8 d'abril de 2016 08:22 h
Cóm defensr l llengu ctln (08/04/2016) L fcilitt mb que hom bndon l’ús socil de l llengu ctln cd di és més grn. El més greu, com nov tendènci, és usr l llengu espnyol, com ressort simpàtic o en form de frses fetes, en les converses entre ctlns. Per molts ctlns és un form d’proximr-se o mntenir un cert bilingüisme, i pels cstellns l’ocsió d’nr propgnt el seu poder. Tot plegt, cl dir-ho, només tenint en compte el context fonètic, j que en termes grmticls o semàntics, l’bisme j s’h produït, i sense cp opció, l llengu ctln j h estt condemnd, dvnt l nostr pssivitt, i l dels seus representnts polítics.
Llegir-ne més
7 d'abril de 2016 23:59 h
Avui és el di en què hem vist com el Prlment de Ctluny tornv votr un moció en el cmí de l desconnexió del 9N, però mitges. Podriem dir que l CUP h conseguit l’objectiu d’exercir l pressió ‘retrtnt’ el govern mb el seu ‘poc’ compromís, j que h rebixt el contingut inicil de l propost cupire. Per ltr bnd, JxSí pot dir que h slvt un ltre mtch bll i que respirrà oxigen durnt uns dies més l’esper de l nov menç que vingui des de l’esquerr lterntiv mb l recnç de pensr que potser els seus socis de governbilitt hn ixect l llebre bns d’hor.
Llegir-ne més
7 d'abril de 2016 23:26 h
Qun l senyor Montoro no li qudren els comptes, costum culpbilitzr lgú, en quest cs Ctluny, i d’un mner brroer, sense rguments, mb un deslleiltt totl i impròpi d’un ministre d’un Estt que vol ser modern i europeu, encr que estigui en funcions. Crec que és molt importnt posr l’bst de tothom lgunes ddes per tl que es puguin visulitzr, d’un bnd, les exigències que f el ministre les comunitts utònomes que no responen les directrius d’Europ, i d’ltr bnd, els seus flgrnts incompliments.
Llegir-ne més
7 d'abril de 2016 19:00 h
El 4 de febrer, l Comissió Europe lertv que Espny incomplirà les seves obligcions de reducció del dèficit si no retll ulteriors 8.600 milions més de les retlldes j previstes pel PP mb els pressupostos per l 2016 j provts el psst mes d’gost. Per tnt, un de les primeres mesures del proper executiu espnyol serà l revisió dels pressupostos generls d’quest ny fi de complir els objectius de dèficit imposts per l dictdur finncer de l UE. Els estts hn perdut l sev sobirni i vui en di els electors de cd nció j no poden escollir qui els governrà, j que els electes només hurn de complir les ordres de Brusseŀles mb l’únic objectiu de slvgurdr el sistem bncri i els mercts finncers interncionls.
Llegir-ne més
7 d'abril de 2016 13:26 h
Els pocs vlors que demostr Europ mb l’rribd dels refugits continu sent indignnt. L poc mobilitzció socil europe en fvor d’collir-los tmbé. A tothom li f llàstim, però en el fons molt gent té por. Prefereix lmentr-se en silenci qun veu segons quines imtges, però no ctur. Si els pïsos europeus són incpços de fer un reprtiment equilibrt dels refugits, com hn de ser cpços d’collir-los bé, deuen pensr. Ctluny s’ofereix collir 4500 refugits.
Llegir-ne més
7 d'abril de 2016 09:06 h
Aquest setmn m'hn convidt l meu ntic Institut d'Ensenyment mitjà relitzr un sèrie de xerrdes mb tots els grups de btxillert sot l temàtic de l recerc de trebll. Si em permeten els resumeixo el que els vig dir. Podri ser d'interès per ltr gent./ El món està experimentnt cnvis irreversibles. El plnet i l humnitt s'enfronten un repte enorme de sostenibilitt. Europ esdevindrà un geriàtric mentre els continents l'lç sern el subcontinent indi i l'fricà. L'Estt del Benestr que hem conegut cldrà lluitr per què doni iguls o millors serveis sense tnt despes.
Llegir-ne més
6 d'abril de 2016 23:54 h
"Junts pel Sí i l CUP rriben un ltre cord in extremis sobre l moció dels nticpitlistes que torn slvr el procés". És el que llegim quests dies ls diris en relció mb el 'finl feliç' de l'últim seril de l'independentisme, que s'h rreglt mb els cupires renuncint incloure-hi l prul desobediènci i donnt per bo "voluntt [...] d'ssolir l independènci" i "reiterr els objectius de l declrció del 9N". Així, hem de destpr el xmpny? No, de fet el que hem de fer és fer-nos-ho mirr tot plegt.
Llegir-ne més
6 d'abril de 2016 16:20 h
L inicitiv té els precedents en l Korrik, un experiènci molt similr que des de f 25 nys es relitz Euskl Herri. L primer edició d'Ar Reddeg es v relitzr l'ny 2.009 dedicd les escoles Diwn, les escoles ssocitives i les grtuïtes que fn l'ensenyment en bretó. Se celebrv el trentè niversri del nixement de l primer Diwn Lmbol-Gwitlmeze (Penn-r-Bed, Finistère). Els beneficis de l curs, de cràcter bi nul, vn destints les entitts de defens del bretó i, especilment les escoles. L'objectiu, segons els orgnitzdors, és: "fer un gest per l trnsmissió d'un llengu breton viv, cretiv i dinàmic, mitjnçnt les genercions i els territoris.
Llegir-ne més
6 d'abril de 2016 13:46 h
El di finl del mes de mrç vn prèixer dues notícies que diuen molt de com fn les coses cl PP. Ar, que pssdes les eleccions i perdud l mjori bsolut, tot i que encr, mb l cony de “en funcions” segueixen fent i desfent, cl destcr que j no tenen l impunitt per fer-ho descrdment, com si se’n fotessin l cr, mitjnçnt lleis fetes ls seus interessos i votdes per ells sols. “Obsessió unionist per evitr més ressò interncionl de l cus ncionl ctln”, es titul un rticle publict Geopolític.
Llegir-ne més
6 d'abril de 2016 12:29 h
L desobediènci és quelcom que molts independentistes ens grd. J hem desobeït personlment en lgunes coses i n’hem ssumit responsbilitts. I somiem, i somiem des de f molts nys en l desobediènci col.lectiv com poble, com societt, com pís. Somiem en l desobediènci definitiv. L’ctitud que hir v tenir l’lcldess de Berg és digne i dmirble. Té el meu suport perquè és coherent i vlent. Individulment ho h fet molt bé i cl felicitr-l.
Llegir-ne més
