Salvador Garcia
20 d'abril de 2008 22:35 h
Caixes - if it ain't broken...
Estem de sort mb les cixes ctlnes. Es podri considerr, des del punt d'economi de merct, que les cixes d’estlvi són un nomli: empreses sense propietri... que funcionen! L crític més comun és que no estn sotmeses l disciplin de merct. L’ltr crític recorrent és que no inverteixen prou en l’economi productiv o en els emprenedors. Anem pms. Les cixes no tenen ccionistes, cert, però estn sotmeses l’economi de merct. Cd di que obren, si no ho fn prou bé, els seus clients se’n vn l competènci.
Llegir-ne més
Un comentari
Ricard Biel
20 d'abril de 2008 21:06 h
Carretero president
Drrerment he ssistit un cte de Regrupment, el sector dissident d'ERC –d'Esquerr, perdó–, cos que després m'h nimt seguir de prop en Jon Crretero, el seu cndidt l presidènci del prtit per l proper 7 de juny, l dt en què se celebr el congrés d'ERC –d'Esquerr, perdó. Només cl escoltr prlr quest senyor un prell de minuts per donr-se que per forç h de ser l'ntem de l cúpul ctul d'Esquerr. Per sobre del polític, en ell hi h ctegori humn, l'existènci de l qul sembl hver-se oblidt en tots els àmbits en els temps que corren.
Llegir-ne més
Roc Casagran
19 d'abril de 2008 15:23 h
Llibres, llengües pròpia i forana i altres girs de llegenda
Diu que vet quí un vegd que un drc (verd i fstigós com tots els drcs) s’nv menjnt de mic en mic el bestir sencer d’un poble. Que es v cruspir les ovelles, les vques, les cbres, els bous, els gts i els gossos, i qun j no hi v hver més remei, leshores v començr mb les persones... Sort que, d’entre les persones, li v tocr el rebre l princes, perquè si no mi cp cvller no huri pregut de l'enlloc per slvr-l, mtr el monstre i permetre que el poble tornés l normlitt. Diu un ltr històri que vet quí un vegd un poble on l meitt de l gent prlv l llengu pròpi i l llengu forn (coneguts com poliglotes), i l’ltr meitt de l gent sols prlv l llengu forn (coneguts com monoglotes).
Llegir-ne més
Salvador Garcia
18 d'abril de 2008 21:12 h
Frases de la setmana
Politics is not the rt of the possible. It consists in choosing between the disstrous nd the unpltble – John Kenneth Glbrith (mb sentit d'estt i sense demgògi) No hy nostlgi peor que ñorr lo que nunc jmás sucedió. – Joquín Sbin Suggerides: L felicitt no és l'objectu, és el cmí (podri ser frse de l setmn, del mes, de l'ny, o simplement, l frse) Mejor sberse desprecido que ser siempre desprecido y duldo. Siendo el peor, l cos más bj y olvidd de l fortun, se tiene un espernz y no se vive con miedo.
Llegir-ne més
Plataforma per la Llengua
18 d'abril de 2008 13:25 h
El MNAC i el poc rigor en l’ús de la llengua catalana.
Fins l di 18 de mig encr es pot visitr l MNAC l’exposició “El romànic i l Mediterràni. Ctluny, Toulouse i Pis 1120-1180”. Mlurdment cl lmentr el poc rigor en l’ús convenient dels topònims, com és ben plès en el mteix títol mb l trducció l frncès del topònim Tolos, qun el text és en ctlà. Tnt en l mteix exposició (en els molts escrits que hi fn referènci) com en el ctàleg, el web, el fullet o fins i tot en l’nunci l televisió, en lloc d’prèixer el topònim “Tolos” escrit correctment en l form ctln per l text en ctlà (llengu utilitzd preferentment en l’exposició) s’h preferit trduir el topònim un tercer llengu; el frncès.
