El Dietari del Procés
17 de febrer de 2018 20:12 h
6 mesos després, ignomínia
6 mesos després, Josep Lluís Trpero, Mjor dels Mossos d’Esqudr durnt l’temptt de Brcelon, h estt degrdt; Joquim Forn, el conseller responsble del dispositiu policil, és l presó, i Crles Puigdemont, president de Ctluny en el moment de l’temptt, l’exili. Els servidors públics de Ctluny, que vn brillr l’hor de gestionr un crisi que v gfr mb els pixts l ventre l’Estt espnyol, hn pgt molt cr fins el menor dels èxits de l’opertiu. Espny no v tolerr de cp mneres que el món veiés com de vible és l’Estt ctlà prtir d’un gestió excel·lent d’un fet tnt terrible.
Llegir-ne més
Cap comentari
JOSÉ LUIS ORTIZ GUELL
17 de febrer de 2018 17:18 h
CATALUNYA EL PRECUSOR DE ESPAÑA
Estoy cnsdo de todos los intentos de cllr el vlor y l importnci de Ctluny en el estdo espñol. Desde hce y csi dos siglos l que h bnderdo l modernidd, el movimiento cosmopolit y l que h situdo en l esfer interncionl del prestigio Espñ siempre h sido en grn prte l lbor de modernizción que h contribuido el espíritu innovdor de Ctluny, desde el rte con prestigiosos bnderdos como Gudí, Miro, Dlí y un lrgo etc... que hn levntdo y hn ddo prestigio l nombre de Espñ sumid en un estdo que viví sumido en el cciquismo propio de momentos involuciondos, el cciquismo cstellno que se propgb hst tierrs del sur y lcnzb el norte de Áfric.
Llegir-ne més
Joan Guerola
17 de febrer de 2018 00:22 h
Contes d'en Jan Bosch 185 Digues-me, que fas aquí? 4
Digues-me, que fs quí? 4 Qurt prt SEC 9 ‑ INTERIOR / PIS VERÒNICA AL BARRI VELL de GIRONA / MATINADA (Continució) L Verònic llegeix un poem curt en silenci. Verònic Uu, quin sensibilitt. Molt mco. Però l intertextulitt que proposes sobre obres d’ltres poetes l’hs de trebllr més encr. Et quedrà preciós. Subrtllo frses confuses. Ell li pos les plmes de les mns en el coll i en les gltes. L mir ls ulls. Ell li cost les mns i les fic dins de les d’ell. En cbt les hi f un petó.
Llegir-ne més
El Comunicado J Herrera
17 de febrer de 2018 00:00 h
La 'presa' Catalunya
El cniblismo según suponí Sigmund Freud, es un momento rdiclmente inestble ‘de lo corpóreo’ y un de ess imágenes, deseos y miedos primrios prtir de los cules se imgin l subjetividd y l cultur. En l escen cníbl, el cuerpo devordor y el devordo, sí como l devorción mism, proveen modelos de constitución y disolución de identiddes. En breve sistiremos un cto de ntropofgi. Al inevitble cniblismo ideológico de l derech espñol. Ese ncionlismo que h probdo l sngre con Ctluny, hor un vez h dejdo l 'pres' mlherid un ldo, se peler por demostrr quién es el que mnd en est jungl llmd Espñ.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
16 de febrer de 2018 23:41 h
Saben que la llengua és la clau de volta de tot plegat
El govern de Rjoy està determint rebentr l immersió lingüístic per l vi ràpid, i estlvint-se els mil obstcles que els huri ocsiont en condicions normls. Avui ho h tornt demostrr, mb el ministre d'Educció confirmnt que pensen grntir que els pres puguin trir entre el cstellà i el ctlà com llengu vehiculr l'educció. I no de form individul, sinó de form col·lectiv. A què es refereix? No ho h clrit, però és obvi que Mdrid vol que el procediment ctul per demnr el cstellà com llengu preferent, que no rrosseg ni 100 fmílies l'ny, sigui més senzill i estigui l mà de qulsevol sense mss complexitt.
