13 de febrer de 2018 21:34 h
En quests moments, l tempertur polític continu molt elevd. Estem rribnt un punt, d’eullició, en què només hi h dues opcions possibles: repúblic o brbàrie. Només tenim dues possibilitts : democràci, norml, l’estil europeu de debò o utoritrisme dretà totlment irrcionl i mnipuldor. Cl tenir molt present que l’rticle 155 de l CE -un rticle de l Crt Mgn que, per cert, no està desenvolupt- no és més que un excus del govern erspnyol per seguir “fent l vid impossible” l ctlns que volem viure en llibertt i benestr socil, mb totes les seves derivdes, com l Regne Unit, Bèlgic Suïss o Alemny.
Llegir-ne més
13 de febrer de 2018 20:57 h
Molt pendents de Mirei Boy. L cupire declrrà demà dvnt del Suprem, i durnt quests drrers dos dies, com explicàvem hir tmbé, tot hn estt mostres de suport. Boy h decidit optr per l’estrtègi de fidelitt l poble, l vi Hsel: fer un defens polític pel que consider que és, tmbé, un cus generl polític. És l vi més dign i vlent, però tmbé l més exposd. Boy i Gbriel demnrn el testimoni del director del CtSlut perquè certifiqui l xifr de mil ferits l'1O. Aquest és el cmí seguir si volem seguir fent vi cp l Repúblic.
Llegir-ne més
13 de febrer de 2018 08:22 h
L certes ctln: un estt independent en form de repúblic (13/2/2018) L’bst i el contingut del referèndum d’utodeterminció del psst 1 d’octubre de 2017 és més rellevnt del que molts podem rribr pensr. L Dinmrc del sud és un conquest de molts nys i moltes genercions de ctlns, provinguin d’on provinguin, que només té un defecte de prtid: despertr totes les enveges i totes les misèries dels veïns espnyols. En privt, milers i milers de ctlns no independentistes, en quests moments, sovint del món de l cultur i de l polític, i mb prou seny, j mnifesten l sev dhesió quest spirció ncionl, sempre que el cost fos ssumible, socilment i personlment.
Llegir-ne més
12 de febrer de 2018 23:12 h
A prtir de dimecres començrn pssr pel Suprem un nov fornd de líders independentistes com investigts per l mcrocus generl contr l’1-O i l declrció d’independènci. Artur Ms, Mrt Pscl, Mrt Rovir, Neus Llovers i Ann Gbriel s’enfrontrn els propers dies l jutge Llren, però l primer que ho frà serà Mirei Boy quest dimecres. L’exdiputd de l CUP h firmt en rod de prems vui que no h servit de res que els líders engrjolts hgin “bjurt” l sev ideologi. Vist ixò, ell h dit que pens “nr de cr, sense por” dvnt del mgistrt, ixí que ni renuncirà l’1 d’octubre, ni l progrm electorl de l CUP.
Llegir-ne més
12 de febrer de 2018 20:51 h
L cus generl contr l’independentisme vnç inexorblement sot el lidertge del jutge Lmel. És un operció de criminlitzció que h trspsst els límits de l’estt de dret. Les interlocutòries del jutge penlitzen les opinions, criminlitzen el fet de ser independentist i cerquen l mort polític dels encusts. L’objectiu és prlitzr i derrotr les spircions republicnes profundint en l desmorlitzció dels presos. L’Espny inlterd ssumeix d’esquerr dret l regressió democràtic espnyol sense moure un dit ni bdr boc.
Llegir-ne més
12 de febrer de 2018 20:21 h
Unes obvietts per començr. L Generlitt h estt l’òrgn d’utogovern de Ctluny l llrg de l històri, comprtit, l mjori de temps, mb les monrquies ctlnorgones, dels Àustries i del primer Borbó. I l 1931, mb l 2 Repúblic espnyol. I l 77, mb l monrqui trdofrnquist. Qun les circumstàncies històriques hn empès superr el règim espnyol s’hn ssjt repúbliques ctlnes: des de Pu Clris Frncesc Mcià. Si r mteix hguéssim tingut l dvnt un Estt democràtic com el cndenc o el britànic j s’huri produït el trspàs de poder de l’Estt i de l sev Generlitt utonòmic l nov Repúblic ctln.
Llegir-ne més
12 de febrer de 2018 20:13 h
Trducido del originl en ctlàn Uns obvieddes pr empezr. L Generlitt h sido el órgno de utogobierno de Ctluñ lo lrgo de l histori, comprtido, l myorí de tiempo, con ls monrquís ctlnorgones, los Austris y del primer Borbón. Y en 1931, con l 2ª Repúblic espñol. Y el 77, con l monrquí trdofrnquist. Cundo ls circunstncis histórics hn empujdo superr el régimen espñol se hn ensydo repúblics ctlns: desde Pu Clris Frncesc Mcià. Si hor mismo hubiérmos tenido delnte un Estdo democrático como el cndiense o el británico, y se hbrí producido el trspso de poder del Estdo y de su Generlidd utonómic l nuev Repúblic ctln.
Llegir-ne més
12 de febrer de 2018 08:50 h
El Regne d’Espny se sent molt segur de l sev forç; els seus polítics, jutges i mitjns de comunicció ens comminen rendir-nos. Tot i ixí l’estrtègi repressiv de l’Estt espnyol està condemnd l frcàs. L sev incpcitt de seguir el cmí democràtic del Cndà en relció l Quebec és l sev febles. F qurnt nys Pierre Trudeu v redctr un nov constitució que reconeixi nglòfons i frncòfons com pobles funddors de Cndà i fei oficil el frncès i l’nglès tot l’Estt cndenc. De mner progressiv el Prtit Quebequois h nt perdent suport socil.
Llegir-ne més
12 de febrer de 2018 08:41 h
L vigènci del 155: necessàri sense un victòri de l democràci (12/2/2018) L resistènci és un màxim de l voluntt personl i col·lectiv que es pot expressr de moltes mneres. Històricment, j des de temps ncestrls, s’h mnifestt en form de pgments de tributs o similrs. Pgnt els opressors es queden trnquils, j que l riques tmbé corromp ls imperilistes doncs es conformen en nr exprimint l colòni. És el cs de l provínci ctln, com en ltr temps ho fou l provínci cubn. Hom pg per comprr l sev trnquil·litt, encr que sigui l preu de viure sotmès o sense il·lusió.
Llegir-ne més
11 de febrer de 2018 23:03 h
H trigt, però vui s’h posiciont. Mlgrt que sempre cb ctnt el què diuen els prtits, j que es prioritz l cohesió, l’ANC no consegueix evitr que l’ncorin un prtit. “Són de Convergènci”, diuen uns. “Són d’Esquerr”, els ltres. I els pobres de l CUP que no es mengen un rosco en quest pugn. Les declrcions d’vui els hn portt ser criticts pels que diuen que són de Convergènci. L’ANC h reivindict vui que s’investeixi Puigdemont de mner efectiv. Això, per si sol, no està tnt lluny del que diu ERC, el problem és que més d’ixò demnen ls polítics que ssumeixin totes les “responsbilitts i conseqüències penls dvnt d’un estt demofòbic”, digui el que digui el brç judicil espnyol.
Llegir-ne més
