El Dietari del Procés
12 de febrer de 2018 23:12 h
Boya, a l’atac
A prtir de dimecres començrn pssr pel Suprem un nov fornd de líders independentistes com investigts per l mcrocus generl contr l’1-O i l declrció d’independènci. Artur Ms, Mrt Pscl, Mrt Rovir, Neus Llovers i Ann Gbriel s’enfrontrn els propers dies l jutge Llren, però l primer que ho frà serà Mirei Boy quest dimecres. L’exdiputd de l CUP h firmt en rod de prems vui que no h servit de res que els líders engrjolts hgin “bjurt” l sev ideologi. Vist ixò, ell h dit que pens “nr de cr, sense por” dvnt del mgistrt, ixí que ni renuncirà l’1 d’octubre, ni l progrm electorl de l CUP.
Llegir-ne més
Cap comentari
Cartes dels lectors
12 de febrer de 2018 20:51 h
El front antirepressiu, ara!
L cus generl contr l’independentisme vnç inexorblement sot el lidertge del jutge Lmel. És un operció de criminlitzció que h trspsst els límits de l’estt de dret. Les interlocutòries del jutge penlitzen les opinions, criminlitzen el fet de ser independentist i cerquen l mort polític dels encusts. L’objectiu és prlitzr i derrotr les spircions republicnes profundint en l desmorlitzció dels presos. L’Espny inlterd ssumeix d’esquerr dret l regressió democràtic espnyol sense moure un dit ni bdr boc.
Llegir-ne més
Josep Huguet
12 de febrer de 2018 20:21 h
GENERALITAT O REPÚBLICA (en català)
Unes obvietts per començr. L Generlitt h estt l’òrgn d’utogovern de Ctluny l llrg de l històri, comprtit, l mjori de temps, mb les monrquies ctlnorgones, dels Àustries i del primer Borbó. I l 1931, mb l 2 Repúblic espnyol. I l 77, mb l monrqui trdofrnquist. Qun les circumstàncies històriques hn empès superr el règim espnyol s’hn ssjt repúbliques ctlnes: des de Pu Clris Frncesc Mcià. Si r mteix hguéssim tingut l dvnt un Estt democràtic com el cndenc o el britànic j s’huri produït el trspàs de poder de l’Estt i de l sev Generlitt utonòmic l nov Repúblic ctln.
Llegir-ne més
Josep Huguet
12 de febrer de 2018 20:13 h
GENERALITAT O REPÚBLICA
Trducido del originl en ctlàn Uns obvieddes pr empezr. L Generlitt h sido el órgno de utogobierno de Ctluñ lo lrgo de l histori, comprtido, l myorí de tiempo, con ls monrquís ctlnorgones, los Austris y del primer Borbón. Y en 1931, con l 2ª Repúblic espñol. Y el 77, con l monrquí trdofrnquist. Cundo ls circunstncis histórics hn empujdo superr el régimen espñol se hn ensydo repúblics ctlns: desde Pu Clris Frncesc Mcià. Si hor mismo hubiérmos tenido delnte un Estdo democrático como el cndiense o el británico, y se hbrí producido el trspso de poder del Estdo y de su Generlidd utonómic l nuev Repúblic ctln.
Llegir-ne més
Josep Pinyol
12 de febrer de 2018 08:50 h
Resolució democràtica del conflicte (conclusió): La victòria depèn de nosaltres
El Regne d’Espny se sent molt segur de l sev forç; els seus polítics, jutges i mitjns de comunicció ens comminen rendir-nos. Tot i ixí l’estrtègi repressiv de l’Estt espnyol està condemnd l frcàs. L sev incpcitt de seguir el cmí democràtic del Cndà en relció l Quebec és l sev febles. F qurnt nys Pierre Trudeu v redctr un nov constitució que reconeixi nglòfons i frncòfons com pobles funddors de Cndà i fei oficil el frncès i l’nglès tot l’Estt cndenc. De mner progressiv el Prtit Quebequois h nt perdent suport socil.
Llegir-ne més
Vicenç Plans
12 de febrer de 2018 08:41 h
La vigència del 155: necessària sense una victòria de la democràcia (12/2/2018)
L vigènci del 155: necessàri sense un victòri de l democràci (12/2/2018) L resistènci és un màxim de l voluntt personl i col·lectiv que es pot expressr de moltes mneres. Històricment, j des de temps ncestrls, s’h mnifestt en form de pgments de tributs o similrs. Pgnt els opressors es queden trnquils, j que l riques tmbé corromp ls imperilistes doncs es conformen en nr exprimint l colòni. És el cs de l provínci ctln, com en ltr temps ho fou l provínci cubn. Hom pg per comprr l sev trnquil·litt, encr que sigui l preu de viure sotmès o sense il·lusió.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
11 de febrer de 2018 23:03 h
D'unicorns i d'hiper realistes
H trigt, però vui s’h posiciont. Mlgrt que sempre cb ctnt el què diuen els prtits, j que es prioritz l cohesió, l’ANC no consegueix evitr que l’ncorin un prtit. “Són de Convergènci”, diuen uns. “Són d’Esquerr”, els ltres. I els pobres de l CUP que no es mengen un rosco en quest pugn. Les declrcions d’vui els hn portt ser criticts pels que diuen que són de Convergènci. L’ANC h reivindict vui que s’investeixi Puigdemont de mner efectiv. Això, per si sol, no està tnt lluny del que diu ERC, el problem és que més d’ixò demnen ls polítics que ssumeixin totes les “responsbilitts i conseqüències penls dvnt d’un estt demofòbic”, digui el que digui el brç judicil espnyol.
Llegir-ne més
Raons per la República
11 de febrer de 2018 21:30 h
No estem en llimbs polítics
/* Style Definitions */ tble.MsoNormlTble {mso-style-nme:"Tul norml"; mso-tstyle-rowbnd-size:0; mso-tstyle-colbnd-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-prent:""; mso-pdding-lt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-pr-mrgin:0cm; mso-pr-mrgin-bottom:.0001pt; line-height:115%; mso-pgintion:widow-orphn; font-size:11.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
11 de febrer de 2018 15:52 h
Ha tornat la censura franquista ?
Què està pssnt mb l llibertt d’expressió l’Estt espnyol? A l’ny 2018 sembl que hgi tornt l censur frnquist. Un exemple contundent el tenim en el judici l'Audiènci Ncionl contr el cntnt i rper lleidtà Pblo Rivdull, tmbé noment Pblo Hsel, en què se li demnen 2 nys o mig de presó i 45.000 euros de mult per uns tweets i per unes cnçons contr l monrqui, l polici, i l’Estr Espnyol. Cl tenir en compte que quest cntnt j hvi psst un tempord l presó per uns “delictes” d’opinió.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
11 de febrer de 2018 15:46 h
"Ells" són els que fan adoctrinament
“Ells” són els que fn doctrinment Aquest corrent que s'hn encrregt d'implntr el PP i els “Ce ess” frà èpoc. Els dirigents d'quests dos prtits estn completment desbocts, cusnt tots els que no pensen com ells de voler mnipulr els que els escolten. L tàctic que empren i utilitzen és l que hn utilitzt sempre els doctrindors. Els que hn viscut prtir de mitjn segle XX sben com vren prendre l doctrin cristin i com vren prendre que Espny er un “unidd de destino en lo universl” en els textos doctrindors que t'imposven en temps del dictdor.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs