Jordi Vàzquez i Mir
20 de març de 2016 21:45 h
Les autoritats veten l'ús del warlpiri a una diputada aborígen
L diputd liberl Bess Nungrryi Price, del prlment de l'estt de Northern Territory, Austràli h demnt el reconeixement de l llengu wrlpiri l institució. Price té el wrlpiri com llengu mtern i vol utilitzr-l l prlment. De fet ho v provr el pssr desembre però l president del prlment v cridr-l l'ordre. Les llengües borígens ustrlines són prohibides d'usr l sev terr utòcton mentre és imposd un llengu estrnger, l'nglès. El febrer Price v presentr un escrit en l sev llengu pròpi i el prlment el v refusr per "dificultt de trduir".
Llegir-ne més
6 comentaris
El Dietari del Procés
20 de març de 2016 21:30 h
L'Odissea de la felicitat
El cmí cp l felicitt no preix en cp mp. No hi h Google Mps ni gui Michelin que ens hi pugui conduir. Tot i coneixent l’extrem dificultt d’quest epopei, l’espècie humn persisteix en trobr quest mleït cmí que de vegdes trnscorre prl·lelment l crreter per l qul circulem sense donr-nos-en. Alguns fins i tot tenen l sort de plpr-l, o de gudir-l en un moment o ltre de l sev vid. Aquest er l sort que compnyv les tretze noies que hn perdut l vid quest mtind, cus d’un cop de volnt sobtt del conductor de l’utocr en el qul vitjven de retorn cs.
Llegir-ne més
Francesc Abad
20 de març de 2016 21:25 h
2a part anàlisi CEO: partits polítics, tendències de vot i ideologies.
En quest segon prt de l'nàlisi del CEO em centrré en tot el que té veure mb el posicionment dels diferents prtits polítics i les tendències de vot que criteri meu se'n dedueix. Al finl de l'rticle nlitzré lguns elements vincults l posicionment ideològic dels enquestts, en l mesur que són un reflex de l societt i que poden explicr lgunes coses que fecten no només ls prtits, sinó, i ixò és el més rellevnt, l procés independentist. 1. Prtits polítics, posicionment i tendències de vot Junts pel Sí és l forç polític que té un més lt fidelitt de vot, del 83%.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
20 de març de 2016 19:07 h
Fins quan es podrà frenar la substitució lingüística?
Qun un llengu està en contcte mb un ltr, i més ctu com llengu dominnt, és dir, v ugmentnt els àmbits d’ús en què quest és necessàri, disminuint els de l llengu subordind; qun més, ixò pss mb els prlnts d’questes llengües, si un és conegud per tot l poblció, i l’ltr, només ho és per un prt, encr que hi hgi prlnts que prenguin prlr l llengu subordind, però sense usr-l o només en pocs àmbits d’ús, podem dir que ens trobm en un procés de substitució lingüístic de l llengu subordind per prt de l llengu dominnt.
Llegir-ne més
Josep Huguet
20 de març de 2016 10:21 h
la vida et dóna sorpreses
A Mdrid vn de sorpreses com l que hn cust les formes suus mb continguts sense concessions de Gbriel Rufián, que segueix l'estel·l de Jon Trdà, de formes més contundents, però d'un grn bonhomi personl i sinceritt que és precid per tot l'rc prlmentri. Un ltr sorpres és l'cció de Govern d'Oriol Junquers que potser lguns esperven plen de dilèctic per l gleri i es troben mb un cció enfocd sense engnys cp l'estt propi, però l vegd que bord el di di des de l cru relitt.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
19 de març de 2016 20:37 h
La carta de Romeva que torna a ensenyar les vergonyes de l’Estat
I mentre Espny h nt enfonsnt-se en l misèri, en un sentit figurt, per l incpcitt de formr govern durnt quests últims tres mesos, milers i milers de persones s’hn enfonst l fons del mr sense remei, en un sentit literl, per l incpcitt de sobreviure Síri, un pís que port j cinc nys immers en un guerr civil sense fi. Tenen l’espernç de mrxr un món millor i es llncen l mr l desesperd per intentr rribr Europ. D’ltres ho intenten per terr i, mb l’objectiu d’rribr l idelitzd Alemny, porten mesos voltnt per Europ, sense mss fortun en generl.
Llegir-ne més
Stella Firinu
19 de març de 2016 15:04 h
Entre l’acord UE-Turquia i la detenció de Salah Abdeslam, alguna cosa no quadra
Ahir, mentre els líders dels estts europeus signven (sense dir ni "mu") el compromís que Donld Tusk j hvi negocit mb Turqui, l notíci de l detenció de Slh Abdeslm v monopolitzr i desvir l’tenció del públic. I ho v fer mb un sincronitzció tn oportun que, si ho penso més fredment, lgun cos no qudr. L cimer entre els representnts dels pïsos europeus per trobr un solució l problem dels refugits j estv convocd i el text de l’cord j hvi estt detlldment negocit entre el president del Consell Europeu, Donld Tusk, i el primer ministre turc, Ahmet Dvutoğlu.
Llegir-ne més
Joan Guerola
19 de març de 2016 10:00 h
Contes d'en Jan Bosch 85 Racista sí, no? 4
Rcist sí, no? 4 Qurt prt Mlventurd si un immigrnt suspèn l'ssigntur. Se l podrà considerr rcist? Els temors es compleixen bns del previst, j que els pres d’un de les nenes mrroquines, que suspèn finl de curs, no trden venir queixr-se. —No puide ser. A ver, no puide ser suispender l hij —s’encprr el pre en l tossuderi—. Seguro poder provr, tu sbes. —Deuen presentr un reclmció per escrit secretri. —Tu sbes, no sé inscribir. Mi hij, no sbe iscribir tmpoco. —Hi h un model de reclmció secretri.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
19 de març de 2016 09:20 h
Emergència social
Ho v dir Lluís Llch Reus en el sentit de que hi hvi prlmentris i grups sencers que votrien fvor en determindes coses, de clr venç socil, però que hn de votr en contr perquè representri sotmetre's uns compromisos que sben que econòmicment no es poden complir, que no es compt mb el pressupost necessri. Tothom sp, o pot sber, que l Generlitt de Ctluny no dispos de tot el que gener el pís i, desprès de tot el que se'n v, i no torn bix cp concepte, s'h de comptr mb el que qued i mb ixò s'h de construir el pressupost per totes les despeses de funcionment i, en quest sentit, és igul de bàsic, principl i fonmentl, que quedi el millor tès possible el deprtment de snitt, el d'educció (incloent investigció i desenvolupment), el de serveis socils, el de cultur, ixí com, el de segurett, el de trnsports, i podríem nr enumernt tots i cdscun dels que, d'lgun mner, tenen incidènci direct en que l nostr vid rutlli de l mner més norml possible, tmpoc cl que sigui mb msses estridències.
Llegir-ne més
El Comunicado J Herrera
19 de març de 2016 00:00 h
Catalunya afecta a EEUU
Hy ciuddnos que ven l vertiente económic como uno de los motivos por los que Ctluny tiene que celerr el proceso de desconexión. Rzones no fltn, y est semn d más motivos pr ello. Ctluny necesit utogestionr su propi fisclidd con crácter de urgenci. De seguir soportndo l presión pr refinncir l deud corto plzo, y no encontrr un gesto stisfctorio con el Estdo espñol, solo hrá que ensucir l situción, ún más si cbe. Por este motivo l genci de clificción creditici Stndrd nd Poor's h nuncido que l degrd un esclón situándol en un “situción finncier que sufre vriciones notbles” según su bremo.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs