Vicenç Plans
16 de febrer de 2018 08:33 h
El reencarnació del pujolisme és el 155, la Generalitat autonòmica.(16/1/2018)
El reencrnció del pujolisme és el 155, l Generlitt utonòmic.(16/1/2018) Amb govern de l Generlitt o no, l Generlitt utonòmic és l representnt ordinàri de l’estt Ctluny, com mnt vegdes v recordr el pujolisme. Tnmteix, l creenç engnyos de que el ctlnisme podi cpgirr-ho h toct sostre. L Generlitt utonòmic és el propi estt espnyol, i l sev utonomi polític està l servei d’quest mrc, i ixí és i serà. Cd di que pss mb el 155 es v esmicolnt més i més el mirll de l mentid pujolist, segons l qul l Generlitt utonòmic podi ésser lgun cos diferent de l que és: un prell més de l’estt espnyol, dedict si cl reprimir l nció ctln, mb independènci de l ideologi que l governi.
Llegir-ne més
Cap comentari
El Dietari del Procés
15 de febrer de 2018 23:36 h
L’Estat veu una autopista per fulminar la immersió amb el 155
J són dins de l Generlitt. Ar tot és molt més fàcil. Durnt els últims nys l’Estt espnyol, empès per Ciutdns, h lluitt per intentr crregr-se l immersió lingüístic, i no ho h conseguit mlgrt les múltiples sentències de tribunls en quest sentit. El deprtment d’Ensenyment, controlt per governs votts per l ciutdni, mi no h cedit. Fos del prtit que fos. Però és clr, r el deprtment està controlt per Mrino Rjoy, està indefens, sense bsolutment cp mrge després d’un propició l forç.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
15 de febrer de 2018 22:01 h
Mèrits. requisits i substitució linguística
El prtit de River i Arrimds pretén ( mitjnçnt un proposició de llei l Congrés) que el ctlà, i les ltres llengües cooficils de lEstt espñol, deixin de ser un requisit per ccedir l funció públic. Això, bnd de ser un mesur ideològic molt uniformitzdor, ssimilcionist, lingüicid, i reccionàri implicri un cop de destrl contr l cohesió socil, un tc brutl contr els drets lingüístics, individuls i col.lectis, i un violció de l Crt Europe de les Llengües Regionls i/o Minoritàries, ixí com de l’Esttut de Ctluny de 2006 il Llei de Polític Lingúistic 1/1998 A més, quest propost de Cs seri un torpede contr l líni de flotció de l convivènci Ctluny i un problem importnt perquè l’dministrció ctln pogués exercir correctment l sev fein, sense cp men de discrimincions.
Llegir-ne més
Jordi Matas i Dalmases
15 de febrer de 2018 20:30 h
Estar en el poder i tenir poder
Tots els que ens hem dedict l’estudi de les elits polítiques sbem que hi h tres principls proximcions per sber qui form prt de l'elit polític (deixnt de bnd l polèmic discussió sobre el terme elit): l reputcionl, l decisionl i l posicionl. L reputcionl consisteix preguntr l comunitt qui creu que form prt de l'elit polític. L decisionl consider que les elits polítiques són les persones que veritblement prenen les decisions polítiques, i tmbé les que més influeixen en quest decisió.
Llegir-ne més
Imma Gallardo
15 de febrer de 2018 20:26 h
Ja hem engegat el camí i més tard o més d’hora acabarem sent una nació
No sé si per tothom té el mteix significt el fet de sortir elegit diputt, personlment crec que és un honor poder servir els ciutdns del meu pís des d’un institució tn representtiv, mb tnt històri com és el Prlment de Ctluny. Tinc molt clr que bnd de contribuir elborr lleis, judr en el control del Govern i d’ltres funcions és sobretot en les comrques del Pirineu on pren un pper molt rellevnt l mev figur com diputd d’quest territori. Acompnyment i suport ls representnts territorils, les entitts i ssocicions, ls diferents sectors.