Llegir-ne més
JOSÉ LUIS ORTIZ GUELL
16 de febrer de 2018 21:30 h
DE LA DEMOCRACIA AL ABOSOLUTISMO....(DE LA DEMOCRÀCIA A L'ABOSOLUTISMO )
Cd dí me refirmo en un opinión que se está demostrndo cd pso que de el gobierno de Mrino Rjoy. H conseguido trnsformr un democrci en un Estdo que pretende gobernr bse de Decreto Legisltivo, por no probr los presupuestos, e incumpliendo él mismo l propi Constitución; y no sólo eso, sino que se mpr bjo l sombr del todopoderoso 155 que quiere empler, hor con el tem de l educción y el tem de l lengu ctln. Es indmisible este funcionmiento, mprándose con distintos lidos en este cso con Ciuddnos.
Llegir-ne més
Claudi Bachs
16 de febrer de 2018 11:56 h
Jaume Botey i Vallès, que la terra et sigui lleu
M'ssbento mb tristor de l mort de Jume Botey i Vllès, hospitlenc d'dopció, honest, treblldor i defensor de l ciutdni, sobre tot, dels més desfvorits. Vig tenir l sort de conèixer en Jume Botey l'Institut de Btxillert de Cn Serr, noment Torrs i Bges. El vig tenir com professor de religió perquè ell, per quell temps, er cpellà i l religió er mtèri obligtòri. Jo teni només deu nys qun vig començr el btxillert elementl i veni d'un escol prroquil on hvi curst primàri. Un escol on l religió teni un pes fonmentl, gire bé intensiu i on -dit mb totes les lletres- s'doctrinv en l religió ctòlic.
Llegir-ne més
Vicenç Plans
16 de febrer de 2018 08:33 h
El reencarnació del pujolisme és el 155, la Generalitat autonòmica.(16/1/2018)
El reencrnció del pujolisme és el 155, l Generlitt utonòmic.(16/1/2018) Amb govern de l Generlitt o no, l Generlitt utonòmic és l representnt ordinàri de l’estt Ctluny, com mnt vegdes v recordr el pujolisme. Tnmteix, l creenç engnyos de que el ctlnisme podi cpgirr-ho h toct sostre. L Generlitt utonòmic és el propi estt espnyol, i l sev utonomi polític està l servei d’quest mrc, i ixí és i serà. Cd di que pss mb el 155 es v esmicolnt més i més el mirll de l mentid pujolist, segons l qul l Generlitt utonòmic podi ésser lgun cos diferent de l que és: un prell més de l’estt espnyol, dedict si cl reprimir l nció ctln, mb independènci de l ideologi que l governi.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
15 de febrer de 2018 23:36 h
L’Estat veu una autopista per fulminar la immersió amb el 155
J són dins de l Generlitt. Ar tot és molt més fàcil. Durnt els últims nys l’Estt espnyol, empès per Ciutdns, h lluitt per intentr crregr-se l immersió lingüístic, i no ho h conseguit mlgrt les múltiples sentències de tribunls en quest sentit. El deprtment d’Ensenyment, controlt per governs votts per l ciutdni, mi no h cedit. Fos del prtit que fos. Però és clr, r el deprtment està controlt per Mrino Rjoy, està indefens, sense bsolutment cp mrge després d’un propició l forç.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
15 de febrer de 2018 22:01 h
Mèrits. requisits i substitució linguística
El prtit de River i Arrimds pretén ( mitjnçnt un proposició de llei l Congrés) que el ctlà, i les ltres llengües cooficils de lEstt espñol, deixin de ser un requisit per ccedir l funció públic. Això, bnd de ser un mesur ideològic molt uniformitzdor, ssimilcionist, lingüicid, i reccionàri implicri un cop de destrl contr l cohesió socil, un tc brutl contr els drets lingüístics, individuls i col.lectis, i un violció de l Crt Europe de les Llengües Regionls i/o Minoritàries, ixí com de l’Esttut de Ctluny de 2006 il Llei de Polític Lingúistic 1/1998 A més, quest propost de Cs seri un torpede contr l líni de flotció de l convivènci Ctluny i un problem importnt perquè l’dministrció ctln pogués exercir correctment l sev fein, sense cp men de discrimincions.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs