21 de febrer de 2018 16:00 h
F més de deu nys, en un llrg debt sobre l'utodeterminció l Universitt Pompeu Fbr, orgnitzt per L Fàbric, et vig veure per primer cop de cos present, mn, Ann. Hi prlàvem un coll d'homes -mss-, del Junqueres l Quim i el Btll, del Rimundo l Tomeu. I tot semblv i er possible, tl com és vui i serà demà. Tot i més, per ixò fèiem nr prules gruixudes, de l mteix mner que r i durnt tots quests nys hem fet coses grns i grosses, molt grosses. És clr que j sbi qui eres perquè en quell moment qun lgú es movi munt i vll o del seu poble estnt pssv tenir un nom que s'nv repetint un cop i un ltre cop.
Llegir-ne més
21 de febrer de 2018 15:18 h
Un fet incontestble: el que v pssr el 27 d’octubre fou un declrció simbòlic. Ho dic jo i ho dic sense estr dvnt de cp jutge espnyol, no cl. De fet no cl cp cocció, ni por ni pressió ni res d’ixò. Només cl sentit comú. Que llò fou simbòlic ho vlen els fets i qui digui el contrri menteix o f trmpes -mb o sense intenció-. Altr cos és si tothom dels implicts en primer person en l declrció d’independènci pensven que llò quedri només en un pur simbolisme o niri més enllà.
Llegir-ne més
21 de febrer de 2018 08:47 h
L fllid polític espnyol: negr l negocició (21/2/2018) L’estt espnyol, de l m del seu govern principlment, j que mou tots els fils possibles, prl en nom de l democràci però l pràctic condemn l sev pròpi existènci l negr l negocició i l deliberció. Certment que ssisteix les sessions de control del Congrés i del Sent però ho f per repetir un discurs tnct i sense sentit de que l’estt espnyol no teni cp ltr opció que perseguir i reprimir les spircions democràtiques dels ctlns. El vlor de l’1 d’octubre de 2017, com referèndum d’utodeterminció de Ctluny, és el seu contingut democràtic de fets concrets, i no de discursos, com els espnyols, que ccentuen un visió tncd i negtiv sobre l’evolució de les ncions hispàniques.
Llegir-ne més
20 de febrer de 2018 20:12 h
Ann Gbriel es quedrà Suïss i plntrà demà l Tribunl Suprem. L’exdiputd de l CUP h decidit buscr refugi l pís helvètic per evitr l justíci espnyol. Creu que Mdrid no tindri un judici just. És per ixò que té tot l intenció del món d’estblir-se Suïss i continur exercint de professor de Dret l UB. Lògicment preveu que l’Estt engegui un ordre de cerc i cptur interncionl, però té confinç mb que l’estt suís l denegrà. Alguns recorden que es podri veure beneficid de l no-extrdició d’Espny Suïss d’Hervé Flcini, l’enginyer que v filtrr ddes de centenrs de milers de clients de bncs suïssos que estven presumptment defrudnt les hisendes ncionls.
Llegir-ne més
20 de febrer de 2018 11:17 h
Prlnt de l mner més entenedor per tothom, i sense crregr les tintes en ltres considercions, heus cí que Espñ, per l sev estructur territoril i del seu finnçment, no pot prescindir de Ctluny (ho cb de confirmr, un vegd més, el Ministre d’Economi). Per ltr bnd, Ctluny, mb les eines de que dispos, s'entén democràtiques, no pot nr-se'n. És llò que s’h dit infinitt de vegdes que ni Ctluny te l forç per mrxr ni Espñ l te per sotmetre-l definitivment. Sembl, doncs, que les dues prts estn condemndes restr juntes, o juntdes, segons sigui el gru d’prellment l que es pugui rribr, sempre respectnt l diferènci rel de les dues prts.
Llegir-ne més
20 de febrer de 2018 08:30 h
L lluit democràtic i l confinç (20/2/2018) Tenir por de l’estt és molt desconegut per molt gent. En generl, lmenys en el Regne d’Espny, hom no s’h plntejt enfrontr-se l’estt. Determints grups, més ideològics, en cnvi si que ho hn fet, sigui Ctluny, l Pís Bsc o Espny, des de visions revolucionàries. Confir en l democràci, o en l voluntt populr, és l’únic motiu per mntenir un lluit o resistènci contr l’estt, sigui quin sigui l sev dscripció. Confir en l democràci signific creure, de form qusi bsolut, que l mteix qüestió que hom es plntej tmbé ho és de qulsevol dels que vivim en l mteix societt, o si més no mjoritàriment.
Llegir-ne més
19 de febrer de 2018 23:04 h
El professor Rmón Cotrelo dei f setmnes que el que els independentistes deien dvnt del jutge no comptv per res. Que no hi féssim cs. Certment, tenim molt clr que Mrt Rovir, que h declrt vui conjuntment mb Mrt Pscl dvnt del Suprem, segueix essent l primer independentist de totes, però, ostres, després de l declrció de l setmn pssd de Mirei Boy (slvnt l distànci entre l responsbilitt d’un i l'ltr), hem viscut l declrció d’vui mb un punt de resignció. Resignció perquè sbíem exctment quin seri el tipus de defens que fri l número 2 de Junquers, i potser esperàvem més combt.
Llegir-ne més
19 de febrer de 2018 08:12 h
Les exigències europees un Espny en regressió (19/2/2018) L Comissió Europe necessit progressr d’lgun mner, i per ixò li cl liderr, de form resolutiv, les reformes necessàries per rectivr l sev dinàmic institucionl i exercir com Unió Europe. Per fer-ho, no sols té les reticències dels estts membres sinó que tmbé hi h un frontl oposició com h psst en el cs del BREXIT o tmbé les posicions poloneses o espnyoles, per posr només dos exemples, de retrocés en l’impuls de les polítiques europees.
Llegir-ne més
18 de febrer de 2018 22:38 h
Dos dies l setmn vig recollir els meus dos néts, de 7 i 4 nys, un escol públic Cornellà. En sortir es queden jugr mb els seus compnys en un descmpt que hi h les seves portes. Prlen entre ells i elles en cstellà, fins i tot mb els que tenen el ctlà com llengu mtern. A les clsses, mb els mestres tots prlen en ctlà mb l mestre. A cd grup hi h els típics recels de si quelles migues es creuen més selectes i exclouen d’ltres del seu petit cencle. Però no hi h cp men de diferènci, ni tensió, cp, per rons d’idiom.
Llegir-ne més
18 de febrer de 2018 22:25 h
Eren qurts de dotze de l nit d'quest dissbte qun sltv l sorpres: Ann Gbriel és Ginebr, Suïss, l ciutt que cull l seu de l'ONU, per preprr l sev defens dvnt el Suprem i per donr-li un cire interncionl l cus independentist. Dimrts desvelrà si dimecres es presentrà l Suprem o es quedrà l Confederció Helvètic. Després de setmnes d'especulcions, inclos l d'un supost vitge Veneçuel per buscr sil polític, el prdor de l líder 'de fcto' de l CUP en l pssd legisltur es coneixi.
Llegir-ne més
