30 de març de 2016 09:09 h
Un VOLTA sense esteldes (30/03/2016) L’edició 2016 de l Volt Ciclist Ctluny, competició esportiv del clendri UCI (Unió Ciclist Interncionl, http://www.uci.ch/) s’h desenvolupt des del 21 l 27 de mrç, en diferents etpes, rreu de l geogrfi ctln. Les televisions hn retrnsmès en directe quest esdeveniment esportiu, sigui per TV3 (E3), sigui, de form diferid, per RTVE (TDP), més de les seves rèpliques per cnls temàtics com EUROSPORT, i en tots els csos, no s’h destct ni evidencit l prticipció del públic ni l’existènci d’un reivindicció ncionl (en form d’esteldes o d’ltres lemes, visibles per milers d’espectdors).
Llegir-ne més
30 de març de 2016 00:00 h
Hi h els qui engnyen. Els qui juguen embolicr l troc. A diferir, posr-hi tnts pls les rodes com sigui possible, mb l'espernç que soni l flut. Que el temps fci escmpr l boir. Que bixi el suflé. A quests no cldri fer-los gire cs: són rdiclment contrris l independènci de Ctluny, però els dol l fetge (és comprensible) hver de comprtir i rgumentr l sev oposició frontl de l mà de l dret frnquist. J se sp que l dret ctln i l’espnyol són el mteix, però result que un demn collir immeditment refugits sirins i l'ltr plnt gnivetes Melill.
Llegir-ne més
29 de març de 2016 20:25 h
Artur Ms v voler scrificr-se i fer un ps l costt cnvi de clm i estbilitt totl les files independentistes per desenvolupr el full de rut de Junts pel Sí sense convulsions pròpies del triprtit -i, de rebot, cnvi de donr un mjori bsolut 'de fcto' un govern presidit per un convergent. Les dues clàusules Ms hvien de ser suficients: comprometre's grntir l'estbilitt l cmbr ctln i que dos diputts cupires s'integressin l dinàmic prlmentàri de Junts pel Sí. Bé, després de girebé tres mesos d''invent', i tot i que no hn psst encr els 100 dies de gràci, j es pot ssegurr que l legisltur no està sent un bss d'oli en el si independentist.
Llegir-ne més
29 de març de 2016 19:39 h
Sundy, Jn. 11, 2015. (AP Photo/Mrkus Schreiber) Tots som conscients que el terrorisme h psst ser un relitt globl ben plpble ls nostres crrers. Allò que v començr mb les Torres Bessones el 2001 com conseqüènci, entre d’ltres, de l mgnífic polític exterior dut terme pels Estts Units els drrers 30 nys, h sigut com un got d’igu enmig d’un trnquil estny, i l’on expnsiv és cd vegd més grn. On sentir-se segurs? Edificis, eroports, vions, trens, metros, resturnts, sles de concerts.
Llegir-ne més
29 de març de 2016 14:14 h
Avui tothom prl del brri de Molenbeek Bèlgic. Tothom el coneix i tothom n’opin. És un d’quells brris que f nys huríem hgut de conèixer i sempre s’h intentt mgr de l opinió públic. És incòmode. Millor fer com si no hi fós. Fins que surt l llum. Com un oll pressió que encr que l tpis si no l’obres cb rebentnt. I si surt l forç és pitjor. Ens hem de preguntr si prlr-ne un vegd perquè h estt el punt on s’h idet un temptt és pitjor o millor que prlr-ne bns qun bàsicment requeri prlr de propostes per millorr l mnc de polítiques d’integrció.
Llegir-ne més
29 de març de 2016 12:52 h
Durnt dècdes, el ctlnisme polític h insistit en un mpli ventll de reivindiccions, tnt de cire lingüístic i culturl com socil i econòmic. L negtiv espnyol cceptr-ne cp, ni tn sols de cire simbòlic, h cbt empenyent cp l'independentisme tots quells que per prgmtisme o convicció hvien defenst romndre dins d'Espny sot lgun fórmul que grntís el respecte per l personlitt ncionl de Ctluny, el futur de l sev llengu i cultur, i el benestr socil i econòmic dels ctlns. Tnt l'etp utonòmic com l'ctul sobirnist, però, l polític de defens h estt un grn tbú per l ctlnisme polític, que no h qüestiont mi, per exemple, que els Ministeris de Defens i d'Indústri espnyols prctiquessin obertment l'“prtheid” en recerc i desenvolupment, i fbricció, de mteril militr i de doble ús, mrginnt l indústri ctln i contribuint l'enorme tx de desocupció del jovent ctlà.
Llegir-ne més
28 de març de 2016 23:31 h
Amb l’utomtitzció, j sben l fein que fn les màquines per nosltres, vui en di és difícil que ptim lgun desjust vitl pel cnvi horri. Potser lgú molt despistt rribrà demà un hor trd l fein, però j hurà tingut dos dies per donr-se’n. A els qui sembl que el cnvi d’horri els h fet un ml pssd és ls socilistes i l seu eco, els ecosocilistes. Avui l nov coordindor ncionl d’Inicitiv, Mrt Ribs, h dit que er l’hor de tornr l Pcte Ncionl pel Dret Decidir. O sigui, el que és el mteix: retrocedir l 2012.
Llegir-ne més
28 de març de 2016 23:03 h
Honorble Vicepresident, he llegit mb molt tenció el seu emotiu rticle “En el fngo de Idomeni” publict l diri Levnte-EMV, i he hgut de fer-ho un prell de voltes perquè em costv cceptr el que hvi entès l primer llegid: un rticle de sentiments on l càrreg polític (llò esperble d’un person mb càrrec polític importnt) quedv molt difumint i més de mner confus o engnyos. Vostè té tot el dret del món expressr els seus sentiments, com qulsevol ltr person, però crec que el seu càrrec li oblig lgun cos més.
Llegir-ne més
28 de març de 2016 20:11 h
L drrer ond slvtge d’temptts criminls del psst 22/03/2016, l cor de l cpitl d’Europ, pos de mnifest que, principlment en el conjunt del vell continent vivim, sociològicment prlnt, un èpoc molt complicd, de temps nihilistes molt ccentuts. Aquest situció té uns ntecedents en el psst que es remunten ls substrts ideològics de les contrrevolucions globls del nys 80 i 90 del segle XX; però -i ixò és el més importnt d’ssenylr- configuren un futur molt lleig i regressiu en tot el segle XXI, en què pot rribr ser possible l’nihilció complert dels vlors de l democràci, l justíci socil i l rcionlitt, herev de les teories humnistes de l Il•lustrció de l Revolució Frnces de 1789.
Llegir-ne més
28 de març de 2016 18:53 h
¿Per què hi h gent que pot ser feliç mb poc cos mentre d’ltres no poden ser-ho tot hi tenir-ho tot? Hi h gent que neix mb predisposició ser feliç. No obstnt, en les nostres vides nem prenen ser feliços i lhor no ser-ho. Segons l universitt de Hrvrd “l legri tmbé s’prèn, com el golf o l’esquí”. Qun som petits no ens donem de tot el que ens envolt i prenem ser feliços o infeliços prtir de les experiències que vivim nosltres mteixos i de l form en què els dults ens ensenyen viure-les.
Llegir-ne més