Llegir-ne més
Alfons López Tena
18 d'abril de 2008 12:00 h
Ceño y talante
El ncionlismo de ls nciones que tienen Estdo, como l espñol, h consistido siempre en conseguir que todos los ciuddnos lo sen de l nción dominnte, que se erige en únic, y dejen de serlo de l nción domind; en hcer congruente el Estdo y l nción, l szón l espñol. Y en 1862 observb Lord Acton que medinte hcer coincidir Estdo y nción en teorí, se reduce en l práctic un condición sujet tods ls otrs nciones situds dentro de ls fronters, y dependiendo del grdo de humnidd y civilizción de l nción dominnte, que reclm todos los derechos de l comunidd, ls nciones sujets son exterminds, reducids servidumbre, ileglizds, o puests en condición de dependenci.
Llegir-ne més
Josep Duran
17 d'abril de 2008 17:29 h
'El Coronel Macià'
Trdor de 1979. En un tros de món noment Ctluny, un cinest (sempre vlent) estrenv 'Compnys, procés Ctluny', sot l'pssiont prigu d'un munió d'espectdors, que, per fi, podien veure en imtges, òbviment de ficció, l vid i mircles del 123è president de l Generlitt. Escric, vid i mircles, mlgrt que l'interès bsolut er ssistir l trist espectcle de l'fusellment de Compnys, uns dits tocr del Cstell de Montjuïc. Eren ltres temps i, ben mirt, un Ctluny del tot desconegud vui. Les cues les portes dels cinemes vn ser còtiques.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
17 d'abril de 2008 15:11 h
Tocar fons
De vegdes les coses hn d'nr molt mlment per reccionr. Hi h persones, empreses i institucions que no reccionen qun les coses vn mlment, només ho fn, per instint de supervivènci, qun girebé no poden nr pitjor, qun s'està tocnt fons. Hi h moltes rons i excuses, però el cert és que dues formcions polítiques ctlnes hn toct fons en questes eleccions: CiU i ERC. El norml per CiU er tenir 15-18 diputts Mdrid. El 2004 v pssr tenir-ne 10, explict en prt per l'11-M, però tmbé per l sev polític de pctes mb el PP i pel perfil ncionlist (?) del seu cndidt, Durn Lleid.
Llegir-ne més
Gabriel Pena
17 d'abril de 2008 13:44 h
La FECAC i la mare que la va parir
El pressupost de l Feri de Abril d’enguny, només Brcelon, s’enfil ls 800.000€. D’quests, 320.000€ quedrn coberts vi subvenció públic, ugmentnt en 120.000€ l dotció de l’nterior edició. Llvors, tenint en compte que el pressupost no serà cobert per l’dministrció ni de bon tros, freu el fvor de publicr-ne el blnç, un vegd clusurd l fràndul? No sé perquè, diri que mb tot plegt n’hi h que s’estn fent d’or. A veure si resultrà ser l bicoc presidir l FECAC, Frncisco? Vés què, segons com, jo tmbé voldri presentr-m’hi, perquè hem quedt som ctlns, veritt? Rs i curt, m’empreny l flmenc subvenció públic que l Feri de Abril rep ny rere ny.
Llegir-ne més
Ricard Biel
17 d'abril de 2008 00:00 h
Chacón s'exercita
De l mteix mner que qun sento ml d'estómc intento nlitzr què me l'h pogut provocr, veure l Crmen Chcón cridnt consignes ls militrs em v ctivr el pensment sobre l grotesc i delirnt escen. Nturlment, quest recció no er motivd pel meu interès sobre quins ministres tenen o deixen de tenir els espnyols, i encr menys, si pot, estic interesst pel seu exèrcit pgt en bon prt pels ctlns per reprimir-nos –j veus com en som, de prgmàtics. Pel que llegeixo i escolto, sembl que el que suscit el debt és el fet que un don, embrssd i ctln (?), sigui ministr de Defens.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
15
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs