24 de març de 2016 07:51 h
L'ny 2006, el govern del Sr.Rodríguez Zptero v presentr l que es v nomenr “Ley de l dependènci”, v ser provd pel Consell de Ministres i rtificd en Ple del Congrés mb un mple mjori. Finlment, fou publicd, com tot el que s'hi public tll de “snt prul” complir si o si, en el B.O.E. el 15-12-2006. L llei dictminv que el seu finnçment seri l 50% entre l'Administrció Generl de l'Estt i les Comunitts Autònomes, però, el cert és que s'h nt desvirtunt fins el punt en que, mb el PP l govern, l'portció de l prt de l'Estt tingut que ser bsorbid en bon prt per les comunitts que vn plicr l llei des del primer moment, com és el cs de Ctluny.
Llegir-ne més
23 de març de 2016 22:04 h
Les ‘mbixdes’ ctlnes són un dels punts forts de certs sectors de l’espnyolisme per criticr el procés, sempre fent demgògi, és clr. L despes en exteriors ctln és d’uns 19 milions, cos que no és ni l meitt de l d’Andlusi o Euskdi, per exemple, però en tot cs, sovint es prl de dispendi, d’inutilitt, o d’eines per l independènci qun es f referènci les delegcions ctlnes. No obstnt, els temptts de Brussel·les, que encr tenen Europ compungid i temorid, sí que hn servit per destrossr el mite: l’oficin del Govern l cpitl belg i el representnt permnent de l Generlitt l UE, Amdeu Altfj, hn dont un cop de puny sobre l tul per fer cllr les veus crítiques, que de ben segur continurn fent soroll però cd vegd mb menys rguments.
Llegir-ne més
23 de març de 2016 08:46 h
L fi del snturi belg (23/03/2016) Els temptts jihdistes de Brussel·les pressionen l’estt belg cp un nou escenri. Les polítiques grntistes que hn dont prestigi i reconeixement ls poders públics d’quest pís funddor de l’Europ comunitàri poden experimentr un inflexió greu. El pcte no escrit o tàcit segons el qul determindes minories ncionls, religioses o ideològiques podien gudir de l tolerànci d’quest estt europeu h quedt ltert de mner rdicl. Aquest cnvi, tot sigui dit, h estt provoct per l pressió frnces, com tl vegd v pssr mb ETA des del moment en que l’Estt espnyol v fer impossible (no sé sp encr prou bé quin preu) l neutrlitt frnces envers els seus seguidors i militnts.
Llegir-ne més
22 de març de 2016 20:13 h
És molt frustrnt i trist hver d’escriure un rticle diumenge en el qul l notíci sigui, lmentblement, l’ccident d’utocr de l’AP7 l quilòmetre 333 que es v endur l vid de 13 estudints del progrm Ersmus, totes noies. Sense el temps suficient per hver-nos refet, vui, després del testimoni d’hir d’en Guifré, em torn tocr escriure sot pitjors condicions, si ixò er possible després de l jornd tràgic de diumenge: vui, un temptt reivindict per l’orgnitzció terrorist Estt Islàmic que j sum l xifr de més d’un trenten de morts Brussel·les, torn scsejr les nostres vides.
Llegir-ne més
22 de març de 2016 13:50 h
Hi hn de ser, no es poden esborrr d'un cop, però, que bo que és què ni PP ni PSOE puguin governr per si sols, què necessitin furgr en les seves entrnyes per cercr possibles coincidències i simpties mb ltres grups prlmentris. A qui, mínimment, li interess l corrent polític que dirigeix el di di de tots els espnyols és diferent, fresc, sentir ltres veus i, sobretot, ltres discursos. J sbem que desprès pss el que pss però, si més no, s'obren lgunes expecttives perquè determindes cdires clvdes l terr es moguin.
Llegir-ne més
22 de març de 2016 12:56 h
Europ investigrà Espny per deslleiltt (22/03/2016) Des del Prlment Europeu s’instrà que des de les institucions europees s’investigui el Regne d’Espny per l sev complicitt en el conflicte de l’Est d’Ucrïn, i l’ocupció russ de l penínsul de Crime. Les utoritts espnyoles, principlment per decisió express del ministre d’exteriors, el Sr. Grci Mrgllo (1944),estnt col·lbornt estretment mb les utoritts russes, i totes les delegcions del Sr. Putin (1952), en l’prell de reregurd bèl·lic, oferint el port espnyol de l ciutt de Ceut per tots els vixells que ho necessitin.
Llegir-ne més
21 de març de 2016 22:04 h
L tristor encr ens enveix l'hor d'escriure questes línies cus de l'ccident d'quest diumenge l mtí en què 13 noies hn mort enllundes en un utocr. És esfereïdor, per l mgnitud de l trgèdi, per només intentr posr-se l pell de les fmílies de les víctimes i comprovr que és impossible, i tmbé per l consttció, un vegd més, que l mort pot estr espernt-nos qulsevol cntond. L situció tmbé és especilment complicd pels representnts polítics i policils ctlns, pel pper que els toc fer.
Llegir-ne més
20 de març de 2016 21:45 h
L diputd liberl Bess Nungrryi Price, del prlment de l'estt de Northern Territory, Austràli h demnt el reconeixement de l llengu wrlpiri l institució. Price té el wrlpiri com llengu mtern i vol utilitzr-l l prlment. De fet ho v provr el pssr desembre però l president del prlment v cridr-l l'ordre. Les llengües borígens ustrlines són prohibides d'usr l sev terr utòcton mentre és imposd un llengu estrnger, l'nglès. El febrer Price v presentr un escrit en l sev llengu pròpi i el prlment el v refusr per "dificultt de trduir".
Llegir-ne més
20 de març de 2016 21:30 h
El cmí cp l felicitt no preix en cp mp. No hi h Google Mps ni gui Michelin que ens hi pugui conduir. Tot i coneixent l’extrem dificultt d’quest epopei, l’espècie humn persisteix en trobr quest mleït cmí que de vegdes trnscorre prl·lelment l crreter per l qul circulem sense donr-nos-en. Alguns fins i tot tenen l sort de plpr-l, o de gudir-l en un moment o ltre de l sev vid. Aquest er l sort que compnyv les tretze noies que hn perdut l vid quest mtind, cus d’un cop de volnt sobtt del conductor de l’utocr en el qul vitjven de retorn cs.
Llegir-ne més
20 de març de 2016 21:25 h
En quest segon prt de l'nàlisi del CEO em centrré en tot el que té veure mb el posicionment dels diferents prtits polítics i les tendències de vot que criteri meu se'n dedueix. Al finl de l'rticle nlitzré lguns elements vincults l posicionment ideològic dels enquestts, en l mesur que són un reflex de l societt i que poden explicr lgunes coses que fecten no només ls prtits, sinó, i ixò és el més rellevnt, l procés independentist. 1. Prtits polítics, posicionment i tendències de vot Junts pel Sí és l forç polític que té un més lt fidelitt de vot, del 83%.
Llegir-ne més
