23 d'abril de 2008 02:16 h
L llegend clàssic és àmpliment sbud i conegud. L trdició ctln l situ ls voltnts de l vil de Montblnc, l bell mig de Ctluny. Pels voltnts rondv un drc ferotge i terrible que tirv foc pels queixls. L gent de l vil li v oferit tot men de bestir per tl de plir l crpnt del monstre, però qun finlment es vn quedr sense res més que oferir-li, vn optr per fer un sorteig públic, on cd di s'oferiri un viltà com pritiu. I l cos v ser ixí fins que un di li v tocr el torn l princes. Però llvors v succeir l'impossible.
Llegir-ne més
22 d'abril de 2008 23:28 h
L’ny 303, l’emperdor Dioclecià utoritz l drrer i més grn de les persecució contr els cristins de l’Imperi Romà. Snt Jordi v morir després de ser torturt i decpitt l ciutt de Nicomèdi, el 23 d’bril del 303. El futur Snt Jordi rep l’ordre de prticipr en quest persecució; però, en descord mb l decisió de l’emperdor, es confess cristià. I Dioclecià orden que el torturin i l’executin. Qun els cvllers cristins es dirigeixen Orient per prticipr en l primer crod, queden profundment sorpresos del culte que existeix envers quell snt que, Occident, és pràcticment desconegut.
Llegir-ne més
22 d'abril de 2008 21:18 h
Hi h tres exemples significtius de l (no) cceptció de l plurlitt dins dels prtits polítics. Al PP, Rjoy v convidr f uns dies Espernz Aguirre deixr el prtit i nr un prtit liberl. L setmn pssd el conseller Bltsr v convidr els seus compnys de prtit crítics mb el trnsvsment de l’Ebre deixr IC. I f uns mesos Crod Rovir v convidr ls membres de Regrupment.Ct crítics mb l direcció deixr ERC. Aquests tres exemples són simptomàtics i no csuls, i segurment no exclusius d’quests prtits. L’estructur ctul del sistem de prtits tendeix fvorir el pensment únic i penlitzr l dissidènci, enlloc d’enriquir-se de les diferents visions i sensibilitts l voltnt de l’ideri d’un prtit.
Llegir-ne més
21 d'abril de 2008 17:56 h
El di de Snt Jordi l Pltform pel Dret de Decidir i Sobirni i Progrés sortirn l crrer per continur l recollid de signtures pel Dret de Decidir. Es trct que totes les persones que ho vulguin, puguin prticipr en l recollid de signtures per conseguir que el Govern de Ctluny pugui convocr referèndums. En especil fem un crid ls voluntris i voluntàries que tenen mteril pendent de l jornd del 9 de mrç perquè surtin l crrer el di de Snt Jordi. Tmbé els nimem prticipr en els ctes que l PDD i SiP frn rreu del territori i on es frà un lectur del mnifest en diversos ctes oficils.
Llegir-ne més
21 d'abril de 2008 12:00 h
No sóc president de cp club de futbol ni tinc veu ni vot l’ssemble de l Federció Ctln de Futbol, però si ho fos i en tingués, no dubtri fer-ne ús per deixr constànci de l bon fein fet pel seu president, en Jordi Roche, en relció l defens de l selecció ctln i el dret l seu reconeixement interncionl. H estt mb ell que hem pogut veure l selecció ctln formnt drrer un pncrt mb l’inscripció “Un Nció Un Selecció” i lluint l smrret l’escut de les seleccions ctlnes sense pors. H estt mb ell que l federció h plntt cr l federció espnyol mb motiu de les trves i prohibicions imposdes per l’orgnitzció dels prtits interncionls de l selecció ctln, i és mb ell que hem pogut prlr del futur del futbol ctlà mb l complicitt suficient i imprescindible de qui mbicion el màxim per l’esport ctlà.
Llegir-ne més
21 d'abril de 2008 02:54 h
Un, dues, tres… qutre! Fins qutre picdes de mosquit tigre comptbilitzo r mteix l meu cos mentre escric questes rtlles. Això j és obsessiu. No puc dormir. No puc tenir les finestres obertes. Veig bitxos voldors llà on no hi h res. Estic fins ls mteixos ous del mosquit Tigre. Suposo que els lectors del directe!ct sben de què cony prlo. I em sp greu ser tn brroer però és que és un tem que j m’h fet pujr el mosquit l ns! Ai, vull dir l mosc! Di i nit, un mosquit que mi pr. Estic prlnt d’un utèntic depreddor.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2008 22:35 h
Estem de sort mb les cixes ctlnes. Es podri considerr, des del punt d'economi de merct, que les cixes d’estlvi són un nomli: empreses sense propietri... que funcionen! L crític més comun és que no estn sotmeses l disciplin de merct. L’ltr crític recorrent és que no inverteixen prou en l’economi productiv o en els emprenedors. Anem pms. Les cixes no tenen ccionistes, cert, però estn sotmeses l’economi de merct. Cd di que obren, si no ho fn prou bé, els seus clients se’n vn l competènci.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2008 21:06 h
Drrerment he ssistit un cte de Regrupment, el sector dissident d'ERC –d'Esquerr, perdó–, cos que després m'h nimt seguir de prop en Jon Crretero, el seu cndidt l presidènci del prtit per l proper 7 de juny, l dt en què se celebr el congrés d'ERC –d'Esquerr, perdó. Només cl escoltr prlr quest senyor un prell de minuts per donr-se que per forç h de ser l'ntem de l cúpul ctul d'Esquerr. Per sobre del polític, en ell hi h ctegori humn, l'existènci de l qul sembl hver-se oblidt en tots els àmbits en els temps que corren.
Llegir-ne més
19 d'abril de 2008 15:23 h
Diu que vet quí un vegd que un drc (verd i fstigós com tots els drcs) s’nv menjnt de mic en mic el bestir sencer d’un poble. Que es v cruspir les ovelles, les vques, les cbres, els bous, els gts i els gossos, i qun j no hi v hver més remei, leshores v començr mb les persones... Sort que, d’entre les persones, li v tocr el rebre l princes, perquè si no mi cp cvller no huri pregut de l'enlloc per slvr-l, mtr el monstre i permetre que el poble tornés l normlitt. Diu un ltr històri que vet quí un vegd un poble on l meitt de l gent prlv l llengu pròpi i l llengu forn (coneguts com poliglotes), i l’ltr meitt de l gent sols prlv l llengu forn (coneguts com monoglotes).
Llegir-ne més