Llegir-ne més
Manuel Pérez Nespereira
15 de febrer de 2018 16:20 h
El sobiranisme davant la disjuntiva. Insubmissió o rendició
Les continues notícies que ens rriben dels jutjts espnyols hn tingut l virtut de situr el conflicte mb l’Estt en un terrer que possibilit, només, dues respostes: Rendir-se, tl i com vol l’Estt, o insubordinr-se sense tenir clres quines poden ser les conseqüències, ni quin el recorregut. Anem pms. Qulsevol person d’intel·ligènci mitjn, i per poc perspectiv que hi posi, es pot donr perfectment que els ctlns, i l nostr nció, estn sent sotmesos un procés d’niquilció morl, persecució polític i setge judicil.
Llegir-ne més
Vicenç Plans
15 de febrer de 2018 08:17 h
Qui planifica el benestar de la població? (15/2/2018)
Qui plnific el benestr de l poblció? (15/2/2018) L vigènci del 155 h post en evidènci fins quin punt està centrlitzd l polític espnyol. Les decisions rels i efectives es decideixen, per entendre’ns nivell de BOE. L rest és un il·lusió òptic: institucions pròpies, prlment utonòmics, utonomi locl,.. que si bé tenen lgun influènci i fecten directment l poblció no tenen incidènci en les grns decisions que són necessàries per grntir el benestr de l poblció. El principi de subsidiriett, o com encomnr les institucions més properes el di di de l poblció cd di està més en crisis.
Llegir-ne més
JOSÉ LUIS ORTIZ GUELL
14 de febrer de 2018 20:36 h
LAS SOMBRAS DE LA POSTVERDAD
Este pnorm es tn triste y desoldor. Estmos terminndo con l democrci, l est mtndo un Gobierno que incumple su plbr, que cept que lgunos lleguen firmr que l edd de jubilción se prtir de los 75 ños, como firmn el Circulo de Empresrios, que no luch contr l corrupción y que nte l menz de no poyr los presupuestos por prte de Ciudddos firmen que legislrán con Decretos , según Montoro. Un gobierno que es incpz de portr soluciones polítics los conflictos y pr ello recurre l judicilizlizción por su incpcidd, su escs cpcidd dilognte, su inopertividd.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
14 de febrer de 2018 20:12 h
Viatge cap a la dignitat
Mirei Boy, l viv imtge de l llibertt, s'h persont vui mb tot un comitiv de gent de tots els prtits independentistes, més Comuns i EH Bildu, dvnt del Tribunl Suprem, l cpitl del regne d'Espny. Tl i com hvi vnçt ell mteix i vui reltv el periodist Pere Crdús Vilweb, Boy nv decidid trnsmetre un misstge molt clr l jutge Llren: "H quedt demostrt que fer-se l’hrkiri no serveix de res. Actr l constitució? Quin obligció tinc jo de fer un cos que no hi h cp obligció de fer?". L'exdiputd de l CUP portv pres tmbé un frse del propi Llren per etzibr-li: "L qüestió de l identitt ctln i de l integritt de l’estt espnyol no té cp respost judicil, sinó polític".
Llegir-ne més
Vicenç Plans
14 de febrer de 2018 08:23 h
Les raons humanitàries prevalen sobre la seguretat de l’estat (14/2/2018)
Les rons humnitàries prevlen sobre l segurett de l’estt (14/2/2018) Els tribunls espnyols estnt vntposnt rons de segurett de l’estt les més elementls rons humnitàries en l’ssumpte dels presos polítics ctlns, en situció preventiv. Des d’quest visió, hom j qulific els rguments judicils « doctrines terroristes d’estt » doncs l’objectiu que es persegueix més d’obligr per medi de coerció ssumir penediments públics ls presidiris és temorir el conjunt de l poblció ctln, i qui sp si tmbé prt o grn prt de l’espnyol.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs