18 d'abril de 2008 21:12 h
Politics is not the rt of the possible. It consists in choosing between the disstrous nd the unpltble – John Kenneth Glbrith (mb sentit d'estt i sense demgògi) No hy nostlgi peor que ñorr lo que nunc jmás sucedió. – Joquín Sbin Suggerides: L felicitt no és l'objectu, és el cmí (podri ser frse de l setmn, del mes, de l'ny, o simplement, l frse) Mejor sberse desprecido que ser siempre desprecido y duldo. Siendo el peor, l cos más bj y olvidd de l fortun, se tiene un espernz y no se vive con miedo.
Llegir-ne més
18 d'abril de 2008 13:25 h
Fins l di 18 de mig encr es pot visitr l MNAC l’exposició “El romànic i l Mediterràni. Ctluny, Toulouse i Pis 1120-1180”. Mlurdment cl lmentr el poc rigor en l’ús convenient dels topònims, com és ben plès en el mteix títol mb l trducció l frncès del topònim Tolos, qun el text és en ctlà. Tnt en l mteix exposició (en els molts escrits que hi fn referènci) com en el ctàleg, el web, el fullet o fins i tot en l’nunci l televisió, en lloc d’prèixer el topònim “Tolos” escrit correctment en l form ctln per l text en ctlà (llengu utilitzd preferentment en l’exposició) s’h preferit trduir el topònim un tercer llengu; el frncès.
Llegir-ne més
18 d'abril de 2008 12:00 h
El ncionlismo de ls nciones que tienen Estdo, como l espñol, h consistido siempre en conseguir que todos los ciuddnos lo sen de l nción dominnte, que se erige en únic, y dejen de serlo de l nción domind; en hcer congruente el Estdo y l nción, l szón l espñol. Y en 1862 observb Lord Acton que medinte hcer coincidir Estdo y nción en teorí, se reduce en l práctic un condición sujet tods ls otrs nciones situds dentro de ls fronters, y dependiendo del grdo de humnidd y civilizción de l nción dominnte, que reclm todos los derechos de l comunidd, ls nciones sujets son exterminds, reducids servidumbre, ileglizds, o puests en condición de dependenci.
Llegir-ne més
17 d'abril de 2008 17:29 h
Trdor de 1979. En un tros de món noment Ctluny, un cinest (sempre vlent) estrenv 'Compnys, procés Ctluny', sot l'pssiont prigu d'un munió d'espectdors, que, per fi, podien veure en imtges, òbviment de ficció, l vid i mircles del 123è president de l Generlitt. Escric, vid i mircles, mlgrt que l'interès bsolut er ssistir l trist espectcle de l'fusellment de Compnys, uns dits tocr del Cstell de Montjuïc. Eren ltres temps i, ben mirt, un Ctluny del tot desconegud vui. Les cues les portes dels cinemes vn ser còtiques.
Llegir-ne més
17 d'abril de 2008 15:11 h
De vegdes les coses hn d'nr molt mlment per reccionr. Hi h persones, empreses i institucions que no reccionen qun les coses vn mlment, només ho fn, per instint de supervivènci, qun girebé no poden nr pitjor, qun s'està tocnt fons. Hi h moltes rons i excuses, però el cert és que dues formcions polítiques ctlnes hn toct fons en questes eleccions: CiU i ERC. El norml per CiU er tenir 15-18 diputts Mdrid. El 2004 v pssr tenir-ne 10, explict en prt per l'11-M, però tmbé per l sev polític de pctes mb el PP i pel perfil ncionlist (?) del seu cndidt, Durn Lleid.
Llegir-ne més
17 d'abril de 2008 13:44 h
El pressupost de l Feri de Abril d’enguny, només Brcelon, s’enfil ls 800.000€. D’quests, 320.000€ quedrn coberts vi subvenció públic, ugmentnt en 120.000€ l dotció de l’nterior edició. Llvors, tenint en compte que el pressupost no serà cobert per l’dministrció ni de bon tros, freu el fvor de publicr-ne el blnç, un vegd clusurd l fràndul? No sé perquè, diri que mb tot plegt n’hi h que s’estn fent d’or. A veure si resultrà ser l bicoc presidir l FECAC, Frncisco? Vés què, segons com, jo tmbé voldri presentr-m’hi, perquè hem quedt som ctlns, veritt? Rs i curt, m’empreny l flmenc subvenció públic que l Feri de Abril rep ny rere ny.
Llegir-ne més
17 d'abril de 2008 00:00 h
De l mteix mner que qun sento ml d'estómc intento nlitzr què me l'h pogut provocr, veure l Crmen Chcón cridnt consignes ls militrs em v ctivr el pensment sobre l grotesc i delirnt escen. Nturlment, quest recció no er motivd pel meu interès sobre quins ministres tenen o deixen de tenir els espnyols, i encr menys, si pot, estic interesst pel seu exèrcit pgt en bon prt pels ctlns per reprimir-nos –j veus com en som, de prgmàtics. Pel que llegeixo i escolto, sembl que el que suscit el debt és el fet que un don, embrssd i ctln (?), sigui ministr de Defens.
Llegir-ne més
16 d'abril de 2008 06:21 h
L Pltform pel Dret de Decidir i Sobirni i Progrés, tl com hn nuncit, profitrn l did de Snt Jordi per continur l recollid de signtures pel Dret de Decidir. Després dels resultts irregulrs de l jornd del 9M conseqüènci de l'bsurd prohibició de l justíci espnyol, el di de Snt Jordi serà un nov ocsió perquè l PDD i SiP surtin l crrer en un cte festiu i lúdic i, lhor, reivindictiu. Molts dels voluntris i voluntàries de l PDD hvien mnifestt interès per sortir l crrer i cbr l recollid de signtures que hvi quedt pendent.
Llegir-ne més
15 d'abril de 2008 23:35 h
Avui f un ny que vm engegr quest projecte, que h estt un de les feines més dures que he viscut mi. Crer un diri digitl des de zero i mb escssos recursos econòmics i humns h estt tot un repte, que vui sembl ssolit (i que ningú es pensi que crer tot ixò és un fein fàcil). L il·lusió del primer di continu encr vui, tot i que h estt un cmí dur el que ens h permès rribr fins on som. Hem viscut les entrbencdes i hem comès els errors típics de tot quell qui començ un nov ventur. Ens h toct viure un mbient polític enrrit i bàrbr.
Llegir-ne més
15 d'abril de 2008 23:22 h
Portr l direcció d’un diri digitl és, simultàniment, un il•lusió i un repte. L’ny de vid del directe!ct h dont lloc un diri digitl consolidt, però encr tenim un llrg cmí recórrer per conseguir estr entre els més grns dels mitjns digitls ctlns. Volem ser un diri de referènci i continur oferint informció mb independènci. Avui, doncs, s’inici el segon ny del directe!ct mb cnvis i innovcions visibles, però tmbé mb l necessitt d’mplir l nostr redcció per tl de reforçr determindes seccions.
Llegir-ne més