Benestr que hem conegut cldrà lluitr per què doni iguls o millors serveis sense tnt despes.
Llegir-ne més
6 d'abril de 2016 23:54 h
"Junts pel Sí i l CUP rriben un ltre cord in extremis sobre l moció dels nticpitlistes que torn slvr el procés". És el que llegim quests dies ls diris en relció mb el 'finl feliç' de l'últim seril de l'independentisme, que s'h rreglt mb els cupires renuncint incloure-hi l prul desobediènci i donnt per bo "voluntt [...] d'ssolir l independènci" i "reiterr els objectius de l declrció del 9N". Així, hem de destpr el xmpny? No, de fet el que hem de fer és fer-nos-ho mirr tot plegt.
Llegir-ne més
6 d'abril de 2016 16:20 h
L inicitiv té els precedents en l Korrik, un experiènci molt similr que des de f 25 nys es relitz Euskl Herri. L primer edició d'Ar Reddeg es v relitzr l'ny 2.009 dedicd les escoles Diwn, les escoles ssocitives i les grtuïtes que fn l'ensenyment en bretó. Se celebrv el trentè niversri del nixement de l primer Diwn Lmbol-Gwitlmeze (Penn-r-Bed, Finistère). Els beneficis de l curs, de cràcter bi nul, vn destints les entitts de defens del bretó i, especilment les escoles. L'objectiu, segons els orgnitzdors, és: "fer un gest per l trnsmissió d'un llengu breton viv, cretiv i dinàmic, mitjnçnt les genercions i els territoris.
Llegir-ne més
6 d'abril de 2016 13:46 h
El di finl del mes de mrç vn prèixer dues notícies que diuen molt de com fn les coses cl PP. Ar, que pssdes les eleccions i perdud l mjori bsolut, tot i que encr, mb l cony de “en funcions” segueixen fent i desfent, cl destcr que j no tenen l impunitt per fer-ho descrdment, com si se’n fotessin l cr, mitjnçnt lleis fetes ls seus interessos i votdes per ells sols. “Obsessió unionist per evitr més ressò interncionl de l cus ncionl ctln”, es titul un rticle publict Geopolític.
Llegir-ne més
6 d'abril de 2016 12:29 h
L desobediènci és quelcom que molts independentistes ens grd. J hem desobeït personlment en lgunes coses i n’hem ssumit responsbilitts. I somiem, i somiem des de f molts nys en l desobediènci col.lectiv com poble, com societt, com pís. Somiem en l desobediènci definitiv. L’ctitud que hir v tenir l’lcldess de Berg és digne i dmirble. Té el meu suport perquè és coherent i vlent. Individulment ho h fet molt bé i cl felicitr-l.
Llegir-ne més
6 d'abril de 2016 00:00 h
Tinc l impressió que quest punt j l’he escrit unes quntes vegdes, però com que ells mi no s’turen l’hor d’intoxicr mb l possibilitt d’un relitt prl·lel, crec que nosltres tenim l’obligció de bufr sobre el núvol tòxic tnt com sigui possible. Tnt de bo que Podemos i els nostres Comuns donin suport un Govern espnyol (per desgràci, no pssrà) i ixí serà més fàcil cbr mb quest entelèqui unicornist del referèndum fls, que tots (ells i nosltres) sbem que no hi serà mi, però que, tot i ixí, n’hi h tnt gent les dues ribes entestd prlr-ne di i nit, com si d’un opció rel es trctés.
Llegir-ne més
5 d'abril de 2016 20:12 h
Sembl ser que les negocicions de drrer hor entre Junts pel Sí i l CUP hn tornt donr mjoritàriment positiu pel Procés. El desgst de l negocició es redueix mb un cord finl que f referènci "reiterr els objectius continguts en l declrció", més que "reiterr-ne l vigènci i el contingut [de l moció del 9N]". Prlnt l gent s’entén, però els esforços que s’hn de fer per slvr cd mtch bll són titànics. L fein de l CUP, en el fons, és l de l rux i l rebel·lió. És un pper que ens toc fer tots sobretot des dels municipis i els juntments, on els nostres regidors i lcldes estn essent ssenylts per l’Audiènci Ncionl di sí di tmbé.
Llegir-ne més
5 d'abril de 2016 12:56 h
Cd cop sembl més clr que pssrem un Snt Jon en cmpny electorl. Amb unes eleccions espnyoles que j ens vn fer mndr l desembre i que encr ens frn més mndr l juny. Que j leshores les vm viure àmbits profund sensció de llunyni, i encr més r les viurem mb llunyni. Però el que és evident és que lhor d’nr votr en questes eleccions els ctlns tindrem les coses un mic més clres. Perquè j tindrem –de fet, j tenim– lgunes respostes que leshores no teníem o que eren menys evidents.
Llegir-ne més
4 d'abril de 2016 23:59 h
El processisme és un biciclet estàtic, l’invent idel per ls ctlns. Els permet fer veure que es mouen cp l independènci però sense moure’s de lloc en l submissió, l sev àre de confort i objectiu rel. El processisme és un nom que no signific res però que sembl que ho signific tot, i és en quest tot prent que els ctlns vn vivint il·lusionts. El processisme és idel per ls ctlns perquè pot ser etern, sempre es pot dir que s’està en procés d’lgun cos. El processisme és indeterminció, i l indeterminció és pròpi de qui no sp el que vol o ni sp el que no vol i per tnt no conseguirà mi res més enllà de continur en el mteix àmbit d’indeterminció.
Llegir-ne més