30 de gener de 2018 23:52 h
L situció d’vui h deixt tothom perplex. Qun hom teni coll vll que vui hi huri el primer intent d’investidur, el president del Prlment, Roger Torrent, h decidit unilterlment no utoimmolr-se i fer un pus tècnic per, com h expresst ell mteix, trobr l mner de fer efectiv de veritt l presidènci de Crles Puigdemont, qui consider l’únic cndidt possible r mteix. Així, tmbé segons ell, podri intentr complir l demnd d’empr que el president Puigdemont li hvi fet rribr tmbé sense consens previ.
Llegir-ne més
30 de gener de 2018 08:35 h
Entre l propgnd i l informció: l repúblic ctln (30/1/2018) A mesur que el conflicte polític entre Ctluny i Espny es v llrgnt en el temps, els conceptes es vn destil·lnt, i el que eren propostes constructives i ssenydes, d’uns i els ltres, es converteixen en eines de propgnd, l servei d’un mobilitzció populr igulment incert. Tnmteix, si els que hn de grntir l dinàmic democràtic, l irrefutble representtivitt populr, no prenen decisions i s’escuden drrer els corportivismes policils i militrs, i tmbé judicils, el mecnisme de les eleccions j no és fible i l poblció de buscr mecnismes d’expressió trvés de l mobilitzció socil.
Llegir-ne més
29 de gener de 2018 21:43 h
Encr és un incògnit sber què pssrà demà. Junts per Ctluny continu insistint en l investidur de Crles Puigdemont, i h presentt vui un recurs l TC per presentr l nul·litt de les mesures cutelrs sobre el ple d'investidur. Els fmosos dotze jutges de Mdrid resoldrn el recurs precisment demà prtir de l un de l trd, però j hn dit que les mesures busquen evitr "dnys d'impossible o difícil reprció". Ar bé, hn reflexiont sobre si ells hn pres lgun decisió d'impossible reprció per l slut de l democràci espnyol o per l fortles de l unitt de l'Estt en els últims temps? El president ctlà no h demnt utoritzció judicil per ssistir l sessió perquè consider que com diputt no l necessit.
Llegir-ne més
29 de gener de 2018 11:07 h
El conflicte ctlà, per primer vegd l històri, està l’gend mediàtic i diplomàtic europe i interncionl. Aquest és l bse per implicr els grns Estts d’Europ en l sev resolució democràtic. Fins r els nostres esforços d’interncionlitzció s’hn enfoct en reclmr el nostre dret l’utodeterminció i en el reconeixement de l repúblic que nàvem proclmr de mner unilterl. Dvnt les nostres demndes el Regne d’Espny es presentv com un Estt impecblement democràtic i ens retrei l desobediènci l Constitució i les lleis.
Llegir-ne més
29 de gener de 2018 08:28 h
Les doctrines terroristes de l’estt (29/1/2018) Els qui segueixen el pols dins l societt polones, resultes del seu gir ncionlist, tnt enfront de les institucions europees com dvnt els vlors humnitris, descobreixen com hi h similituds, contemporànies, mb l situció entre Ctluny i Espny. L’esglési ctòlic, l suposd cortd del gir ncionlist polonès (en contr de l’entrd de refugits, com en el cs espnyol, com més visible polític públic ncionlist), j s’h desmrct clrment de les propostes governmentls tot definint-les, en l’àmbit dels drets humns i les llibertts públiques, com “doctrines terroristes”.
Llegir-ne més
28 de gener de 2018 21:42 h
L’escenri l que s’enfront Ctluny prtir de l setmn vinent és incert. Ho explicv molt detlldment hir El Dietri del Procés, que els compny cd di des del desembre de 2012. Què pssrà qun, mb tot probbilitt l’Estt impugni l investidur del president Puigdemont? Ningú no ho sp. Moltes són les veus que punten què després de l’intent de Puigdemont cldrà buscr l mner de confeccionr un Govern legl (d’cord mb l lògic espnyol), si es vol evitr l convoctòri utomàtic d’eleccions. Aquest drrer extrem, les eleccions, és el que tothom voldri evitr.
Llegir-ne més
28 de gener de 2018 12:31 h
Hureu vist com policies i guàrdies civils vestits mb bnderes espnyoles vren nr justment Brcelon mnifestr-se, perquè diuen que volen equiprr-se econòmicment ls mossos d'esqudr i l ertzintz. I fn creure que l polici del Principt i l d'Euskdi, que no fn res, cobren més que l d'Espny. Però, quin és l relitt? Els mossos d'esqudr no tenen mútu, els policies i guàrdies tenen mútu, 60 euros per person de l fmíli per destinr quest specte; els mossos no tenen cp tipus d'jud en el trnsport públic, els ltres tenen tot el trnsport públic de l'Estt grtuït; els mossos d'esqudr no tenen judes socils; els policies i guàrdies civils sí, per escolritzció, per nixements, per les peces dentls, per ls problemes oculrs, per receptes mèdiques, etc.
Llegir-ne més
27 de gener de 2018 23:23 h
El Tribunl Constitucionl h bloquejt l investidur de Puigdemont. H delibert durnt sis hores sobre si cceptr o no l cndidtur del diputt de Junts per Ctluny per ser president, rrn del recurs del govern Rjoy. I quin h estt el veredicte? No decidir si dmetre tràmit o no el recurs -hi hvi discrepàncies entre els mgistrts-, tmpoc cncel•lr l possibilitt que el president es pugui tornr presentr l investidur, però fer-l de fcto impossible si no pss bns per l presó. En concret, els jutges hn decidit posr per escrit que un investidur distànci és il•legl i, si bé en person és correcte, només pot produir-se si ve compnyd d’un utoritzció del jutge Llren.
Llegir-ne més
27 de gener de 2018 22:37 h
No se’n surten Les empreses ctlnes vn vendre l’estrnger entre gener i novembre del 2017 per un vlor rècord de 65.373,6 milions d’euros, un 8,9% més que en el mteix període de 20016 segons el Ministeri d’Economi, Indústri i Competitivitt. Aquest xifr j super el totl venut durnt tot l’ny nterior que vn significr el 25,6% de tot l’Estt. Les importcions vn significr 77.795 m€ mb un increment del 8,6%. Segons Jon Romero conseller delegt d’Acció, el 2017 s’ssolirà per setè ny consecutiu l millor xifr de l sèrie històric.
Llegir-ne més
27 de gener de 2018 22:36 h
Acb d’editr-se Los Giron. L grn burguesí ctln del siglo XIX, llibre de l doctor Lluïs Pl Toldrà l’Editoril Milenio, versió en cstellà de l primer publicció bsd en l sev tesi doctorl. Un bon portció, perquè qulsevol proximció l històri d’un segle clu com el XIX és de grn utilitt no només per comprendre el nostre psst, sinó per interpretr l’ctulitt. Un segle que v viure l revolució burges i industril, compnyd de l democràtic i ncionl, segur que ens dón llum sobre les nostres febleses estructurls i les nostres fortleses, sobre els cnvis i les continuïtts en l configurció de l societt ctln ctul.
Llegir-ne més